Un regal pels sentits i el cor

Què cuinar?

Tots elsT drets reservats.

Estem a cap de setmana i ja no se que cuinaré. Per motius de salut tant el meu marit com jo hem de fer règim. Qüestió de la tensió, colesterol, etc. O sigui que, amanides verdes, verdures, carn i peix a la planxa i poca cosa més.

No em ve gens de gust rumiar com fer  les amanides més gustoses o més atractives, ni la carn ni el peix de maneres diferents de les que m'agraden.

Soc de "plat" jo, únic si pot ser, però resulta que ens hem de cuidar i segons el metge la única manera és fent règim i sobretot peix blau; be, ja m'agraden les sardines, no tant el sorell o la tonyina fresca però està clar que de la manera que menys m'agraden és a la brasa o a la planxa, fins i tot la olor m'ofèn. Haurem de buscar petits trucs per treure la insipidesa.

O sigui, avui amanida d'enciam amb formatge fresc i pernil a la vinagreta de mostassa antiga i bistec de vedella a la planxa amb all i julivert. Demà, pollastre al forn, tan sols amanit amb llimona i pebre i un rajolinet d'oli, amb patates al forn amanides amb all i julivert i poc oli. 

No és gens atractiu gastronòmicament parlant però és sa, diuen, jejejeje. El problema és quan t'agrada menjar variat i se't acaben les receptes i variacions que coneixes. No soc a "cal Bulli" jo.

Potser hauré de tirar dels llibres de cuina per variar una mica més.

Però hem de fer "bonda" que diuen els mallorquins, si volem viure uns quants anys més en condicions de salut millor.

Diversos..........

Tots els drets reservats.

Aquesta setmana, dimecres, vaig anar a menjar una pizza amb la meva amiga Magda. Va ser una estona agradable, com sempre, tot i que ni ella ni jo estem al màxim de moral.

Varem parlar de tot, sobre tot dels fills. També em va tocar una bona repassada per part d'ella repetint-me el que jo ja se i que em diu tothom qui m'estima.

Jo quan em poso al lloc dels altres soc molt bona donant consells i pensant que hauria de fer en el seu lloc però no ho se aplicar en mi.

No repetiré el que ja he dit moltes vegades, ni els propòsits que em vaig fer a primers d'any que de moment han quedat en això "propòsits". Trobo a faltar aquestes xarrades amb la Magda doncs no són tan freqüents com voldria, de fet potser hauria de ser jo qui prengués la iniciativa per trobar-nos però sempre tinc por de ser un compromís (se que no és així) però forma part de les meves pors: rebuig, cares enfadades, llàgrimes, retrets; tot això em fa reprimir-me moltes vegades.

També aquesta setmana he comés un error, vaig parlar d'una persona al blog que no n'hauria d'haver parlat, em sap greu, no es va enfadar però gaire be si. En els moments que ho escrivia no vaig pas pensar que es podria molestar però llavors quan m'ho va dir vaig pensar que segurament a mi tampoc m'hagués agradat veurem reflectida en un escrit públic. Li torno a demanar disculpes des d'aquí. Prometo rumiar més a l'hora d'escriure coses personals.

I ja està per avui, no se si aquest cap de setmana escriuré o descansaré de blog. Potser us posaré un vídeo musical???????

Casament

Tots els drets reservats.

Hem estat convidats al casament d'una filla d'uns amics. Serà el pròxim 6 de juny a un lloc bastant llunyà de la província de Girona.

El curiós és que han posat la condició "sine qua non" de que tothom ha d'anar vestit de blanc, homes i dones. Ostres, semblarem un grup de fantasmes quan es vagi fent fosc.

Diuen que serà un casament senzill, i com que jo ja tinc un vestit blanc ibisenc serà fantàstic perquè no n'hauré de comprar un altre adequat per un casament "al uso", amb el que tinc ja faré.

Avui en dia, quan et conviden a un casament, acostumes a posarte les mans al cap pensant en la despesa que representarà, vestit, sabates, regal, i gaire be per partida doble.

Llavors, comences a pensar en els nuvis i dius, be ja que han tingut el detall de convidar-te per alguna cosa serà, per amistat, per apreci, perquè volen fer partícips de la seva felicitat a la família, amics i coneguts i això vol dir que tu entres en una d'aquestes categories i vas rumiant que et farà falta, com ara en el meu cas que ja estic contenta perquè no hauré de comprar cap vestit de "festa" però segurament que unes sabates si, perquè les que tinc més noves són de color negre i no s'escaurien amb el vestit blanc. En fi, alguna despesa hi haurà, però procurarem que no sigui massa elevada.

