Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.
Pensar.... sempre estem pensant, des que varem començar a parlar, el cap se'ns omple de pensaments.
De vegades aquests pensaments els expressem parlant, escrivint, en veu baixa, ..... i alguns dels pensaments es queden a dins de l'armari de pensar, amagats, adormits i sense cap gana de sortir.
No els vols fer públics per moltes raons, potser pel que puguin pensar de tu, per no donar la impressió de que ets més pessimista del que ets, o perquè expressarlos seria "políticament incorrecte"
La màquina de pensar moltes vegades es dispara i sorgeixen pensaments l'un darrera l'altre i molts cops sense caps ni peus, pensaments inconnexes, que salten d'una cosa a l'altra sense parar i si et demanessin en aquell moment en que estaves pensant, no ho sabries pas explicar. En moltes coses i en res.
En aquests moments i aquesta setmana jo em trobo en aquesta situació, la màquina disparada, els pensaments brollin contínuament i amagant-los cap endins, molt endins per evitar que tornin a aflorar. Diuen que tot passa, que el temps ho cura tot, però no és cert, el que fem és amagar-ho, tapar-ho, amb la finalitat de que s'esmorteixi i no faci tan de mal.
Aquest brollit de pensaments provo d'apaivegar-lo fent coses banals, que em mantinguin el cap ocupat tan sols en la banalitat del que estic fent, però dins meu se que no és el millor remei i que he de intentar sortir de la banalitat, perquè en certa manera és com amagar el cap sota l'ala. ¡és molt difícil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada