La llei que vol impulsar el PP si guanya

Tots els drets reservats.

El PP vol impulsar, si guanya les eleccions, una llei per a que a les escoles es faci l'ensenyament en castellà. Tot el que ens va costar a Catalunya poder aconseguir que l'ensenyament és fes en la nostra llengüa, el català, s'haurà perdut. Jo que no sóc independentista, però si defensora de la meva llengua, aquestes notícies em fan pensar i replantejar la meva posició. Trobareu una anàlisi més complerta aqui

Qmenta, avui ha fet un post al respecte i jo m'hi he afegit perquè quan he llegit els diaris i escoltat les notícies per la ràdio m'he indignat. Jo no vull pel meu nét ni pels milers d'infants de Catalunya que no puguin parlar la seva llengua i haver de dir la llicò en castellà. Quan em refereixo als infants de Catalunya em refereixo a "tots" fills de catalans i fills d'immigrants. Els nens petits tenen una facilitat extraordinària per aprendre llengues, jo recordo els meus fills que parlant català, ningú els va demanar que a les avies els hi parlèssin en castellà i ells de mica en mica ho varen anant fent, transformant-se en bilingües sense adonarse'n. Hi ha una dita castellana que diu: "Donde fueres haz lo que vieres" la meva mare sempre me la deia (ella va aprendre el català i parlava en català) i així ho vaig fer, he estat a Tunissia i evidentment que l'àrab no el podia parlar però si el francés que era la seva segona llengua. Tot hi això vaig aprendre a saludar, a donar les gràcies, a comptar, en àrab perquè era jo que m'havia d'adaptar al seu pais, no ells a mi.

En fi, que tot i que aquesta és una de les raons que vaig destacar per no votar al PP, la repeteixo, no s'ha de votar aquest partit pel que ens vol imposar als catalans.

La llei de igualtat

Foto de la galeria de Synnaped. Tots els drets reservats.

Per fi, el Tribunal Constitucional ha donat llum verda a la Llei per la igualtat aprovada pel Parlament el 2007 sense els vots del PP i que aquests varen recorre davant del Tribunal. És una molt bona notícia per les dones que trobareu aquí.

Ha vingut justet doncs els vots dels jutges han estat 10 a favor i 2 en contra aquests últims del sector conservador.

Un pas més en davant per les dones, em felicito i us felicito a totes les que lluitem per la "igualtat"

Noces d'or

foto de Jrrof. Tots els drets reservats.

Ahir, 28 de gener del 2008, una parella d'actors mítica de Hollywood va complir el seu aniversari de casament, 50 anys, noces d'or, En Paul Newman i la Joanne Woodward és varen casar al 1958 i han estat un model de parella, per l'amor i la fidelitat que han demostrat tenir-se. Ho podeu llegir aquí, en un article d'El Periódico.

Molt més extens, complert i ben escrit. Vagi des d'aquí la meva felicitació, ambdós són actors preferits meus des de sempre, be, és que en Paul Newman és en Paul Newman, de jove i de vell.

A mi encare me'n falten 13 d'anys per fer les noces d'or, hi arribaré? espero que si.

Dones

foto de Itachi. Tots els drets reservats.

Avui he llegit un article a El Periódico, aquí que m'ha fet rumiar. Les dones ho tenim molt magra si tenim ambicions: de llocs de treball qualificat, de promoció dins la feina, o polítiques. Si volem aconseguir alguna d'aquestes coses com a dona i de manera femenina ens serà molt difícil. Després de tants anys de domini de l'home i d'estar en un segon pla, si volem ocupar un lloc que habitualment sempre ha estat dels homes, lamentablement haurem de desfeminitzar-nos i assemblar-nos als homes. Recordeu la Thatcher? li deien la "dama de hierro" perquè? perquè era dura i molt poc femenina externament i en els seus actes. Quan en Rodriguez Zapatero va guanyar les eleccions, les dones del seu govern varen sortir en portada de diferents mitjans, guapes, elegants, maquillades, i es varen endur crítiques del sector més reclacitrant de la dreta. Varem tenir una ministra de cultura "Carmen Alborch" que era (és) extremadament femenina i se la criticava precisament per això, pel seu vestir trencador, pel color dels seus cabells, per la seva feminitat en suma, mai parlaven d'ella per valorar la seva feina i si ho feien era menystenint-la. A la jove ministra Carme Chacón li diuen el "florero" del Psoe i la "nena" mimada de Zapatero. En canvi na "Maleni" cada vegada menys femenina si que li critiquen la "feina".

És dur això, passa a tots els nivells, no tan sols a la política, la dona ha de demostrar doblement que val per aconseguir aquell lloc directiu que ambiciona i en canvi a l'home ja se li suposa la seva vàlua només per ser home.

12a. raó: No s'ha de votar al PP perquè en general voldria a la dona "en casa y con la pata quebrà"

Costella de porc amb castanyes......... la recepta del diumenge

foto de BDMac. Tots els drets reservats.

La recepta d'aquest diumenge serà: Costella de porc amb castanyes. És una recepta que vaig llegir ja fa molt de temps i que a l'hivern la vaig fent una o dues vegades. Forma part de la cuina antiga del Montseny.

Ingredients: (4 persones) de 4 a 6 tires de costella de porc (molsudes) tallades per la meitat, 1 Kg de castanyes seques pelades ("pilongas") 1 ceba, 2 tomàquets, oli, sal., 2 fulles de llorer, i cabessa d'alls.

Elaboració: El dia abans poseu les castanyes en remull en un recipient amb aigua. Depenent de si voleu fer un plat únic perquè us agraden les castanyes remulleu el quilo sencer i si el que voleu fer és un segon plat en remulleu la meitat (per a que siguin tan sols com a guarnició de l'estofat).

En una cassola amb oli daureu la costella per tots els cantons, junt amb les fulles de llorer i la cabessa d'alls, quan ja la teniu daurada hi tireu la ceba ratllada deixant que es cogui sense cremar-se, una vegada feta la ceba hi afegiu els tomàquets també ratllats, remenant i vigilant que no és cremi res. Ja fet el sofregit ho cobriu d'aigua calenta, (s'hi tireu un "cubito" Maggi serà una mica més gustos) assaoneu, abaixeu el foc i tapeu deixant que es vagi coent (una hora aprox.) a poc a poc i vigilant que no es quedi sense aigua. Quan la carn ja està tova hi tireu les castanyes remullades i deixeu també amb foc baix i tapat que es coguin.

Les primeres jornades de la CATOSFERA

De la galeria de FlowerXP. Tots els drets reservats.

Avui comencen les primeres jornades sobre la CATOSFERA (paraula inventada pel blocaire de referència Toni Ibáñez). Es fan a Granollers (el meu poble), les ha organitzat en Marc Vidal amb la col·laboració de molts blocaires i de l'Ajuntament de Granollers.

Sembla ser que seran unes jornades importants i interessants, fins hi tot s'editarà un llibre amb diferents posts de blocaires que s'hi han apuntat (138) hi haurà debats, taules rodones, etc. L'anúnci d'aquestes jornades ha estat un èxit de participació i malauradament no hi podran entrar tots els que s'hi han apuntat per manca d'espai, però s'habilitaran pantalles en d'altres sales per poder anar seguint-les.

Jo no m'hi vaig apuntar perquè ja sabia que no hi podria anar per qüestions familiars, però m'agradarà saber que han estat un èxit. Els organitzadors estan nerviosos però també ilusionats, jo crec que sí que serà tot un èxit i que podran tenir una continuïtat.

FELICITATS i en davant.

11a raó: No s'ha de votar al PP perquè durant aquest 4 anys d'estar a la oposició han demostrat que no poden governar perquè la seva oposició ha estat solament l'enfrontament sistemàtic amb el govern i anar a " l'acoso i derribo" de Zapatero, tal com va fer en el seu moment l'Aznar amb el Felipe González, sense aportar cap alternativa.

Els correus electrònics

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.

Tots els dies rebo moltíssims correus: de publicitat, de feina, d'ofertes, per jugar, per comprar....... però dels que en rebo més són d'amics que m'envien: acudits, PowerPoint, cadenes, etc. La veritat és que el correu electrònic ha revolucionat la comunicació i és tan immediat que en rebre un correu el pots respondre tot seguit i quasi s'estableix una conversació;

be, no com el messenger, que això si que és rapidesa però quasi. He de reconèixer que per la feina va molt be, pots enviar la teva publicitat, material fotogràfic i d'audio, els contractes, les factures, etc. sense haver de fer paquets ni sortir de l'oficina per anar a correus o fer una despesa en missatger.

Però els enviaments massius de correus amb powers arriben a cansar, tot i que n'hi de molt "guapos", si em dediqués a obrir-los tots no faria res més que anar passant presentacions per la pantalla. De vegades penso: qui disposa de tant de temps per entretenirse a cercar-los i anar-los enviant? qui els fa? és que hi ha empreses que es dediquen a fer-ne? és que al fer-los i anar-los enviant per tota la xarxa proporciona algun benefici a algú? perquè està clar que en corren moltíssims i els que jo rebo han estat enviats abans que a mi a tot un seguit de destinataris i si jo els reenvio també serà a diferents adreces, llavors, penso que realment aquí hi ha uns guanys per algú, perquè si no és així no entenc que algú particular és dediqui hores i hores a l'ordinador per fer-los.

10a. raó: No s'ha de votar al PP perquè han denunciat el nostre estatut i en canvi no hi han posat cap pega als mateixos articles de estatuts d'altres autonomies governades per ells, mentiders i maniqueus,

La lectura

Tots els drets reservats.

Sempre m'ha agradat llegir, de ven petita que llegia, primer els "comptes de fades" de la col·lecció "Azucena" que sortien cada setmana i costaven 1 pta. La meva afició més d'una vegada m'havia costat una petita bronca de la mare perquè em deia que primer s'havia de fer la feina. Després vaig començar a llegir llibres, els de la col·lecció "histories" que tenien 2 pàgines de text i 2 pàgines de còmic, així podies llegir primer el còmic (resum del llibre) i després el text sencer. Julio Verne, Enyd Blyton, Salgari, varen ser els meus primers autors preferits. Quan vaig tenir una certa edat per anar a la biblioteca sola, a part dels còmics del "pato Donald" i el "tio Gilito" vaig descobrir l'Agatha Christie que em va captivar, el primer que vaig llegir d'ella va ser "els 10 negrets" una novela d'intriga i suspens increïble el final de la qual no hi ha manera que puguis endevinar. Les he llegit i rellegit totes les noveles de l'Agatha, i els seus personatges Poirot i Miss Marple m'entusiasmen.

Havent passat per escriptors clàssics, des de Shakespeare a Somerset Maugham, actualment el que més m'atrau per llegir són les noveles de misteri i de ciencia-ficció, des de Ken Follet a Frederick Forsyte, perquè immersa en la trama de la novela m'allunyo de les cabòries que és el que necessito. El que em passa ara però és que sembla que hagi perdut concentració i no puc llegir massa estona, qualsevol cosa em distreu i perdo el fil, deu ser cosa de l'edat.

La lectura forma part dels plaers de la meva vida i he gaudit tant d'ella que penso que hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per ensenyar a gaudir-ne a totes les criatures des de ven petitetes.

9a. raó: No s'ha de votar al PP perquè volen treure l'assignatura "Educació per la Ciutadania" assignatura que jo crec cabdal per la formació cívica.

Manca de temps

foto de Antonio Torres. Tots els drets reservats.

Avui no tinc temps, em toquen revisions mèdiques aquest matí, per tant poca cosa escriuré. He fet un repàs als titulars d'el Periòdico però sense llegir cap escrit. Segons els diaris i també la televisió, ahir va ser un dia terrible per les borses i sobretot per la borsa espanyola que diu que l'IBEX 35 va baixar un 7'5%. Si voleu que us digui la veritat no hi entenc res d'això ni se que pot representar per nosaltres. El que si se és el preu del pollastre, del conill, dels ous, del xai, de la fruita i de la verdura, dels cafès al bar i una sortida familiar al cinema amb una hamburguesa per sopar. Jo no inverteixo perquè no puc estalviar per culpa dels preus de tot això que he esmentat i per tant no se en que m'afectarà aquesta baixada de l'Ibex. En la hipoteca pot ser? pagaré més o pagaré menys? hi ha algú entès que me'n pugui fer cinc cèntims?

8a. raó: No s'ha de votar el PP perquè ja amb l'anunci que varen fer sobre educació, els catalans perdérem el que tan ens va costar aconseguir. Haurem de dir la lliçó en castellà, examinar-nos en castellà per més que la nostra llengua sigui el català. Total, igual que quan érem petits en temps del Franco. No vull això pel meu net.

Donem un respir al planeta

Tots els drets reservats.

Avui he rebut aquest mail: "El dia 23 de gener de les 19:55 a les 20:00h es proposa apagar les llums altre cop per donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França altre cop). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic podrà ser brutal. Només 5 minuts, a veure què passa. Si, ja sé que estarem 5 minuts a les fosques amb cara de burros, però recordeu que Internet té molta força i podem fer una cosa gran. I passeu la notícia!! Si us plau, no reenvieu aquest missatge, només COPIA I ENGANXA el text en un missatge nou per no crear llistes de usuaris de SPAM, només es triga uns segons més. GRÀCIES".

M'hi apunto, si es tracta d'un estalvi energètic i donar un respir al nostre pobre planeta, crec que tampoc ens costarà gens estar 5 minuts sense electricitat. Hi hem estat molt més de temps quan hi ha tempesta i s'avaria alguna línia. El dia 23 doncs tindré a punt unes quantes espelmes i ho apagaré tot, televisió, ordinadors, llums, i passarem 5 minuts en la intimitat. ¡ tant de bo serveixi d'alguna cosa !

7a. raó: No s'ha de votar al PP perquè és gràcies a ells, que Espanya està en el punt de mira del terrorisme internacional.

Llevar-se aviat...........

foto de la galeria de Ilka. Tots els drets reservats.

Com que m'he llevat més aviat del compte i tampoc puc fer massa enrenou perquè estan dormint, he decidit fer un petit post avui també.

Vaig estar buscant fotos a flikr i en vaig trobar unes quantes de molt maques, de fet la meva recerca va ser tan sols de flors, hi havien més de 40.000 fotos de flors i va ser difícil triar-ne algunes però crec que les que vaig triar us agradaran, les aniré penjant de mica en mica. Aquesta d'avui és de Ilka que és un nen d'uns 10 anys, a que és preciosa?

He fet un repàs als titulars del diari i finalment no m'he quedat en cap a destacar, política, economia, violència, accidents, i també xafarderies del món de l'espectacle i del cinema.

Si més no, i per allò del granet de sorra, faria esment de que una altra vegada ha mort una dona en mans del seu company, una més i van............. He llegit també una entrevista feta a un ciutadà britànic que s'ha passat empresonat 2 anys a "guantànamo" que ha estat convidat per "Amnistia Internacional" per donar una conferència al respecte; fa esgarrifar la situació en que estan aquella gent i ja farà 6 anys, no tenen cap mena de drets, són castigats i torturats sense motiu i sense judici encare per saber o dilucidar si son culpables o innocents. Quan ha de durar aquesta situació provocada pel país que fa bandera de la democràcia i els drets humans?

6a. raó: No s'ha de votar al PP perquè són retrògrads, xenòfobs, i hipòcrites. S'omplen la boca amb el respecte a la família cristiana i ells són els primers de no respectar-le (mentres no se sàpiga)

La recepta del diumenge, Truites amb pernil i formatge

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Us escriure la recepta del diumenge ara perquè intueixo que demà estaré bastant enfeinassada. És una recepta senzilla que us anirà molt be com a segon plat per sopar després d'una sopa de caldo o d'una amanida.

Ingredients: (4 persones) 4 o 8 ous (depenent de la gana de cadascú) 4 o 8 talls de pernil dolç i 4 o 8 talls de formatge "hawarty" oli, sal i microones.

Elaboració: En una paella amb una mica d'oli feu 4 (o 8) truites rodones (no embolicades), poseu un tall de pernil dolç a cada truita i les enrotlleu posant-les en una plata que pugui anar al microones, cobriu les truites amb els talls de formatge i ho poseu al microones 2 minuts (el temps necessari per a que el formatge es fongui).

Haureu observat que tot i que no em descuido de posar-vos la sal en els ingredients, quasi mai us dic quan l' heu de fer servir i és perquè jo fa molt d'anys que cuino sense sal i no me'n recordo mai de dir-ho. En la recepta d'avui la sal es posa als ous batuts per fer les truites.

- No s'ha de votar al PP perquè fan servir ETA com a arma electoral. El terrorisme d'ETA ens afecta a tots i no hi ha d'haver cap formació política que s'aprofiti electoralment del patiment de les víctimes del terrorisme.

Jo tenia un germà

Foto de la galeria de Ibarak. Tots els drets reservats.

Avui us explicaré una petita història personal, o no. Jo tenia un germà, el vaig disfrutar durant els meus primers 5 anys de vida, ens portàvem 10 de diferència. Per mi el meu germà era com un ídol, em feia riure, em portava damunt les seves espatlles per dur-me a l'escola, li agradava tocar l'harmònica i ho feia molt be i també li agradaven els "toros" , deia que seria torero i amb un pal de paraigües vell i una jaqueta s'entrenava amb mi fent jo de "toro". Jo no era de bon menjar i perquè la mare no s'enfadés amb mi i fer-me acabar el menjar feia el pallasso, s'havia inventat un artefacte que es posava sota la corbata i aquesta de cop i volta s'aixecava tiessa en davant i jo em trunxava de riure llavors ell em donava una cullerada del menjar i jo li deia: més, torna a fer lo de la corbata.

Malauradament el meu germà va morir ofegat en una piscina per un tall de digestió. Recordo molt be quan varen venir a dir-ho als meus pares. Va ser un drama, els crits i els plors de la meva mare no els oblidaré mai, per sort per mi, al costat d'on estàvem hi havia una església de "protestants" que en sentir l'escàndol varen venir i se'm varen endur amb ells a l'església i allà em vaig sentir molt alleugerida i acompanyada. Els cants eren bonics i hi havia una gran pau.

