Galeria de Fours and feathers, Tots els drets reservats.
Si, han passat massa dies sense escriure aquí tot i que vaig dir que ho tornaria a fer més sovint.
Com diu un amic les coses s'han de fer perquè vingui de gust fer-les, no pas com obligació i per tant li he fet cas i he reposat una mica de blog.
Si he de ser sincera, no és que sàpiga gaire be de que escriure. Hi ha molts temes a tocar i més que estem ja en pre-campanya /campanya electoral.
Les eleccions, declaracions de polítics, re-estructura o remodelació del govern, els fins ara opositors als governs (tant d'Espanya com de Catalunya) que van deixant anar "perles" per emportar-se vots. Demagògies, masclisme (el Sr. alcalde de Valladolid, li dic senyor per educació no per que ho sigui), violència de gènere, crims, corrupció, la "p" crisi que no s'acaba, les retallades............... en fi un munt de temes dels que parlar i opinar.
En època d'eleccions és lògic que es miri d'acaparar l'atenció del ciutadà però crec que es passen molt. El ciutadà no és gens babau i de mica en mica va agafant experiència per entendre els que li demanen el vot. Poden veure i distingir molt be la manipulació de la realitat, la demagògia de la veritat i el que voldrien és que les coses les diguessin entenedores per a tothom en el llenguatge del dia a dia de tots.
Al meu parer crec que els governants que es presenten a la re-elecció han d'explicar si han assolit el programa que varen dir que portarien a terme, les coses que han fet pel país i els ciutadans, com i el perquè i a més les que si se'ls vota de nou volen continuar fent. I en quant als opositors que volen guanyar i governar el que han de fer és explicar el perquè ells creuen que no s'han fet be les coses, el perquè i com les haurien fet ells, al mateix temps que ens diuen i ens expliquen que faran si guanyen, com ho faran i el perquè.
No porta a cap lloc iniciar picabaralles de pati de col.legi treient draps bruts per a que se'n parli força i allunyi l'atenció del que importa.
És aquesta manera de fer campanya el que crec que cansa molt als votants i que els fa opinar que tots els polítics són iguals. Es punxen els uns als altres i piquen, sense adonar-se que la "c...."
En una família, els pares saben perfectament de quina manera són els seus fills, però les crítiques són admeses dins de casa, que ningú de fora els toqui perquè sortiran en la seva defensa
aferrissadament. També la família és un exemple de com s'ha de gestionar, si hi ha crisi i els diners no arriben es fa un reajustament de l'economia familiar, com? doncs, en lloc de vedella, pollastre, en lloc de marisc, sardines; en lloc de renta-vidres, aigua i paper de diari; sortides de cap de setmana amb el menjar de casa; en lloc de fer 2 maquinades de roba diaries, mirar de reduir-les al màxim i fer-ne 2 a la setmana, i així anar fent fins a remuntar si és possible. Els fills segur que protestaran quan se'ls redueixi la quantitat setmanal per a oci, quan vegin que el que hi ha per dinar no els ve de gust però no hi ha res més, faran vaga a la seva manera, amb morros, contestant de mala manera...... però finalment veuran que el que hi ha és el que hi ha i que s'hauran de conformar.
De no saber de que escriure me'n he anat per les branques. Opinions meves, continuaré i aniré reflexionant i opinant.
