Hi ha dies en que et lleves i penses, ! jo ¡, doncs si que estic be avui, m'he llevat més cansada que quan me'n vaig anar a dormir; i voldries entornar-te al llit i no fer res. Això és un estat d'ànim? o és mandra? La mandra és un estat d'ànim? o és una manera de ser. En el meu cas no crec que sigui una manera de ser perquè mai he estat mandrosa i sempre he fet les feines que hem pertocaven (quan les manava me mare o quan ja no me les manava ningú) però resulta que des de fa uns quatre anys que em trobo moltes vegades en aquesta situació de no voler fer res i no pensar en res. El escriure al blog m'obliga en certa manera a pensar en coses i buscar una manera de seguir tirant. Conscientment se que tinc molts motius per seguir tirant i trobar noves il·lusions, però m'està resultant molt difícil, segons la psicoanalista (ja no hi vaig) tot està a la meva ma i sóc jo que he de trobar les coses que em poden omplir i això ja ho se, però quan em llevo en aquest estat d'ànim com avui tiraria la tovallola. Be, deixem-ho, demà serà un altra dia i segurament podré escriure d'algún altre tema sense personalitzar tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada