07 de juliol 2019

A ple estiu

No tornaré a dir que estaré per aquí més sovint, tot i que ho voldria fer, cada cop em costa més posar-me a escriure i si m'ho prenc com a obligació, pitjor.

En el darrer post vaig explicar que per culpa de la situació política a Catalunya en la que ens han immers una colla de il·luminats, havia gairebé perdut dues amistats de tota la vida, i és veritat, però no m'ho vull creure i penso que malgrat de no ser capaç de fer el primer pas (de moment) potser tornarem a ser el que érem algun dia.

Dit això, vaig a fer-vos 5 cèntims de la situació actual. Hem passat ja una campanya electoral molt llarga i unes eleccions generals i europees. D'altra banda, ja s'ha acabat el judici de tots els polítics presos per culpa de l'anomenat "procés", està vist per sentència però els polítics continuen presos. A les eleccions generals va guanyar l'esquerra i estem pendents dels pactes per a la investidura del president que hauria de ser durant aquest mes de juliol.

Estem passant una onada de calor amb temperatures de fins a 40/44 graus que ens fa molt difícil sortir al carrer a segons quina hora, nits calorosses que propicien l'insomni i l'estat de mal humor en el que ens llevem.

Escrit de manera molt per sobre, aquesta és la situació actual. Ara ho deixo ja i espero poder ser més extensa i analítica la pròxima vegada.

23 de febrer 2019

HOLA.... ja he tornat

fotos antigues: els meus pares Emili i Elvira

una foto molt antiga, un bon record

Si, ja he tornat, no abans d'acabar gener però aquí estic. Si us he de dir la veritat, no se pas que escriure i explicar-vos; ara en aquests moments estem visquen (fins la saturació) el judici del "procés". La política a casa nostra ja s'ha convertit en un despropòsit, els auto-anomenats presos polítics tot i que tenen el dret de pensar i desitjar el que vulguin, per més que ho neguin i sempre al meu parer, es van passar la llei i les normes del Parlament pel forro, això no vol dir però que jo me'n alegri de que hagin estat a la presó i provisionalment un any sencer a l'espera del judici, no, no és just perquè hi ha molts delinqüents que els deixen en llibertat amb càrrecs. De tota manera, ho entenc una mica perquè en Puidemont i d'altres consellers els van fer un flac favor fugint a l'extranger, davant d'això el jutge tenia l'excusa ,del risc de fuga, per deixar-los a la presó.

Dit això, ja s'ha arribat a un punt en el que, siguis o no independentista, no se sap cap on tirar; els polítics catalans  no donen la talla, escoltar-los gairebé sempre fan sentir vergonya aliena, els polítics del govern central.... "otro que tal", els uns estirant  i tibant la corda per un cantó i els altres cap un altre cantó i així estem. Hi havia un govern central de dretes que ni es volien asseure per dialogar, negociar, cedir i pactar i van fer servir el seu poder per castigar els rebels i els polítics d'aquí que tampoc en tenien cap ganes d'arribar a cap acord, van començar a omplir-se la boca, de democràcia, llibertat d'expressió , i embolicar-se amb la senyera per fer creure que ells són els qui tenen la raó,

La veritat de tota aquesta situació és que la societat catalana està dividida i que tot això ha comportat força  trencaments entre famílies i amistats. 

Jo he deixat de tenir uns amics (de tota la vida) per discrepàncies. Em dol molt i potser la culpa ens la hem de repartir però sembla que cap no estem disposats  a fer el primer pas per retrobar-nos. És molt trist que en aquestes alçades d'edat i amb l'experiencia que ja tenim no siguem capaços de fer l'esforç.

Més llarg del que em pensava, ja tornaré d'aqui uns quants dies, a veure si s'arregla la situació o empitjora, tinc els meus dubtes de que es pugui arreglar doncs davant les pròximes eleccions i amb la dreta...dreta... que apunta (PP, Cs. Vox) tenim mala peça al tàler.







22 de gener 2019

HAN PASSAT JUST 5 ANYS

He començat de nou quan fa just 5 anys del meu darrer post i en el que deia que tornaria a escriure i que ho faria més sovint.

Estic en la mateixa situació de fa 5 anys, o sigui: insomni, i poca cosa podria canviar del que vaig escriure llavors.

M'agraderia poder escriure diàriament d'una cosa o d'una altra però no se si en seré capaç perquè estic força rovellada en quant a l'escriptura, això del facebook et fa acostumar a dir poca cosa i la veritat és que tampoc hi escric res, tan sols els desitjos de bon dia a tothom i gaire poc més. Alguna vegada faig algun comentari en resposta d'algun que m'ha cridat l'atenció i para de comptar.

Hauré d'anar provant de fer-ho de nou, al menys com a mínim una vegada a la setmana perquè reconec que em va força bé com a teràpia.

He posat aquesta foto d'una mimosa, espero que us agradi, de les flors els clavells, les roses, les margarites i la mimosa son les meves preferides.

Bé doncs, fins una altra vegada, abans d'acabar gener hi tornaré.

18 de gener 2015

DES L'AGOST PASSAT......


 Estem a 18 dias de gener d'aquest nou any 2015 i sembla que va ser ahir que vaig dir que volia tornar a escriure en aquest blog de manera més sovint. Han passat ja 5 mesos i no ho havia tornat a fer, avui, no se per quina raó, m'han picat les ganes d'escriure i sense saber molt bé de que parlar, aquí estic escrivint.
Son les 6 del matí i ja fa una hora que estic llevada, pateixo d'insomni bastant sovint i arriba un moment que ja no em puc estar més al llit.
Al llarg d'aquests 5 mesos han passat un munt de coses aquí a casa meva, casa nostra i arreu del món. No cal que us en faci 5 cèntims perquè ja en deveu estar assabentats, avui dia amb els mitjans de comunicació, les xarxes i la nova tecnologia, tothom sap de tothom.
Acabem d'estrenar un nou any i se'ns presenta més o menys com el que acabem de passar. La crisi no s'acaba, el govern continua retallant per tot i fins i tot ens retalla la llibertat.
La Generalitat, otro que tal, després de 2 anys de monotema (consulta i independència) estem igual. Es va inventar una consulta que finalment va acabar essent irrellevant i descafeïnada, continuem doncs amb el monotema i finalment ha avançat les eleccions autonòmiques al 27 de setembre d'enguany. Pel maig ens toquen eleccions municipals i pel setembre autonòmiques, o sigui que hem entrat a un any de plena campanya electoral i monotemàtica "el procés".... independència si, independència no, i així anem passant traient fulles a la margarita i mentres la sanitat, l'educació, la cultura, l'atur.... deixats de la ma de Déu. Ni els de Madrid governen ni els d'aquí tampoc.
Plego, tornaré, no se quan però ho faré.

22 de setembre 2014

INSOMNI






Són les quatre de la matinada i aquí estic escrivint al blog, la raó: l'insomni.
Pateixo d'insomni des fa bastant d'anys, la raó no la se potser l'edat o potser pensar massa i neguitejar-me per qualsevol cosa.

Me'n vaig al llit a provar a veure si ara m'entra la son de nou.


ja faré una altra entrada un altre dia.

03 de setembre 2014

L'ESTIU I LES FESTES MAJORS

foto del Web de Granollers - LA PEDRA DE L'ENCANT
L'estiu és l'estació de l'any que més m'agrada, també la primavera i la tardor, però aquestes no tant com l'estiu. M'omplen de l'energia que acostumo a perdre a l'Hivern amb els seus dies de cel gris, núvols, pluges i fred, molt fred, massa fred; no, l'hivern no m'agrada gens i em deprimeix.

Enguany però, ens ha tocat un estiu atípic, molt plujós i gairebé sense calor. Cada vegada que decidíem "demà anirem a la platja" res de res, núvols, vent i pluja.

Malgrat aquest estiu atípic però, les Festes Majors s'han seguit fent (només faltaria) i jo n'he gaudit de 3 amb força intensitat. La de Sant Antoni de Vilamajor, la de L'Ametlla del Vallès i la de Granollers, just acabada aquest passat diumenge. Els meus 3 domicilis fins ara, Granollers però és de la que m'agradaria gaudir-ne més perquè és on he estat visquent-hi cinquanta anys. A Sant Antoni de Vilamajor vaig gaudir del sopar veïnal i de l'actuació de "Hotel Cochambre" magnífics músics amb els qui ens varem divertir molt. A L'Ametlla del Vallès també, sopar veïnal "la topaeta" que varem fer junt amb vells amics d'allà i l'actuació de "La salseta del poble sec" que fins i tot va aconseguir que m'aixequès de la cadira per anar a ballar (ep, una mica i prou que ja no estic massa per aquest "trotes") i per fi la Festa Major de Granollers on vaig anar a escoltar i gaudir d'una magnífica cantada d'havaneres a càrrec del grup ULTRAMAR. Aquest divendres passat, dia de la cantada, va ser doblement satisfactori perquè vaig poder retrobar-me amb gent molt coneguda i familiars dels que feia bastant de temps que no veia.

La veritat és que malgrat aquest estiu tant poc estiu, ha estat l'any, dels darrers 10 anys, en que he sortit més i he gaudit més de les sortides.

Potser pensàveu pel títol que us faria un monogràfic exhaustiu del que són les Festes Majors a Catalunya, res més lluny d'això, no soc historiadora jo, i escric sempre a títol personal i explico vivències i sentiments propis solament.

Us he posat com a foto decorativa, la "nostra Pedra de l'encant" que tenim a La Porxada del meu estimat Granollers. Fins un altre dia.

19 d’agost 2014

Retorn al meu blog



El darrer post que vaig escriure va ser ara fa un any i el vaig titular: Promeses incomplides. No tornaré a caure en el parany del penediment i tornaré a fer les mateixes promeses de que escriuré un post cada dia. No no ho prometo però de veritat us dic que ho intentaré, si més no, com a mínim de tant en tant.

El problema més important és el de triar els temes dels que vull parlar, política?... sentiments?... queixes?...cinema?.... cuina?....música?... difícil perquè no soc experta en res de tot això, solament autodidacta i experiència viscuda i sempre des del meu punt de vista molt personal. Alguna cosa en sortirà però i si més no m'anirà bé com a teràpia.

Per tant, torno al blog amb el propòsit de fer-ho més sovint i passar una mica del facebook.

Fins aviat doncs, a veure que surt de dins aquest cap meu.

31 d’agost 2013

Promeses incomplides

Bon dia.... Crec que fa molt més de 3 mesos que vaig dir aquí que escriuria més sovint, però ja ho veieu, no ho he fet i no cauré en el parany de tornar a prometre el que potser se que no faré.

La refotuda crisi, dura i dura i dura..... Els governants.... continuen fent de les seves, retallant als qui menys tenen i mantenint-se els seus sous i sobresous. Casos judicials en marxa que no s'acaben mai i que segur no en sortirà cap responsable ni cap dimissió. Accident de tren terrible amb més de 79 morts del que volen que sigui el cap de turc el maquinista, quan hi ha molta més responsabilitat dels polítics i gestors.

A Catalunya el govern continua amb els pressupostos del 2013 i retallant per tots els cantons menys per els que hauria de retallar. Es fa servir de nou la bandera per tapar les vergonyes d'un govern que no governa i que va a la seva. El dret a decidir "una falàcia del govern" que els de la ANC volen fer servir per a que malgrat molts que rei vindiquem el dret a decidir però no som independentistes, ens sumem al que han anomenat "via catalana" per l'onze de setembre (cadena humana des dels Pirineus fins a les terres de l'Ebre) Com volen que ens hi sumem si ja d'entrada han dit (com ho varen fer a la manifestació de l'11 de setembre 2012) que tots els que hi anem serem comptats com a independentistes???? jo m'hi nego rotundament.

En fi, que tot segueix igual o pitjor i per tant poca cosa hi ha per escriure cada dia si no és repetir fins a l'extenuació, el mateix.

09 de juny 2013

Una recepta de cuina copiada/ SOLOMILLO WELLINGTON

 Ingredientes (Para 4 personas)
  • Solomillo de ternera
  • Sal y pimienta
  • Aceite de Oliva Virgen Extra Excelencia La Masía  
  • Mostaza
  • 500 gr. Champiñones
  • Lonchas de jamón ibérico
  • Una lámina de Hojaldre
  • 1 Huevo
plato receta navidad carne cerdo mostaza champiñones la masia aceite de oliva

•Descarga  o imprime tu receta•

Modo de preparación
Salpimentamos la carne. Calentamos un poco de Aceite de Oliva Virgen Extra Excelencia La Masía y sellamos la carne.  Pintamos la carne con mostaza. Trituramos los champiñones, y los doramos para que suelten el agua.
Extiende una lámina de papel film y añade las lonchas de jamón, coloca los champiñones encima. Coloca la carne en el centro y enrolla. Resérvalo en la nevera durante 20 minutos.
Precalentamos el Horno a 180 ºC. Extiende el hojaldre y pinta con huevo batido.  Coloca la carne en el centro y enrolla. Nota: Reserva 5 minutos en la nevera. Pinta la parte exterior con huevo, hacemos pequeños cortes decorativos. Hornea durante 20-25 minutos
plato receta navidad cerdo mostaza salsa la masia aceite de oliva
plato receta navidad cerdo mostaza salsa la masia aceite de oliva
plato receta navidad cerdo mostaza salsa la masia aceite de oliva

31 de març 2013

3 MESOS HAN PASSAT

Torno a estar per aquí i per escriure alguna cosa.
Tal com dic al títol, han passat 3 mesos o més des l'última vegada i fins avui no m'ha vingut de gust escriure alguna cosa.
No se ven bé de que parlar perquè les coses no han millorat pas en aquests 3 mesos. Quan dic les coses em refereixo a les coses en general que estan passant en aquest nostre país pel que fa a l'economia i la política. Tot segueix igual o pitjor. L'atur va en augment, cada vegada hi ha més i més famílies al llindar de la pobresa i és impossible treure's el pessimisme del damunt si segueixes les notícies, llegeixes els diaris o segueixes els debats i tertúlies per la televisió.
En el terreny personal si que hi ha hagut algun canvi però malhauradement no per bé. Aquest canvi ha fet que sorgissin en mi uns sentiments de tristor d'una banda i de rencunia d'una altra. Rencunia que no vull tenir però que de moment no puc evitar. Això però ja és massa personal i prefereixo deixar-ho, és personal en quant al sentiment meu però afecta a algú més i millor no parlar-ne.
L'hivern ja s'ha acabat, tot i que les temperatures no han pujat massa i les nits són bastant fredes. Hem tingut un mes de març molt plujós, cosa que va bé diuen, però que tant de núvols ha fet que el meu cap estès també ennuvolat. Espero que aquest mes d'abril vagi millorant pel que fa a l'esclat de la primavera i poder gaudir de força sol i cels blaus que m'aixequen l'ànim.
Tot plegat una mica intrascendent i superficial, procuraré tornar una mica més sovint i aprofundir més en les coses.



20 de desembre 2012

ELS CANALONS, recepta



ELS CANALONS (Festa Major, Nadal, Festes assenyalades….)


 La recepta és llarga sí us he d'explicar també com fer el rostit de les carns. El que faré és resumir, donant per entès que tots sabeu fer un rostit i una beixamel. Però per si de cas, faré 2 posts i al següent us donaré la recepta del rostit i de la beixamel. Som-hi doncs.

Ingredients: (per a uns 60/80 canalons, ja que ens hi posem fem-ne de sobres y així en tindrem per altres dies congelant-los)
750 gr. carn de vedella del coll o filet de pobre del darrera (en 2 o 3 trossos)
600 gr. carn magra de porc del coll (en 2 o 3 trossos)
5 quarters de pollastre sencers (cuixa i contra cuixa)
5 o 6 fetges de pollastre
300 gr. de mantega
oli d'oliva (no us se dir la quantitat, a ull)
1 1/2 de llet
1 got de conyac
4 capses de canalons El Pavo (són els millors)
3 cebes mitjanes
4 tomàquets madurs
2 cabesses d'alls
4/6 fulles de llorer.

i !molt important¡ una màquina de trinxar carn de les d'abans (aquelles de ferro colat amb una manibela).

És millor fer el rostit de les carns el dia abans perquè fredes  (o tèbies) us anirà més be per passar-les per la màquina. Reserveu l'oli dels rostits.

Una vegada teniu tots els tipus de carn rostida i passats per la màquina, poseu la cassola al foc no massa alt amb un raig d'oli de rostit i la meitat de la mantega (aprox.) aneu remenant per tal de barrejar be les carns i desfer la mantega i si cal afegiu oli (del rostit). Quan la mantega ja s'ha desfet tireu-hi llet i no deixeu de remenar fins aconseguir com una pasta homogènia. Quan veieu que la carn te tota el mateix color, salpebreu i trèieu del foc, ja està la farsa a punt.

 Prèviament haureu bullit els canelons amb aigua abundant i una mica de sal i tirant-los a l'olla d'un a un, procurant de no parar el bull. Als 15 minuts (no més) treure'ls del foc, buidar el màxim d'aigua calenta i posar aigua freda immediatament per tal de que no s'enganxin.

A la taula de treball, sobre unes estovalles netes (blanques o no) aneu estenent en fileres els canalons, poseu una cullerada (mes o menys plena) de la pasta de carn a cada canaló, els emboliqueu i els aneu dipositant a la safata de forn prèviament untada amb una mica de mantega. (els que us sobrin els poseu en un altra safata, els tapeu i ja els podeu congelar perquè sempre és millor fer la beixamel el dia que s'han de menjar).
Cobriu amb la beixamel tots els canalons de la safata del forn, hi poseu abundant formatge ratllat (jo acostumo a ratllar emmental) i unes nous de mantega distribuïdes estratègicament per la safata. Al forn que ja haureu escalfat a 180/200 graus els hi teniu aprox. 10 minuts (vigileu fins que veieu que la beixamel fa bombolletes ) apagueu el forn i enceneu el grill per gratinar i quan el formatge ja està ros, apagueu-lo i ja els teniu a punt per servir.

