27 de febrer 2008

La comunicació i els sentiments

Tots els drets reservats.
Desprès del debat de dilluns, llegits diaris, vist programes de TV fent anàlisi, llegits alguns blogs, m'ha quedat la impressió de que no varen saber comunicar els sentiments, massa encotillats, massa normes, pendents de la seva pròpia actitud davant les càmeres i de no equivocar-se.
Cada vegada és més difícil comunicar-se amb la gent, hi ha molts més mitjans de comunicació però aquests són superficials, si enviem un missatge pel mòbil o per Internet, és això, un missatge, un recado, però no és comunicació.
Escrivim el que volem de l'interlocutor i prou, per comunicar-nos com cal amb algú hi ha d'haver una comunicació visual. Els sentiments els podem manifestar escrivint o amb paraules però si no van acompanyats del gest, de la mirada, del llenguatge corporal, és queden en això, paraules.
Saber transmetre, aquest és el què, ho valorem molt quan per exemple un cantant ó un músic deixen de ser intèrprets per convertir-se en el missatger del compositor i saben expressar i transmetre el sentiment d'aquest. Un cantant amb molt bona veu, amb una tècnica impressionant però que no t'emociona, no transmet, que tan sols pots apreciar la seva tècnica, per mi no és un bon cantant.
Perquè aquest post? perquè avui he llegit una entrevista del Periòdico que m'ha agradat molt, a un expert en comunicació, el Sr. Ferran Ramon Cortés que us recomano, el que diu és aplicable als polítics, a la parella, a la feina, als amics, etc...
Cal tornar a aprendre a expressar els sentiments. No ens tanquem en nosaltres mateixos, pensem en els demés i no tinguem vergonya de sentir-nos emocionats.