A ple estiu

No tornaré a dir que estaré per aquí més sovint, tot i que ho voldria fer, cada cop em costa més posar-me a escriure i si m'ho prenc com a obligació, pitjor.

En el darrer post vaig explicar que per culpa de la situació política a Catalunya en la que ens han immers una colla de il·luminats, havia gairebé perdut dues amistats de tota la vida, i és veritat, però no m'ho vull creure i penso que malgrat de no ser capaç de fer el primer pas (de moment) potser tornarem a ser el que érem algun dia.

Dit això, vaig a fer-vos 5 cèntims de la situació actual. Hem passat ja una campanya electoral molt llarga i unes eleccions generals i europees. D'altra banda, ja s'ha acabat el judici de tots els polítics presos per culpa de l'anomenat "procés", està vist per sentència però els polítics continuen presos. A les eleccions generals va guanyar l'esquerra i estem pendents dels pactes per a la investidura del president que hauria de ser durant aquest mes de juliol.

Estem passant una onada de calor amb temperatures de fins a 40/44 graus que ens fa molt difícil sortir al carrer a segons quina hora, nits calorosses que propicien l'insomni i l'estat de mal humor en el que ens llevem.

Escrit de manera molt per sobre, aquesta és la situació actual. Ara ho deixo ja i espero poder ser més extensa i analítica la pròxima vegada.

HOLA.... ja he tornat

fotos antigues: els meus pares Emili i Elvira

una foto molt antiga, un bon record

Si, ja he tornat, no abans d'acabar gener però aquí estic. Si us he de dir la veritat, no se pas que escriure i explicar-vos; ara en aquests moments estem visquen (fins la saturació) el judici del "procés". La política a casa nostra ja s'ha convertit en un despropòsit, els auto-anomenats presos polítics tot i que tenen el dret de pensar i desitjar el que vulguin, per més que ho neguin i sempre al meu parer, es van passar la llei i les normes del Parlament pel forro, això no vol dir però que jo me'n alegri de que hagin estat a la presó i provisionalment un any sencer a l'espera del judici, no, no és just perquè hi ha molts delinqüents que els deixen en llibertat amb càrrecs. De tota manera, ho entenc una mica perquè en Puidemont i d'altres consellers els van fer un flac favor fugint a l'extranger, davant d'això el jutge tenia l'excusa ,del risc de fuga, per deixar-los a la presó.

Dit això, ja s'ha arribat a un punt en el que, siguis o no independentista, no se sap cap on tirar; els polítics catalans  no donen la talla, escoltar-los gairebé sempre fan sentir vergonya aliena, els polítics del govern central.... "otro que tal", els uns estirant  i tibant la corda per un cantó i els altres cap un altre cantó i així estem. Hi havia un govern central de dretes que ni es volien asseure per dialogar, negociar, cedir i pactar i van fer servir el seu poder per castigar els rebels i els polítics d'aquí que tampoc en tenien cap ganes d'arribar a cap acord, van començar a omplir-se la boca, de democràcia, llibertat d'expressió , i embolicar-se amb la senyera per fer creure que ells són els qui tenen la raó,

La veritat de tota aquesta situació és que la societat catalana està dividida i que tot això ha comportat força  trencaments entre famílies i amistats. 

Jo he deixat de tenir uns amics (de tota la vida) per discrepàncies. Em dol molt i potser la culpa ens la hem de repartir però sembla que cap no estem disposats  a fer el primer pas per retrobar-nos. És molt trist que en aquestes alçades d'edat i amb l'experiencia que ja tenim no siguem capaços de fer l'esforç.

Més llarg del que em pensava, ja tornaré d'aqui uns quants dies, a veure si s'arregla la situació o empitjora, tinc els meus dubtes de que es pugui arreglar doncs davant les pròximes eleccions i amb la dreta...dreta... que apunta (PP, Cs. Vox) tenim mala peça al tàler.

HAN PASSAT JUST 5 ANYS

He començat de nou quan fa just 5 anys del meu darrer post i en el que deia que tornaria a escriure i que ho faria més sovint.

Estic en la mateixa situació de fa 5 anys, o sigui: insomni, i poca cosa podria canviar del que vaig escriure llavors.

M'agraderia poder escriure diàriament d'una cosa o d'una altra però no se si en seré capaç perquè estic força rovellada en quant a l'escriptura, això del facebook et fa acostumar a dir poca cosa i la veritat és que tampoc hi escric res, tan sols els desitjos de bon dia a tothom i gaire poc més. Alguna vegada faig algun comentari en resposta d'algun que m'ha cridat l'atenció i para de comptar.

Hauré d'anar provant de fer-ho de nou, al menys com a mínim una vegada a la setmana perquè reconec que em va força bé com a teràpia.

