El dia de les Festes Majors........ Mare de Déu d'agost

Tots els drets reservats.

15 d'agost, dia de l'Assumpció de la Mare de Déu (una altra festa religiosa). Aquest dia, a Catalunya arreu, és quan hi ha més Festes Majors d'estiu. És una data especial per les orquestres i grups musicals, així com els espectacles teatrals de gira, forma part de les dates especials en els calendaris de tots aquests artistes al igual que ho són el Carnaval, Sant Joan i el 31 de desembre. Ser una data especial és tradueix en que el caixet habitual de l'orquestra quasi és duplica (anys enrera el preu era el doble) i això ve donat precisament per la demanda ja que al haver-hi tantes Festes en les que no hi pot faltar el ball, tothom vol tenir la millor orquestra per la seva Festa Major i és contracte amb molt de temps. No aneu a cercar un grup musical o una orquestra pel 15 d'agost el 30 de juliol, no en trobareu cap i si en queda alguna serà perquè fa poc que ha començat o be perquè hi ha hagut una anulació. Això és l'habitual, enguany però amb la "NO CRISI" podria ser que en quedés alguna, és que als Ajuntaments, quan han de retallar perquè s'han d'estrènyer el cinturó, per on ho fan primer és en l'àrea de Cultura, Festes i Joventut. És així, els músics i artistes són els primers de rebre i si ja és fotut haver de treballar intensament l'estiu per poder viure tot l'any imagineu-vos quan no hi ha prou contractes per guardar diners per l'hivern.

Deixe'm aquest tema. Jo tinc una Maria, és la meva tieta "Maruja" de fet ella és diu Maria Jesús però de tota la vida ha celebrat el seu Sant avui i ja l'he felicitat, viu a la província d'Alacant, molt a prop d'on va néixer, allà s'hi va fer una casa unifamiliar i de tant en tant fa un viatge a Barcelona per veure'ns a la família. La meva tia te 92 anys i si la veiéssiu està com un gínjol, activa, dinàmica, xerrameca...... He parlat amb ella per telèfon i sempre que ho faig em sorprèn la seva veu i parla de jove. En fi, tieta, que tinguis un bon dia i fins aviat.

Una cita: " Tot el decisiu sorgeix "malgrat que..." - Friedrich Nietzsche -

Relax........... mig gas a l'agost

Albada a Noja. Foto de Ramón Beilla. Tots els drets reservats.

Avui, diumenge 10 d'agost escric el meu post completament relaxada. He començat be el dia, m'he llevat aviat com sempre, m'he pres el meu cafè amb llet a la terrassa gaudint de la fresca i el cant dels ocells. Després he netejat la cuina que ahir a la nit no en vaig tenir ganes, es que vaig fer melmelada de mores i vaig embrutar olles, coladors, culleres, ...... neta la cuina he passat l'escombra i he fregat. Eren les 10 del matí i pràcticament ja tenia la feina del dia feta. Llavors m'he pres un temps per mi per fer-me la manicura i hem llevat a l'avi. Tots esmorzats i relaxats, ara jo estic al PC i ells 2 està veient esport a la tele.

És d'hora encara per fer el dinar per tant, escolto música (chopin) i vaig escrivint. He fet un repàs als titulars del diari, llegint algun article concret i res més. Malauradament m'ha sobtat la notícia de que en Paul Newman ha perdut la batalla contra el càncer de pulmó i ha sortit de l'hospital per anar a morir a casa seva envoltat dels seus, bona decisió que la dona i les filles han recolzat. No fa gaires dies jo en parlava amb el meu marit de que si em posava malalta greu i amb molt poca esperança, que tingués en compte la meva voluntat de no anar provant coses i deixar-me morir en pau i tranquil·litat al seu costat.

Aquesta notícia m'ha entristit una mica però, que hi vols fer? a tots ens arriba l'hora, és llei de vida, de malaltia, de vell, de màquina avariada,....... d'una cosa o altra ens hem de morir, ep però quan més tard millor, eh?

Be, prou de tristor, després de dinar i una petita migdiada continuarem relaxats espero, he de cosir i deixar a punt de prova unes jaquetes per l'obra de teatre, sense estrès, però amb ganes, perquè sinó no ho tindré per demà i em tocaran la cresta. La veritat és que em fa una mica de mandra, però els compromisos s'ha de complir no? doncs això, he contret un compromís i ho he d'acabar.

No fem vacances a l'agost perquè pocs o molts (més aviat pocs) hi ha "bolos" però estem a l'oficina a mig gas per tal de prendre'ns les coses en calma i aconseguir descansar de cabòries una mica.

Els Jocs Olímpics a "Beijing"

Foto de Annabel. Tots els drets reservats.

Ahir es van inaugurar els Jocs Olímpics a Pequín (La Xina) amb una cerimònia espectacular i creativa, amb focs d'artifici i un munt de gent disciplinada que va dur a terme el gran espectacle.

Al mateix temps de la inauguració, a molts llocs del món hi van haver manifestacions i protestes per la situació del Tibet i la manca dels Drets Humans.

Les disciplines esportives però, haurien de quedar fora d'aquesta situació crec jo, perquè al cap i a la fi pels esportistes i atletes la seva fita és competir i guanyar pels seus països quantes més medalles millor.

La delegació espanyola diuen que te força possibilitats de guanyar medalles fins i tot de igualar les aconseguides a Barcelona al 92, els desitjo que sigui així perquè veure coronats els esforços de 4 anys amb un "or" deu ser plenament satisfactori per l'esportista o atleta, a banda del que els pot representar econòmicament donat que segurament els requeriran per a fer espots publicitaris i seran publicitats ells mateixos.

Un canvi brusc de tema: el discurs d'ahir del President José Montilla, respecte a les reunions pel finançament i total desplegament de l'Estatut. Per a qui dubtava de que el President fes el que toca precisament perquè és el President de "tots" els catalans, us passo un enllaç amb la reproducció íntegre del discurs. on amb molts bones paraules i sense perdre el "talante" deixa molt clar les prioritats del nostre Govern i que la proposta presentada pel ministre Sr. Solbes no hi ha per on agafar-la.

Una cita: " El secret de l'existència no consisteix solament en viure, sinó en saber per a que és viu. " - Feodor Dostoievski -

.

Aprimar-se i deixar de fumar

Foto de Paco Soria. Tots els drets reservats.

Diuen que fer dieta per perdre quilos i al mateix temps deixar de fumar, és pràcticament impossible. Ho diu la gent i ho diuen els metges, a mi m'ho han dit.

Suposo que te una explicació, són raons més que res psicològiques, perquè el fer dieta comporta un cert sacrifici i canvi d'habits que pot generar una ansietat que s'ha de dominar. El deixar de fumar també produeix ansietat donat que el cos reacciona per la manca de nicotina i aquesta ansietat es transforma en picoteig de fruits secs, caramels, xiclets, pa, en fi el que sigui que hi hagi a la nevera, fent trencar la dieta donat que totes aquestes coses estan prohibides, i per això es considera que fer les dues coses a l'hora no s'aconsegueix ni la una ni l'altra.

De tota manera, vaig llegir una entrevista a una fumadora (no recordo si era una escriptora, o metgessa o farmacèutica) que s'havia aprimat 25 quilos i deixat de fumar a l'hora, que es tractava més que res ja no de voluntat forta sinó de ser un mateix i tenir l'interior be i en pau i tranquil·litat. Si anímicament som conscients del que volem i ens coneixem realment, serem capaços de tot.

Bonica teoria, seria fantàstic, però jo no se pas com aconseguir-ho. Sóc conscient de que m'ha arribat el moment de prendre decisions pel be de la meva salut i dels que m'han de cuidar d'aquí uns anys quan ja no pugui fer-ho per a mi mateixa; però tot i que he començat una bona dieta i que de moment ho porto be, no em veig capaç de deixar de fumar a l'hora. No em conec prou? no tinc pau interior? no se com soc? pel que sembla NO. Ho farem a pams, primer perdre uns quants quilos, no augmentar-los i després deixarem de fumar.

Una cita: " La conquesta d'un mateix és la major de les victòries "

- Platón -

La inconsciència de la joventut

Foto de Vigo 74. Tots els drets reservats.

Quan ja fa 35 anys, varem estar a Tunísia, Sousse, no teníem gaire distraccions, mirar la tele, anar al cinema (pel·lícules doblades al àrab i dolentes cinematogràficament parlant), passar les tardes a la cafeteria de l'hotel mentrestant el grup assajava i para de comptar. Per`un dia m'arriva en Joan i em diu, escolta demà ens han convidat a fer un vol en avioneta i m'agradaria molt que tu també vinguessis i jo li dic d'acord, no se si m'agradarà però la qüestió és distreure'ns una mica.