Del que va passar desprès tan sols recordo que vaig quedar-me a casa de la meva tia durant una setmana i quan la mare va venir a buscar-me per tornar a casa va portar-me un vestit nou (era de dol, a quadres petits de vichy, blancs i negres) i jo contenta perquè estrenava vestit. No va caldre que m'expliquessin que no tornaria a veure al meu germà se que des del moment que vaig sentir les paraules "el teu fill és mort" vaig ser conscient del que significaven. El vaig trobar a faltar al meu germà, si, però d'una manera lleugera, be no se com explicar-ho, suau, tranquil·la, recordava les seves coses i no em sentia trista sinó que somreia, era com si al recordar-lo revisquessin totes les estones bones que havia passat amb ell.

No se que és el que m'ha fet escriure avui d'això, és una història verídica, personal, o no. Pot ser me la he inventat eh? M'agradaria poder reflectir els meus sentiments d'una manera més literària o poètica però no en se prou. La poesia no és el meu fort.

4a. raó: No s'ha de votar al PP perquè ells creuen que tenen la veritat absoluta i van de la ma amb la COPE i els capellans catòlics que cada vegada pixen més fora de test.

L'edat

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

El pas dels anys ens va fent vells quasi sense adonar-nos. Diuen que un no és vell si te el cor jove, no deixa de ser una frase feta, però si que és veritat que no te'n adones massa de l'edat que tens fins que no fas un repàs de les coses que has viscut al llarg dels anys, algunes de les quals et sembla que fa quatre dies que les vas viure i en realitat no és així. A mi m'ha passat, fins fa poc no em sentia gens vella el que passa és que de sobte m'he vist en una serie de situacions que m'han fet veure que els anys no passen en va i que de vell en allà no es pot pas passar. Per desgràcia el pas del temps comporta un deteriorament físic (a uns més que a d'altres) que és el que et fa adonar que ja no ets el que eres i és quan fas repàs i dius: està clar si he viscut la meva joventut el millor que he pogut, m'he casat, he tingut 2 fills (que sembla que era ahir) aquests fills s'han casat i han tingut fills i a més tens artritis, escoliosi, la tensió comença a disparar-se, peses més del que hauries de pesar i tens arrugues, doncs si, ets vella. i afegeixes, ei, vella però amb el cor jove, jejejeje....

Això és la edat, però com deia la meva mare "que me quiten lo bailao"

3a. raó: No s'ha de votar al PP perquè les llibertats que tan ens han costat aconseguir es veurien retallades: matrimonis homosexuals, llibertat de culte, famílies monoparentals.............

La noticia del dia

Foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

La noticia del dia d'ahir va ser la "derrota" de'n Ruiz Gallardón. Ell va dir que se sentia derrotat i realment ha estat així, derrotat pel seu propi partit. No en faré cap anàlisi polític d'aquest fet, aquí hi trobareu un que està força be, perquè no estic prou qualificada per fer-lo però sóc de l'opinió que (al igual que en Fraga Iribarne) això els farà perdre vots. ! Tant de bo ¡ i que ha estat una relliscada de'n Rajoy bastant important, al igual que ho va ser en el seu dia mantenir les mentides de l'Acebes l'11M.

També aquí hi podreu llegir l'editorial d'avui de El Periòdico on analitzen la situació.

Deixant de banda la política, us diré que ahir vaig anar al cine, i m'ho vaig passar força be, una bona pel·lícula "American gangster" d'un bon director i amb molt bons actors. Sembla que us ho expliqui com un aconteixement oi? doncs és que en certa manera és així perquè no hi vaig massa al cine, tot i que m'agrada molt i evidentment no és el mateix veure una bona pel·lícula per la tele a casa que en una sala de cinema.

2a. raò: no s'ha de votar al PP perquè són racistes i anti-catalans

Pre-campanya o campanya pura i dura

foto de jrrof. tots els drets reservats.

Ja estan convocades oficialment les eleccions generals i per tant hem entrat en la pre-campanya. El temps de campanya legal és de 15 dies abans del dia d'eleccions però resulta que mentres no es demani el vot de manera explícita es pot fer de tot durant la pre-campanya. Arribarem a estar tan saturats de propostes, demagògies, falses solucions; que quasi hauríem de tenir un "màster" en ciències polítiques per treure'n l'entrellat de tot el que arribaran a dir-nos. I passat el dia de les eleccions tots ens estriparem les vestidures per l'abstenció tan alta. El PP està en pre-campanya des que va perdre les generals fa 4 anys. CIU també està en pre-campanya des que va perdre les autonòmiques. ¿ No s'ho han plantejat les formacions polítiques que arriben a cansar fins l'esgotament i que precisament això pot ser una de les causes importants de l'abstenció?.

Pel ciutadà de peu, el que l'interessa és poder saber escollir als qui l'hauran de representar per solucionar els problemes que li toquen més d'a prop i en que es gastaran els seus diners, però de la manera que surten a explicar-nos els seus programes (que no expliquen) els polítics ens cansen i com sempre el ciutadà indecís acaba dient-se i perquè anar a votar sí tots són iguals?

Jo ho tinc molt clar i per tant no em cansaré tan d'escoltar-los perquè no me'ls escoltaré o si més no faré una selecció del que escolti o llegeixi.

Com sigui que m'he adherit a la campanya: raons per no votar al PP aquí va la meva primera raó. Si us hi voleu adherir feu-ho a: http://razonesparanovotaralpp.blogspot.com/

1a. Perquè pels que si que tenim "memòria històrica" sabem molt be qui són la gent del PP per més que s'omplin la boca de democràcia, centre-dreta, etc. "los mismos perros con distintos collares"

Com em sento

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Ahir vaig tornar a casa, després d'una petita intervenció quirúrgica, i em vaig adonar que en certa manera tenia "abstinència" d'ordinador, de tabac, i de blog. El primer que vaig fer va ser asseure'm davant l'ordinador, encendre una cigarreta, mirar el correu, entrar a blogger i fer el meu post de la recepta de cuina. Realment això del blog és bastant addictiu, ¡no ho hagués dit mai!. En aquests moments em sento una persona addicta a massa coses: sóc fumadora (el gran pecat d'avui dia), addicta als jocs d'ordinador i addicta a escriure al blog. Analitzo: fumar sembla ser que sí que és una addicció dolenta i desagradable perquè aquests 4 dies que no he fumat m'ha sabut greu sentir que la meva roba (tot i haver-la posat neta) feia pudor de tabac, que el meu "bolso" que em van portar els Reis ja feia pudor de tabac i ja no parlem de quan vaig entrar al meu despatx, feia moltíssima pudor de tabac. En quant a les addiccions als jocs d'ordinador i a escriure al blog, aquestes no crec que siguin dolentes perquè la dels jocs és una addicció entre cometes (puc estar jugant bastant estona però quan dic prou és prou) i la d'escriure coses al blog no ho és gens de dolenta, al contrari, ja ho he dit moltes vegades, anímicament em va molt be. Per tant, sento que el que cal ara és fer-me un replantejament de l'addicció al tabac, començant per fer neteja del despatx com cal (ventilació, cortines netes, entapissats nets) i evitar tornar a fumar als llocs tancats. Més en davant ja veurem si em decideixo definitivament a deixar de fumar del tot (ara no és el moment).

(el corrector no vol funcionar, perdoneu doncs les possibles faltes d'ortografia)

Ja torno a tenir ordinador..........

foto de jrrof. Tots els drets reservats.

S'ha acabat la petita pausa obligada. Ja disposo d'ordinador de nou perquè ja soc a casa, i tal com us vaig dir us escriuré la recepta de la setmana. Avui serà: Els fideus a la cassola, com els hem fet sempre a casa i la variant de'n "Carvalho" (personatge detectiu-sibarita de'n Vàzquez Montalban).

Ingredients: (per 4 persones) 500 gr. fideus de mida entremig (que no tinguin forats)1/2 conill, 400 gr. costella de porc tallada petita (carvalho + catalana + bisbe negre) 1 ceba mitjana, 2 tomàquets madurs mitjans, 2 patates mitjanes, 1 pebrot verd, 1 gra d'all (carvalho + 1 gra d'all, 1 nyora, 4 ametlles torrades pelades), oli d'oliva i sal.

Elaboració: En una cassola de fang (o cassola especial per vitroceràmica) hi fregiu el conill (tallat a trossos petits) i la costella de porc. Quan teniu la carn daurada hi tireu la ceba tallada a quadrats i el pebrot també tallat remenant fins a daurar-ho tot i afegint-hi les patates tallades a quadrats petits. Una vegada tot ha agafat color hi afegiu el gra d'all tallat molt petit donant-hi unes voltes i els tomàquets ratllats anant remenant fins a barrejar-ho tot i quan ja ho veieu fet aboqueu 1 litre i mig d'aigua, saleu i abaixeu el foc, tapeu i deixeu que bulli uns 15 minuts, passats aquests minuts tireu-hi els fideus i deixeu que bullin 10 minuts vigilant que no es quedin sense aigua (teniu-ne apunt de calenta per si cal afegir), però no han de quedar caldosos.

la variant de'n "Carvalho" és: quan els fideus ja porten bullint 5 minuts, fareu una picada amb el gra d'all (prèviament fregit), les ametlles (també fregides) i la polpa de la nyora (en remull per poder-la treure). Repartiu els talls de catalana i bisbe negre alternativament pel damunt dels fideus i tireu-hi la picada (ajudant-vos amb una mica d'aigua), sacsegeu la cassola tapeu i deixeu que acabi de bullir els 5 minuts que faltaven per coure els fideus.

Pausa......

foto de Magda. tots els drets reservats.

Aquesta setmana he de fer obligatòriament una pausa perquè fins dilluns no tindré cap ordinador al meu abast, per tant la recepta del diumenge us la escriuré el dilluns. Ara no tinc temps de fer-la.

El món és molt petit, resulta que ahir vaig descobrir que amb un blocaire, tot i que no ens coneixem, tan sols pels blogs mutus, tenim més lligams dels que creiem a part de l'edat, coneguts comuns, amics comuns, gustos musicals molt semblants i una vida juvenil semblant.

El que deia: ¡ El mundo es un pañuelo !

¡ Fins dilluns !

Començar............

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Començar de nou, no és que hagem tingut unes vacances i el retorn a la feina se'ns faci feixuc, però quasi que si que després de les Festes i amb l'any encetat és com un reprendre la rutina i ens costa assimilar-ho (al menys a mi). Tal i com vaig dir, un dels meus propòsits importants per aquest any seria (com molts) el de intentar perdre uns quants quilos (diuen que és una qüestió de salut pels meus ossos) per això la foto de les taronges. Començo avui doncs a vigilar una mica més el que menjo, sense fer una dieta concreta, procuraré treure greixos (no tanta llet, que m'encanta), res d'embotits, poca carn i a la planxa, més peix també a la planxa, res de fregits i arrebossats, més verd cru (com els conills), més fruita i més verdura bullida poc amanida. Diuen que fent això i menjant poc i 5 vegades al dia, m'aprimaré. Ho intentaré però se segur que si no hi ha resultats aviat me'n cansaré. M'agrada el bon menjar casolà i canviar-lo per aquesta altra manera de menjar, sense resultats, és massa sacrifici per mi.

Us confesso una cosa però, avui faig escudella (no tan substanciosa com la de Nadal però quasi) ho sento ja ho havia comprat per fer-la. Em limitaré però al platet de sopa amb poca pasta, un tros de pilota, i patata, i els ossos per escurar. (tampoc és tant menjar oi?)

Comencem, cuidem-nos, a veure si ho aconseguim.

Per fí, s'han acabat les "Festes"

Foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Ja era hora, ja s'han acabat, prou cuinar i menjar i gastar extres. Tot i que ha valgut la pena perquè hem gaudit de la família, de les il·lusions, dels regals, i perquè no dir-ho? del bon menjar, arriba un moment que ja no pots més i penses ¡prou! però tot te un final, tenim tot un any per replantejar-nos si continuarem així o serem més austers. Jo crec que, sense passar-nos, continuarem celebrant aquestes Festes de la manera habitual perquè malgrat tot tenen el seu encant.

Be, avui encare em queda una mica de feina d'ahir, és com una ressaca, les copes de cava, les de vi i les tasses de cafè ja no cabien al renta vaixelles i ho vaig deixar per fer-ho a ma. També he de tornar a posar els mobles a lloc i treure els escassos adorns de Nadal, però això no serà res, serà com un passa pàgina i continuar amb la normalitat.

Demà aquest blog ja serà més normal i reprendrem la recerca de tema per comentar.

La recepta del diumenge, 1ª del 2008 - snack de pollastre a la canyella

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

"snack" de pollastre a la canyella

Ingredients: (4 persones) 1 pollastre, 1 litre de llet, canyella en pols, oli d'oliva, farina, ou, pa ratllat. Elaboració: Quan compreu el pollastre demaneu que us el tallin a trossets molt petits (amb ossos i tot) mes o menys de la mida d'una croqueta o 1 bunyol . El dia abans de fer-lo el poseu a macerar en un bol gran amb la llet i 3 o 4 polsims de canyella i el deixeu fins l'endemà. A l'hora de fer-lo, teniu a punt una paella amb abundant oli calent (o la fregidora) i aneu passant els trossos de pollastre, primer per la farina blanca, per l'ou batut (salpebrat) i pel pa ratllat i els aneu fregint anant-los girant de tots els cantons perquè quedin daurats sense cremar-se (l'oli ha d'estar roent però tan bon punt hi tireu el primer tall, abaixeu el foc perquè si no s'us faria de fora però quedaria cru de dins) ¡ Un aperitiu diferent o un ressopó !

¡ espero que us agradi !.

S'han portat be els Reis?

Poc temps i poques ganes............

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Avui el títol ja ho diu, tinc primer de tot poc temps perquè he d'anar a comprar per la setmana i deixar quasi preparat el dinar de demà (festa gran a casa, a part dels Reis és l'aniversari del marit) i tampoc tinc massa ganes de pensar de que puc parlar-vos i fer reflexions. Per tant, la foto del desert representa en certa manera com està el meu cap en aquests moments, demà escriuré la recepta del diumenge i a partir de dilluns miraré d'agafar embranzida i trobar algun tema interessant.

