SOMNIS..............

Avui a l'hora de rumiar de que us podia parlar m'ha fallat la inspiració i finalment he decidit parlar dels "somnis" perquè fent un exercici de memòria puc recordar de quina mena eren els meus somnis de joveneta. Quan parlo de somnis em refereixo al que en realitat són desitjos però que li diem somni perquè sabem que el més segur és que aquest desig mai és farà realitat. Ara, ja no en tinc cap de somni, el que tinc és una certa il.lusió per veure el dia a dia dels meus fills i sobre tot del meu net, però res més, quasi he arribat a aquell punt on va arribar la meva mare en que deia que ella ja havia fet tot el que havia de fer. D'acord, hem quedat que parlaria dels somnis i no pas d'estats d'ànim. Jo quan era petita-joveneta somniava en que algun dia podria arribar a ser "ballarina" ballarina, ballarina, eh? de clàssic, de "tutú". Sabia que no ho seria mai perquè feina hi havia a casa meva per poder donar-me uns estudis, imagineu-vos doncs el difícil que hauria estat poder prendre classes de "ballet" i menys a Granollers als anys 50. Però malgrat saber-ho jo ho somniava i quan em quedava sola a casa em disfressava i ballava davant del mirall de l'armari dels meus pares, ! m'ho passava tant be somniant que era una nova "Pavlova"¡ Be, malauradament, aquest somni se'm va trencar, als tretze anys vaig tenir un accident jugant a "saltar i parar" i la meva cama dreta va quedar malmesa i va costar molt d'arreglar-la., llavors els meus somnis varen anar per una altra banda, em faria dibuixant de "tebeos" (dels comptes de fades) i com que no se'm donava pas malament això de dibuixar, a tota hora feia "nines" i pensava que arribaria a ser com "Ferrandiz". Veieu com no ha estat pas difícil fer el meu post ? això és el que te tenir ja una edat, que tens molts records i pots escriure sobre ells molt més fàcilment. Avui, no toca "foto" perquè l'hauria d'anar a cercar a flikr, i ja no me'n recordo de com es fa. Demà faré treballar al meu fill perquè m'ho torni a explicar.