Vaig parlar amb la veïna i llogatera d'on vivíem, Mme. Àrbia, i li vaig demanar si es podria fer càrrec per un parell d'hores del nostre fill, ens diu que cap problema i l'endemà que ens anem a una sortida d'aventura.

I, inconsciència de joventut, en cap moment ens va passar pel cap que podríem tenir un accident. Tan sols ja ens havíem enlairat (hi anàvem tots els del grup incloses les dones) que ja en aquell moment se'm va acudir. ¡ mare de Déu ! si tenim un accident ¿que serà del nostre fill? no queda cap lligam nostre a terra, ¿com se'ns ha acudit pujar a l'avió tots junts? ho havíem d'haver fet per torns. Però ja estava fet, estàvem volant per damunt de Sousse, de les platges i hotels, i fins i tot fent piruetes. La diversió és va convertir en un neguit molt gran a més d'un mareig increïble, per sort no era jo sola que en lloc de divertir-me m'ho passava malament, i el viatge d'una hora és va convertir en mitja i varem aterrar sans i estalvis. No va passar res sortosament i ens varem retrobar amb el nostre fill amb gran alegria, se'ns notava tant l'alleugement que fins i tot Mme. Àrbia ens va demanar que ens passava.

Una experiència més per anar perdent la "inconsciència" de ser jove. Ho he recordat moltes vegades i una i altra vegada m'he sentit culpable i m'he dit "¿però que hi teníem al cap? la veritat és que amb 26 anys, tot i ser responsables, no penses mai en que et pot passar alguna cosa. En fi que la nostra "inconsciència" sortosament és tan sols una anècdota per explicar.

Una cita: " No se com serà la tercera guerra mundial, només se que la quarta serà amb llances i pedres. " - Albert Einstein -

2 d'agost........ Ntra. Sra. dels Angels

Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.

Avui, totes les Àngels, Àngela, Angelina, Geles, Angelita....... celebren el seu Sant o dia com li vulgueu dir, no és dia festiu però com que la majoria ha començat les vacances ho podran celebrar.

En teoria estem en un país aconfessional o laic, però dic en teoria perquè en realitat tots els dies festius de l'any menys 1 o 2, són religiosos, d'acord amb l'església catòlica:

1 de gener ----------- Any Nou (aquest ja no és religiós)

6 de gener ---------- l'Epifania - dia dels Reis Mags

Març o Abril -------- Setmana Santa, 2 dies festius religiosos catòlics, divendres Sant i Dilluns de Pasqua.

abril o maig-------- L'Ascensió

1 de maig ----------- Dia del treball (ja no és religiós)

24 de juny --------- Sant Joan

15 d'agost --------- Dia de la Verge Maria

11 de setembre---- Diada de Catalunya (totalment laic)

12 d'octubre------- Mare de Déu del Pilar

1 de novembre---- Tots els Sants

6 de desembre---- Dia de la Constitució (totalment laic)

8 de desembre--- La Immaculada Concepció

25 de desembre--- Nadal

26 de desembre--- Sant Esteve

De 14/15 dies festius, 4 són laics, els demés religiosos. I jo em pregunto ¿consentiríem en que aquests dies festius ens els traièsin? en la meva opinió és que NO, ¿perquè on anirien a parar els "ponts", les vacances de Setmana Santa, les Festes Majors per la purísima, les vacances de Nadal, i els Reis? i d'altra banda ¿ho consentiria l'Església? NOOOOOO.

En resum, que malgrat que l'estat és un estat laic i amb llibertat de religions, els nostres dies festius són religiosos catòlics. Podríem incorporar celebracions religioses diferents, per exemple "el ramadà" i així tindríem més dies de festa, no us sembla?

Vinga, que tingueu un bon cap de setmana els que encara no feu vacances com jo.

Una recomanació

Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.

Quatre paraules per fer-vos una recomanació, als qui us interessi el tema de la nostra llengua, el "manifest" per una llengua comuna, i els nacionalismes, avui a El Periódico hi ha una entrevista feta al catedràtic de lingüística Juan Carlos Moreno Cabrera, que no te desaprofit.

Ja res més, de veritat que han estat, gaire be, 4 paraules.

Una cita: " Per be que es parli, quan es parla massa, s'acaba sempre dient bajanades "

- Alejandro Dumas -