Hi haurà finançament aviat? serà veritat?

Tots els drets reservats.

L'Editorial de El Periódico d'avui, està molt be. Sembla que després del canvi de Govern, els nous ministres s'han posat a la feina i que s'hauran acabat els retards i finalment tindrem "el finançament"

Gaire be no m'ho acabo de creure. Veurem els pròxims dies com anirà i si no ens sortiran amb "ciris trencats" una altra vegada.

Ja va essent hora que s'acabi i que per fi hi hagi el fotut acord, que ja comença a fer pudor.

He llegit també i va ser noticia ahir a tots els informatius, que els preus han baixat i ja estan per sota de l'IPB. Tampoc m'ho acabo de creure perquè al menys de moment no es nota pas en el "carro de la compra" doncs tot i fer servir més les marques blanques, per la compra setmanal pago més o menys el mateix, menjant més porc i pollastre que mai, deixant la vedella per un dia a la setmana i prou i consumint el mínim possible en fruita, carn i peix. I la setmana que toca comprar detergent per la rentadora, oli, suavitzant o qualsevol producte de perfumeria com: colònia, pasta de dents, gel de dutxa o crema hidratant, el total s'enfila molt més.

El mal estil de CIU

Tots els drets reservats.

Després de la nominació de J. Guardans com a Director General de l'ICCM dependent del Ministeri de cultura per part de la Sra. ministra González-Sinde, CIU va fer unes declaracions per veu de Jordi Pujol jr. que van fer palès el seu mal estil i elegància.

Va venir a dir que el Sr. Guardans s'havia de buscar el sou a un lloc o altre, donat que havent destapat el perquè CIU no el volia seguir tenint com a parlamentari europeu pel seu poc esperit soberanista, no li quedava un altre remei que buscar-se la vida.

Va menysprear la seva feina feta com a parlamentari a Brussel·les i la seva vàlua i capacitat. Al preguntar-li els periodistes a J. Pujol jr. si l'expulsarien del partit, va deixar evident que el seu desig era precisament aquest però per quedar be va dir que era el Sr. Guardans qui ho havia de decidir. Naturalment, només els hagués faltat això, expulsar-lo del partit, es tirarien teules a la pròpia teulada.

En fi, que no em va agradar gens el Sr. Pujol en les seves declaracions (ja no m'agrada gaire be mai, pel seu to fatxenda) i em va demostrar que darrerament CIU estan perdent els papers, l'estil, i el seny.

Bona companyia

Galeria de Paulette Matos. Tots els drets reservats.

Ahir, dilluns de Pasqua, darrer dia festiu de la s.santa, varem gaudir d'una molt bona companyia doncs varen venir a casa la germana de l'avi, tieta Angelina, i la seva filla Lourdes, cosina de'n Joan.

Varem passar una tarda agradable, de molta xarrameca, parlant de tot i de res. El més important és que ens varem sentir acompanyats, malgrat que la conversa derivava massa vegades cap el passat, però està clar, és normal donat que la tieta ja te els 80 anys, l'avi de tant en tant hi deia la seva però pobrissó no seguia massa el fil perquè quan ja havíem canviat de tema ell ens sortia amb els seus records que no tenien res a veure amb el que parlàvem en aquell moment.

La cosina Lourdes està ara en hores baixes perquè ha passat per situacions personals difícils i malgrat que no li venia gens de gust acompanyar a la seva mare a casa nostra, finalment va venir i jo me'n alegro perquè crec que li va passar la tarda sense adonar se'n,igual que a nosaltres.

És bo poder gaudir de tant en tant d'una bona companyia, siguin amics o familiars i crec que ho hauríem de fer més sovint. Donat que els caps de setmana no podem anar en lloc al menys amb les visites agradables et distreus.

La "mona" i les "caramelles"

Tots els drets reservats.

Dilluns de Pasqua, dia de la "mona" i les "Caramelles". Tradicions molt arrelades al nostre país que ja ens estan copiant a bastants llocs de la península, sobretot la "mona".

Tradicionalment la "mona" era regalada pel padrí al seu fiol/a, i també tradicionalment els padrins acostumaven a ser els avis paterns o materns. Actualment però s'ha optat per fer padrins als amics joves de la parella donat que si tenim en compte que en teoria el padrí s'ha de fer càrrec del fiol en el cas de que falti el pare, és lògic que es trii gent jove perquè per llei de vida els avis han d'anar-se'n abans. De fet, els padrins ho són de bateig i la cura del fiol en cas de que és quedés orfe és sobre tot per l'educació religiosa.

Però avui en dia que hi ha molta gent jove que decideix no batejar als seus fills, per tal de que siguin ells quan siguin adults els que decideixin si volen estar en una religió o una altra, la tradició dels padrins no s'ha perdut i menys la de la "mona". Per sort els avis ja no són tan estrictes i no s'oposen ni s'enfaden per no ser padrins. Jo però vaig haver de fer de padrina dels meus fills i comprar-los la "mona" per tal de no perdre la tradició, ja que com que varem optar per no batejar-los, ni uns avis ni els altres no els regalaven la "mona" perquè......Ah, com que no som padrins !. En fi, coses que passen. Els meus néts però si que tindran la "mona" el "tiet" Pep és el padrí de'n Joan i el "Fede i la Francina" ho són de l'Aina. L'Aina amb tan sols 3 mesos gaudirà avui de tota l'atenció dels pares i padrins, així com en Joan que està "enamorat" del seu "tiet-padrí"

Parlant de manera personal sobre la "mona" m'he oblidat de les "caramelles". No puc fer resum de la història de les caramelles ni del perquè i quan és varen convertir en una tradició del dilluns de Pasqua, doncs no ho se, sóc catalana de naixement i de cor però les arrels no són d'aquí i per tant a casa meva com que ho desconeixien poc em varen poder explicar. De tota manera, se que les "caramelles" són grups de gent que s'ajunten per cantar i gaire be a cada poble n'hi ha un, Surten en grup els dilluns de Pasqua i van per les cases cantant les cançons, porten un cistellet i a cada casa els donen alguna cosa, també els infants fan grups de cantaires i fan el mateix. Les cançons de les "caramelles" acostumaven a ser una mica "picants" cosa que crec que ja s'ha anat perdent per allò de "políticament correcte".

Ah, m'oblidava, a la província d'Alacant, també és tradició la "mona" però aquesta és diferent de les d'aquí, allà és una especie de pa de pessic rodó, ensucrat i amb un ou dur al mig. a mi m'agrada molt sucat amb xocolata o amb llet i Cola-Cao.

Diumenge de Glòria.........

Foto de Xavier i Magda. Tots els drets reservats.

Avui diumenge, Setmana Santa pràcticament acabada, ens queda demà dilluns de Pasqua i ja estarà, 4 dies festius que han passat en un tres i no res.

Felicitats a totes les "Glòries" que si no recordo malament celebren el seu sant avui diumenge de Glòria, que és com se'n deia fa uns anys i que com que malgrat tot ens anem deslligant de la religió i fins i tot de la celebració de l'onomàstica, la Setmana Santa queda simplement com una setmana amb 4 dies festius per a gaudir i tenir un petit trencament de la rutina de la feina, en espera de les veritables vacances a l'estiu.

Processons per a tot arreu de la península molt tradicionals i molt religioses, però que l'esperit religiós ja es va perdent quedant cada vegada més com una tradició cultural i turística.

Apa doncs, se suposa que ja hem descansat una mica de la feina i a esperar les vacances d'estiu, les de Nadal i una altra vegada les de Primavera (setmana Santa). Dit així ¡ que ràpid que passa el temps oi? !

Trons, vent i pluja

Tots els drets reservats.

M'he llevat a 2 quarts de vuit del matí, just quan començava a tronar i a ploure. Ha fet un bon xàfec acompanyat de llamps i trons i molt vent que ha durat quasi una mitja hora. Els gossos esporuguits tot i haver estat tota la nit dins de casa i per tant devien tenir necessitats, quan els he obert la porta han tret el nas i s'han fet enrere immediatament.

Era per fer una foto, l'Alícia asseguda a taula prenent el seu cafè amb llet envoltada de gossos arraulits al seu costat. El lider, Blues, un tros de gos que deu pesar uns 60 quilos, és el més poruc de tots, a cada tro busca on amagarse, un lloc fosc, sota una cadira, i si no fos tan gros es posaria sota el llit, això si acompanyat però, si pot ser per mi i allà on vaig jo va ell arrambat a mi.

Els altres 3, la Lluna, el Rock i la Samba també els espanten els trons i el soroll del vent però no tant i mentre jo estigui amb ells ja en tenen prou.

Be ja ha acabat de ploure, els núvols de turmenta han mig desaparegut i sembla que potser veurem el sol, de moment des de la finestra del despatx estic veient un tros de cel blau. Però no ens en refiem perquè segur que hi torna, al menys les prediccions meteorològiques així ho senyalaven.

Si torna a ploure fort aquest matí, malament, perquè he d'anar al "super" i és feixuc anar a comprar plovent, però que voleu? és el temps que toca, estem a la Primavera, ara que ens fa una Primavera com cal, també ens queixem, ¡ no estem mai contents !

Diferencies d'opinió.............

Sortosament, avui en dia podem tenir diferències d'opinió sense enfadar-nos i amb el respecte degut als qui discrepen de les teves. Quan una persona està molt convençuda del que pensa i sent per més que discrepis amb ella i tu pensis que va errada, serà molt difícil fer-li-ho veure, intentaràs fer-li entendre el teu punt de vista amb arguments, raons, i exemples, però el més segur és que no canvii d'opinió. Vist això, el que cal és deixar d'argumentar, deixar de discutir, i amb tot respecte acceptar que la seva opinió pot ser tan vàlida com la teva. Perquè ningú te la veritat absoluta, poden haver-hi molts matisos en les opinions, i per tant el que cal és ser educat i respectuós amb els demés.

Les creences religioses, els ideals polítics, les maneres de fer i de sentir, cadascun te les seves que poden ser tan vàlides com d'altres totalment diferents.

De totes maneres, sobretot en discussions de caire polític, és molt fàcil deixar-se emportar per l'acalorament i caure en demagògies per convèncer a l'altre, o be generalitzar i titllar la política de ser una M..... i ja no parlem de les persones amb vocació de polític que, generalitzant, se les titlla de ser tots iguals, de voler tan sols el poder i enriquir-se, siguin del partit que siguin se'ls medeix a tots per igual.

Perquè m'ha sortit aquest escrit avui? doncs perquè vaig convidar a una serie d'amics del Facebook a un grup i vaig rebre l'explicació de la negativa d'un d'ells a pertànyer a aquest grup molt raonada i amb molt de respecte, cosa que li vaig agrair de tot cor. En el món blocaire, et trobes moltes vegades amb gent que discrepa amb tu però els seus arguments són la crítica i l'insult. Be, hi ha de tot com a tot arreu, no generalitzem.

I ara un apunt "futbolero" tot i que no m'agrada el futbol, el Barça per mi és alguna cosa més que futbol i es veu que ahir va fer un partidàs. Me'n alegro i "VISCA EL BARÇA"