La selecció d'Espanya de futbol CAMPIONA D'EUROPA

Cel vermell a Frankfurt. Foto de vigo74. Tots els drets reservats.

No sóc futbolera sempre ho he dit, però me'n alegro que la selecció espanyola guanyés a Alemanya i quedés campiona d'Europa, i me'n alegro també perquè segons diuen, va jugar molt be i s'ho mereixia.

Que voleu que hi faci? no soc futbolera i no m'agrada el futbol (no hi entenc gens), tampoc puc arribar a entendre que aquest esport i joc mogui les passions que mou. També és inexplicable per mi que tot i no agradar-me, estigui contenta quan guanya el Barça. Se m'escapa el perquè, potser l'identifico més que cap altre club amb Catalunya? i això em desperta aquest sentiment de pertinença? El que passa és que si juga Espanya em sento igual, vull que guanyi perquè són compatriotes i ja està, i si juguen millor que cap doncs això "millor"

Ja fa dies que al programa de TV3 EL CLUB se li nota massa la llana al clatell, i avui ha estat bastant vergonyós al meu parer, tant pel que fa als tertulians convidats com els presentadors. Preguntes dirigides per obtenir la resposta que volen, opinions de la talla de'n Puigcercós, manipulació en les preguntes dirigides al públic que han d'enviar SMS (així tenen uns ingressos extres) Comentaris com: és possible que hi hagi tanta gent que te la bandera espanyola a casa?

que és pensen, que tothom a casa hi tenim l'estelada? Anar a alguns llocs concrets i fer les preguntes a qui ja saben que contestaran en castellà per posar en evidència que qui ho celebra no és català. En fi, és veu massa de quin pal van, i s'obliden que fan televisió des d'una cadena estatal i per a tothom. És que de tot, passi el que passi al món o a Espanya, ho aprofiten per manipular i adoctrinar, fan mofa (de manera subtil evidentment) dels Reis i els Prínceps, del President del govern d'Espanya i del de Catalunya, del PSOE i del PSC, alguna vegada també del PP. Amb l'esport passa el mateix, és mofen del Madrid, o destaquen els motociclistes catalans, deixant de banda si els que no ho són han fet bon paper, o els tennistes, i.......... no acabaríem mai. Crec que ja m'he saturat massa i passaré del tot del tros de programa que veia, passant·me als goril·les, cocodrils, lleons o el que sigui que facin de documentals al 33 o a la 2.

Una cita: " En la lluita d'un i el món, s'ha d'estar de part del món "

Franz Kafka

Enllaçant amb el dit referent "la crisi"

He copiat de'n Francesc Puigcarbó aquest gràfic, per il·lustrar la meva queixa, espero que no s'enfadi, el seu post parla de " és temps de revolta ja" i jo m'hi afegeixo perquè fa uns dies jo parlava de que sempre ens toca rebre als mateixos, que a sobre de que ens apugen les "tarifes" de tot, ens penalitzaran si gastem més aigua ó més llum del que se suposa ha de consumir una casa amb 4 persones, i que aviat arribaria el moment en que ens hauríem de plantejar dir-los PROU, JA N'HI HA PROU

Ens demanen estalvi en tot, però precisament nosaltres, a qui ens ho demanen, som els més interessats en no "gastar" perquè no podem, perquè els sous són els mateixos des d' un munt de temps i tot va amunt, que jo recordi no hi ha hagut mai cap govern (d'un color o d'un altre) que hagi dit: S'abaixa la carn, s'abaixa la llum, s'abaixa l'aigua i el telèfon, no, que va, sempre tot amunt i els consumidors finals a pagar i callar........... i no poder estalviar ni un ral pel dia de demà o per un "mal de ventre" com es deia abans.

¿Crisi? quina crisi? la financera? la dels senyors rics que no volen perdre beneficis? i aquesta crisi és deguda a l'alça del barril del petroli? mentida, ja ho podeu veure pel gràfic, en 8 anys el preu del petroli s'ha apujat un 11,21% i en canvi també en el mateix temps, als sortidors s'ha apujat un 100,12% ÉS ESCANDALÓS, la diferencia entre el cost i la venda: IMPOSTOS i TAXES, òndia, senyors governants, oi que hi ha crisi diuen? doncs prenguin mesures per a que no siguem els de sempre els que rebem, abaixin aquest impostos sobre el litre de gasoil o benzina i si abaixen els impostos dels carburants potser també s'abaixarà el transport, la carn, la fruita, la llet, els ous, ...... i podrem estalviar alguna cosa i portar-la al banc, així també els banquers podran abaixar els tipus d'interès si hi ha més gent que pot estalviar i de pas també potser tornaran a obrir l'aixeta si veuen que ja no deixaran de tenir forces beneficis. Ells no hi perden mai, sempre guanyen. En el joc també "LA BANCA GUANYA" però per desgràcia la vida i el benestar de les persones NO ÉS UN JOC.

Sant Pere...... festiu perquè és diumenge

Foto de Kosmothessinyer. Tots els drets reservats.

Avui és Sant Pere, vagi per en davant la meva felicitació a tots els Peres i molt especialment el meu record pel: Pedro, Pedrito, Pedrin, Tete.... que ja fa molts i molts anys que no hi és.

Sant Pere és la segona revetlla en importància de les quatre que celebràvem al meu carrer quan jo era petita: Sant Isidre, Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume.

Per a totes aquestes revetlles és feien focs al carrer que muntàvem la canalla, anant per les cases demanant llenya, trastos vells, escombres velles, al menys un mes abans de la revetlla. A cada cantonada es feia un foc i per tant hi havia rivalitat entre els menuts (i no tan menuts, que ja n'hi havien de bastant ganàpies) per veure qui el feia més gran, arribant fins i tot a robar-los llenya o escombres (anaven molt buscades) als rivals.

A casa, tot i que els forners feien coques totes les revetlles, se'n comprava tan sols per Sant Joan i Sant Pere, i les que ens agradaven a casa eren les de pinyons i les de fruita, res de crema o nata o llardons. Acostumàvem a menjar-la acompanyant-la de llet amb Cola-Cao, el meu pare es prenia un gotet de moscatell, està clar perquè era l'home de la casa (l'economia no permetia anar de "xampany" que quedava relegat als àpats de Nadal i de la Festa Major); però me mare i jo "lleteta" i si voleu que us digui la veritat, continuu menjant la coca i bevent llet amb Cola-Cao per la revetlla ("berbenes" en dèiem)

La qüestió dels petards també era una altra cosa, els menuts una mica més benestants arribaven a poder comprar 4 o 5 coets cadescu, apart de les "piules", petards, correcames, i rasca-rasca. Això però estava quasi prohibit a les nenes (era cosa de xicotots) i ens havíem de conformar amb les bombetes, la pedra-foguera i alguna tira de rasca-rasca i prou (les bengales eren molt cares).

Una vegada s'havia apagat el foc i s'havien cremat tots els petards i coets i els més grans havien fet tota mena de ximpleries (saltar per damunt del foc, per exemple) les famílies on hi havia algun Isidre, o Joan, o Pere o Jaume, continuaven la revetlla al terrat de casa seva que havien ornat amb paperets i bombetes de llum, convidant als veïns més propers, menjant la coca i brindant amb el que fos (segons l'estatus) "xampany", moscatell, o aigua. Tot això amenitzat per "la ràdio" que eren molt pocs els qui tenien "gramoles" i discs.

Avui en dia ja s'han perdut moltes d'aquestes coses, primer perquè és massa perillós fer focs al carrer (cables de llum, arbres a prop, carrers asfaltats, cotxes, etc.) segon, perquè sembla que si no es surt de casa per anar a fer un bon sopar i després anar a ballar a un lloc multitudinari ja no és una revetlla, i tercer perquè al no ser festius ni Sant Pere, ni Sant Jaume (Sant Isidre no ho havia estat mai de festiu) a no ser que tinguis algun familiar amb aquests noms, passen desapercebuts i ja no es celebren.

La primera revetlla en importància és la de Sant Joan ( per sort a Catalunya i d'altres llocs continua encara essent festiu ) i per tant és la que es continua celebrant molt i amb molta despesa de diners tant pel que fa als focs d'artifici (cada cop més espectaculars i més sorollosos) com per les begudes de tota mena. Continuen encara fent-se algunes revetlles particulars a les cases on hi ha Joans, però els convidats solen ser familiars i amics, i tampoc aquí hi ha contenció, sembla que s'hagi de fer tot a l'engròs per demostrar: què? que tot va be?, que som molt feliços? que gaudim d'una molt bona posició econòmica? Ves tu a saber els perquès.........

M'ho passava be a les revetlles quan era petita i anar a dormir a les 11 de la nit era un privilegi que tenia en molt contades ocasions.

Una cita: " És contrari a les bones costums fer callar un neci, però és una crueltat deixar-lo seguir parlant " - Benjamín Franklin -

Els de rebre........... nosaltres els de a peu.......

Foto de Kosmothessinyer. Tots els drets reservats.

Ja hi tornem a ser, ara ens toca el rebre amb les elèctriques, la factura de la llum s'apujarà més per aquells que en diuen "malgastadors"

Perquè sempre es comença per demanar estalvi als qui, pel compte que ens te, ja ho fem? Estalvieu aigua, que no en tenim i si en gasteu més del compte us penalitzarem. Ara, estalvieu llum perquè hi ha massa desgast energètic i pel be del planeta heu d'estalviar, qui gasti més llum del compte serà penalitzat.

Òndia, qui, quan li arriba el rebut de la llum i se'n adona del que puja no es fa el propòsit de gastar menys? al cap i a la fi li afecta al pressupost que cada cop més és més minso i potser arribarà un moment en que haurem de tornar a fer servir espelmes i llums d'oli perquè no podrem pagar.

Sempre hem de ser els mateixos els que ens hem destrènyer el cinturó? som els culpables de tot?.

Jo particularment, ja fa molt de temps que vaig substituir la majoria de bombetes convencionals per les bombetes de baix consum, però hi ha algunes coses en les que no puc estalviar: la cuina, (no hi ha gas natural al meu carrer), la rentadora, el rentaplats, la planxa, la tele i els ordinadors i fins i tot el telèfon (RDSI) va amb l'electricitat.

La rentadora: surto a maquinada diària, perquè a casa hi ha un avi a qui se li han de canviar els llençols i vànova diàriament així com la roba que porta. Això si, eh? carregada al màxim diuen que així s'estalvia aigua i llum.

El rentaplats: el mateix, gots, tasses i plats un munt cada dia.

La tele: tot el dia en marxa per distracció de l'avi.

Els ordinadors: en marxa des les 8 del matí a les 8 del vespre.

Els telèfons: Les 24 hores.

La planxa: com que hi ha maquinada de roba cada dia, també hi ha planxa cada dia.

La cuina: Mengem cada dia i s'encén com a mínim 2 vegades al dia, ja procuro fer poques coses al forn perquè aquest consumeix molt més.

Com a mínim, una vegada a la setmana fem servir el "minipimer" per fer un puré o un all i oli. la torradora de pa la fem servir diàriament per esmorzar tots (som 4). Algú em pot dir com estalviar més? i si resulta que hi ha totes aquestes coses de les que no puc prescindir el fer-les servir un mínim i tot i així gasto més i he de pagar més, m'he de sentir com una delinqüent?.

Crec que (no trigarem gaire) arribarem a un punt que haurem de dir "PROU", comenceu per mirar la despesa de les grans industries, que cotitzen en borsa i "pobretes" quan deixen de guanyar uns quants milions en comparació a l'any anterior ja tenen "pèrdues", però no, he llegit avui, que el govern procurarà donar un cop de mà a la pobra industria elèctrica. Qui m'ajudarà a mi quan no m'arribi per menjar i per pagar la hipoteca? Hauré d'anar a demanar "caritat" a l'assistència social?

Davant de la "crisi" tots ens ajustem, no ens fa falta que ens ho manin, perquè al cap i a la fi qui ha de pagar les factures de llum, d'aigua, de telèfon, som nosaltres i aquestes grans industries que ens donen aquests serveis, si no paguem ens prenen el servei; ells sempre tenen la paella pel mànec. Que a sobre t'hagis de sentir "malgastador" i "delinqüent" si algun mes t'has passat de consum, ¡ ja és massa !

Una cita: " Res és tan divertit com un canvi total de idees "

- Lawrence Sterne -

Ja hi tornem a ser - Manifest contra el català

Foto de Tylor.buley. Tots els drets reservats.

Tot una colla de senyors intel·lectuals , majoritariament escriptors, entre ells el Sr. Mario Vargas Llosa, han signat un manifest que en realitat pel títol no és que sigui explícitament en contra del català. Crec que aquest manifest l'anomenen "per la defensa d' una llengua comuna"

Però és clar, com passa sempre, aquí s'hi afegiran gent que creurà que la defensa del castellà passa per anar en contra del català. La Presidenta de la Comunitat de Madrid, Na Esperanza Aguirre ja ha fet unes declaracions dient que els dona tot el suport i que la comunitat en farà també publicitat, perquè diu, l'"espanyol" està en perill.

Quina jeta, en perill amb 35 milions d'habitants que el parlen a Espanya? i doncs que passa amb la nostra llengua el català? i el galleg? i l'euskera? veritablement aquestes si que estan en perill. A Catalunya on la població ha augmentat en més d'un milió d'habitants, a les ciutats més grans cada vegada menys és parla pel carrer en català. D'aquests milió d'habitants la majoria són immigrats i un tant per cent molt elevat venen de països sud americans parlant castellà i res de català no tenint cap problema per incorporar-se a llocs de treball precisament perquè parlen el castellà i aquest és un idioma també oficial a Catalunya i els catalans som tan ben educats que per facilitar-los les coses els parlem en castellà, malgrat faci 10 anys que estan visquen aquí.

El Sr. Mario Vargas LLosa parlarà en castellà acadèmic i deixarà de banda el seu deix sud americà? no oi? i està clar que no i no te perquè fer-ho, forma part de la seva cultura i personalitat. Ha tingut mai problemes en escriure i publicar els seus llibres en castellà? NO i segur que també els hi són traduïts a l'anglès, francès o alemany i doncs, que passa? perquè ara aquest manifest? es negaria potser a que traduïssin la seva obra al català, galleg o euskera en defensa d'un idioma comú? Incomprensible, per mi tots aquests intel·lectuals, ara, pixen fora de test, i em fan pensar que tenen d'altres motius com per exemple sortir a la premsa, crear polèmica i aconseguir que es parli d'ells; en definitiva PUBLICITAT.

Una cita: " Una bajanada repetida per 36 milions de boques no deixa de ser una bajanada "

- Anatole France -

Les vacances

Llicència de Creative Commons.

El que jo crec que són les vacances, no sembla ser pas el mateix per a molta gent. Per mi les vacances és un temps de descans i d'oci. Descans de la feina, tant si treballes per tu com si ho fas per d'altri, deixar de ser un oficinista, mecànic, fuster o advocat, oblidar-te per uns dies del que fas durant tot l'any i sobretot descansar tant físicament com intel·lectualment.

Avui qui quan fa vacances no se'n va a algun lloc exòtic, o recórrer ciutats, museus, monuments, paisatges; sembla que no sigui ben vist i que vol dir que la seva capacitat econòmica és molt baixa. En el meu parer, fer això no és anar a descansar, si que és un trencament de la rutina i que segurament sense les vacances no podrien fer-ho, però crec que emplear tot el mes en visites de ciutats desconegudes, visites guiades, excursions, etc.... és un error i que en lloc de descans es torna a casa desrengat. Pot ser el mes de vacances s'hauria de repartir al llarg de l'any? Ja hi ha molta gent que ho pot fer i fa una setmana per Nadal, una setmana per Setmana Santa i 15 dies a l'estiu. D'aquesta manera és molt més fàcil descansar de la feina i fent petites escapades permet veure ciutats, museus, gaudir de la muntanya o de la platja, cultivar-te, i "descansar".

Una altra cosa ja és la despesa de les vacances si surts de casa. Precisament pel concepte que es te de que qui no pot anar se'n al Carib, a Paris o a Roma ja és una persona o família que econòmicament no va massa be, la gent s'esforça a fer totes aquestes coses per poder aparentar un estatus que no és real. Se'n van de vacances gastant el que no tenen i pagant-les a terminis i a cops de targeta de crèdit.

Viuen al dia, i en prou feines poden pagar la hipoteca de la casa, els 2 cotxes i les classes extres dels seus fills. Ara que ja hi ha declarada la "crisi" del tot i els bancs no deixen un "duro", podran fer aquests tipus de vacances? Sabran conformar-se en quedar-se a casa i sortir alguna nit a fer una copa o un gelat a la fresca i prou?

En fi, que les vacances ja són pràcticament aquí i ja veurem com anirà amb la "crisi". Jo com sempre, a casa, i com a extra perquè seran vacances, alguna escapadeta al cinema un dia, a la platja un altre dia, un bon sopar de restaurant un altre, i així descansarem i deixarem la rutina per agafar-ne una altra durant uns dies (com a molt 15 dies). Bones vacances a tots.

Una cita: " Exagerar la força és descobrir la debilitat "

- Madame de Girardin -

Sant Joan - dedicació als Joan's