He posat aquesta foto d'una mimosa, espero que us agradi, de les flors els clavells, les roses, les margarites i la mimosa son les meves preferides.

Bé doncs, fins una altra vegada, abans d'acabar gener hi tornaré.

DES L'AGOST PASSAT......

 Estem a 18 dias de gener d'aquest nou any 2015 i sembla que va ser ahir que vaig dir que volia tornar a escriure en aquest blog de manera més sovint. Han passat ja 5 mesos i no ho havia tornat a fer, avui, no se per quina raó, m'han picat les ganes d'escriure i sense saber molt bé de que parlar, aquí estic escrivint.
Son les 6 del matí i ja fa una hora que estic llevada, pateixo d'insomni bastant sovint i arriba un moment que ja no em puc estar més al llit.
Al llarg d'aquests 5 mesos han passat un munt de coses aquí a casa meva, casa nostra i arreu del món. No cal que us en faci 5 cèntims perquè ja en deveu estar assabentats, avui dia amb els mitjans de comunicació, les xarxes i la nova tecnologia, tothom sap de tothom.
Acabem d'estrenar un nou any i se'ns presenta més o menys com el que acabem de passar. La crisi no s'acaba, el govern continua retallant per tot i fins i tot ens retalla la llibertat.
La Generalitat, otro que tal, després de 2 anys de monotema (consulta i independència) estem igual. Es va inventar una consulta que finalment va acabar essent irrellevant i descafeïnada, continuem doncs amb el monotema i finalment ha avançat les eleccions autonòmiques al 27 de setembre d'enguany. Pel maig ens toquen eleccions municipals i pel setembre autonòmiques, o sigui que hem entrat a un any de plena campanya electoral i monotemàtica "el procés".... independència si, independència no, i així anem passant traient fulles a la margarita i mentres la sanitat, l'educació, la cultura, l'atur.... deixats de la ma de Déu. Ni els de Madrid governen ni els d'aquí tampoc.
Plego, tornaré, no se quan però ho faré.

INSOMNI

Són les quatre de la matinada i aquí estic escrivint al blog, la raó: l'insomni.
Pateixo d'insomni des fa bastant d'anys, la raó no la se potser l'edat o potser pensar massa i neguitejar-me per qualsevol cosa.

Me'n vaig al llit a provar a veure si ara m'entra la son de nou.


ja faré una altra entrada un altre dia.

L'ESTIU I LES FESTES MAJORS

foto del Web de Granollers - LA PEDRA DE L'ENCANT

L'estiu és l'estació de l'any que més m'agrada, també la primavera i la tardor, però aquestes no tant com l'estiu. M'omplen de l'energia que acostumo a perdre a l'Hivern amb els seus dies de cel gris, núvols, pluges i fred, molt fred, massa fred; no, l'hivern no m'agrada gens i em deprimeix.

Enguany però, ens ha tocat un estiu atípic, molt plujós i gairebé sense calor. Cada vegada que decidíem "demà anirem a la platja" res de res, núvols, vent i pluja.

Malgrat aquest estiu atípic però, les Festes Majors s'han seguit fent (només faltaria) i jo n'he gaudit de 3 amb força intensitat. La de Sant Antoni de Vilamajor, la de L'Ametlla del Vallès i la de Granollers, just acabada aquest passat diumenge. Els meus 3 domicilis fins ara, Granollers però és de la que m'agradaria gaudir-ne més perquè és on he estat visquent-hi cinquanta anys. A Sant Antoni de Vilamajor vaig gaudir del sopar veïnal i de l'actuació de "Hotel Cochambre" magnífics músics amb els qui ens varem divertir molt. A L'Ametlla del Vallès també, sopar veïnal "la topaeta" que varem fer junt amb vells amics d'allà i l'actuació de "La salseta del poble sec" que fins i tot va aconseguir que m'aixequès de la cadira per anar a ballar (ep, una mica i prou que ja no estic massa per aquest "trotes") i per fi la Festa Major de Granollers on vaig anar a escoltar i gaudir d'una magnífica cantada d'havaneres a càrrec del grup ULTRAMAR. Aquest divendres passat, dia de la cantada, va ser doblement satisfactori perquè vaig poder retrobar-me amb gent molt coneguda i familiars dels que feia bastant de temps que no veia.

La veritat és que malgrat aquest estiu tant poc estiu, ha estat l'any, dels darrers 10 anys, en que he sortit més i he gaudit més de les sortides.

Potser pensàveu pel títol que us faria un monogràfic exhaustiu del que són les Festes Majors a Catalunya, res més lluny d'això, no soc historiadora jo, i escric sempre a títol personal i explico vivències i sentiments propis solament.

Us he posat com a foto decorativa, la "nostra Pedra de l'encant" que tenim a La Porxada del meu estimat Granollers. Fins un altre dia.

Chris Isaak - Wicked Game