Poca cosa

Pertany a la galeria de fur and feathers. Tots els drets reservats.

Poca cosa tinc per escriure avui i no massa temps, però voldria fer esment del que he llegit avui, referent al President del Congrés José Bono i la col·locació d'una placa en homenatge a una monja que va ser empresonada durant la guerra civil.

I jo em pregunto igual que els d'Izquierda Unida: No podem obrir fosses comunes de la guerra civil i sí podem penjar plaques ?

Encara hi ha que diu que obrir i identificar els morts de les fosses comunes és remoure un temps passat que s'ha d'oblidar. I els fills o nets dels morts injustament no tenen dret a saber on estan enterrats? Les ferides ja estan cicatritzades però el desig de saber on són i poder-los portar flors a un lloc determinat és totalment lícit i comprensible. Pels profundament catòlics, això hauria de ser prioritari. Els morts del bàndol guanyador varen ser homenatjats arreu d'Espanya, oblidant-se dels del bàndol perdedor que també varen morir per el seu país immers en una guerra civil que no varen provocar ells, per culpa d'un cop d'estat i l'ambició de poder d'uns quants.

Medicaments

Pertany a la galeria de Lumendi13. Tots els drets reservats.

Avui he llegit un article a El Periódico referent a un medicament que jo m'estic prenent i que segons diuen m'hauré de prendre de per vida: el tamoxifèn. És un anti-estrogens per evitar que les possibles cèl·lules cancerígenes s'alimentin amb ells i s'escampin creant una metàstasi.

Tots els medicaments, van be per una cosa concreta però t'espatllen una altra. La majoria tenen efectes secundaris, lleugers quasi sempre però si llegeixes el prospecte del que t'estàs prenent t'agafa un "canguelis" de ca l'ample.

Els anti-inflamatoris com l'ibuprofèn són dolents per la tensió i poden ocasionar "pitus" als bronquis, l'aspirina de tota la vida, ara resulta que no és bona per l'estomac, el paracetamol (substitutiu de l'aspirina) pot provocar càlculs renals i perjudicar el fetge, les vacunes anti-gripals et provoquen com a mínim un refredat fort. Els còctels de quimio et poden deixar totalment xafada com a mínim 2 dies després de cada sessió, la radio et crema i has de recórrer a les cremes hidratants i anti-cremades. I això que aquests medicaments dels que us parlo són dels més habituals (menys la quimio i la radio està clar) i que tots o la majoria tenim a casa com ara: el Prinperan pel mareig, el Clamoxil pel mal de coll, el Bisolvon per la tos.

Tornant al tamoxifèn, a l'article que he llegit avui, diu que ara un equip britànic encapçalat per un espanyol, Antonio Hurtado, han trobat que va molt be pel càncer de mama però que a segons quines dones al cap d'uns anys de prendre'l és tornen immunes a ell i ja no fa el que ha de fer. ¡ Vaja, estic arreglada doncs !

cercant fotos

still life-lum Cargado originalmente por lumend13

Com sigui que vaig perdre unes quantes fotografies de les que tenia guardades quan em varen reparar l'ordinador, avui que m'he llevat molt aviat he aprofitat per entrar a flickr.com i descarregar algunes més, de flors, de paisatges, d'animals, etc...

N'he trobat de molt maques que ja les aniré posant en els posts.

M'he llegit tots els titulars del diari però de moment no tinc ganes de comentar cap cosa. potser més tard.

La bona notícia que esperàvem es va confirmar ahir i a la família estem tots molt contents.

Rumiaré una mica i segurament avui faré un altre post.

Dia apagat, cel gris...... plourà?

Foto de jrrof. Tots els drets reservats.

Ens hem llevat i ens hem trobat amb un dia gris, fresc, i espurnejant. Resumint: un dia trist. La majoria dels dies d'hivern són així i per això no m'agrada l'hivern. M'augmenta la tristor i el desànim. No em ve d'ara que ja m'he fet gran sinó de sempre, quan era petita també, i com que ni tan sols podíem anar a jugar al carrer perquè o feia massa fred o plovia, ens quedàvem a casa al costat del braser que era l'únic que teníem per escalfar-nos. Jo llegia "tebeos" i la meva mare escoltava la ràdio, va seguir durant molt de temps la novel.la "Ama Rosa" que era un dramón de "padre y muy señor mio".

Ultimament em diuen que m'he tornat molt negativa, que tot ho veig pel cantó dolent i que m'oblido de les coses bones. Jo no crec que sigui així si més no "ni tanto ni tan poco" però reflexionant-hi potser si que tenen raó però això només em passa amb els més propers. Quan vaig a fer petar la xerrada amb les amigues de l'Ametlla, no estic pas tota l'estona fent-me la víctima sinó que comparteixo conversa, acudits i rialles, ironies, xafarderies, i una mica de politiqueig.

Serà doncs amb la gent propera que em comporto negativament? perquè?, perquè els conec massa i no me'ls acabo de creure? perquè els seus arguments són sempre els mateixos? perquè trobo que tan sols veuen en mi els meus defectes? i me'ls retreuen una i una altra vegada? No ho se. La veritat és que jo penso que un és com és i que se l'ha d'estimar tal com és, amb defectes i virtuts, reconeixent més les virtuts i deixant de banda els defectes que un mateix ja sap que te i que procura anar treient-se, no sempre s'aconsegueix però es prova.

En resum, us adoneu on m'ha portat el cel gris i el dia apagat? a reflexionar sobre mi i el meu entorn, potser tenen raó i soc jo l'errada? continuaré reflexionant, però segur que quan torni a veure el sol brillant i el cel blau ho trobaré tot més fàcil i menys important.

"posar fil a l'agulla"

Tots els drets reservats.

Avui he titulat el post "posar fil a l'agulla" que dono per suposat que tothom sap el que vol dir. M'he de posar les piles i començar a planificar la temporada vinent (em refereixo a la feina) per tal de que puguem aconseguir el màxim d'actuacions i passar de la crisi com a mínim just per subsistir.

De nou em toca desfer-me de tota la publicitat acumulada durant aquest any (que es guarda per si és dona el cas de que puguis fer-la servir), empaquetar els arxivadors antics que hem de mantenir vigents durant 5 anys mínim i trobar-los un lloc adient fora del despatx i finalment arxivar l'endarrerit i programar la feina a fer (publicitat, mails, entrevistes, comptabilitat, pressupost, etc...)

Tan sols escriure-ho ja se'm fa feixuc, però malgrat les poques ganes s'ha de fer. Ja no es tracta de bons propòsits com a final d'any sinó d'obligació. Abans és l'obligació que la devoció i per tant "en davant les atxes" i a l'atac.

The Shadows

Cançò francesa. Un clàssic.