Una reflexió

En una conversa telefònica amb el meu fill, referent a com jo em sentia respecte a una persona, m'ha fet aquesta reflexió: l'odi, no et porta en lloc, l'odi fa mal a la persona que odia, oblida els greuges i seràs més bona persona, (que ja ho ets, eh, de bona persona). Te raó, odiar a qui t'ha fet mal suposo que forma part dels sentiments viscerals que són molt difícils de dominar. Jo he sentit que odiava aquesta persona que és va portar molt malament amb la meva família, i que a mi en particular hem va fer molt de mal amb el seu despreci i egoisme, però aquest sentiment també em fa mal i com sigui que ja ha passat molt de temps de tot això, per la meva pròpia salut mental, passaré d'aquest sentiment i d'aquesta persona, (que no puc deixar de veure de tant en tant) procurant dominar-me i sentir-me indiferent. ¡Gràcies fill!. Em sento orgullosa de tu, de la teva coherència i dels teus consells. Als pares ens semble que no pugui ser possible que els nostres fills ens aconsellin, (i ens costa acceptar-ho)però donat que els hem ensenyat nosaltres el més be que hem pogut, inculcant-los uns valors, és lògic que quan creuen que ens equivoquem ens ho diguin aplicant el que varem ensenyar-los.