Agraïment

Galeria de Key QTR. Tots els drets reservats.

Ja fa dies que volia fer aquest post d'agraïment però dubtava perquè és molt personal.

Avui però m'he decidit, al cap i a la fi aquest blog va una mica de tot però també de reflexions personals i sentiments.

Escric doncs aquest post en agraïment a una persona molt estimada, que fa 38 anys que el conec perquè li vaig donar la vida al mateix temps que em convertia en mare. Com veieu és tracta del meu fill Joan que fa dies va escriure un post al seu blog on reflectia els seus sentiments en vers els seus avis i els seus pares.

Llegir-lo em va omplir d'orgull. Dins meu vaig pensar: mira que és difícil ser pare, però sembla ser que no ho hem fet tant malament.-

En el seu escrit parla de l'educació rebuda, dels valors ensenyats, de l'amor rebut, de la cultura i dels sentiments. M'ha fet adonar que hem estat molt importants per ell malgrat que no ho hagi expressat d'una manera oberta i carinyosa massa sovint.

Els fills ens estimen i ens donen amor a la seva manera, però tot allò que tu has fet per ells per amor de pares ells ho retornen en escreix als seus propis fills. És així, és llei de vida i així serà sempre.

Per tot això, fill, t'agraeixo moltíssim el teu escrit. Agraeixo el teu amor, la teva estimació, la teva dedicació i sobre tot la dedicació a tota la teva família.

Avui, un vídeo i una música "guapa"

15 dies han passat. ESTIU

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Ja fa 15 dies des del meu últim escrit, en ell parlava de l'estiu que semblava que no volia arribar.

Doncs JA EL TENIM AQUÍ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ amb temperatures molt altes i cel blau radiant.

Segurament per culpa d'aquesta calor (begudes fredes, canvis de temperatura, etc...) he agafat un refredat d'estiu d'aquells que costen tant de marxar. Enguany que puc gaudir de piscina a peu de terrassa per culpa d'aquest refredat tan sols m'he banyat a la piscina una sola vegada.

Ja estic millor però i espero que per la pujada de temperatura que han previst els homes del temps a partir del dijous, malgrat quedi una mica de tos (fumut tabac) podré refrescar-me i fer una mica d'exercici al mateix temps a la piscina.

Ja tenim totes les coses al seu lloc, a casa ja no sembla a "can seixanta" i de mica en mica anem resolent petites coses. Varem pintar (un pany de paret només) hem penjat cortines, connectat teles i TDTs, triat discs i CDs. i llençat un munt de coses inútils que guardàvem per sentimentalisme.

Tot apunt per continuar amb més il·lusió la feina i la vida.

Aquest cap de setmana se'ns prepara be. Anirem a la muntanya amb els amics Xavier i Magda. Sortida programada abans de la convocatòria de la manifestació, per tant aniré a la manifestació en el pensament i l'ànima.

Fins aviat.

L'estiu aviat, setmana dels Joans

Galeria de Flo. Tots els drets reservats.

En teoria demà serà la nit més curta de l'any i començarà l'estiu. Dic en teoria perquè fins ara, calor el que és diu calor, no n'ha fet gens. Molta pluja, nits fresques, i el sol escàs. Confiem en que de veritat aquesta setmana ja ens arribarà l'estiu com cal.

Dimecres serà la revetlla de Sant Joan, focs, artificis, petards i alegria, coca de pinyons, de fruita o de crema i cava que no en falti. Donada la gran crisi i la por, potser la gent no anirà tan massiva ment a les revetlles populars i és tornaran a fer a casa als terrats o les terrasses com és feia ja fa molts anys; família, amics i veïns, una bona música per escoltar i ballar però que permeti parlar i com a molt tard a les tres de la matinada a dormir.

En la meva opinió, que val poc, aquesta manera de fer les revetlles era més autèntica. A les cases on hi havia un Joan o un Pere o Pau és preparava la terrassa (o terrat) amb "banderetes" i és sopava amb la família i a l'hora de la coca, cava, petards.... arribaven els veïns i els amics convidats per celebrar-ho tots junts. Abans però de sopar, la quitxalla (vigilada pels pares anaven a veure encendre el foc que s'havia muntat amb la llenya (escombres, cartró, cadires velles,....) que havien anat recollint per les cases des de feia un mes abans. Els focs s'han anat perdent donat el risc d'incendis, encara se'n fan alguns però amb permís i controlats per la guàrdia urbana.

Al parlar així no és que vulgui tornar en darrera en el temps, però tal com és fa avui en dia, em passa igual com el dia de la mare o el dia del pare, una mica massa comercialitzat i sense autenticitat. Sembla que per divertir-se i celebrar alguna cosa s'hagi de fer per força en un lloc ple de gent, a "bombo i platillo" i gastant força calers.

De Joans a casa n'erem 4, ara ja en som només 3 però no deixarem pas de celebrar els Joans i farem com sempre s'ha fet un bon dinar familiar a casa amb el menú habitual d'aquest dia, o sigui el que més els agradi als Joans.

Passeu-vos-ho molt be doncs i aneu en compte amb la beguda i la carretera.

Sant Antoni de Vilamajor

He hagut de recorre a les fotos de mostra de Microsoft perquè estic escrivint aquesta entrada des de l'ordinador de l'altre despatx, el meu torna a ser a l'hospital de PC's, i és clar en aquest ordinador no hi ha les meves fotos.

Be com ja us dic al títol ja estem a Sant Antoni de Vilamajor, un petit poble al peu del Montseny.

Gaire be ja tenim tot colocat, ens ha costat dues setmanes, ara ja queda molt poc, anar a Ikea a comprar una taula i 2 cadires per la cuina, una taula pel meu despatx (la que tenia a L'Ametlla era enorme i quasi no em puc moure) i potser una taula i quatre cadires per la terrassa, be això últim ja ho veurem doncs de moment no és pas imprescindible.

Començo a conèixer alguns llocs de San Antoni, bar del poble per anar a fer el cafè de tant en tant, cafeteria-pizzeria, la fonda, bancs i caixes, la carnisseria, la peixeteria, l'estanc i els diaris. En aquestes dues setmanes he sortit molt poc però de mica en mica ja ho aniré fent. M'agrada la gent, és de la que et saluda pel carrer i et diu bon dia encara que no et coneixi. Ja conec a un parell de veins que es veuen molt amables i agradables.

Tindrem ocasió de presentar-nos a tots els veins de la comunitat per la revetlla de Sant Joan doncs es ferà un sopar al carrer i ens hi hem apuntat, espero conèixer els que tinc al pis de dalt de casa meva per veure com són, ja tinc alguna queixa (potser no de massa impostància) però esperaré a coneixer-los per dir alguna cosa.

Això és tot, ja us aniré tenint al corrent, i continuaré fent entrades procurant tocar els temes d'actualitat més candents i no tant de mi i dels meus.

Una petició......música dels 60.... record!!!!!!!!

Més música

Diana Ros.