Avui toca, parlem de la "crisi"
S'acabarà? Si, aviat? No.
He viscut "crisis" econòmiques importants al llarg de la meva vida, però com aquesta cap.
Diuen que a Espanya va començar amb la bombolla immobiliaria d'on va venir la "crisi" del totxo. Constructores endeutades, paletes i manobres sense feina, pisos sense acabar i l'atur en augment.
De manera molt somera és això, però ara la crisi ja és molt més que això, ara resulta que és basa tant en el mercat de valors i les especulacions que el pobre ciutadà corrent ja no sap cap a on navega. Jo, como a treballadora, no he tingut mai prou estalvis per invertir en valors i jugar a la borsa. Els grans empresaris i les grans fortunes si que ho fan i està clar, si tenen pèrdues o abans de tenir-les, venen a la baixa i comença el daltabaix a les borses.
Bancs que han venut hipoteques que mai havien d'haver concedit, bancs que han acumulat deutes i que per re-capitalitzar l'estat hi ha hagut d'abocar diners (diners nostres, és clar, de tots) i que no han servit de res, solament tapar els seus forats i poder seguir pagant els grans sous als seus executius.
Ara Europa, demana austeritat i retallar despeses i que fan els governs per aconseguir-ho?, rebaixar la despesa que és indispensable (sanitat, educació....) o sigui com sempre, els perjudicats i qui paguen "el pato" som els qui menys tenim.
Jo no soc economista, però si mestressa de casa i de tota la vida, quan les coses econòmicament han anat maldades, m'he estrenyit el cinturó amb el que és més prescindible. Que costa massa car anar al cinema cada setmana? si va una vegada al mes? que sortir a sopar de restaurant una vegada a la setmana no és pot? doncs se sopa a casa, que l'abric s'hauria de canviar però un de nou està pels núvols? Quan puguem el renovarem, Que el pressupost no arriba per menjar filet? es menja pollastre, i si el lluç, el rap, o el marisc és massa car i no ens arriba la butxaca?, amb sardines també ens alimentarem.
Mai, les retallades d'una casa s'han fet en el que és necessari: menjar, higiene, educació i vestir als fills. Les demés coses: cinema, teatre, vacances, roba nova cada temporada, cotxe per anar a tot arreu..... són totalment prescindibles. I quan les coses econòmicament van tornant a ser normals, podrem gaudir de nou d'aquests petits luxes.
Per això crec que els governs no ho saben fer be, no han portat mai una casa i no saben ven be el que és necessari i el que és prescindible. Cal tenir cotxes oficials amb xofers? Cal que els parlamentaris cobrin un sou i totes les despeses a banda? Cal obrir despatxos i delegacions per a qualsevol cosa? si que és veritat que aquests despatxos donen feina a persones, però abans d'obrir-los, és fa un estudi de si realment és necessari?.......
En fi que així ens van les coses, els de rebre, sempre els mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada