Perill de desproveïment?

Foto d'El Periódico. Tots els drets reservats.

Vaga de transportistes. Ahir ja varen començar a haver-hi talls a la AP-7, marxes lentes de camions per entorpir el tràfic de vehicles i fins i tot volien arribar fins el port per fer el mateix.

Aquesta vaga que s'anuncia per dilluns com a indefinida, pot suposar un gran trasbals per a tothom però sobre tot pels botiguers de queviures, gasolineres i la industria en general i sobre tot pels ciutadans. Ahir em vaig arribar a la botiga (petit supermercat) on compro cada setmana per veure que tenien de carn per fer un encàrrec i em vaig quedar sorpresa quan em varen dir que fes una mica més de previsió perquè ja els de la fruita i verdura els havien dit que la setmana vinent el més segur seria que no els repartissin i no sabien com anirien la resta de proveïdors.

Si la vaga és indefinida i dura més d'una setmana, rebérem tots, no podrem omplir el diposit del cotxe ni la nevera. Mireu, per mi el dipòsit del cotxe no és el més important, no així pel meu marit que viatja amunt i avall cada dia; per mi simplement m'hauré de quedar a casa (si no tinc benzina) fins que s'acabi la vaga. Però el que em preocupa més és el menjar: fruita, verdura, carn, peix, d'això no se'n pot fer acaparament perquè a la nevera no t'hi cap i acaba fent-se mal be, d'altra banda, es pot tenir en "stok" a casa una mica més del compte d'arrós, macarrons, fideus, pots de llegums, sucre, farina, pots de tomàquet triturat i llaunes de tonyina, sardines o espàrrecs, però no massa, donat que a les cases ja no disposem de rebost i no tenim lloc on posar-ho i d'altra banda també resulta carregós econòmicament parlant, perquè si ja ens fa mal que la compra setmanal habitual ens hagi pujat + de 30 euros comprant el mateix, fer una despesa grossa pel que pugui passar, de la manera que està la meva economia en particular dubto que ho pugui fer per més d'una setmana.

No vull dir amb tot això que els transportistes no hagin de fer vaga, sobre tot els autònoms, que la majoria encara estan pagant el camió i no els surten els "números" amb la gran apujada dels carburants, ells també han de viure i menjar com tothom i si les empreses per qui treballen congelen les tarifes malgrat l'apujada del gasoil se'ls en va el benefici del que han de viure en omplir el dipòsit. És com un peix que es mossega la qua, una roda, si finalment s'apuja el transport per culpa dels carburants, tot s'apujarà també i els pobres ciutadans que som el final de la cadena serem qui pagarem els plats trencats ¡ com sempre !

Com s'arranja això? és tan senzill com sembla? abaixant el preu final dels carburants? Segons tinc entès el cost real del litre de la benzina i el gasoil és la meitat del que paguem a la benzinera i que el demés són impostos, home doncs no recaptem tant que be prou que en paguem d'impostos directes i indirectes (tabac, begudes alcohòliques, IVA, etc. )

Ja m'he posat de mal humor, me'n vaig a comprar a veure si m'arriben els diners.

Una cita: " Tan sols temo als meus enemics quan comencen a tenir raó " - Jacinto Benavente -

Tornem-hi amb l'aigua

Tots els drets reservats.

Portem un mes, gairebé seguit, de pluges, els embassaments ja s'han recuperat al nivell de fa un any i es temia fins i tot el desbordament de l'Ebre, però sembla ser que al seu pas per Mequinensa ja ha minvat el cabdal. Tot be doncs, s'han aixecat les restriccions de regar jardins (que no cal perquè estan xops) i d'omplir piscines.

El que ja no tinc tan clar és el que passarà si una vegada acabades aquestes pluges i arribat l'estiu amb calor, si no plou més i no arriben les pluges de setembre i octubre i entrem a l'hivern també amb pluges minses, com estaran els pantans?. Les de-saladores no estaran acabades encara i ens podrem trobar una altra vegada en que no hi haurà prou aigua. ¿Perquè no s'acaba de fer doncs, la ditxosa canonada per recollir aigua sobrant del rec de l'Ebre i portar-la a Barcelona? ¿No s'hi havien destinat uns diners per fer-ho? ¿Ens tornarem a trobar amb una manca de previsió? Preguntes sense resposta, faran el que voldran i finalment quan ens hi tornem a trobar ja hi tornarem a ser amb les polèmiques, els emprenyaments, i els egoismes dels uns i dels altres. I mentrestant CIU insistint amb el trasvassement del Roina, un riu que passa per 10 centrals nuclears i que ni els pescadors francesos hi volen pescar res. ¿quin interès hi te CIU? Una altra pregunta sense resposta.

Canvio de tema i faig un petit apunt del que he llegit avui al diari, referent una altra part de l'enquesta del GESOP encomanada pel Periódico, on es fa palès que el votant del PP prefereix de lider al Sr. Ruíz-Gallardón que al Sr. Rajoy, creuen que aquest hauria d'haver dimitit després de les eleccions i que el partit s'ha de "centrar", és interessant l'anàlisi que en fa l'editorial, aquí

Be ja ho deixo aquí. Fins demà.

Una cita: " La tinta més pobre de color val més que la millor memòria " - proverbi xinés -

Els qui es dediquen a la política

Rosa vermella passió. Tots els drets reservats.

Tenim la tendència a mesurar a tots els polítics amb la mateixa "tabla rasa", solem dir aquella frase tan coneguda "son los mismos perros con distintos collares" i a més ens atrevim a jutjar-los sense saber·ne de la missa la meitat d'ells, ni conèixer-los de res.

Qui pertany a un partit polític, normalment, (hi ha excepcions és clar) ho fa perquè aquest partit es correspon amb els seus ideals i vol ajudar a que aquests es portin a fi per millora de la societat en la que creu.

Estem parlant de democràcia, el sistema de governament d'un poble, el més bo dels pitjors. En una democràcia hi cap tothom perquè el poble és de moltes diferents maneres de ser i pensar i per tant tan dret tenen els uns com els altres a ser representats.

Tan que critiquem els polítics i no som capaços de posar-nos al seu lloc. Hem pensat alguna vegada que si no hi hagués gent amb vocació política no hi podria haver una democràcia? Què seria del ciutadà d'empeus sense cap mena de govern? Estaríem millor com estàvem amb la dictadura de'n Franco, que no feia política segons ell?

Un militant d'un partit, sigui del color que sigui, ho fa motivat i crec que és molt pervers pensar que la majoria ho fa per enriquir-se. És difícil per un militant amb vocació fer-se un lloc dins del seu propi partit per dur a bon fi els seus ideals, hi ha més ètica del que ens puguem pensar i malgrat que també hi ha "trepas" (som humans i ambiciosos) el militant va pujant escalafó pas a pas i amb el seu treball i aportacions a l'ideari del partit.

Cada partit te les seves normes o estatuts que s'han de respectar per tots els militants i tan sols de congrés en congrés aquests estatuts poden variar amb l'aprovació de tots els militants.

Els programes polítics de cada campanya són elaborats i esmenats si cal per les aportacions dels militants, no es dona per definitiu un programa fins que no hi ha hagut el suport majoritari de la militància.

Siguem més seriosos en el tracte dels polítics. Si són bons o no ja tenim un sistema per canviar-los o reafirmar-los i aquest sistema és les urnes.

Dins de cada partit hi pot haver "ovelles negres" ja se sap, de la mateixa manera que passa en tots els estaments de la societat, precisament perquè som humans. Al cap i a la fi queda tot resumit amb aquella dita "En todas partes cuecen habas y en mi casa calderadas" per tant però malgrat això no generalitzem i tinguem en compte que com en tot hi ha més bons polítics que dolents, que hi ha més gent honrada que gent delinqüent, que hi ha uns "valors" a la nostra societat i aquest valors (el be, el mal, l'ètica, la moralitat, ....) abstractes si voleu però assumits majoritariament per tothom (més o menys, evidentment) no els hem de posar en dubte d'entrada, en vers els polítics.

Una cita: " L'experiència no te cap valor ètic, és simplement el nom que donem als nostres errors " - Oscar Wilde

Aniversari important

Fots de'n Joan i na Marina. Tots els drets reservats.

Avui és un aniversari important, molt important. Fa 3 anys que, tal dia com avui, el meu fill Joan es va casar "com Deu mana" (amb papers, em refereixo) amb la millor noia que hagués pogut trobar, na Marina. Des d'aquí els vull felicitar i desitjar que vagin passant els anys i segueixin amb el mateix amor, les mateixes il·lusions i amb tot el que els uneix, augmentat amb escreix.

M'agradaria explicar-vos com va ser aquest casament. Espero i confio que no s'enfadin perquè els faci sortir al meu blog perquè forma part de la seva vida privada, però una mare, ja sabeu com som les mares, que se sent orgullosa del seu fill i de la seva jove i no parlem del net, tinc ganes de explicar com va ser de bonic el seu casament.

El casament és va fer a Granollers, a la Sala Tarafa, i ho va fer l'alcalde Josep Mayoral, estimat amic i el millor alcalde que ha tingut i te Granollers. Com que ambdós tenen alguna cosa de farandulers (ella estima el teatre, la literatura, el cinema i s'hi dedica, i ell és músic) varen fer una posta en escena preciosa. Es varen imprimir uns fulletons com si és tractés d'una obra de teatre, amb fotos i on ens explicaven cadascun que sentia per l'altre, amb unes paraules precioses que volien dir molt més que el que eren, paraules. Seguia l'staff: amics per parelles o sols que els llegien o els explicaven coses de la seva vida, amics de l'un i de l'altre , les dues mares també feien un petit parlament. Cada un dels noms els hi havien donat un alies que feia referència a coses de la seva amistat que només ells coneixien. A les mares també ens varen posar un nom (però no el recordo i no me'n va quedar cap de fulletó) i tancava el fulletó tota una serie de frases, les mateixes que havien posat a les invitacions, que explicaven: manera de ser, preferències, gustos, desitjos, estudis, etc.

Un dels millors amics de'n Joan, en Juanma, els va anar a buscar amb el seu cotxe i els va dur a la Sala Tarafa, allà varen fer l'entrada habitual de nuvis, tots 2 junts , amb unes cares radiants i alegres. La Marina estava guapíssima i en Joan també.

Varen asseure's a l'estrada i els amics i les mares varem anar passant llegint els nostres escrits i després va venir la petita cerimònia en si que l'alcalde Josep Mayoral va convertir en un autèntic casament no limitant-se a llegir la formula que marca la llei i prou, els va llegir també 2 poemes molt macos i en acabar els nuvis varen besar-se. L'alcalde va dir, ja era hora, per fi uns nuvis que es desinhibeixen i es besen com cal.

Una vegada varen signar els testimonis varem sortir a la plaçeta del davant de la Sala Tarafa i varem estar platican amb els nuvis, família i amics una estona i llavors varem anar al lloc de la festa a Llinars del Vallès. La festa és va fer al jardí de la que és casa seva on la mare es va cuidar de que estes tot molt bonic amb torxes que senyalaven el camí. Es va servir un cattering extens de canapès i montaditos i barra lliure, pastis i cava. Sota el porxo s'hi havien instal·lat els músics companys del meu fill i va començar la "balleruca". La gent gran (majoritariament la família) varem anar desfilant pels volts de les dues de la nit, però se que va durar molt més, acabant algú a la piscina, coses dels joves, ja se sap.

En fi que tot plegat va ser molt maco, i no és perquè fos el casament del meu fill, però el vaig trobar natural, fora dels estereotips marcats per la moda, gens rampló ni "hortera".

Una cita: " L' art és un compendi de la natura format per la imaginació " - José Maria Eça de Queiroz

Tan sols fotos, flors i d'altres coses

Ocell a la Xina. Foto de Tengtan. Tots els drets reservats. Bugambilia blanca, Tots els drets reservats.

"redodendro púrpura" Llicència de Creative Commons.

Dàlia, de Ilca. Tots els drets reservats.

Caramel de gel.

Foto de Vigo74. Tots els drets reservats.

Aviat serà estiu........20 dies més i...........

Oli del pintor A. Castello Avilleira. Tots els drets reservats.

Estem a 2 de juny i ja tan sols ens queden per passar 20 dies i entrarem a l'estiu. Aquest mes de maig que hem acabat de passar, no ha estat massa anunciador de l'estiu perquè ens ha plogut molt (cosa molt necessària) i les temperatures no han estat pas molt altes. D'altres anys, jo ja havia tingut l'ocasió de prendre el sol a la terrassa i agafar una mica de color "moreno" que jo tinc un color de pell groguenc i a l'hivern sembla que estigui malalta, en canvi quan ja he pres el sol agafa un color com més saludable.

Tinc ganes ja de que faci una mica més de calor, que llueixi el sol i d'arraconar els jerseis a l'armari fins l'any vinent. Aquest mes de juny, a la família, tenim un aniversari molt important que quan sigui el dia ho celebrarem com cal. Hi ha també la festa grossa de Sant Joan, està clar que fem festa grossa a casa si en som 4 de Joans (4 generacions, que "guapo" oi?) l'únic una mica angoixant és el dia de la revetlla de Sant Joan que amb els trons, petards i coets, els gossos s'esveren d'allò més i agafen molta por. Aquesta nit és la única nit de l'any que els deixem que entrin a la nostra habitació i dormin amb nosaltres (al terra eh?) perquè pobres, estan tant espantats que tots es voldrien amagar sota del llit però no hi caben i a més volen estar acompanyats, quan esclata un coet, els hem de tranquil·litzar, ... Blues.... no passa res, Lluna tranquil·la.......... Samba, Rock........ shiiiiii ............ ja està, com si fossin criatures.

El mes vinent, juliol, també hi haurà una festa grossa donat que tenim una setmana d'aniversaris que celebrem en un sol dia: 17 de juliol, aniversari de'n Marc, 18 de juliol, sant de la Marina, 19 de juliol, aniversari de la Maria, 20 de juliol, aniversari del besavi Joan, i 21 de juliol, aniversari de'n Joan.

Be això és l'estiu per mi, la bona època, la de la feina i els ingressos (que cada cop són més minsos perquè quan hi ha crisi el primer que es retalla dels pressupostos és l'apartat "cultura i festes") i les celebracions familiars, gaudir del sol, del cel blau, tenir calor i alguna escapada a la platja o si més no a les piscines de L'Ametlla. Sortir a la nit a prendre una copa escoltant música a la fresca o anant al cinema a veure una pel·lícula distreta. En fi, ¡ benvingut sigui l'estiu !

Una cita: " La Raó és el que més espanta a un boig " - Anatole France

Problemes amb l'ordinador

Llicència de Creative Commons. Alguns drets reservats.

Aquest matí a l'hora de entrar a Internet i conectar·me a Blogguer, no hi ha hagut manera, se'm desconetava, em donava error, i després de re-iniciar 2 o 3 vegades, finalment l'he tancat i ho he deixat per probar-ho més tard.

Ara sembla que funciona i que no es penjarà tot i que a l'ordinador de l'altre despatx sembla que s'ha infectat de virus, spy, i troians. Estem mirant de netejar-lo amb el Panda però no sabem si ho aconseguirem. El més segur és que hagi d'anar a l'hospital dels ordinadors on un expert informàtic faci el que calgui per netejar-lo i recuperar el màxim possible de dades.

Avui tampoc hi ha conte, no he tingut temps. Ahir varem anar a veure al nostre nét i a prendre cafè amb ells per tal de no estar 15 dies sense veure'ns donat que avui no podien venir a casa perquè estan molt enfeinassats i havien d'acabar unes coses. Aquest "nano" és increïble, ens fa passar l'estona que no ens adonem, amb els cotxes, els contes, ara vull que me'l llegeixi l'àvia Carme, ara que ho faci l'avi Joan, ara la iaia Alícia, ara atrapo al papa, ara m'enfilo amb la mama i l'acarono, és un no parar però sense esverament, en fi, que varem estar una tarda en molt bona companyia i una estona molt agradable.

Una cita: " Els que somnien de dia coneixen moltes coses que ignoren els que solament somnien de nit " - Edgar Allan Poe -