Els "urbanites"

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Visc en una urbanització fa ja 9 anys i mig. Des que varem decidir embolicar-nos la manta al cap i fer-nos una casa en una urbanització varem ser molt conscients del que representava, i era precisament el poder viure aïllat (entre cometes) i en un entorn arbrat i bosquivol, lluny dels sorolls de cotxes, motos, de gent, sentint tan sols els ocells, o el lladruc d'un gos de tant en tant; el que buscàvem.

De fet la casa ens ha permès gaudir de tot allò que necessitàvem sense aïllar-nos molt donat que estem a 8 km. de Granollers i si tenim desig de fer d'urbanites, en un no res hi som.

Hi ha però molta gent que s'han fet una casa en una urbanització però que no han estat mai conscients de que a la urbanització, malgrat que s'hagin fet una casa amb jardí sense cap arbre, segur que el veí te pins o alzines, matolls, etc. i els pot representar que la pinassa o pinyes o fulles, a la tardor vagin a parar a casa seva.

Aquests són els que van sovint a casa del veí a queixar-se de que el pi que tenen a prop de la tanca de separació d'una casa a l'altra, els fa por de que caigui damunt casa seva. Que voldrien que aquest veí eliminés tots els arbres per tal de evitar qualsevol possible entrebanc i haver d'escombrar el seu pati (enrajolat és clar) massa sovint. Els que van a l'Ajuntament a demanar que sigui aquest qui mani al veí el tallar els arbres. Els que obliden que han anat a viure a una urbanització feta en una muntanya de bosc i que la normativa de l'Ajuntament tan sols permet tallar els arbres justos per a construir la casa, havent de plantar al jardí, el mateix nombre que els que s'han tallat. Els que també obliden que els arbres del veí que els molesten ja hi eren abans de fer-se la casa.

Aquestes persones jo els dic "urbanites" i no se per quina raó han fugit de la ciutat per anar a viure a un bosc i entre la natura i llavors precisament aquesta natura els molesta. Aquests "urbanites" haurien de tornar a la "gran orbe" perquè en realitat l'anyoren, troben a faltar els cotxes, la gent sorollosa, les voreres pelades sense arbres i els passos de vianants i l'ordre que hi ha, totalment diferent del de la natura.

Malauradament m'ha tocat un veí d'aquests i ja començo a cansar-me de les seves queixes. Procuro ser amable i aguantar-me les ganes de dir-li "torni a Barcelona" però em temo que algun dia m'agafarà malament i li deixaré anar tal com raja, oblidant-me dels "modos".