Els rostits i la beixamel
Els rostits :

El rostit de les carns dels canalons no és pot fer a la mateixa cassola perquè el temps de cocció no és el mateix, per tant posareu en una cassola amb oli la carn de vedella (en 2 o 3 trossos) i la carn de porc (en 2 o 3 trossos) amb unes fulles de llorer i una cabessa d'alls (sencera) quan teniu la carn enrossida de tots els cantons hi tireu un raig de conyac i deixeu reduir, peleu la ceba tallant-la en 4 parts i el parell de tomàquets també tirant-ho a la cassola, doneu un parell de voltes i cobriu amb aigua (just a cobrir), tapeu, abaixeu el foc i deixeu que vagi coent de 3/4 a 1 hora (vigileu que no s'agafi ni es quedi eixut, si cal afegiu aigua).

Per rostir el pollastre és quasi el mateix. Poseu-lo al foc en una cassola amb oli, unes fulles de llorer i una cabessa d'alls, una vegada enrossida la carn, tireu-hi un raig de conyac, deixeu reduir i immediatament i tireu la ceba tallada en "juliana" i el tomàquet a dauets (no cal aigua) abaixeu el foc i tapeu, remeneu de tant en tant i quan veieu que la carn quasi ja està hi tireu els fetges de pollastre sencers. El temps de cocció aprox. és de 1/2 hora. però comproveu-ho.

 La beixamel (pels canalons): 

En una cassola amb la meitat de la mantega i oli dels rostits i daureu una ceba ratllada, tireu-hi de 3 a 4 cullerades de farina barrejant-ho be i un bon raig de llet procurant que tot quedi lligat, i desfent els possibles grumolls, heu d'anar remenant (el foc baix) i afegint llet fins aconseguir la quantitat de beixamel que necessiteu amb l’espessor adient. 


16 de novembre 2012

UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA


De l'estiu ja gairebé estem a punt d'entrar a l'hivern. Com podeu veure per les fotos, colors de tardor i la menja tradicional de Tots Sants, castanyes i panellets.
 Ja ens ho hem menjat, qui més qui menys, i fins i tot ja hem tornat a fer una vaga general en protesta per la reforma laboral i les retallades, desnonaments, l'atur i la situació de precarietat de milers de famílies.

Abans que la vaga general, varem celebrar tots la Diada de Catalunya, l' 11 de setembre on hi va haver una manifestació multitudinària a Barcelona convocada per (una) Assemblea Nacional de Catalunya
que el seu leiv motiv va ser "Catalunya, un nou estat
d'Europa". He dit multitudinària perquè ho va ser, 1 milió i mig de persones sortiren al correr i varen cridar INDEPENDENCIA.

Després d'aquesta manifestació, (l'endemà mateix) l'actual president  va intuir que havia arribat el seu moment de tenir una majoria absoluta al parlament català i per tant va convocar eleccions anticipades, fent servir el rèdit de la manifestació. A més, va proclamar als quatre vents que si guanyava amb majoria absoluta feria una consulta per la independència de Catalunya.

No tot el milió i mig que va sortir al carrer ho va fer per la independència però van sumar com si fora així. I ara és un no acabar, declaracions de partits catalans i contra-declaracions dels partits del Parlament general. Declaracions de polítics i ministres del PP parlant de Catalunya i dels desitjos dels catalans que deu n'hi do. Donada la situació actual i tot el malestar que hi ha en general, els mitjans manipuladors i els que no, he titulat aquest post "UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA"  aprofitant un article que va escriure fa uns dies la periodista JULIA OTERO a la seva columna de EL PERIÓDICO que copio aquí, per a informació dels que diuen que Catalunya no ha estat mai independent, que sempre a format part d'Espanya i bla...bla...bla... que als nens catalans se'ls ha de espanyolitzar... i més bestieses.

                                 Soy JULIA OTERO :

"Vamos a ver… todos
los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme galleg
a nada tiene quever con la región delimitada en un mapa.

 Tieneque ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos, tiene una historia yno siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.

Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.

Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin.

También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.

Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya
hemos dicho que tenia cortes desde?)

Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE
SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.

Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona se deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya ante las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta
1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.

Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y
moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya
antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.

Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDOINDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creó su música, sus tradiciones y su caràcter luchador.

Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe
menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o paradividir. YA ESTÁ BIEN.

Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar unagaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.

Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden.

Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.

Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más de un idioma.

JULIA OTERO

28 d’agost 2012

A MIG AGOST....... el temps vola....


Ja estem a mig Agost i des del 21 de juny que no havia tornat a fer cap post aquí, soc una inconstant, però avui m'he fet una visita i m'han entrat ganes d'escriure així que aquí estic i a veure que surt.

La crisi continua, cada cop hi ha més aturats i més gent que està desesperada. El govern del PP, cada dia ens surt amb més retallades, ara, a partir de l'u de setembre se'ns apuja l'IVA a tothom amb l'agravant de que molts dels tipus reduïts també l'apujan al 21%. El material escolar i els llibres escolars passaran del 8% al 21%, QUÈ FORT!!!!!! com sempre més càrrega pels ciutadans que depenen d'un sou (si tenen la sort de tenir encara una feina).

També al setembre s'apujaràn les tarifes de l'electricitat i el gas, el que comportarà que s'haurà de retallar més en les despeses de menjar de cada familia.

Això de l'IVA és "pan para hoy y hambre para mañana" recaptaran uns quants millonets per fer front als venciments dels deutes però l'economia no s'aixecarà, al contrari, si amb els mateixos ingressos familiars les despeses bàsiques augmenten, no hi haurà manera de que les famílies tinguin: estalvi, :restaurants, bars, cinema, teatre, concerts..... el que els pobres treballadors fem sempre, retallarem el consum de les coses que haurien de ser més o menys normals de poder fer, però que ara s'hauràn convertit ja  en un luxe que no ens podrem permetre. Si baixa el consum.... també baixarà la recaptació de l'IVA i quan tornin a necessitar diners per pagar .... qué faràn?  reduiràn els seus sous astronòmics, dietes astronòmiques i dinars de luxe???? NOOOOOO, ho tenen molt clar, ells són la gent privilegiada i a ells no se'ls pot tocar.

REALMENT, ELS CATALANS I ESPANYOLS SOM TANT IMBÈCILS QUE ENS VAREM CREURE QUE LA DRETA HO CURARIA TOT?????

21 de juny 2012

21 de juny del 2012 - PRIMER DIA D'ESTIU

El roser de "Can Janeta" . Magda

Tots els drets reservats.

Ja ens ha arribat l'estiu del 2012. Ja en tenia ganes. Soc amant de l'estiu jo, malgrat que amb l'edat la calor se'n fa més feixuga, continuu preferint la calor al fred.

65 estius ja porto viscuts, els uns més feliços que els altres, però gaudits. Plors, rialles, somriures, pena, alegries i tristeses. Tots aquests sentiment i estats d'ànim no cal aplicar-los solament als estius, durant totes les estacions hi ha moments d'aquests però sembla que a l'estiu (al menys a mi em passa) pel que fa als negatius te'n oblides més fàcilment i els positius els gaudeixes molt més.

Recordo un estiu, era encara una nena, que me'l vaig passar al llit (de primavera a primavera) i malgrat estar-hi tant de temps no vaig sentir-me infeliç. Llegia, dibuixava, escoltava la ràdio, em venien a fer companyia les amigues, feia col·lecció de "cromos" i estrenava camises de dormir boniques que em cusía la meva mare. No es pot dir que aquell estiu hagués estat  un temps infeliç per mi, segurament que per la gent que m'envoltava si, però jo no en tinc mal record.

Una mica més gran si que vaig patir un mal estiu, estar enamorada (el primer amor) i no ser corresposta em va entristir i fer sofrir d'aquella manera en que ho fan els adolescents, sortíem una colla de nois i noies (entre ells el meu enamorat) però jo no gaudia gens del ball, de les excursions o del cinema. Tonta de veritat !!!! ara me'n ric de mi mateixa però en el meu record va ser un mal estiu.

Com serà per mi aquests estiu que comencem avui?  espero que sigui mínimament bo.


Una dita castellana: "No hay mal que cien años dure"



24 de maig 2012

MASSA TEMPS, NI POSTS NI RECEPTES.........

 Avui llegint la data del meu darrer post, me'n adono que ja fa gairebé 2 mesos que no he escrit res.

Ni post, ni recepte de cuina. Això de les promeses a mi no em funciona massa bé.

Però com deia un amic meu, quan les coses s'han de fer com una obligació ja no serveixen per gaudir-ne, potser és per això que he passat bastant d'aquest blog. Els temes de que parlar en quant a comentaris de notícies i situació no varien gaire dia rere dia.

Des del 2008 estem immersos en una crisi econòmica-financera que ens està portant a tots a la misèria.

Bé, no a tots, és clar, els rics són encara més rics i com sempre els que ho pateixen tot: desnonaments, atur, retallades en educació, sanitat, cultura.... som els de sota, els que només comptem amb el nostre sou.


Els alts directius, els governants, parlamentaris, directors generals, .... aquests no retallen res ni cap despesa, cobren per tot i amb uns sous astronòmics.

Govern de dretes a Catalunya i govern de dretes a Espanya.

Retallades primeres tant l'un com l'altre: rebaixa de sous als funcionaris. Però és que hem de pensar i treure'ns del cap que els funcionaris no son tan sols els senyors que estan darrera una finestreta en una agencia tributària, o a la ss.ss. o als ajuntaments; funcionaris ho son també els mestres, metges, bombers..... a part que els que estan darrera una finestreta tampoc és que tinguin uns grans sous.

No és el mateix retallar un 5% d'un sou de 1.000 € que un 5% d'un sou de 6.000 €. està clar oi?

Emissions de deute ...... per salvar els bancs, Els bancs que amb els diners que els dona el govern (dels nostres impostos) tapen els seus forats per no deixar de tenir beneficis i d'aquí no passen. La petita i mitjana empresa, autònoms i treballadors, sense cap font de financement amb l'aixeta tancada.... a fer punyetes. Empresa a la ruïna i treballadors a l'atur.

Creixement 0, consum 0. Qui pot consumir si ja no te un sou que li arribi per cobrir les despeses mensuals?

Prou, ja n'hi ha prou, vagues, manifestacions, cassolades............ no serveixen de res perquè els nostres governants són uns inútils i això és el que hi ha.


TOT PLEGAT FA MOLTA POR



04 d’abril 2012

RECEPTA DE BACALLÀ, Setmana Santa


A casa meva des que jo recordo, el Dijous Sant i el Divendres Sant es feia un guisat de patates amb bacallà, ous durs, panses i pinyons.

A me mare no li agradava gaire cuinar i per això feia una bona cassola per tal de que hi hagués menjar pels 2 dies de la setmana santa, dijous i divendres sants. (Quan jo era petita el dijous sant també era festiu).

Jo, una vegada casada i ja amb la meva pròpia família, vaig voler continuar amb aquesta tradició culinària (com d'altres) i el Divendres Sant sempre he cuinat el mateix, els agrada a tots, i he de confessar que em surt un plat exquisit. És fàcil de fer tot i que requereix un cert temps. Us passo la recepta tal com la feia la meva mare i com la faig jo. Espero que ho proveu i que us agradi.

GUISAT DE BACALLÀ AMB PATATES, OUS DURS, PANSES I PINYONS.  Tradicional de quaresma.

Ingredients: (4 persones)

4 talls grossos de "morro" de bacallà, dessalat.
6 patates mitjanes
4 ous
200 gr. panses "moscatell"
100 gr. pinyons
1 ceba mitjana
3 tomàquets madurs  (o 1 pot de tomàquet triturat una mica més de la meitat)
1 gra d'all, 2 fulles de llorer, oli d'oliva, farina, sal, i  4/6 ametlles torrades.

Elaboració:

Coure 10 minuts els ous i reservar-los. Posar en remull en aigua calenta les panses. Enfarinar els talls de bacallà.

En una cassola amb oli d'oliva verge, daurar per tots els cantons els 4 trossos de bacallà i reservar-los a part. A continuació feu un sofregit de ceba (rallada o tallada petita) el gra d'all tallat molt petit i els tomàquets. Mentre es cou la ceba fregiu també els pinyons. Una vegada fet el sofregit hi afegiu les panses remenant-les un parell de vegades afegint a continuació un litre i mig d'aigua, tapeu la cassola i porteu a ebullició. Quan comenci a bullir hi tireu les patates que haureu pelat i tallat a rodanxes i les 2 fulles de llorer, tapeu la cassola i deixeu bullir les patates a foc mitjà. Quan ja gaire bé estiguin cuites les patates incorporeu-hi les talls de bacallà i  els ous durs tallats per la meitat alternant-los, sacsegeu la cassola, tapeu-la i abaixeu una mica el foc. Picar al morter les ametlles torrades i amb ajuda d'una mica de brou de la cassola les hi incorporeu deixant que faci tot plegat uns 2 minuts de xup-xup. i guisat acabat.

Espero que us agradi. Plat únic acompanyat d'una amanida de les de sempre: enciam, ceba, tomàquet i quatre olives al centre de la taula.

Un bon dinar. Bon profit !!!!! 

26 de març 2012

VAGA GENERAL el 29 de març ?????



El 29 de març per a mi és una data molt important, a l' hora que també trista. El 29 de març del 1.971 em vaig casar amb en Joan Ramon, va ser un dia molt maco, nerviós, però maco, amb la família i els amics i anècdota picant inclosa que no explicaré aquí.

