03 de juliol 2008

L'alliberament de Ingrid Betancourt

Foto de Kosmothessinyer. Tots els drets reservats.
Ahir, a mig telenotícies de TV3 varen donar la notícia d'última hora de que l'Exèrcit colombià havia alliberat a Ingrid Betancourt, 3 nord-americans i 11 persones més colombianes. La meva enhorabona per a tots els alliberats i les seves families. No se en quines condicions de salut es troben però espero que malgrat tot estaran be.
He entrat a la pàgina de Ingrid Betancourt i en el "foro" hi havia 2 comentaris de colombians que viuen a França que no m'han agradat gens. Ben escrits, respectuosos i sense insultar això si, però venien a dir que la Sra. Betancourt s'ho havia buscat ella aquest segrest i de que França havia fet servir el segrest per publicitar-se electoralment.
Ningú no es mereix que l'agafin per la força, se'l enduguin de casa seva fins la selva ¿? i allà s'hi hagi de passar 6 anys en unes condicions veritablement precàries. Ningú no ho vol això i per tant crec que dir que s'ho havia buscat és molt fort. Perquè si la Sra. Betancourt la varen avisar de que no anés a una regió determinada considerada perillosa, però ella, com a aspirant a la presidència creia que el seu deure era anar-hi, no vol dir pas que vulgues que la segrestessin i la separessin de la seva família privant-la de la llibertat a la que tots hi tenim dret.
Una cita: " El temps descobreix la veritat " - Lucio Anneo Séneca -

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Aquesta lògica perversa de justificar un acte dolent a causa d'algun suposat defecte de la víctima és molt perillosa. Tot aquest tema dels segrestos és molt complex i, penso, en sabem una part molt petita. Perjudicar tercers innocents per reivindicar alguna cosa és una manera de fer que no he entès mai com es vol, encara, justificar.

Marali ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu Júlia. Al món s'arriben a fer tantes i tantes coses perverses que és increible com podem anar passant com si res. És veritat que això dels sgrestos és molt complex, però jo no vull entrar en els perquès i les raons, no se si les FARC tenen raó o no, però la violencia no porta en lloc, i amb violència no pot ser que s'arribin a arreglar els problemes, reivindicacions, etc... etc.