La "mona" i les "caramelles"

Tots els drets reservats.

Dilluns de Pasqua, dia de la "mona" i les "Caramelles". Tradicions molt arrelades al nostre país que ja ens estan copiant a bastants llocs de la península, sobretot la "mona".

Tradicionalment la "mona" era regalada pel padrí al seu fiol/a, i també tradicionalment els padrins acostumaven a ser els avis paterns o materns. Actualment però s'ha optat per fer padrins als amics joves de la parella donat que si tenim en compte que en teoria el padrí s'ha de fer càrrec del fiol en el cas de que falti el pare, és lògic que es trii gent jove perquè per llei de vida els avis han d'anar-se'n abans. De fet, els padrins ho són de bateig i la cura del fiol en cas de que és quedés orfe és sobre tot per l'educació religiosa.

Però avui en dia que hi ha molta gent jove que decideix no batejar als seus fills, per tal de que siguin ells quan siguin adults els que decideixin si volen estar en una religió o una altra, la tradició dels padrins no s'ha perdut i menys la de la "mona". Per sort els avis ja no són tan estrictes i no s'oposen ni s'enfaden per no ser padrins. Jo però vaig haver de fer de padrina dels meus fills i comprar-los la "mona" per tal de no perdre la tradició, ja que com que varem optar per no batejar-los, ni uns avis ni els altres no els regalaven la "mona" perquè......Ah, com que no som padrins !. En fi, coses que passen. Els meus néts però si que tindran la "mona" el "tiet" Pep és el padrí de'n Joan i el "Fede i la Francina" ho són de l'Aina. L'Aina amb tan sols 3 mesos gaudirà avui de tota l'atenció dels pares i padrins, així com en Joan que està "enamorat" del seu "tiet-padrí"

Parlant de manera personal sobre la "mona" m'he oblidat de les "caramelles". No puc fer resum de la història de les caramelles ni del perquè i quan és varen convertir en una tradició del dilluns de Pasqua, doncs no ho se, sóc catalana de naixement i de cor però les arrels no són d'aquí i per tant a casa meva com que ho desconeixien poc em varen poder explicar. De tota manera, se que les "caramelles" són grups de gent que s'ajunten per cantar i gaire be a cada poble n'hi ha un, Surten en grup els dilluns de Pasqua i van per les cases cantant les cançons, porten un cistellet i a cada casa els donen alguna cosa, també els infants fan grups de cantaires i fan el mateix. Les cançons de les "caramelles" acostumaven a ser una mica "picants" cosa que crec que ja s'ha anat perdent per allò de "políticament correcte".

Ah, m'oblidava, a la província d'Alacant, també és tradició la "mona" però aquesta és diferent de les d'aquí, allà és una especie de pa de pessic rodó, ensucrat i amb un ou dur al mig. a mi m'agrada molt sucat amb xocolata o amb llet i Cola-Cao.