Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.
Poca cosa per dir és com he titulat el post d'avui. De fet, entremig de setmana havent de treballar se'm fa difícil rumiar de que parlar. Una vegada llegits els titulars del diari, coses que ja se, que he sentit per la tele o por la radio, que més o menys no hi ha cap novetat sinó "más de lo mismo" i que tothom en parla, el més adient és tornar a les petites rutines de cada dia.
La rutina és menystinguda, sobre tot pel jovent, i és veritat que si en una casa tot és pura rutina no és bo. Però jo em refereixo a les petites rutines de coses que s'han de fer i que si no ho agaféssim com a costum moltes vegades no faríem per manca de ganes.
Hi ha una rutina diària a totes les cases que és la de fer els llits. Odio fer el llit, però soc també una maniàtica fent-lo, hi ha poca gent avui dia que tingui cura de fer el llit com cal, llençols ben tibants, la gira ben llisa i simètrica, els coixins ben estovats i ben tesos damunt la capçalera, Quina incongruència oi? no m'agrada fer el llit però no suporto que estigui mal fet i és clar si me'l fan no el trobo mai al meu gust (callo però eh?).
En realitat la feina de la casa, la trobo alienant però s'ha de fer i mal que em pesi ho faig, amb més o menys ganes. Ho converteixo en rutina, és com si anés seguint l'agenda, al matí recent llevada, el cafè amb llet i les pastilles, endreçar la cuina (ho faig al matí perquè a la nit no en tinc ganes), engegar el rentaplats i la rentadora, passar l'escombra, llevar a l'avi, fer els llits, i anar a l'oficina.
Us en heu adonat de que aquestes feines son cada dia igual? repetitives, fer i desfer, per tornar a fer i desfer, per això crec que són alienants. Vaig estar una temporada fent de mestressa de casa i prou, i ja no podia més, la casa em queia al damunt.
2 comentaris:
I am sorry, i not speake inglish, olso speake spanish, french, and catalan language.
I think you wont make bussines whit my and whith your blog. Thanks very much
OSTRES ostres! no he estes res dels comentaris, quant torni a néixer vull saber llengües, es la cosa que amb sap més greu del món no haver viatjat i no saber llengües, tinc un conegut que els 71 esta fen primer d’angles des de fa 5 anys, ni tant ni tampoc, cada cosa el seu temps. referent a les rutines tots tendim a ser-ho a dintre casa i a fora, trencar rutines ens allibera, recordo quant treballava... era comercial sempre el carrer, dinava fora cada dia i cada dia trencava rutines, un cafè, tallat, carajillo, copa, raig, faria, havà, o res. Cada dia era diferent. Els companys feien el cafè i copa fixa o no sabien prescindir-ne jo sempre tenia els cambrers descontrolats. Cafè a la taula a la barra o...
Una cosa et vull dir ara que no vaig lleuger com antes, a la nit quant m’ermen les forces... el llit m’agrada trobar-lo fet però obert per mi de la migdiada, tot un ritual per posar-m’hi bé. Ja amb costa bellugar-m’hi i no diem aixecar-me. Un fa lo que pot, ara encara trenco rutines, que vol el senyor per postres diuen a casa? Voldrà cafè el senyor? No ho saben mai... perxo de la canterella en to burlesca...que voldrà el senyor? Pués SIRVESELO....
Ara jugo amb l’ordinador abades no el poso en marxa fins a la tarda. Res a pinyó fix. Marili has aconseguit trencar rutines feia per anar a berenar i me n’he estat. Una rutinària abraçada. Tu i jo sols ens em de posar davant el teclat i la inspiració potser una mosca volant (avui n’he vist una) i les orenetes ja ens han arribat? M’he passat tres llençols, mai mes tant ben dit. PASSEGETI L’ACABO DE PENJAR http://enfoques6ela.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada