11 de gener 2012

LA JUSTÍCIA I EL CRIM PERFECTE ?????


Avui he llegit a El periòdico aquest artícle referent un crim comès el 2008 i anomenat pel diari mateix "el crim perfecte".

Aquest judici que s'està fent contra una presumpta assassina d'una amiga seva i suplantació d'identitat, etc.... al diari no parla pas de si hi ha un "jurat popular" perquè si és així, si els advocats acusadors no ho fan prou be i els testimonis no arriben a convencer al jurat, és molt probable que se'n surti "de rositas".

Potser podran demostrar que aquell dia varen sopar juntes, que va anar als bancs i va espoliar diners dels comptes de la víctima, etc..... però quedarà demostrada realment la perpetració de l'assassinat?

Comprenc perfectament com se senten els pares i familiars de la víctima, amb la convicció de que tenen l'assassina de la seva filla però al mateix temps amb les ganes incontenibles de que s'acabi tot i girar pàgina.

Els desitjo que s'acabi aviat i que la sentència sigui de culpable. Se però per experiència que si el jurat popular contesta les preguntes del jutge afirmativament menys en la que es demana si ha quedat provat que l'acusada va perpetrar el crim, aquesta persona serà alliberada i a més compensada econòmicament pels anys de presó.

Si finalment passa això (no els hi desitjo pas) no s'haurà acabat mai no giraran pàgina i les preguntes sense resposta continuaran voltant pel seus caps sense parar, dia rere dia i any rere any.

Les Lleis i la Justícia haurien de ser per a tothom iguals. Malhauradament, com que son els homes qui les fan i les apliquen  poden haver-hi tantes interpretacions de les mateixes com tants caràcters diferents hi poden haver al món.

El cervell em diu que he de tenir fe amb la justícia, però el cor se sent totalment decebut i em fa dubtar de que realment n'hi hagi.

FRASES: L'estupidesa insisteix sempre.  -  Albert Camus -