! Fins demà, que els Reis us siguin complaents ¡

Ja he donat la carta al patge reial.............

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Ahir vaig entregar la meva carta dels Reis al patge reial. La carta inclou, el que jo desitjo, el que desitja el meu marit, els meus fills, i el que crec que pot desitjar el meu net, pel besavi hem demanat regals útils. Be, tots sabem que als Reis se'ls demana moltes coses i aquests et regalen el que creuen que et mereixes (o regals o carbó) segons hagis estat bo o dolent. I jo com que he estat molt bona "nena" enguany, segur que de carbó no me'n portaran (mai n'he tingut de Carbó més que res perquè no m'agrada el gust). Ara, d'aquí a que rebi el que he demanat hi ha un bon tros, perquè també s'ha de tenir en compte l'economia dels pobres Reis que han de complaure a tants milers de criatures i gent i amb la crisi que s'acosta feina tindran per anar mantenint la generositat cada any.

! Fins demà, que els Reis us siguin complaents ¡.

Passeig pels blogs (blocs)

Tots els drets reservats

M'he passat per uns quants blogs i llegit els seus posts dels dies 1, 2 i 3 de gener d'aquest any que hem encetat i he vist que la majoria hem coincidit en fer un repàs del nostre any, o del nostre blog, i en fer un resum dels desitjos i propòsits per aquest any 2008. Alguns amb auto complaença, altres amb autocrítica, i d'altres perquè són tan joves en això dels blogs, fent simplement el seu resum d'any personal.

Jo, com que sóc d'aquests últims vaig fer-lo molt personal i centrant-me exclusivament en l'any 2008, els desitjos per mi i per tothom, els projectes meus i els bons propòsits. Molts també hem parlat de les festes de Nadal, dels afartaments, del consumisme, del cansament de "festes" , del tió i dels Reis. No hem pogut evitar però, fer algun comentari de la manifestació "catòlica" i dels bisbes i cardenals (Madrid, València, Tenerife).

Els Reis, però, són cosa apart perquè per qui te criatures petites a la família (fills, nebots, nets) és un dia que t'omple de felicitat en veure la il.lusió i l'alegria dels menuts.

La setmana vinent doncs, que ja ens haurà passat la ressaca, tornarem a llegir-nos els diaris, buscarem notícies i en darem la nostra opinió. Buscarem temes concrets de que escriure i esperarem que algú ens llegeixi i ens comenti.

Les estrenes...........

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats

Fent un repàs als titulars d'El Periódico he trobat un article "Qui res no estrena, res no val" aquí

que m'ha fet saber coses que desconeixia de l'origen de la paraula estrena que fem servir molt sovint. Estrena també és igual a l'aguinaldo o guinaldo i també "propina" allò que el ministre va dir que no hem de dar (i que de fet molta gent ja no dona), llegiu-lo us el recomano, l'he trobat molt interessant. El títol de l'article "qui res no estrena, res no val" que és una dita que he sentit des de molt petita és el que m'ha cridat l'atenció. Pel que veig jo enguany no dec valdre res perquè no he estrenat res, ni per Nadal ni per Cap d'Any, potser estrenaré alguna cosa per Reis, si més no, un llibre, jejeje.... ¡Bons Reis i bones estrenes!

Amor, felicitat i prosperitat

El primer dia de l'any 2008...........

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Estem ja a 1 de gener del 2008, és festiu i un dels dies que formen part de les festes de Nadal, ja s'acaben, queda el dia de Reis i ja no hi haurà cap més dia festiu fins a setmana Santa. El dia de Reis però, en la meva opinió, és un dels dies més macos del Nadal. Viure la il·lusió dels nens pensant amb el que han demanat i si els Reis els hi portaran, la innocència d'ells quan els dius que com que han de passar els Reis han d'anar a dormir aviat, deixant menjar pels camells això si; i l'endemà quan veuen els paquets i els falten mans per anar obrint-los tots, els ulls de sorpresa, d'alegria i entusiasme, viure tot això és impagable.

Però parlem d'avui, per mi és un dia especial, no vaig enlloc però de sempre m'ho passo d'allò més be, al matí quasi no faig res de la casa i me'l passo veient i escoltant el "concert de Cap d'Any" de Viena dedicat als Strauss, és tan maco el lloc, les flors, els ballarins, l'orquestra, els valsos........ tot m'emociona. És la única cosa que de veritat m'agradaria moltíssim, anar a Viena i al concert "en directe", Cada any penso "l'any vinent hi aniré" però es queda en això: un desig.