SOMNIS..............

Avui a l'hora de rumiar de que us podia parlar m'ha fallat la inspiració i finalment he decidit parlar dels "somnis" perquè fent un exercici de memòria puc recordar de quina mena eren els meus somnis de joveneta. Quan parlo de somnis em refereixo al que en realitat són desitjos però que li diem somni perquè sabem que el més segur és que aquest desig mai és farà realitat. Ara, ja no en tinc cap de somni, el que tinc és una certa il.lusió per veure el dia a dia dels meus fills i sobre tot del meu net, però res més, quasi he arribat a aquell punt on va arribar la meva mare en que deia que ella ja havia fet tot el que havia de fer. D'acord, hem quedat que parlaria dels somnis i no pas d'estats d'ànim. Jo quan era petita-joveneta somniava en que algun dia podria arribar a ser "ballarina" ballarina, ballarina, eh? de clàssic, de "tutú". Sabia que no ho seria mai perquè feina hi havia a casa meva per poder donar-me uns estudis, imagineu-vos doncs el difícil que hauria estat poder prendre classes de "ballet" i menys a Granollers als anys 50. Però malgrat saber-ho jo ho somniava i quan em quedava sola a casa em disfressava i ballava davant del mirall de l'armari dels meus pares, ! m'ho passava tant be somniant que era una nova "Pavlova"¡ Be, malauradament, aquest somni se'm va trencar, als tretze anys vaig tenir un accident jugant a "saltar i parar" i la meva cama dreta va quedar malmesa i va costar molt d'arreglar-la., llavors els meus somnis varen anar per una altra banda, em faria dibuixant de "tebeos" (dels comptes de fades) i com que no se'm donava pas malament això de dibuixar, a tota hora feia "nines" i pensava que arribaria a ser com "Ferrandiz". Veieu com no ha estat pas difícil fer el meu post ? això és el que te tenir ja una edat, que tens molts records i pots escriure sobre ells molt més fàcilment. Avui, no toca "foto" perquè l'hauria d'anar a cercar a flikr, i ja no me'n recordo de com es fa. Demà faré treballar al meu fill perquè m'ho torni a explicar.

L'encant dels regals

Jo concebeixo fer un regal a algú com un reconeixement de l'afecte i estimació. Quan has de fer un regal per una persona determinada penses en que serà el que li agradarà més, més o menys saps que és el que li agrada i el que no, rumies i rumies fins a trobar el que per tu serà el seu regal ideal, corres el risc d'equivocar-te evidentment, perquè per més que coneixem a la persona a qui va destinat pot ser en aquell moment les seves expectatives o il·lusions són

diferents de les que creies. Però tan se val, el que compte és que t'has recordat d'aquella persona apreciada i estimada el dia del seu sant, aniversari, reis, o celebració i que ho has fet precisament per això perquè és una persona estimada per a tu. M'agrada fer regals, m'agrada veure com estripen el paper que embolcalla el regal i la il·lusió reflectida als ulls, jo també disfruto i encare més quan veig que ho he encertat, que allò que he comprat els ha agradat i m'ho agraeixen amb un petó.

Ei, m'agrada fer regals, però també em fa molta il·lusió que em regalin perquè com que per mi es la demostració d'un afecte, quan tinc un regal m'encanta. Precisament l'encant del regal és aquest, que saps que qui te'l fa ha pensat en tu perquè ets important per ell/ella.

continuació..... les festes de Nadal

Tal com us vaig dir us parlaré ara de les Festes de Nadal. El Nadal m'agrada, com m'agraden les celebracions d'aniversari, les dates senyalades festives (siguin d'origen religiós o no). Perquè m'agrada? segurament serà perquè a casa meva, de petita, aquestes festes no és vivien com jo veia que es feia a casa de les meves amigues. No hi podia haver reunió ni àpat familiar perquè la nostra família era molt poc extensa i suposo també que la economia no ho permetia; a casa érem 3, tenia una tia a Canovelles i una tia a Barcelona. La tieta de Canovelles com que era cuinera les festes de Nadal se les passava cuinant pels senyors que la contractaven i la tieta de Barcelona venia a veure'ns de tan en tan però quasi be mai pel Nadal. Per això, quan vaig formar la meva pròpia família em vaig fer el propòsit de celebrar el Nadal, sants, i aniversaris, (el meu primer partís d'aniversari el vaig tenir als 24 anys quan ja m'havia casat, la meva mare va tenir aquest detall ) d'una manera tradicional i familiar. Fa doncs 36 anys que el Nadal i Sant Esteve, Cap d'Any i Reis (és l'aniversari del meu marit) es celebren a casa meva, amb els pares d'una banda i l'altra, (fins que hi han sigut) amb els nens, amb les amigues dels nens, i algun any fins i tot amb alguns amics o tiets. La reunió familiar s'ha anat reduint de nombre però ens ho passem força be. Això és el que m'agrada del Nadal.

El que no m'agrada és en el que s'ha convertit, sembla que sigui una obligació ser feliç, estar alegre i content, desitjar felicitat a tothom que trobes quan no ho has fet en tot l'any, el consumisme exagerat, fer regals que es mesuren més pel preu que pel detall. S'ha de consumir de tot, els àpats han de ser exagerats de menjar i sofistificació, ens hem de comprar roba per estrenar per Nadal i també vestit de festa per celebrar el cap d'any. Vaja, que de les reunions familiars s'ha passat a fer festes per "todo lo alto" i moltes vegades sense poder econòmicament parlant. Consumisme, consumisme, consumisme.....

Ja acabo, no patiu.

Un apunt ara sobre política. He estat llegint alguns blocs polítics i si voleu que us digui la veritat és que m'he quedat embafada: identitat, catalanisme, català i espanyol no pot ser, català i prou (són els bons) espanyol i prou (són els dolents) se'm en fot. Sóc el que sóc, sento el que sento i tinc la ideologia que tinc. Com a persona són altres les meves preocupacions i el consumisme n'és una d'elles quan hi ha tantes criatures morint-se de fam.

Desembre.......... Festes, Nadal......

Aquesta setmana s'acaba novembre i ja entrem a desembre. El mes de les "festes" , del Nadal, "cagatiò", etc... Per l'1 de desembre hi ha convocada una manifestació pel "dret a decidir", jo no penso anar-hi perquè crec que tan sols en una cosa no tinc "dret a decidir" segons les nostres lleis que és "morir-me quan jo vulgui i de la manera que vulgui". Dret a decidir sí sóc catalana o espanyola per mi és una bajanada. Jo sóc catalana, per naixement i sentiment, i espanyola pel mateix, i no he de demanar aquest dret que ja tinc ni decidir cap altra opció perquè les meves opcions estan clares. Hi ha altres coses de la política i de Catalunya principalment (perquè és on hi tinc la meva vida) que em preocupen. Un exemple: l'educació. És preocupant que l'educació dels nostres fills hagi arribat a un nivell tan baix. Però jo no volia parlar de política avui, si no del desembre i les seves "festes" . La primera festa que trobem al desembre és la del dia 6 "dia de la Constitució espanyola" que per molta gent és tan sols l'oportunitat d'un "pont llarg" enllaçant amb la festa religiosa de la "Immaculada Concepció". Perquè tinc la sensació de que si ens treiessin la festa de la Immaculada la gent protestaria molt i en canvi no protestaria gens si no és fes la de la Constitució? Perquè? Trobo que realment va ser molt bona idea la de fer-la festa nacional perquè els que varem viure la dictadura i la transició sabem el que va costar a tots arribar a un "consens" per tenir la nostra "Carta Magna". Vaja, això s'ha fet molt llarg. Continuaré demà per parlar del "Nadal" perquè no vull aborrir-vos.

Cap de setmana

Estem a divendres i ja tenim un altre cap de setmana a la vista. Descans de l'oficina i en general de tot. El diumenge celebrarem el 1er. any del meu net i em fa molta il·lusió, fins i tot diumenge descansaré de cuina (del dia a dia) i no hauré de fer res, tan sols disfrutar de la companyia de la família i del net. ¡ reprendré la feina d'aquest blog el dilluns ! ¡ Apa, guapos, fins dilluns i que descanseu !

