He d'anar a comprar bacallà, panses i pinyons. Es tradició el divendres Sant fer bacallà. A totes les cultures hi ha receptes culinàries que van molt lligades amb la religió. Aquesta del bacallà a casa nostra i que està molt estesa arreu de la península no se ben be des de quan però ens ve per la quaresma i Setmana Santa. Durant la quaresma tots els divendres s'havia de fer desdejuni, però amb dispensa es podia menjar peix, però és clar, el peix resultava car pels treballadors que tan sols tenien al seu abast, sardines, sorells, bogues, i para de comptar, en canvi el bacallà salat resultava un peix de qualitat que a més es conservava sense necessitat de nevera, el podies dessalar quan volies per fer-lo servir i era un plat que agradava molt: arrebossat, amb samfaina, amb suquet, amb patates i pèsols, o be amb panses, pinyons, ous durs i patates o cigrons per fer plat únic o amb salsa com a segon plat.
Evidentment jo no conec totes les tradicions culinàries i no puc posar més exemples a part de les del musulmans quan el ramadà, que sobre tot tenen per tradició fer uns pastissets amb mel que tan sols es fan durant aquestes dates. També hi ha el xai pasqual, etc.... Però tornant a casa nostra i a casa meva, totalment deslligada de la religió, per divendres Sant faig el bacallà i segur que mentres sigui festiu el continuaré fent. Dic això perquè també era tradicional fer "crema" per Sant Josep però al menys jo, des que ja no és festiu ja no en faig perquè me'n oblido i com que a casa no hi ha cap Josep ni me'n assabento de que ha passat el sant. Doncs això, que per Setmana Santa, bacallà amb panses, pinyons i ous durs, que em surt fantàsticament bo.
Ara recordo una cosa que em deien de petita, no te res a veure amb la cuina, però és una d'aquelles coses que m'han quedat: " per Divendres Sant no s'escombra perquè sinó surten formigues" m'ho deia la "Conxita" que vivia a casa de relloguer i a la que jo estimava molt. Sempre que passo l'escombra per la casa en Divendres Sant me'n recordo i em queda com una recança de que ho faig mal fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada