11 d’abril 2009

Trons, vent i pluja

Tots els drets reservats.
M'he llevat a 2 quarts de vuit del matí, just quan començava a tronar i a ploure. Ha fet un bon xàfec acompanyat de llamps i trons i molt vent que ha durat quasi una mitja hora. Els gossos esporuguits tot i haver estat tota la nit dins de casa i per tant devien tenir necessitats, quan els he obert la porta han tret el nas i s'han fet enrere immediatament.
Era per fer una foto, l'Alícia asseguda a taula prenent el seu cafè amb llet envoltada de gossos arraulits al seu costat. El lider, Blues, un tros de gos que deu pesar uns 60 quilos, és el més poruc de tots, a cada tro busca on amagarse, un lloc fosc, sota una cadira, i si no fos tan gros es posaria sota el llit, això si acompanyat però, si pot ser per mi i allà on vaig jo va ell arrambat a mi.
Els altres 3, la Lluna, el Rock i la Samba també els espanten els trons i el soroll del vent però no tant i mentre jo estigui amb ells ja en tenen prou.
Be ja ha acabat de ploure, els núvols de turmenta han mig desaparegut i sembla que potser veurem el sol, de moment des de la finestra del despatx estic veient un tros de cel blau. Però no ens en refiem perquè segur que hi torna, al menys les prediccions meteorològiques així ho senyalaven.
Si torna a ploure fort aquest matí, malament, perquè he d'anar al "super" i és feixuc anar a comprar plovent, però que voleu? és el temps que toca, estem a la Primavera, ara que ens fa una Primavera com cal, també ens queixem, ¡ no estem mai contents !

1 comentari:

La Caperucita que se enamoró del lobo. ha dit...

La pluja m'agrada, és delicada, fràgil i sense ella no podem viure.
Tens rao, ara que tenim una primavera com ha de ser, no ens podem queixar, si fa sol el canvi climàtic i estem en sequera, si plou perquè plou...
Mai estem contents xD


Petons