Justícia...... presó i fuetades

Acabo de llegir una resenya a El periódico, que m'ha deixat de pedra. Una noia saudí de 18 anys, a qui varen violar 7 homes, ha estat condemnada a 6 mesos de presó i 200 azots perquè va estar a soles en un cotxe amb un noi (va ser llavors quan al cotxe s'hi varen apropar uns homes i la varen violar). La sentencia recollia que sí hagués guardat la Llei, que diu que cap dona pot estar a soles amb un home que no sigui el seu pare, marit o germà, no li hagués passat el que li va passar. Com és possible que aquestes lleis contra els drets humans no s'hagin canviat? Una cosa és la religió i la cultura pròpia que jo respecto molt, però fer un codi penal bassant-se en la religió ja és massa. Els cristians tenim 10 manaments i tan sols n'hi ha un que s'ha convertit en llei penal - No mataràs - però és que és "de cajón" perquè ningú te dret de llevar la vida de ningú sigui cristià, ateu, musulmà o budista. A Arabia Saudí no és crim "la violació"? Els homes tenen dret a deixar-se anar pels seus instints més baixos? ¡aberrant! ¡ al segle XXI !

El temps.....hivern

Parlaré del temps que fa: plou, no massa, però plou i tot i que se que ens fa molta falta de que plogui perquè si no hi haurà restriccions d'aigua, no m'agrada la pluja. No és tan per la pluja com pel color del cel. M'agrada el cel blau, la lluminositat del dia gracies al sol em dona energia i quan el cel és gris i el dia opac em sento deprimida i de mal "humor". Els hiverns "normals" hi ha més dies d'aquests que de sol i per això no m'agraden els hiverns, els trobo llargs i depriments. Cada vegada tenim menys primavera i menys tardor. Passem del fred de l'hivern a quasi be la calor d'estiu sense adonar-nos i passa el mateix a la tardor, de la calor al fred. Serà veritat això del "canvi climàtic"? segur que si, els científics hi estan d'acord. Te remei? no ho se.

Aniversaris....... Per molts anys

Tan sols quatre ratlles. Avui ha fet 32 anys que va morir Franco. En aquella època jo no hagués pensat mai que m'alegraria de la mort d'algú, però ho vaig fer, no és que ho celebréssim brindant amb "xampany" però ens en varem alegrar moltíssim perquè s'obria una porta a l'esperança del final de la dictadura. Tot eren incògnites, no sabíem ven be que passaria perquè deien que Franco ho havia deixat tot "atado y muy bién atado". A poc a poc varem veure que no estava tan "bien atado" i que finalment arribariem a la democràcia ¡ i hi varem arribar !, amb penes i treballs, amb paciència, anant canviant lleis, persones, legalitzant partits polítics, posant a to a l'exèrcit, etc. etc.

Avui també fa anys la Margarita. Margarita és una noia de Bolívia que està a casa per ajudar-nos a cuidar a l'avi, que és molt bona "nena" (li dic nena perquè compleix 25 anys) i que ens estimem molt perquè s'ho mereix. Des d'aquí doncs ¡ Felicitats Margarita ! aviat podràs tornar al teu país i gaudir dels teus 2 fills i marit.

I diumenge 25 de novembre en Joan Ramon Martori farà el seu primer any de vida ¡ 1 any ! Per molts anys estimat Joan.

Parlem de tu

Francesca, el mes vinent farà ja 5 anys que ens vas deixar, et trobo a faltar, em vas ensenyar molt, gràcies a tu vaig poder deixar de banda part de l'educació masclista de l'època, i no diguem de la teva alegria, dels teus acudits, de les teves "coplas". Per tu Francesca

PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena,

senzillament parlem de tu,

de com ens vas deixar

del sofriment llarguíssim que va anar marfonent-te

de les teves coses parlem

i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te.

A poc a poc seràs un gest,

un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-ho ni pensar-lo

Miquel Martí i Pol

Apendre als 60 anys

Ahir, per circumstàncies que ara no venen al cas, el meu fill va estar molta estona a casa i em va ensenyar a crear enllaços i cercar al web. Crec que a l'hora de fer-ho me'n recordaré perquè no semblava pas massa difícil però ja ho veurem. Això de la informàtica per mi es bastant complicat, tot i que faig servir ordinador a la feina des de fa 20 anys, aquesta tecnologia ha evolucionat tant que sembla que mai estaré al dia. El primer ordinador que vaig fer servir no tenia cap programa, solament el que havien comprat a l'empresa que era fet (mes o menys) exprés per portar les comandes, la facturació i la comptabilitat; de regal ens varen instalar un programa de text "word-perfect" que era tan complicat (al menys per mi) de fer-lo servir que per preparar una carta era molt més ràpid posar paper a la màquina d'escriure i fer-la com sempre havia fet. O sigui que des dels 40 anys que vaig assumint i aprenent les noves (ja no tan noves) tecnologies. Però no és el mateix aprendre a fer servir un aparell que comprendre el seu funcionament i això és el que a mi em passa, ho faig servir a nivell d'usuari i entenc que és una eina eficaç en quant a la feina de despatx; però quan parlem de la "xarxa" i Internet això ja depassa la meva comprensió del seu funcionament. És el mateix que em va passar quan va sortir al mercat el "fax" no podia entendre que marcant un núm. de telèfon i posant un paper a la màquina, en una altre màquina a kilòmetres de distància hi sortís una còpia d'aquell paper (encare ara no ho entenc, però el faig servir tot i que cada vegada menys). Als meus 16 anys per parlar per telèfon amb Canovelles, Les franqueses i rodalies de Granollers s'havia de demanar conferencia i ara puc parlar amb algú que està a la Xina de manera instantània a través de l'ordinador ! incomprensible ¡

Flors senzilles

Foto de A. Saleh. Tots els drets reservats.

Badocs, els badocs són una de les flors més senzilles del camp, i que a la primavera omplen de color els camps de blat.

Tan sols un apunt

Después del que va pasar a la Cimera de Santiago de Chile entre el Rey Joan Carles I i l'Hugo Chávez, a tots els mitjans de comunicació s'han produit escrits, s'han fet programes de debat, fins i tot als magazins i tertúlies de TV, intentant analitzar i jutjant el que va passar. Però jo em pregunto, haguès perdut els papers el Rey si la Sra. Bachelet haguès intervingut? En una cimera no hi ha un cap moderador dels debats? No correspon fer-ho al cap del pais anfitrió? No he llegit res en els articles que fes esment d'això ni tampoc en els debats de programes o tertúlies que s'han produit. Quan intervenia José Luís Rodriguez Zapatero per defensar les nostres institucions essent tallat repetidament pel Sr. Chávez d'una manera insultant sense deixar parlar, segur que no era el Rey d'Espanya quí havia de sortir però ningú ho va fer ( a part del Rey és clar) Perquè? perquè no hi ha hagut crítiques a la Sra. Bachelet?

Estats d'ànim

Hi ha dies en que et lleves i penses, ! jo ¡, doncs si que estic be avui, m'he llevat més cansada que quan me'n vaig anar a dormir; i voldries entornar-te al llit i no fer res. Això és un estat d'ànim? o és mandra? La mandra és un estat d'ànim? o és una manera de ser. En el meu cas no crec que sigui una manera de ser perquè mai he estat mandrosa i sempre he fet les feines que hem pertocaven (quan les manava me mare o quan ja no me les manava ningú) però resulta que des de fa uns quatre anys que em trobo moltes vegades en aquesta situació de no voler fer res i no pensar en res. El escriure al blog m'obliga en certa manera a pensar en coses i buscar una manera de seguir tirant. Conscientment se que tinc molts motius per seguir tirant i trobar noves il·lusions, però m'està resultant molt difícil, segons la psicoanalista (ja no hi vaig) tot està a la meva ma i sóc jo que he de trobar les coses que em poden omplir i això ja ho se, però quan em llevo en aquest estat d'ànim com avui tiraria la tovallola. Be, deixem-ho, demà serà un altra dia i segurament podré escriure d'algún altre tema sense personalitzar tant.

La Infanta Elena

Ahir Mª Teresa Campos donava en primícia que la Infanta Elena i Jaime de Marichalar, havien decidit separar-se un temps després de 12 anys de matrimoni . Això no hauria de tenir més relevancia que qualsevol cas de trencament de matrimoni que és dona dia a dia. Però resulta que es tracta de la Família Reial, que en aquests moments no està passant pas per uns bons moments i els mitjans de comunicació començaran a especular: que sí ja feia temps.......... que si ja es veia a venir........... Jo us remeto a l'editorial de El Periòdico d'avui titulat "Respecte per la Infanta Elena" (m'agradaria saber fer l'enllaç però encare no ho he après). Jo no sóc monàrquica, però tinc memòria i recordo molt be que no sabíem que passaria amb el rei imposat pel Franco i que aquest Rei va trencar amb la dictadura i va ser ell qui va voler que la seva monarquia fos "constitucional", qui va demanar a Adolfo Suárez que formes govern i que fes legals tots els partits. Tota aquesta gent que es manifesta en contra del Rei i de la Família Reial n'estic segura de que ho fan atiats per partits que si no hagués estat pel Rei i el govern d'Adolfo Suárez no existirien. Perquè aquests joves (comptats) que cremen fotos no han viscut ni la dictadura ni la transició i per tant són molt fàcils de manipular. Jo també demano respecte per la intimitat de la Família Reial, que en tot moment s'ha sabut comportar i estar en el seu lloc, arribant a ser una monarquia modèlica .

Violència de gènere? NO, de "sonats"

Ahir hi va haver una altra notícia d'aquelles que frapen. Una altra dona (noia-28 anys) morta a punyalades per la seva parella, llavors es va intentar suïcidar saltant d'un 2n. pis sense aconseguir-ho. Cada vegada que hi ha una noticia d'aquests tipus en que l'agressor s'ha suïcidat o ha intentat suïcidar-se jo em pregunto: Perquè no es suïcida abans de matar? Tant "sonats" estan que fins que no veuen la dona morta no se'n adonen del que han fet? Mentres li estan clavant 10 ganivetades, no veuen que quedarà morta? Els entra la por llavors d'haver-se de passar 20 anys a la presó? Quan els hi passa pel cap el matar la dona, no poden discernir el que comporta? és fins que no ho han fet que no se'n adonen? ¡ no ho puc arribar a entendre ! dins el meu cap no hi entra que per gelosia, per masclisme, per borratxera, per venjança, s'arribi a l'extrem de matar, i si us hi fixeu sempre maten d'una manera totalment brutal. NO ho entenc. No pot ser que una persona "normal" mínimament educada en uns valors, no pugui raonar per solventar els problemes. N'estic convençuda, estan BOJOS, no sé quina mena de bogeria, però ho estan malgrat que no ho sembli. Però per mi aquesta gent, encare que sigui boja, no l'eximeix de que ho pagui amb presó perquè no ho estan quan acosen, peguen, s'emborratxen, insulten, i planifiquen.

3 generacions + 1 (en vida)

En aquesta foto de la meva família hi ha 3 generacions. Es va fer un dia que va ser molt feliç per les 3 generacions, el dia que el meu fill (3ª generació) es casava amb una noia meravellosa i que es prometien amor. Ja han passat més de 2 anys d'aquell dia i ara ja hi ha una altra generació que està molt a prop de fer el seu primer any de vida. El nostre net Joan el 25 d'aquest mes complirà 1 any i ho celebrarem per "todo lo alto" (a casa però) és per aquest motiu que escric aquest post, en el seu honor i també en honor del besavi (1ª generació en vida)

! moltes felicitats per tots ¡

Pel que sembla som una família longeva, per part dels homes i per part de les dones, el besavi ja ha complert els 86 anys i la meva tia (germana de me mare) a la foto en tenia 89 però és que pel febrer ja en farà 92 i està més fresca que una rosa. Per això tinc l'esperança de que viuré prous anys com per veure creixer i amb novia (o amiga) al meu net Joan i gaudir del seu "carinyo" com ho va poder fer la meva mare.

