Llicència de Creative Commons.
Diumenge, 25 de maig, el meu nét va fer 18 mesos, la setmana passada va anar al pediatre que el va trobar en un estat de salut perfecte, 81,5 cm. d'alçada i 11'5 quilos de pes.
En Joan és una criatura encantadora i no és amor de iaia, és veritat, és molt independent i es distreu molt sol amb les seves joguines, li encanten els cotxes però juga amb ells arrenglarant-los i empenyent-los com si fossin els vagons d'un tren, també fa construccions i li encanta jugar a pilota, gaudeix d'allò més quan juga amb el seu pare a empaitar i esclata en riallades que quan el sents se't omple el cor de la seva alegria.
Li agrada que li passis els llibres i li expliquis i li preguntis els colors, o el que hi veu. Amb la seva mitja llengua et diu "nena" i ho senyala. Diu clarament "papa", "mama" i alguna cosa que s'assembla a "iaia", la pilota és "tota", sap dir clarament i amb totes les lletres el nom de la gossa cocker spaniel que van regalar a la seva mare - Sedna - les altres 2 gosses, del pare i de l'àvia Carme, que és diuen l'una Nit i l'altre Lira no ho sap dir però si li preguntes: on és la Nit? o on és la Lira? te les senyala amb el dit. Es distreu molt amb els àlbums de fotos seves i de la família i sap reconèixer-nos a tots. És un nen molt endreçat, quan arriba l'hora de sopar i una vegada posat el pijama, abans de fer-ho, recull totes les joguines escampades, posa els seus llibres a la prestatgeria, i s'asseu a la seva taula a punt per sopar, menja tot sol (be alguna vegada li has de donar un cop de mà) i com que la Sedna se li acosta per aprofitar si cau alguna cosa, li diu tot seriós - Sedna NO -. Quan venen a casa li agrada moltíssim treure llibres de la prestatgeria i tornar-los a posar a lloc, el carret de les verdures l'empeny fent-lo anar d'una punta a l'altra del menjador, en fi que es distreu amb qualsevol cosa.
Quan ens cau "la baba" als avis és quan arriba l'hora de marxar, ens acosta el cap per a que li fem un petó i una vegada al cotxe, mentrestant el seu pare maniobra per enfilar-lo cap el camí de sortida ens va fent adéu amb la mà i tirant-nos petons. Un encant de criatura. La veritat és que gaudir d'ell ens eixample el cor i ens fa oblidar les nostres cabòries. Segur que tots els que ja sou avis de fa temps direu que tots els infants fan el mateix i que no us he explicat res de nou. Naturalment, però com que és el meu nét tot em fa gràcia d'ell igual que a vosaltres us en fa les coses dels vostres.
Apa, quin rotllo avui eh?
Una cita: " A Espanya de cada deu caps, nou envesteixen i un pensa " - Antonio Machado -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada