13 d’agost 2011

A meitat de l'estiu

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
Avui dissabte 13 d'agost ja estem gaire be a la meitat de l'estiu.
Enguany però aquest estiu no ha estat estiu de veritat. Pel maig semblava que ens ofegueriem de calor però a finals de juny i tot el juliol ens ha fet un temps plujos, cel tapat i massa fresca per l'època. No m'agrada gens........... Si continua d'aquesta manera l'estiu haurà passat i malgrat que la tardor és molt bonica, l'hivern ens arribarà massa aviat i se'ns farà molt llarg.
Confio que ens canvii una mica aquest agost i que per fi puguem gaudir d'una mica més de calor, per anar a la platja o a la piscina.
Amb el que està passant en aquest món de bojos, crisi, deutes, especuladors i especulació....... revoltes contra els governs autocràtics (que no són dolentes però que no acaben de rauxir) guerres, sequeres, fam, catàstrofes naturals i un llarg etzetera......... en general tots voldriem que el temps ens acompanyés més per tal de gaudir encara que sigui d'unes mini-vacances a casa, per oblidar ( o arraconar de moment) aquests grans i greus problemes que a la llarga ens afectaran a tothom.
(no em funciona el corrector de català, per tant disculpeu-me si hi ha faltes d'ortografia)

19 de juny 2011

Diumenge, estiu i compres.

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
Ja torno a ser aquí, avui estem a diumenge i fa un dia magnífic, cel blau, sol i no massa calor donat que passa un airet molt bo.
Malgrat que no acostumo a sortir mai els diumenges, avui ho he fet perquè aprofitant que a Sant Antoni de Vilamajor hi ha un mercat molt maco i complert, a part de passejar una mica he fet un parell de compres que necessitava. Hem pres un café amb gel i de nou cap a casa a fer el dinar.
Em costa molt sortir de casa però m'he posat al cap que he de fer un esforç i fer-ho doncs m'és bo i terapèutic, també és veritat que malgrat la meva independència, cada vegada més em costa sortir sola. Avui m'ha agradat aquesta petita passejada acompanyada. Ho repetirem.
La setmana vinent serà Sant Joan, "festa grossa" a casa nostra, n'hi ha 3 de Joans, ho celebrarem com sempre tots junt amb un bon dinar, potser una paella de marisc? ¡ en tinc unes ganes ! aquest dia trencarem el règim, que de moment sembla que està donant bons resultats, i gaudirem del menjar i el cava a plaer. No hi haura revetlla de Sant Joan perquè per sort, com tots els músics aquella nit treballaran.
Bona revetlla a tots i moltes felicitats a tots els Joans.
Passat Sant Joan ha arribat per mi l'estiu i l'hora d'anar a la platja o banyar-me a la piscina.

17 de juny 2011

Seré capaç ??????

Tots els drets reservats.
Rellegint els últims escrits veig que el tema és sempre el mateix: bons propòsits per a continuar fent nous posts de manera periòdica que es queden en això, propòsits incomplerts.
La darrera vegada que vaig fer un post va ser pel febrer i en ell deia que tornaria a escriure diariament, no ha estat així i em pregunto el perquè. Perquè soc tan inconstant? perquè ara em torna a fer mandra escriure? perquè no faig més reflexions?........ No ho se ben be, no serà per manca de notícies ni temes perquè n'han passat moltes de coses des del febrer per comentar, reflexionar i opinar.
En fi, no us faré cap més promesa, però m'he d'auto-imposar més constància i per tant hi estaré al damunt.
Ara parlaria de mi, perquè jo no havia estat mai tan poc voluntariosa i em sembla que em conec prou per afirmar que aquestes inconstàncies no forman part de la meva manera de ser, però és igual, ho deixaré aquí, a qui li pot importar el que els darrers anys hagi canviat? no és un teme interessant.
Diariament des del 15 de maig han estat notícia les acampades dels INDIGNATS arreu d'Espanya, ahir ho va ser l'intent d'impedir l'accés dels parlamentaris (els representants de la ciutadania) al Parlament. Si fins ara opinava que tenien tot el dret de manifestar-se, acampar, i protestar........ avui discrepo totalment amb els fets de la Ciutadella, perqué penso que , com sempre, s'hi ha barrejat una gent que no te res a veure amb els plantejaments principals del moviment. Uns aprofitats violents i desestabilitzadors que són sempre a tot arreu on hi ha qualsevol tipus de manifestació: celebracions dels aficionats del Barça, vagas de treballadors, i etc...... i per tant la gent del 15 M hauria d'haver-se desmarcat totalment. Les assemblees teoricament són el més democràtic que hi ha, teoricament, perquè les persones som totes diferents, els pensaments i dessitjos de cadesqun no són el mateixos, hi ha moltes diferencies remarcades en cada un de nosaltres i per això una assemblea arriba un moment en que ja no és operativa, massa diferències, i massa personalització dels temes plantejats.
Be, en continuarem parlant. A veure com acaba tot això.

