La corrupció i les mentides

galeria de NisanN. Tots els drets reservats.

La història de la corrupció de gent del PP continua, que si si, que si no, En Camps que els vestits se'ls paga ell, el sastre que diu que tenia trucades del PP i que el pagaven en bitllets de 500 €.

A tot acusat, per llei, se li ha de pressuposar la innocència i la policia, el fiscal i el jutge són els que han de demostrar la culpabilitat. Així ha estat des que tenim democràcia, no com abans que s'havia de demostrar la innocència.

Però el que crec que els està fent mal al PP és la defensa "a capa i espada" de la seva gent, mentint i contraatacant acusant de setge al PP. El que haurien de fer és callar i deixar que les coses s'aclareixin i sigui la justícia qui faci la feina, ja es defendran en el judici i si es demostra que no són culpables, ja els demanaran disculpes i rectificacions si cal.

La corrupció, lamentablement, és una temptació pels homes que més o menys ostenten un poder, forma part dels múltiples defectes que te la humanitat. Sortosament, malgrat causi molt reso, són una minoria i hi ha més gent com cal que corruptes. En aquesta societat tan capitalista en la que estem vivint, que tot es valora en diners, com no hi ha d'haver casos de corrupció? i en tots els àmbits: partits polítics, directors, executius, caps de grans empreses, regidors, alcaldes, funcionaris, etc........... ei, no m'entengueu malament, no els disculpo als corruptes eh? el que vull dir és que quan s'és feble de valors morals és molt fàcil caure en la temptació de la corrupció i l'abús de poder: per l'afany de diners, de més poder, o simplement "fatxenderia" (Ud. no sabe con quien está hablando).

Tan sols un enllaç

Tots els drets reservats.

Un enllaç a un article important al bolletí de Redfeminista.

És sobre la nova llei d'avortament, crec que és important.

Diumenge, menys d'una setmana per la Primavera

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Ja portem entre 3 i 4 dies primaverals, cel blau, gaire be sense núvols i sol radiant amb temperatures agradables.

Estem a 15 i en teoria el 20 comença la Primavera, fantàstic, de mica en mica anirem deixant jerseis i jaquetes, canviant de prestatges la roba d'hivern per la d'estiu i les maquinades de la rentadora no en seran tantes perquè com que la roba és més prima, dins la rentadora n'hi cap més.

He estat descarregant fotos a Flikr i n'he agafat unes quantes de molt maques, com sempre de flors. Ja les anireu veient. Aquest gat i la seva ombra ja fa temps que la tinc però fins avui no l'he posat perquè sempre prefereixo flors o paisatges.

Els meus amics que són de vacances a Tunísia ja han penjat al seu blog fotos molt boniques i quan tornin les hi demanaré per poder anar-les publicant al meu blog. N'hi ha una de l'antiga Matmata i del seu hotel que és maca i pintoresca, que m'agrada molt, així com les fotos de Mahdia un poblet que ha passat del turisme i on es pot copsar la vida autòctona.

El pròxim cap de setmana, crec que ja ho vaig dir, tinc programada una sortida a Tarragona que podré fer gràcies a la família que col·laboraran amb tenir cura de l'avi, però també m'agradaria anar a passar un altra cap de setmana al Serrat a casa del Xavier i la Magda doncs ja fa temps que no hi he anat i allà s'està tan be, hi ha tanta pau i tranquil·litat que quan penso que ells i poden anar cada fi de setmana em fan una certa enveja. Gràcies que m'hi vulguin com a convidada, no ?

Res més, fins demà o no,veurem si se que us puc explicar.

Coses del llenguatge actual

galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Avui se m'ha acudit parlar dels vicis que estem agafant en vers les nostres llengües. Tant el català com el castellà tenen un vocabulari molt extens i demostratiu però resulta que en algunes professions s'ha posat de moda, i encara no acabo d'entendre el perquè, anomenar coses que sempre les hem dit en el nostre idioma, en anglès.

Dins el món de la música, companys representants d'artistes o mànagers, cada vegada em sorprenen més. Quan vaig començar en aquest món, ja es feia servir "rider" per parlar del llistats de prestacions que ha de tenir un equip de so i de llums. Com que tothom ho deia així jo també m'hi vaig acostumar i en lloc de dir llistat de canals, monitoratge, w. de llum, posició d'escenari, doncs apa "rider" que es veu que aquesta paraula ho engloba tot.

Però es que cada vegada anem a més, ara ja em demanen el "trak-list" en lloc de "repertori", el "timming" en lloc "d'horaris", "bakstage" en lloc "d'espai de vestuaris", el "cattering" per llista de begudes i entrepans, el "road-manager" en lloc de responsable de l'actuació, "free-lance" a la persona que contractes per un dia i que pot fer la mateixa feina per tu que per altra gent, "bakline" en lloc de "instruments", "bakliner" a la persona encarregada de tenir cura dels instruments, la "PA" (són 2 paraules en anglès) quan es refereixen a l'amplificació i així...... moltes més paraules en anglès que encara desconec però que cada vegada és fan servir més.

Perquè s'ha agafat aquest costum? és que això ens fa més intel·ligents i més experts? i ja no parlo d'altres professions que desconec com va, però també s'ha generalitzat parlar de "marketing" "merchandising" , "stand-bay", "pay per wiew".......... ei, perdoneu que segurament aquestes paraules potser no estan ben escrites, jo no se anglès, en definitiva que estem menyspreant els nostres idiomes, tan el català, com el castellà. Ja heu vist que totes aquestes paraules es poden dir en les nostres llengües, fem-ho doncs i deixem-nos estar de romanços, cadescu ha de dir les coses en el propi idioma.

Cares expressives

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Hi ha gent que , com es diu, amb la cara ja paga. Això vol dir que expressen el que senten, canviant la cara. La majoria, riem, somriem, plorem, fem "morros" i poca cosa més, però n'hi ha que no poden amagar gestos que els surten quan senten: enuig, enfado, malestar, descontent, insatisfacció, impaciència, etc..., Malauradament jo sóc d'aquestes persones, tothom diu que sóc molt expressiva però potser ho soc massa. Quan alguna cosa que em diuen me la prenc malament no puc evitar canviar la cara i es veu que amb el canvi noten que m'he enfadat. Ho he fet sempre, des de petita i de joveneta amb els amics, possibles "novios", amigues i parents.

El problema és que quan m'ho noten, m'ho diuen...."t'has enfadat" .... "no t'enfadis" i això encara em treu més de polleguera, suposo que és perquè m'enfado amb mi mateixa per no saber dissimular, i acabo enfadant-me de veritat.

Soc bastant rara, ja m'ho diuen, però no tant com sembla perquè això només em passa amb la família d'aprop, no amb els amics de tertúlia, companys del partit i d'altres que no són tan propers. Penso que això vol dir que amb els qui tinc uns vincles importants no se dominar els meus sentiments i no puc evitar "fer cares". Potser perquè penso que desprès de tants anys ja m'haurien de conèixer i per tant segons quins comentaris o la manera de fer-los, haurien ja de saber que em cauran malament.

Coses de les maneres de ser, ¡ que hi farem !

5 anys de l'11 M

Tots els drets reservats.

Un record, per no oblidar i per dir "mai més"

Avui fa 5 anys de l'espantós atemptat als 4 trens de Madrid, l'11 M.

La tossuderia li va costar al PP les eleccions i el govern. Això és el de menys però, el que va passar va ser terrible, cents de víctimes i totes les seqüeles pels familiars i sobrevivents. No us oblidem.

He llegit a El Periódico un article referent la col·laboració catalana d'aquelles primeres hores i desprès durant tots aquests anys, la veritat és que ho desconeixia i m'ha cridat l'atenció per la tasca desenvolupada per tota aquesta associació, d'una manera totalment desinteressada. Potser vosaltres també ho ignoràveu, llegiu-lo està molt be.

Res més, fins demà que serà un altre dia. No oblidem.

Propostes d'esdeveniments

galeria de ade. Tots els drets reservats.

M'han fet dues propostes d'assistència a 2 esdeveniments als que m'agradaria molt poder-hi anar.

Segons els metges, psicòlegs i la pròpia família, necessito poder sortir de casa i fer algunes coses diferents de les que porto fent des de fa molt d'anys (tenir cura d'avis, sobretot i rumiar massa la pena). Un d'aquests esdeveniments seria tot un cap de setmana (el vinent) a Tarragona, diferents taules i conferenciants, de caire polític, però distés amb esmorzars, cafè, dinars i un gran sopar. Una oportunitat per conèixer més gent o retrobar-ne de coneguda.

L'altre esdeveniment, també em fa gràcia, seria pel dissabte 28 de març a Barcelona, Gràcia, i es tractaria de conèixer a companyes de blog, com són les "dones en Xarxa" per tal de fer-nos fotos i canviar la website.

L'inconvenient més gran és que els 2 esdeveniments es fan en dissabte. Anys enrere m'hagues anat fantàsticament be perquè els dissabtes i diumenges sempre els tenia lliures, però ara tenint a l'avi m'és més difícil desentendre'm. Segur que si ho comento amb el marit dirà que hi vagi i que ja se'n farà càrrec ell del seu pare, però com sempre i tot i voler ser una alliberada, em queda la recança de que no compleixo el meu deure i em sento culpable. Perquè soc així? Sempre m'ha passat, quan vaig anar a classes de català, quan vaig provar de seguir un curs d'anglès, quan anava al gimnàs..... Ho feia però sempre dins meu tenia el sentiment de que no ho havia de fer per les responsabilitats familiars que tenia.

És qüestió de l'educació rebuda? segurament que si.

De tota manera, faré panys i mànigues per poder anar a aquests 2 esdeveniments als que mi han convidat perquè hi ha poques coses que em facin il·lusió o despertin el meu interès i si això m'il·lusiona no ho he de desaprofitar.