Abraçades

Hi ha moltes classes d'abraçades: d'amistat, de salutació, de comiat, de sexe, d'amor......... No a tothom li agrada que l'abracin perquè hi ha gent que se sent com invadida en el seu espai, però hi ha persones que saben abraçar i transmetre i per això entenc que l'Amma tingui tanta gent que esperen hores i hores per arribar a ser abraçades per ella tot i no ser converses de la seva fe. Pot ser l'entorn tan místic i espiritual del que s'envolta i que per nosaltres és desconegut (no te res a veure amb els actes litúrgics de la nostra església) contribueix a que la gent es deixi anar i trobi la pau, la tendresa, el consol, el que sigui que van a buscar en la seva abraçada. Alguna vegada, quant he vist el reportatge per televisió, m'han vingut ganes d'anar-hi jo també i finalment no m'he atrevit a fer-ho perquè havent d'estar tantes hores esperant pot ser finalment en lloc de pau hi trobaria un atac de nervis. Però jo sóc una dona privilegiada, perquè conec una persona meravellosa que abraça transmetent. Ella transmet afecte, dolçor, calidesa, sinceritat i estimació. A que si que sóc afortunada? I en realitat jo no sóc massa d'abraçades però amb aquesta persona m'agrada perquè ella sap sempre quan ho necessites. Un desig: ! Tant de bo que tots ens estiméssim més i ens abracéssim més ¡ Segur que ens ajudaria molt més a ser feliços.

Una altra vegada, racisme, xenofòbia.......

Ahir vaig llegir un escrit de El Periódico, edició vespertina, que feia esment al judici i sentència per el que havia passat en una empresa entre la Doctora i la seva infermera. El jutge va condemnar a la Doctora a una multa de 1.200 euros per lesions, no obstant, com que no s'havia pogut provar que hi va haver insults xenòfobs (sudaca de merda, no serveixes per res) no se la sancionava a res més. Es veu que hi va haver denúncies per ambdues parts de lesions i insults i el jutge va exonerar a l'infermera però no així a la doctora. Es llarg de explicar el que els havia passat a aquestes dues dones (sempre segons l'article) i per tant jo solament el que vull reflexionar és que, malauradament si no hi ha proves, no n'hi ha i el jutge s'ha de remetre al que diu la llei. Paraula contra paraula no serveix i aquesta infermera no va tenir més força que la seva paraula sense cap testimoni, l'afer va passar entre elles en un despatx tancat, (no hi havia càmara) i per tant les mesures preses contra la doctora segurament per a l'infermera hauran estat una injustícia. Si parlo de racisme i xenofòbia és perquè segons deien testimonis de l'empresa hi havia ja un malestar entre elles donat que la infermera s'havia encarat amb la metgessa perquè aquesta deia que no suportava als negres, els "moros" ni els "sudacas". I jo em pregunto: Quants casos d'aquests hi ha que desconeixem? que no surten a la llum ni hi sortiran mai?. Moltes persones diuen que no són racistes però malauradament no és així. No més s'ha de veure i escoltar els tòpics que fan servir: no sóc racista però és que són bruts, són lladres, no tenen formalitat, és creuen que estan al seu país, els gitanos són uns ganduls, etc. etc....

Refredats

Ja he tornat de "ses illes" be, de Mallorca. Han estat quatre dies d'esbarjo en el que hem fet de tot, (sobre tot menjar) hem anat a veure paisatges, les coves del drac, de compres, i fins i tot varem tirar "les cartes" i varem anar a una festa nocturna (era per això que hi anàvem) que va estar molt be.

Però, sempre hi ha un però, he tornat molt refredada. Un refredat d'aquells de tardor que com no vagis amb cura no te'l treus en tot l'hivern, espero que no sigui el meu cas. Feia bastant de temps que no em refredava tant com ho estic ara, pot ser perquè no sortia gaire? Està vist que no és pot tenir tot.

Des de Palma

Des de Palma de Mallorca moltes salutacions a tots. Quantes més vegades visito "ses illes" més m'agradaria quedar-me a viure-hi. No a Palma però si a qualsevol poblet petit. Estar a Mallorca te la ventatge de que tot et queda a prop (acostumats a les distàncies de la península) i per tant en un dissabte o diumenge pots anar a qualsevol punt de l'illa, gaudir del paissatge, monument, bon menjar, etc. sense cansar-te massa. Ja no em queda massa temps perquè avui marxem de Palma i anem a "Cala Bona" al costat de Portocristo i Manacor. Però com que tenia una estona he pensat que l'aprofitaria per escriure quatre ratlles al meu blog.Dilluns ja us explicaré més coses de com a anat aquest brek contra la rutina.