05 de febrer 2011

Promesa oblidada............

Tots els drets reservats.
L'últim escrit que vaig fer vaig dir que tornaria a fer post en aquest blog d'una manera més continuada, però com veieu no ho he complert i ja torna a fer gaire be 3 mesos que no he escrit res.
Si n'han passat de coses en aquests 3 mesos: les revoltes de Tunissia i Egipte amb èxit sembla. La revolta a Libia que s'ha convertit en una guerra civil i amb la participació de l'OTAN. Ara revoltes a Siria, Bahrain i el Iemen.
El terratrèmol i tsunami del Japó. TERRIBLE!!!!!!!!!!! la central nuclear de Fukushima molt malmesa i deixant anar radiació i els milers i milers de morts i desapereguts dels pobles esborrats pel tsunami.
Tot això és terrible. El món àrab s'ha cansat i vol tenir drets i democràcia, els seus dirigents però no volen cedir el poder i la seva riquesa (a costa del seu poble) i estan reprimint amb l'exercit matant a civils i convertint-los en màrtirs.
I ara per fi, a tot el món, les centrals nuclears estan a l'ull de l'huracà i comencen a ser questionades.
En fi, així està el món i no hi ha res a fer, els humans som un desastre, entre tots ens carregarem aquest planeta blau que tant estimem però que no sabem tenir cura d'ell.
Sento ser pesimista però ho veig així. Vull pensar però que finalment mirarem de salvar el nostre món per les futures generacions.

15 de desembre 2010

Cap reflexió des de fa un mes!!!!!!!!!!

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.
Veig que fa més d'un mes que no he escrit en aquest estimat blog. Pobre!!! el tinc abandonat. En aquest moments, que ja han passat la meitat de les Festes, em ve de gust escriure alguna cosa.
Aquest any ha estat un any de canvis importants. Canvi de domicili i canvi de algunes coses quotidianes que no anaven per bon camí i que s'havien de plantejar d'una manera més positiva.
Han passat ja 6 mesos des del primer canvi i ara puc mirar-ho en perspectiva i veure que no ens varem equivocar al prendre la decissió. Tot ha anat més be del que em creia i malgrat sentir una anyorança, sobre tot de la gent amiga, de mica en mica tot va anant com sobre rodes.
Com deia ja ha passat el Nadal i Sant Esteve, festes que hem viscut en família i de manera tradicional. Hem fet "cagar" el tió, hem saborejat l'escudella i carn d'olla (feta a conciencia per ser Nadal), els pica-pica, i el rostit; ara queden més pica-pica, rissotto, vedella amb bolets, marisc i canelons. No ens oblidem dels torrons i les neules que gaire be ningú en menja per estar massa tips. I la setmana vinent passaran els Reis Mags i ens portaran regals als qui ens hem portat be durant l'Any............. Jo m'he portat molt be!!!!!!!!!!!!!! (a veure que cau).
No comentaré ara en aquests dies res de política ni de coses passades els darrers mesos. Estem de Festes i com sempre durant aquestes Festes, la gent ens aturem per viure-les de la millor manera possible i creient que una vegada passades ja serà el moment de tornar a les reflexions i anàlisi, pensaments positius o no, reivindicacions, o el que ens vingui de gust parlar i escriure.
Per tant, ja em despedeixo i us desitjo a tots:
UN MOLT BON I PRÒSPER ANY 2011, un bon comiat del 10 amb la companyia dels que us estimen i aprecien.
(ei, escric des d'un altre ordinador i aquest no corregeix el català, per tant disculpeu si hi ha alguna falta ortogràfica)