Festes entre setmana..........

Tots els drets reservats.

Ahir va ser la diada de Catalunya i per tant va ser dia festiu en dijous. Les festes entremig de setmana sempre em descol·loquen, a l'endemà sempre crec que és dilluns. Ves como ens hem acostumat a la rutina de la feina setmanal; de dilluns a divendres treball i els caps de setmana, dissabte i diumenge descans "entre cometes" perquè tampoc és que ens estiguem tot el cap de setmana sense fer res, el que passa és que fem un canvi de feines: en lloc d'oficina com és el meu cas, la compra, neteja més a fons, planxar roba (poca eh?), un dinar una mica més especial perquè estem a diumenge (una antiga costum, al menys a casa meva), poder anar a fer petar la xerrada una estona amb les amigues...... i para de comptar, però a l'igual que les vacances d'estiu, els caps de setmana serveixen per desempallegar-nos una mica de les cabòries de la feina i fer un trencament.

La prova de que ens acostumem a unes rutines des que comencem a anar a l'escola fins la nostra primera feina, al menys per a mi és així, la tenim en que hi ha una serie de coses que, segons la feina que fem, podríem fer entre mig de setmana, però que per costum de sempre, sigui perquè és cobrava per setmanes o sigui perquè al no haver de treballar hi havia més temps per dedicar-hi, la compra i la neteja més a fons ho hem deixat pel dissabte i la programació d'alguna sortida d'esbarjo, com anar al cinema per exemple, o fer un passeig i prendre una orxata,.... ho fem en diumenge. Com sigui que he treballat des dels 16 anys, anar a ballar, a passeig, al cinema o passar la tarda amb les amigues, etc... això és feia els diumenges i si havia un dia festiu entremig de setmana doncs també, precisament perquè era festiu i ho tinc tan arrelat que tot i que en aquests moments que precisament els caps de setmana no puc fer-ho però ho podria fer en dimarts, dimecres o dijous, no em ve de gust. ¡Que rara sóc ! Hauré de mirar d'arreglar això, de procurar canviar les costums perquè si no m'aniré pansint.

Una cita: " Invertir en coneixements produeix sempre els millors interessos "

- Benjamín Franklin -

"La Diada"

Avui, 11 de setembre, els catalans celebrem "La diada"

M'he permés la llicència de copìar aquesta senyera d'un amic blocaire i dono per suposat que no s'enfadarà pas. No tenia temps de cercar-la a Flikr o Picasa.

FELICITATS CATALANS............. ¡ VISCA CATALUNYA !

Un any de blog, 308 posts

Tots els drets reservats.

Diumenge 7 de setembre va fer un any que vaig obrir el blog, o sigui que segons blogger he publicat 308 posts en aquest any.

Avui he passat pel blog d'una amiga i al llegir el seu post que celebrava l'any de blog m'ha fet adonar que jo també havia començat feia un any.

Hi he escrit de tot, records, situacions, pensaments polítics, comentaris de notícies i fins i tot vaig fer un cicle de receptes de cuina casolana. De vegades ha estat massa personal i he reflectit massa el meu estat d'ànim i he explicat coses que segurament m'hauria d'haver callat perquè pensant-ho be, a quin blocaire li pot importar les coses personals d'un altre blocaire?

Resulta que m'he adonat que si no escric de mi o opino des del meu punt de vista i sempre en primera persona, sóc incapaç de escriure res. No tinc res de poeta, ni de bucòlica, ni de somiadora, tot i que m'agraden els paisatges de muntanyes arbrades, les postes de sol, les estacions de l'any, el mar, les flors, els ocells, els animals....... sóc incapaç de fer-ne descripcions boniques, d'expressar el que sento quan gaudeixo d'això. La gent que em coneix d'una manera no massa profunda em te per una persona simpàtica, oberta i càlida, fins i tot m'han dit que apassionada...... però jo, dins meu, penso que en realitat sóc molt freda, esquerpa i potser tímida i que la impressió que tenen de mi és la que vull donar precisament per vèncer aquesta timidesa acomplexada de ser poca cosa que tinc. De tota manera potser si que sóc oberta i expressiva el que passa és que en una conversa que comença de manera superficial i es presta a donar opinions, m'és molt més fàcil fer-ho amb coneguts que no pas amb la meva família i els amics de veritat.

Veieu on he anat a parar? començant parlant de la meva estrena com a blocaire a explicar-vos com crec que sóc. Sempre coses personals, no tinc remei.

Demà procuraré trobar un tema que no sigui jo.

Flors pel diumenge

Ja està... ja hem estrenat.........

Tots els drets reservats.

Ahir Catarsi teatre, varem estrenar l'obra "Les amistats perilloses", el meu darrer post deia que estava nerviosa perquè tinc por de l'escenàri i que tot i que el meu petit paper no és gens difícil, em quedava en blanc i tot em sortia malament.

Doncs, mireu, quina alegria, va anar d'allò més be, me'n vaig sortir força be i fins i tot quan em vaig trabucar una mica vaig saber pasar-ne i tirar en davant. Crec que tots els companys patien per mi i tenien por de que els espatlles l'estrena perquè quan entrava a "bambolines" tots em felicitaven, "ho has fet" ..... "ho has dit tot"..... "molt be" ....., la veritat és que vaig fallar amb el to de veu que havia de ser més alt, però tot arribarà.

El cinema-teatre de Llinars estava quasi be ple, i sembla que la gent va sortir molt satisfeta i que els va agradar molt l'obra. ¡ me'n alegro tant ! no per mi si no pels companys que són tan joves i ho fan tan be i hi posem tan d'entusiasme que hagués estat una pena que jo no me'n sortís.

En acabar, varem sortir a saludar als coneguts, encara vestits, i tothom ens felicitava, dono per suposat que les felicitacions van ser més o menys sinceres. La veritat és que sobre tot la Marina i el Àlex qui eren els que portaven el pes de l'obra, varen estar ¡fantàstics!, i la Rebeca, i la Pat, i la Yaiza, i en Fran, En Vador i la Roser i les nenes que feien de donzelles. Tots ho varen fer molt be.

En Guillem, tècnic de llums, i en Joan com a director. ¡ Va ser una bona estrena !

Desànim i nervis

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.

Malament començo amb aquest títol, desànim? doncs si, per tota una sèrie de circumstàncies de feina i personals se m'estan esgotant "els neulers", hauré de prendre ginseng? o "jalea real"? diuen que va be. Ho provaré a veure si em descontrolo una mica i surto per "petaneres". Potser també hauria de provar la "teràpia del riure"? no se, no se.... aquestes novetats terapèutiques no m'acaben de convèncer. Sabeu que faré? em faré un "auto-rentat de cervell" que crec que serà el que millor anirà, allò d'anar repetint una cosa com: estic be, estic be, estic be, i repetir-ho tant per acabar finalment creient-ho. Si, crec que això funcionarà, al menys m'ha funcionat d'uns anys cap aquí. estic be, estic be, estic be.........

També he escrit "nervis" i si estic nerviosa perquè demà la companyia de teatre Catarsi de la que en formo part, estrenem la nova obra on hi tinc un petit paper, gens difícil, parlaments curts, però no me'n surto, em quedo en blanc i no se reaccionar per dissimular o sigui que estic nerviosa. El que passa és que a mi no se'm noten els nervis, els passo d'una manera molt estranya, exteriorment semblo més calmada i tranquil·la que mai, però la processió va per dins. He arribat a la conclusió de que això de fer d'actriu no és pas per mi. Jo que de petita m'inventava personatges de compte i feia els meus papers tota sola, que a l'Institut varem voler muntar una obra de teatre per la festa de Sant Tomàs d'Aquino, que no varem fer per manca de temps per assajar, i que em feia molta il·lusió, que creia que portava una vena d'artista a dins; ha estat que no, l'escenàri m'acollona, perdoneu-me l'expressió i definitivament donaré el meu temps a la companyia en el que calgui, menys en actuar.

Una cita: " Si te solució, perquè plores?. Si no te solució, perquè plores? "

- Buda -

Sense rutina, de moment

Foto de Tracy Jones. Tots els drets reservats.

Al meu escrit de diumenge, vaig dir que des l'endemà i per tal de tornar a agafar la rutina (planificada) tornaria a fer un post diari, però la veritat és que malgrat no haver fet vacances del tot, reprendre la rutina de la feina diària d'oficina m'està costant força.

D'altra banda, llegeixes les notícies i no saps ben be com agafar-les o comentar-les perquè més o menys continuen essent les mateixes.

Sortim a i o 2 dones mortes diàries per els seus companys o ex-companys. Tema del finançament i l'estatut, continua igual, esperant el nou termini donat d'un parell de mesos. El govern central diu que la setmana vinent el president compareixerà davant el Parlament per explicar les mesures "anti-Crisi". El barril de petroli s'abaixa, però no repercuteix com cal en els sortidors. 400 i escaig de morts a la carretera aquest estiu (la taxa més baixa en molts d'anys) són molts morts. També és noticia la demanda del jutge Garzón, als Ajuntament, a l'església i als familiars, dels llistats de morts i desapareguts de la Guerra civil. Uns hi estan en contra i d'altres a favor.

Al cap i a la fi, demà les notícies continuaran fent esment de tot això, amb els afegitons que calguin, com ara les guerres que hi ha pel món, disturbis de ciutadans emprenyats a diferents països, com Tailàndia per exemple, o Geòrgia, Ossètia i Rússia, a Bolívia, Colòmbia, violència a Mèxic.......... a més de les catàstrofes naturals com els "monsons" a la Índia, terratrèmols a la Xina, i huracans o turmentes tropicals al Carib, la fam a l'Àfrica, l'explotació dels infants fins i tot l'assassinat de molts infants per tal de vendre als rics els seus òrgans interns per trasplantaments.

¡Ostres! quin post que m'ha sortit, és terrible, confio que demà deixaré de banda això que està passant en aquest planeta cansat i envellit, i trobaré un tema més optimista o si més no més personal.

Una cita: " La veritable grandesa consisteix en fer que tots es sentin grans "

- Charles Dickens -