I una data trista perquè el mateix dia del 1.996, el meu pare Emili ens va deixar. Per aquest motiu i durant uns 3/4 anys a casa varem deixar de celebrar l'aniversari de casament perquè em donava la sensació de que celebrés la mort del meu pare. El temps ho cura tot i per això ja tornem a celebrar el casament...... enguany 41 anys, que no son pocs.

Però especialment aquest any 2012, a part de l'aniversari és molt especial, no per mi, si no per a tots els ciutadans que hem lluitat i lluitem per la justícia social, el benestar, l'educació, la sanitat i la cultura.

Després de les eleccions generals en que els socialistes varem perdre i va guanyar el PP, les coses van de malament a pitjor. En 3 mesos de govern han aprovat una Reforma Laboral que ens fa retrocedir en el temps, amb l'excusa de poder sortir de la crisi. Però aquesta reforma no ens farà sortir de la crisi perquè l'únic que prima son els contractes escombraries, llibertat d'acomiadament, control paternalista del treballador i càrrega contra el paper tan important que han tingut els sindicats en la millora de les condicions laborals dels treballadors. Res que incentivi la contractació per treure'ns de l'atur creixent, res que incentivi la creació de llocs de treball.

Retallades als sous de funcionaris, congelació de salaris, increment de tarifes de la llum, l'aigua i augment del combustible (cada setmana, costa més omplir el dipòsit).

Però tot això és sempre per els qui menys tenen i els que viuen tan sols del seu treball (el que en tingui). Res d'imposts als que en tenen més, res d'estalvi en despesa superflua. Sanejament amb diners públics de les entitats financeres que  la majoria són les culpables d'aquesta crisi. Els crèdits queden aturats als bancs que una vegada sanejats els seus comptes, no deixen anar ni un "duro" pels clients.

Per tot això i molt més, els sindicats han convocat una VAGA GENERAL aquest 29 de març. Jo com que ara ja estic jubilada (amb una pensió minsa, després d'haver cotitzat durant 38 anys) no puc fer vaga de treball, però si que puc fer vaga de consum, o sigui: aquest dia res de consumir a casa, llum, aigua (la mínima pel water, els plats es poden rentar l'endemà que per 1 dia de tenir-los a l'aigüera tampoc passa res), res d'anar a comprar, ni a fer el cafè, el dinar, com sigui que ja fa bon temps, el podem preparar el dia abans per menjar-lo fred, la tele una estona mínima per fer el seguiment de les notícies i l'ordinador oblidat i tancat; telèfon mòbil apagat i desendollat el fix.

Home, jo crec que si tots els que no treballem (jubilats, mestresses de casa, aturats...) féssim de veritat i ben fet això, ho notarien força i els faria mal.

US CONVIDO DONCS A PORTAR A TERME LA VAGA DE CONSUM , EN CONTRA DE LA REFORMA LABORAL I DE LES RETALLADES. SOM-HI TOTS!!!!!      EL 29 DE MARÇ ..........  VAGA DE CONSUM!!!!


10 de març 2012

CUINA CASOLANA, UNA ALTRA RECEPTA

galeria de Ryyta. Tots els drets reservats.

galeria de Lumendy13. Tots els drets reservats.
FRICANDÓ DE VEDELLA.

ingredients (4 persones)

12 talls de vedella, tallats prims, (rodó de cuixa)
2/3 capses de moixernons o ceps (secs)
1 ceba
2 pastanagues
4 tomàquets madurs
ametlles torrades
oli d'oliva, sal, farina.


El·laboració:

2/3 hores abans, poseu en un bol amb aigua calenta els moixernons o ceps.

Saleu i enfarineu els talls de vedella.

En una cassola amb l'oli calent aneu daurant pels 2 cantons els talls de vedella i els reserveu a part.

Talleu la ceba en juliana, peleu i ralleu les pastanagues i talleu els tomàquets madurs quadrejats. Amb el mateix oli que heu daurat la vedella, hi poseu la ceba primer, quan ja està amb color i tova hi afegiu la pastanaga i els moixernons escorreguts (reservant l'aigua del remull) tot remenant-ho bé, un minut o dos i hi afegiu els tomàquets madurs, remeneu i tapeu la cassola uns minuts deixant a foc mig. Una vegada el tomàquet ja està sofregit afegiu a la cassola l'aigua dels moixernons (no cal tota, de moment) i hi aneu posant ben distribuïts els talls de vedella, torneu a tapar i deixeu que faci xup-xup més o menys una mitja hora, vigilant però que no li manqui suc. 5 minuts abans de retirar del foc hi aboqueu les ametlles torrades ben picades, tapeu i retireu del foc passats 5 minuts.

Aquesta és la meva manera de fer el fricandó. Espero que ho proveu i us agradi.