Tots els drets reservats.
Confesso que jo de voluntat no en tinc massa. De tota manera però sempre m'he preguntat que és tenir voluntat?
Per la majoria de la gent tenir voluntat és fer-se un propòsit i complir-lo, com per exemple deixar de fumar o començar una dieta per aprimar-se els quilos que sobren.
És en aquests propòsits sobre tot en els que la meva voluntat falla. I em falla perquè fer-me aquests propòsits, malgrat que tothom diu que és per la meva pròpia salut i benestar, va en contra de la meva voluntat, paradoxal oi?.
El meu benestar no m'ha preocupat mai i tothom em diu ara que m'hauria de preocupar més i estimar-me més. La meva fita a la vida ( a part de la feina, els interessos, l'amor i la cultura) ha estat sempre el benestar dels demés, dels que m'envolten, que estimo i que formen part de la meva vida.
Després d'anar més d'un parell d'anys al psicòleg, he arribat a la conclusió de que si que m'hauria d'haver estimat a mi mateixa molt més, però que ara ja és massa tard per canviar la meva manera de ser i de fer. He assolit un estat de benestar amb la família precisament perquè no he estat gens intransigent i de molt petita vaig aprendre a cedir tot i que anés en contra del que jo volia en realitat.
Em considero una dona independent i ara que necessito dependre una mica d'algú em fa mal. Sigui perquè jo he estat pendent dels demés i he vist les necessitats que tenien i les he cobert sense que m'ho tinguessin de demanar, i trobant-me que jo ho he de fer doncs això, em fa una mica de mal.
Tornem a la voluntat, per mi tenir voluntat és complir amb les obligacions del dia a dia encara que no en tinguis ganes i perquè jo he entès sempre que abans és l'obligació que la devoció. No m'agrada rentar plats, no m'agrada fregar vidres, odio haver de treure la pols, però de manera voluntària faig totes aquestes coses perquè és el que toca pel benestar familiar.
He anat a gimnàstica, he fet cursets de català i d'anglès, he anat al cinema sola, he anat a reunions, he sortit amb les amigues; per tant no puc pas dir que m'hagi privat de res del que volia fer. Això si, totes aquestes activitats han estat fetes sempre tenint en compte horaris i dies que no interferissin en les meves activitats familiars.
Per mi és això la voluntat, fer coses que t'omplen i perquè les vols fer, no perquè et diguin que ho has de fer pel teu propi benefici, si no em ve de gust fer-les ja no és en benefici meu veurem obligada a fer el que no vull.
