05 de febrer 2011

Promesa oblidada............

Tots els drets reservats.
L'últim escrit que vaig fer vaig dir que tornaria a fer post en aquest blog d'una manera més continuada, però com veieu no ho he complert i ja torna a fer gaire be 3 mesos que no he escrit res.
Si n'han passat de coses en aquests 3 mesos: les revoltes de Tunissia i Egipte amb èxit sembla. La revolta a Libia que s'ha convertit en una guerra civil i amb la participació de l'OTAN. Ara revoltes a Siria, Bahrain i el Iemen.
El terratrèmol i tsunami del Japó. TERRIBLE!!!!!!!!!!! la central nuclear de Fukushima molt malmesa i deixant anar radiació i els milers i milers de morts i desapereguts dels pobles esborrats pel tsunami.
Tot això és terrible. El món àrab s'ha cansat i vol tenir drets i democràcia, els seus dirigents però no volen cedir el poder i la seva riquesa (a costa del seu poble) i estan reprimint amb l'exercit matant a civils i convertint-los en màrtirs.
I ara per fi, a tot el món, les centrals nuclears estan a l'ull de l'huracà i comencen a ser questionades.
En fi, així està el món i no hi ha res a fer, els humans som un desastre, entre tots ens carregarem aquest planeta blau que tant estimem però que no sabem tenir cura d'ell.
Sento ser pesimista però ho veig així. Vull pensar però que finalment mirarem de salvar el nostre món per les futures generacions.

15 de desembre 2010

Cap reflexió des de fa un mes!!!!!!!!!!

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.
Veig que fa més d'un mes que no he escrit en aquest estimat blog. Pobre!!! el tinc abandonat. En aquest moments, que ja han passat la meitat de les Festes, em ve de gust escriure alguna cosa.
Aquest any ha estat un any de canvis importants. Canvi de domicili i canvi de algunes coses quotidianes que no anaven per bon camí i que s'havien de plantejar d'una manera més positiva.
Han passat ja 6 mesos des del primer canvi i ara puc mirar-ho en perspectiva i veure que no ens varem equivocar al prendre la decissió. Tot ha anat més be del que em creia i malgrat sentir una anyorança, sobre tot de la gent amiga, de mica en mica tot va anant com sobre rodes.
Com deia ja ha passat el Nadal i Sant Esteve, festes que hem viscut en família i de manera tradicional. Hem fet "cagar" el tió, hem saborejat l'escudella i carn d'olla (feta a conciencia per ser Nadal), els pica-pica, i el rostit; ara queden més pica-pica, rissotto, vedella amb bolets, marisc i canelons. No ens oblidem dels torrons i les neules que gaire be ningú en menja per estar massa tips. I la setmana vinent passaran els Reis Mags i ens portaran regals als qui ens hem portat be durant l'Any............. Jo m'he portat molt be!!!!!!!!!!!!!! (a veure que cau).
No comentaré ara en aquests dies res de política ni de coses passades els darrers mesos. Estem de Festes i com sempre durant aquestes Festes, la gent ens aturem per viure-les de la millor manera possible i creient que una vegada passades ja serà el moment de tornar a les reflexions i anàlisi, pensaments positius o no, reivindicacions, o el que ens vingui de gust parlar i escriure.
Per tant, ja em despedeixo i us desitjo a tots:
UN MOLT BON I PRÒSPER ANY 2011, un bon comiat del 10 amb la companyia dels que us estimen i aprecien.
(ei, escric des d'un altre ordinador i aquest no corregeix el català, per tant disculpeu si hi ha alguna falta ortogràfica)

13 de novembre 2010

Ja estem en "campanya electoral"

Galeria de Emrank. Tots els drets reservats.
Tardor i eleccions a la Generalitat. Resten tan sols 2 setmanes per a que els catalans decidim qui ha de governar i gestionar la Generalitat de Catalunya i el nostre Parlament.
Ara és quan tots els polítics i partits ens demanaran el vot, i ens diran tot allò que creuen que el ciutadà vol sentir: que serem independents, que acabaran amb l'atur i la crisi, que tindrem més seguretat, que no es tocaran les pensions, que governaran amb transparència, .......jajajaja.
Per això són les enquestes referents les preocupacions principals dels ciutadans, per orientar als polítics sobre el que han de dir. Aquests ho diuen però no diuen com ho faran i quines seran les seves prioritats, l'únic que saben fer en campanya és criticar el que creuen que s'ha fet malament, treure drapets bruts al sol i prometre, prometre i prometre. No se'ls acut dir que és el que ells haurien fet, de quina manera i el perquè.
És com si tots els que es presenten per governar-nos haguessin de demostrar que volen canviar perquè els que hi ha fins ara no ho podien haver-ho fet pitjor. I per força els que han estat governant s'han de defensar. Són els únics que poden dir que és el que han fet en 4 anys de govern i les intencions i prioritats que tenen per continuar, el perquè volen continuar i explicar que creuen que manca fer per tirar en davant Catalunya i com ho faran si guanyen els suficients vots.
Els vots, d'això és tracta, aconseguir vots, però malauradament el ciutadà no està encara prou conscienciat per creure que el seu vot és imprescindible i malgrat tingui una formació política de preferència l'anar a votar no és la seva prioritat (pensa que no vindrà del seu vot) si hi ha hagut plans de lleure amb sortida familiar. És una pena que encara avui en dia en aquesta jove democràcia ens oblidem de la importància que tenen les eleccions. No veig normal que cada vegada més hi hagi menys participació. Desencís? emprenyamenta? creure als demagogs? pensar de veritat que tots els polítics són "los mismos perros con distintos collares"? Res d'això és motiu suficient per no anar a votar exercint un dret que tant ens va costar guanyar després de la dictadura.

26 d’octubre 2010

Massa dies sense escriure.............

Galeria de Fours and feathers, Tots els drets reservats.
Si, han passat massa dies sense escriure aquí tot i que vaig dir que ho tornaria a fer més sovint.
Com diu un amic les coses s'han de fer perquè vingui de gust fer-les, no pas com obligació i per tant li he fet cas i he reposat una mica de blog.
Si he de ser sincera, no és que sàpiga gaire be de que escriure. Hi ha molts temes a tocar i més que estem ja en pre-campanya /campanya electoral.
Les eleccions, declaracions de polítics, re-estructura o remodelació del govern, els fins ara opositors als governs (tant d'Espanya com de Catalunya) que van deixant anar "perles" per emportar-se vots. Demagògies, masclisme (el Sr. alcalde de Valladolid, li dic senyor per educació no per que ho sigui), violència de gènere, crims, corrupció, la "p" crisi que no s'acaba, les retallades............... en fi un munt de temes dels que parlar i opinar.
En època d'eleccions és lògic que es miri d'acaparar l'atenció del ciutadà però crec que es passen molt. El ciutadà no és gens babau i de mica en mica va agafant experiència per entendre els que li demanen el vot. Poden veure i distingir molt be la manipulació de la realitat, la demagògia de la veritat i el que voldrien és que les coses les diguessin entenedores per a tothom en el llenguatge del dia a dia de tots.
Al meu parer crec que els governants que es presenten a la re-elecció han d'explicar si han assolit el programa que varen dir que portarien a terme, les coses que han fet pel país i els ciutadans, com i el perquè i a més les que si se'ls vota de nou volen continuar fent. I en quant als opositors que volen guanyar i governar el que han de fer és explicar el perquè ells creuen que no s'han fet be les coses, el perquè i com les haurien fet ells, al mateix temps que ens diuen i ens expliquen que faran si guanyen, com ho faran i el perquè.
No porta a cap lloc iniciar picabaralles de pati de col.legi treient draps bruts per a que se'n parli força i allunyi l'atenció del que importa.
És aquesta manera de fer campanya el que crec que cansa molt als votants i que els fa opinar que tots els polítics són iguals. Es punxen els uns als altres i piquen, sense adonar-se que la "c...."
En una família, els pares saben perfectament de quina manera són els seus fills, però les crítiques són admeses dins de casa, que ningú de fora els toqui perquè sortiran en la seva defensa
aferrissadament. També la família és un exemple de com s'ha de gestionar, si hi ha crisi i els diners no arriben es fa un reajustament de l'economia familiar, com? doncs, en lloc de vedella, pollastre, en lloc de marisc, sardines; en lloc de renta-vidres, aigua i paper de diari; sortides de cap de setmana amb el menjar de casa; en lloc de fer 2 maquinades de roba diaries, mirar de reduir-les al màxim i fer-ne 2 a la setmana, i així anar fent fins a remuntar si és possible. Els fills segur que protestaran quan se'ls redueixi la quantitat setmanal per a oci, quan vegin que el que hi ha per dinar no els ve de gust però no hi ha res més, faran vaga a la seva manera, amb morros, contestant de mala manera...... però finalment veuran que el que hi ha és el que hi ha i que s'hauran de conformar.
De no saber de que escriure me'n he anat per les branques. Opinions meves, continuaré i aniré reflexionant i opinant.