Amb la meva manera de ser, quan tan sols falta un mes per aquest casament, ja m'he d'anar mentalitzant i programant per aquest dia, així estaré preparada per anar-hi doncs  no m'entusiasme anar de casament.

Ens acostem a l'estiu

Galeria de Vanda.

Tots els drets reservats.

Estem a 6 de maig i en aquesta setmana s'albira ja l'estiu. Ens està fent un temps molt calorós, amb sol esplèndid i cels blaus.

Diuen que "pel maig, cada dia un raig" però de moment tan sols ho ha fet una mica. Potser dissabte i diumenge, s'ennuvolarà.

"Parte" meteorològic passat per l'Alícia que de meteoròloga no en te res, per no perdre el costum. Be, jo us volia parlar de l'estiu, com sempre jo ja en tinc ganes de que arribi de veritat, amb calor, m'és igual, però dies de sol i cel clar és el que necessito. A veure si així no em fa tanta mandra sortir de casa.

Portar roba lleugera, clara, no haver de pensar que potser necessitaràs un jersei pel vespre per si refresca, fer la migdiada de 20 minuts al fort de la calor (de 3 a 4 de la tarda), refrescar-te amb una dutxa i sortir de capvespre a prendre una orxata, ¡que be! Anar algun dia entremig de setmana a la platja, pel matí, dinar poca cosa i anar a cercar l'ombra i la fresca de la Plaça de les Mèlies amb un cafè amb gel.

Aviat arribarà. Haurem de provar per tots els mitjans de portar a terme aquests desitjos, sobre tot el d'anar a la platja perquè els darrers estius no ho hem fet i ho trobo a faltar.

Avui tan sols unes fotografies

Festiu, descans, i avorriment?

Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.

Avui, primer de maig, Dia internacional del treball, FESTA.

No varia gaire dels altres dies en el meu cas, tan sols que no hi ha l'obligació d'estar exclusivament al despatx unes hores i que el telèfon de l'oficina no sona. Que no cal arxivar (jo es farà demà) que no cal fer cap pressupost, enviar cap mail, ni passar comptes.

Ens hem llevat a l'hora normal, a 2/4 de vuit, més tard que altres dies, però no massa. M'he pres el meu cafè amb llet de cada matí, les pastilles i he netejat la cuina.

Ara aquí em teniu, fent el meu escrit al blog, dient bajanades perquè no tinc cap gana de parlar de la possible pandèmia, dels 100 dies de l'Obama o de les properes eleccions europees i encara menys del govern i els polítics de casa nostra.

Ahir vaig tenir una mala notícia, el fill dels meus amic, en Moi, el varen haver de ingressar a l'hospital per un problema de ronyons. Com és lògic els seus pares estan bastant espantats i ell també. Ja fa temps que tenia problemes de salut però no li trobaven el què, ara sembla però que ja saben que te i al menys potser també sabran com curar-lo. Així ho espero.

En Moi, per mi és com un nebot al que estimo molt, te 2 anys més que el meu fill gran, el dia que va néixer en Joan, aquell matí precisament li estava fent de cangur perquè la seva mare havia de fer uns encàrrecs. Era una criatura tranquil·la, sense cap problema i de molt bon portar. De gran ha estat i és un bon noi, no ha tingut massa sort amb les parelles de les que s'ha enamorat però si ha de ser que tingui parella, ja la trobarà. He parlat amb ell per mitjà del messenger i està força animat però avorrit de l'hospital. Espero que es tracti d'una estada curta i que el guareixin aviat.

Descans d'oficina, i també de la feina de casa, faré la mínima, i després de dinar veuré la tele, pel·lícules o el que facin que em distregui. La qüestió és allunyar l'avorriment de cada cap de setmana sense poder sortir de casa ni anar en lloc.

Be, demà però, m'ho he muntat be amb el marit i me'n vaig a Pineda de Mar perquè la nostra companyia de teatre amateur "Catarsi Teatre" participem a la Mostra de Teatre Amateur que és fa a Pineda de Mar cada any. Presentarem l'obra "Les Amistats Perilloses" que perquè no dir-ho? ens queda molt be. O sigui, res d'avorriment aquest "finde"