Rutines

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

He llegit en un blog el que ocasiona un canvi de rutines. De fet tota la nostra vida és basa en rutines que al llarg dels anys han anat canviant per les diferents situacions en les que ens hem trobat.

Jo sóc persona de rutines i de programacions, si el meu cap no preveu sortir al capvespre i ja estic en situació de "mandra" si m'ho proposen, precisament perquè no ho tenia previst em fa encara més mandra. Sóc de llevar-me a una hora determinada i sembla que el meu cos sigui un rellotge perquè em desperto sempre a l'hora, una vegada llevada comencen les rutines: lavabo, bata, cafè amb llet, cigarreta, pastilles, lectura. Aquesta rutina em suposa un relax de mitja hora i una posta apunt per començar la feina, passat aquest temps noves rutines: dutxa, vestir, posar en marxa l'ordinador, correu, blogs, diari i post. Tot això una hora més i a continuació la feina de l'oficina.

Jo també hauré ara de canviar una mica aquestes rutines. Si vull sortir de casa hauré de programar-ho per en davant i combinar les sortides amb el marit, primer jo, després tu. D'altra banda també la neteja l'haurem de programar i repartir així com la roba bruta, la neta, els armaris, la cuina, etc... ¡ostres! només de pensar-hi ja m'entra "cangueli". Planificació, programació i de tant en tant un trencament de rutina (si és possible) però programat per en davant perquè si no m'he mentalitzat de que he d'anar a un sopar o de visita als amics; mal assumpte, d'imprevist no en tindré ganes.

Divendres 27 de febrer.........

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Un altre cap de setmana i final de mes. Se'ns apropa la Primavera i podrem tornar a gaudir de més dies seguits de sol i cels blaus, amb els colors de les flors, el verd de les herbes i dels arbres.

Per motius que no venen al cas m'he quedat sense ajuda per cuidar de l'avi i haurem de canviar algunes coses del dia a dia. Menys hores d'oficina o be començar a treballar de les 7 del matí fins les 9, de les 11 fins les 14, les tardes però no hi haurà variació. De tota manera haurem de programar-nos les sortides de casa i a més fer-les per torns doncs ha arribat el punt en que l'avi no és pot quedar sol si està llevat.

En aquests moments se'm fa una muntanya, però suposo que una vegada hagem agafat la rutina tot anirà més be.

No se si aquest diumenge gaudiré dels fills i els nets, si pel que sigui no els veig els aniré a visitar entremig de la setmana vinent.

Finalment aquest post sembla més una agenda de coses a fer que un article amb un tema concret. Va com va, m'ha sortit així, la veritat és que els temes dels diaris se'm fan feixucs per parlar-ne d'ells, política? corrupció? eleccions a Galícia i a Euskadi? guerres? fam?.......... deixem-ho per un altre dia.

El pa, els ous, les patates.... i la crisi

Tots els drets reservats.

Cada vegada costa més diners omplir el "carro de la compra", hem anat reduint l'import a base de comprar marques blanques en lloc de les que estàvem habituats.

Ens hem acostumat a llegir els preus de cada producte que compres (cosa que jo particularment amb el menjar no feia) i a triar el que està més be de preu. Tot i això, no hem sabut encara prescindir de: el cafè soluble (negre i decaf.), les galetes, els postres extres, embotits i mantegues per els esmorzars i berenars, l'oli d'oliva de qualitat, etc....

Per sort, ja no tinc criatures petites a les que hagi de tornar a acostumar als berenars i esmorzars senzills amb molt de pa i poc "companaje": pa amb oli i sucre, pa amb 1/2 presa de xocolata, pa amb llet, pa amb "formatgets", plàtan amb pa...... ben acostumats a menjar poc pa i molt de pernil, formatge, pernil dolç, fuet, etc..., ho tindria molt difícil.

Però si que és veritat que com quan jo era petita i la situació econòmica no era pas per fer grans despeses amb el menjar i les criatures estàvem acostumades a les patates xafades, dia si dia també, als cigrons, a l'arròs vidu, les bledes, el bròquil i la coliflor i als plats únics; haurem de tornar-hi, mengem més pa, més patates, més llegums, sardines en llauna, pollastre, ous, sardina fresca, sorell, boga, maires, barat, llomillo, llonzats de porc, enciams, escaroles, tomàquets (res d'envasat i net) al cap i a la fi, això és la "dieta mediterrània" que diuen que és la millor per la salud.

El bacallà era de pobres i se'n menjava força, la mare el comprava sec i el deixava en remull els dies que calia (així era més barat) per fer-lo enfarinat i fregit i amb una bona samfaina al menys un dia a la setmana. Ara ja no ho podem fer, és caríssim, a més el bacallà que venen ja no és tant sec i és difícil saber els dies que l'has de tenir en remull. La vedella entrava molt poques vegades a casa també perquè era excessivament cara, (com ara) fins i tot el pollastre era car, se'n menjava per la Festa Major i per Nadal, per sort ara és la carn més barata i d'un pollastre sencer se'n treu molt profit (carcanada, potes coll, pedrer i ales per fer brou i pits i cuixes a la planxa o rostit per sopar o dinar com a complement de l'àpat) a part de que sencer també és més barat.

Hi ha uns tòpics que han fet que anem variant la nostra manera de menjar, com per exemple: el pa engreixa, més de 2 ous a la setmana no són bons pel colesterol, la pasta engreixa, les llegums també engreixen, ...... Tot això no és cert, el pa engreixa si l'acompanyes de molta proteïna o el banyes en oli o salsa, els ous en truita o passats per aigua són un bon aliment proteïnic dels que se'n poden menjar fins a 3 vegades a la setmana, la pasta tampoc engreixa si no l'acompanyes de proteïnes, les llegums tampoc engreixen i són necessàries, bullides i amanides amb oli cru (res d'estofats, ni cansalades), o sigui que tornem-nos a acostumar a cuinar i a menjar sa, prescindint dels dolços, de tanta carn, oblidem-nos dels segons plats un o dos dies a la setmana i potser d'aquesta manera estarem més sans i el "carro de la compra" no ens serà tan carregós i podrem anar superant la crisi.

Qui dia passa, any empeny.

Els "OSCAR"

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Aquesta nit passada s'han donat els premis OSCAR de l'acadèmia de Hollywood.

Per més "cantat" que estès que Penélope Cruz aconseguiria l'Oscar a la millor actriu de repartiment, jo tenia els meus dubtes perquè potser com que ja li havien donat d'altres premis, aquest no l'aconseguiria.

Però finalment ho ha aconseguit, radiant, emocionada, elegantíssima, rebia l'Oscar i l'agraïa als directors que varen confiar en ella, a la família i sobretot als actors espanyols i als milers d'espectadors de televisió que s'havien llevat del llit per veure l'entrega.

Jo me'n alegro, la considero una molt bona actriu, ja a VOLVER estava fantàstica, jove, guapa, simpàtica. No entenc que hi hagi els comentaris que comencen a haver de que no s'ho mereix, que no és una bona actriu, i que si està on està és per haver sabut relacionar-se i els "novios" que ha tingut.

Som un país d'envejosos, sempre ha estat igual, quan algú triomfa fora d'Espanya al cap d'un temps de parlar-ne be, és comença a criticar i a treure mèrits. Perquè? per enveja, n'estic convençuda.

MOLTES FELICITATS "PE"

La morbositat a la televisió

Tots els drets reservats.

Una altra vegada, les cadenes privades de televisió han fet us de la morbositat per guanyar audiència. El cas de Marta, la noia desapareguda a Sevilla i que l'ex-novio en va confessar haver-la mort i llençat al riu Guadalquivir; ha donat peu a aquestes 2 cadenes a un desplegament informatiu de caire morbós sense precedents des de feia 15 anys (Alcàsser).

És tant vergonyós que no ho acabo d'entendre, menors amb el consentiment dels pares fent declaracions o contestant les preguntes dirigides i manipuladores de l'entrevistador/a, a cara descoberta. Perquè el consentiment? per diners?, que aconsegueixen aquestes cadenes fent aquest programes? més audiència? el tenir més audiència significa que poden cobrar el que vulguin pels espots publicitaris emesos en ells?, diners, sempre diners, sense cap mena de pietat pels pares, quants més plors, més respostes irades, més detalls de la confessió hi hagi més audiència tindran.

De qui és la culpa, de les cadenes de televisió o dels espectadors?, perquè és evident que aquests programes agraden a una ampla majoria de gent, que els desperta en ells la morbositat amagada, i es queden enganxats davant del televisor, tenint tema de conversa l'endemà al bar o a la feina.

Comprenc que els pares haguessin buscat l'ajut mediàtic per difondre la desaparició de la seva filla perquè el que els interessava era mobilitzar el màxim de gent per tal de poder-la trobar. El que ara s'hagi convertit en un cas que tothom arreu del país coneix els pot fer pensar que la policia i la justícia actuaran amb molta cura per tal de que l'assassí no en surti ben parat. Se d'uns pares que es varen trobar en una situació semblant però no varen voler cap mena de publicitat ni donar entrevistes a cap mitjà. Ara, pensen alguna vegada, que pot ser es varen equivocar, que si el cas hagués tingut més ressò mediàtic pot ser l'empresonat i suposat assassí no se'n hagués sortit en el judici amb jurat. Qui ho sap?

De moment, jutges i fiscals estant estudiant possibles accions legals pel mal que s'hagués pogut fer als menors. D'altra banda també la policia ha demanat als ciutadans de Sevilla que no entorpeixin la investigació, donat que molts han sortit en les seves barques pel riu cercant el cos i això en lloc d'ajudar els posa més difícil la feina perquè fan remoure el fons del riu

Repassar l'agenda

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.

De fa molt de temps que faig servir agenda, però si he de dir la veritat, no hi escric massa coses ni massa cites, llavors poc servei em fa. Em refio més del meu cap que de l'agenda però m'he adonat que amb els anys la memòria ja no és la mateixa i alguna vegada el meu cap ha errat data i hora d'una visita al metge.

M'hauré d'acostumar a fer-la servir de veritat i repassar-la cada dia perquè també amb els anys hi ha més cites, sobre tot amb metges.

Avui, fent un repàs a la setmana me'n adono de que demà tinc una visita mèdica al cap de La Garriga i passat demà una altra a l'hospital de Granollers. Ni l'una ni l'altra es deuen a cap cosa greu però són revisions que he d'anar passant, ja sabeu, coses de l'edat, per tal de que els metges es quedin tranquils i jo també.

Aquest any ja he tingut cura d'anar apuntant cites, entrevistes i reunions i en un mes i mig d'any deu n'hi do les anotacions. A l'ordinador també tens l'opció de calendari-agenda però jo prefereixo tenir-la de paper i escriure a ma, tot i que pots fer que l'ordinador t'avisi amb un missatge el dia i l'hora de l'entrevista.

L'ordinador és una gran eina de treball que també m'hi he d'anar acostumant a mirar de treure'n més profit, però de moment, la gestió de l'agenda m'agrada més fer-la d'una manera més tangible i personal, si ho escric a ma me'n recordo més que no pas si ho faig amb el teclat.

Una verdadera bajanada aquest post d'avui. M'ha sortit així, que hi farem. Un altra dia segur que trobaré un tema més adequat.

La fi d'un prim fil d'esperança

Ahir es va conèixer que l'ex-novio de la noia desapareguda a Sevilla havia confessat que l'havia mort a cops i que l'havia llençat al riu.

El petit fil d'esperança dels pares és va trencar per sempre. La desesperació des la seva desaparició quedava una mica apaivagada per aquest fil i confiaven en que la trobarien, això els ajudava a passar els dies sense la seva filla.

Avui ja no els queda això, hauran de saber acompanyar-se i consolar-se l'un a l'altra, els quedarà la gran càrrega que els suposarà saber que no la tornaran a veure mai més, que la seva vida jove ha estat truncada sense donar-li cap oportunitat de viure-la feliç.

La incertesa, la inseguretat, la por, ja s'han acabat, però no s'ha acabat tot encara, s'ha de trobar el seu cos i l'hauran de identificar, hi haurà un judici (ves a saber quan) i hauran de confiar en que és farà la deguda justícia. Tot un seguit de coses més per afegir a la càrrega que portaran al damunt per tota la seva vida.

Els desitjo que vulguin tenir fortalesa i que la família, amics, veïns, els donin un cop de ma per tirar en davant la seva vida, sense enfonsar-se al pou.