Més música..........

Ja estem gaire be a cap de setmana, 3 o 4 hores més d'oficina i prou.

Avui no tinc ganes d'escriure i per això us he posat aquest vídeo, espero que us agradi.

Triplet ????? SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Si senyor !!!!!!!   aquest any si !!!!!!!!  i hem fet el "triplet"   a més a més un   2  a  6 (66666)  al Madrid.

¡ QUE FORT !

VISCA EL BARÇA  i   VISCA CATALUNYA

MOLTES FELICITATS A TOTHOM, culer o no, del Barça o no, és igual, dia feliç per la majoria.

Ei, demà serà un altre dia, s'haurà acabat el futbol per la meva part donat que no hi entenc res ni m'agrada gens.

El BARÇA i els mitjans de comunicació

Avui és el gran dia del Barça i dels culés, es juga la final de la "Champions" contra el Manchester United, a Roma.

El desig de tothom en general és el de que el Barça guanyi la Copa (de les orelles) i aquesta temporada s'haurà tancat amb "triplet" de copes. Jo m'incloc també en el desig tot i que no hi entenc res de futbol i no m'entusiasme gens tantes retransmissions de futbol per la tele; però allò que dèiem, el Barça és molt Barça.

La meva crítica però va encaminada als mitjans de comunicació, tan de la premsa escrita com de les cadenes de televisió. N'estan fent una gra massa, desplegaments de periodistes a Roma, muntatges de programes especials, portem ja més d'una setmana que ens bombardegen amb el Barça, la "Champions" i tota la parafernàlia programàtica de les televisions, inclòs el Cràcovia, el Club, Els matins de'n Cuní, etc....

Tot molt a "bombo i platillo" també amb molt d'auto-bombo, aquest però no és pot pas dir que ni la Junta directiva, ni l'entrenador en Pep Guardiola i ni els jugadors n'hagin fet, i cap mostra de autosuficiència ni d'ostentació. S'han mostrat tots molt discrets i humils, dient que els fa molta il·lusió poder guanyar però que primer s'ha de jugar.

Per tant, tot aquest desplegament de mitjans, tota aquesta publicitat de que "ja és nostra..........." etc... etc.... en que quedarà si no és guanya ? Els elogis es transformaran en crítiques aferrissades? No seria pas la primera vegada. Som així la gent, els pugem a dalt de tot i al més petit desencís els ensorrem: futbolistes, músics, cantants, actors, tots ja saben que aquí funcionem d'aquesta manera. Els ídols no ens agraden eterns.

El ballet.............

Gràcies a una amiga del facebook, vaig descobrir aquest vídeo, be no se'm havia acudit de cercar-lo jo mateixa, però el vaig trobar meravellós.

El ballet ha estat sempre la meva afició, tan sols l'he vist per televisió, no he anat mai a veure'l en directe però m'hagués agradat molt. No està al meu abast econòmic, com tampoc ho està l'anar a veure el concert en directe a Viena de l'1 de gener.

Algunes vegades he dit que gaire be no em queden il·lusions però veure "El llac dels cignes" (per exemple) o anar a Viena en són unes que potser algun dia es compliran. Qui ho sap?  Potser em toca la loteria? jejejejejeje.

Més reflexions............coses meves

Galeria de Benbenben. Tots els drets reservats.

Una vegada més tinc el cap com un garbell de confusió. M'he de plantejar tota una sèrie de coses de manera seriosa. M'estimo prou per portar-ho a terme? Potser no, potser el meu problema de sempre ha estat no estimar-me prou, menystenir me a mi mateixa i sobrevalorar la opinió dels altres.

És curiós, quan estic sola si que m'estimo, és quan procuro fer alguna cosa per mi i que em vingui de gust, però després quan ja estic envoltada de la meva gent les meves accions són encaminades sempre en vers els demés, el que passa és  que amb la edat, algunes de les coses que faig pels demés com per exemple: fer un dinar que els agradi a tots, que no sigui repetitiu i que surti d'allò més be; cada vegada em costa més i acabo imposant-me fer el menú triat malgrat no ser massa del meu gust o considerar que dona massa feina, i per tant com que és  auto-imposat no em dona satisfacció.

Malgrat fer coses a contracor per fer-los contents, tan sols soc capaç de fer-ho per ells, si es tracta de fer i posar voluntat per a que jo me'n beneficii, abandono. És veritat que no m'estimo prou oi?

Be, hauré de reflexionar més i més, analitzar, sospesar, i decidir.  Ens veiem obligats a fer un canvi substancial de la manera de viure i potser serà el moment de sospesar tots els plantejaments, començar de zero i provar de nou si tot pot funcionar.

Diumenge..... MÚSICA

Accident en un míting a Múrcia

Foto de Dinosaur. Tots els drets reservats.

Ahir va començar la campanya per les eleccions europees, i como ja deveu haver llegit , en un míting a MÚRCIA amb el president J.L. Rodríguez Zapatero, hi va haver un accident causant 9 ferits, que per sort varen ser lleus i que hagués pogut ser molt més pitjor. Va caure el capçal d'una grua de càmera de la televisió.

Mal començament de campanya. Esperem que d'ara en davant tot vagi be perquè de vegades quan ensopegues amb alguna cosa, sembla que les coses és girin i que vinguin els inconvenients l'un darrera l'altre. Quantes vegades no hem dit " caram, sembla que he trepitjat M...." ?

L'amor d'una mare

Havia fet un post, referent aquest vídeo que no hi havia manera de saber com colocar-lo i quan ho he aconseguit m'he equivocat i he esborrat el que havia escrit.

Simplement deia que m'havien passat una adreça per veure un vídeo que reflecteix l'amor d'una mare, present gaire be en totes les criatures vivents d'aquest món.

El vídeo jo el trobo molt bonic, espectacular, i amb un cert suspens .........

A que si que és maco?

Eleccions al Parlament europeu..................

Avui m'he unit a la "cause" a facebook.... "Ponte de amarillo", aquesta causa és promoguda com a campanya electoral de cara a les pròximes eleccions europees, on el PSOE hi presenta com a cap de llista a "J.A. López Aguilar".

El color grog és en el seu honor donat que és nat a Canàries i ja sabeu que entre els plàtans i els canaris (ocells) el grog és el color de les illes.

Vaig tenir l'ocasió d'escoltar-lo quan vaig anar a les jornades del PSC a Tarragona i us puc dir que és molt bon polític, molt bon orador, molt proper i amb les idees d'esquerra molt clares. Les seves expressions són, ja us ho he dit, molt properes a la gent corrent com nosaltres i molt entenedores.

Estaria be que al Parlament europeu hi hagués més poder de l'esquerra que no pas els conservadors, a veure si així es tenen més en compte als petits d'Europa, als minoritaris ( per la llengua) i al canvi del model econòmic per superar la crisi, l'educació, la sanitat, el medi-ambient.....

LLevar-se amb el peu esquerra

Tots els drets reservats.

Després d'una mena d'expressió de mal humor, m'he quedat tant pensant com aquest ànec.

Perquè uns dies ens llevem més alegres que d'altres ?,  perquè malgrat veure que s'aixecat un dia alegre amb cel blau, sol i colors, ens sentim malhumorats?

Segurament te a veure molt en si hem descansat be o no. A partir d'una certa edat el descans a les nits és molt relatiu. Dorms poc i malament, també moure't al llit cada vegada és més dificultós perquè si no et fa mal l'esquena et fa mal un braç o se't han adormit 4 dits de la ma.

En fi, que avui, malgrat ser diumenge, ens hem llevat de mal humor que haurem d'intentar que se'n vagi a un altre lloc com sigui.

Afegeixo un parell de fotos més de flors que us dedico per tal de que ajudin a treure el mal humor per si us heu llevat igual que jo.

Fins un altre dia.

Una mica de música

L'Equador de maig......

Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.

¡ Que depressa passa el temps ! ja estem a mig maig quasi sense adonar-nos. Un altre cap de setmana que podria ser que ens fes bon temps donat que passarà aquesta inestabilitat d'ahir i d'avans d'ahir (segons diuen les previsions) i per tant podrem gaudir d'un dia de sol.

Ja anirà be si és així doncs diumenge tenim el compromís d'anar a una "arrossada popular" a l'aire lliure i si no fa bon temps no la gaudirem massa.

Aquest vespre, tinc una sortida molt particular i que suposo que serà divertida. Un "sopar de dones" amb reunió posterior de "tapper-sex" jejejejeje  Ja em varem fer una altre i ens ho varem passar de "conya".

No ho hagués dit mai que amb l'edat gaudis dels dobles sentits i de les històries picants. Quan era joveneta me'n feia creus de que les dones casades tinguessin aquesta mena de converses. I que consti que de puritana res eh? però està clar, com que era una altra època a mi em sorprenia bastant.

Tornant al maig, no ens en adonarem que estarem a juny, quasi a ple estiu, i aquest segur que també ens passarà volant. No pot ser això, quan més gran em faig, més de pressa em passa el temps i no serà per les meves grans activitats que cada vegada en són menys. Si faig més coses anirà més a poc a poc el temps? o serà a la inversa?. No ho se pas.........

Campions.............

Galeria de Nina Gold. Tots els drets reservats.

BARÇA 4  ATHLETIC DE BILBAO  1

Ja  en tenim una LA COPA DEL REI  -  VISCA EL BARÇA  - 

i segur que molt aviat serem CAMPIONS i podria ser que també aconseguissim la COPA D'EUROPA.....

OE, OE, OEOEOE, OE, OE.

Barça 3 Atlètic de Bilbao 1

Tots els drets reservats.

Avui es jugarà a València la final de la Copa del Rei (la copa del Borbó, com diu un amic meu)

F.C. Barcelona versus Atlètic de Bilbao.

La meva porra: Barça 3 Atlètic 1

No m'agrada el futbol, no el veig mai ni en directe ni per la tele. Però no se com i des de ja fa molts d'anys, el Barça per mi és alguna cosa més que futbol i per tant vull que guanyi el Barça, i que enguany s'emporti el "triplet" que crec que s'ho ha merescut amb escreix.

Avui, malgrat que la cridòria i veure'l per la tele em posa molt nerviosa, miraré el partit i cridaré els gols, i faré els ¡uis! com qualsevol cule i acompanyaré al marit per a que no es trobi sol cridant.

Visca EL BARÇA

Debat al Parlament sobre l'estat de la nació.... Madrid

galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.

Demà dimecres 13 de maig hi haurà un nou debat al Parlament nacional sobre l'estat de la nació.

Una vegada més "todos contra uno". Em sembla molt fort, ja sabem que el President ha de respondre a les expectatives dels votants i que ha de donar explicacions del perquè ha fet les coses d'una manera determinada i el que ell i el seu govern creuen que és el millor pel país. Però el que em sembla fort, és que aquests debats és converteixin en "picabaralles" i que el cap de l'oposició i els portantveus dels partits minoritaris és dediquin a fer retrets, criticar, i fins i tot a perdre el respecte, sense aportar cap alternativa viable, no demagògica i raonable.

Que una sola persona hagi d'aguantar tot això, prendre notes, i replicar un per un a les crítiques i les desqualificacions, em sembla d'una valentia extraordinària.

Tornarem a sentir al Sr. Rajoy a despotricar contra el President, com ja ens te acostumats i com feia el Sr. Aznar, que per cert ja torna a remenar la qua, potser se'n penedeix de no estar en primera línia i vol ser objectiu una altra vegada de les portades de primera plana. Ho deu necessitar el seu Ego, dic jo.

El Sr. Rajoy que semblava que s'havia moderat una mica més ara resulta que torna amb les mateixes tesis del PP dels temps d'Aznar: "Lo està haciendo muy mal Sr. Zapatero".

Per cert, i ja ho se que no te res a veure amb el debat de l'estat de la nació, però que en penseu de la publicitat endegada pel PP sobre l'ensenyament a Catalunya? jo ho trobo vergonyós, d'una manca d'ètica garrafal, qui ha estat el publicista que ha tingut la idea? i qui del PP l'ha aprovada i l'ha tirat en devant? Ja hi tornem a ser, ja tornen a carregar contra els catalans i la nostra llengua. Serà perquè el Barça està a punt de guanyar'ho tot? jajajajajaja..........

L'adolescència

Galeria de Gótico latino. tots els drets reservats.

Dies enrere us explicava els meus records de quan vaig haver d'estar gaire be un any enllitada, i patir 4 operacions quirúrgiques. En aquell post us deia que passat aquell temps hi havia d'altres records però que ja formaven part de l'adolescència i que ja us en parlaria un altre dia.

Be doncs, us en parlaré una mica, o sigui més records. L'adolescència és una època difícil pels joves, és un re-afirmament de la personalitat el que comporta gaire be sempre estar en contra de l'educació rebuda, de les ordres dels pares, i de trencaments de "tabús".

Hi havia una sèrie de normes establertes, no escrites, de la societat, que no es podien trencar. Els diumenges feien "ball" amb música en directe  i anàvem tots a ballar, però quan no tenies "xicot" no podies ballar més de 2 cançons seguides amb el mateix noi, és a dir, un noi et demanava per ballar i ballaves amb ell 1 ball que eren 2 cançons, i llavors te'n tornaves al lloc. Si una noia ballava més de 2 balls seguits amb el mateix noi, ja es deia que eren promesos. Un altra tabú era parlar de segons que amb els nois, fumar, beure, anar al bar, agafar-se de la ma, fer-se petons al carrer, tot això estava molt mal vist i donava a entendre que una noia no era com calia, segons aquelles normes no escrites.

Contra aquelles normes els de la meva generació varem començar a trencar-les, les trobàvem absurdes, i és evident que ho eren. Sempre he considerat que aquella generació va obrir pas als joves d'avui per a que tinguessin més llibertat, més confiança per part dels pares i més racionalitat. També és cert que degut a això ens varem passar en la educació dels nostres fills, "ni tanto ni tan poco" varem passar del "és així perquè ho dic jo" a donar una i una altra explicació dels motius fins el punt que tampoc tenien unes directrius clares, i anaven de trontoll. A l'adolescència ja passa, has deixat de ser un infant però no ets encara un adult i necessites una certa direcció.

Érem un grup d'amics de l'institut, nois i noies, que anàvem junts al ball i varem passar a trencar aquella norma absurda, ballàvem els uns amb els altres els balls que volíem i llavors canviàvem de parella, ballàvem el rock'n'roll, el twist, el madison i fins i tot varem arribar a ballar la "yenca" Érem la revolució del ball i tothom ens coneixia. Els diumenges al matí ens trobàvem al bar de moda, fèiem un vermutet amb patates i fumàvem. Ens saludàvem fent-nos petons a la galta, cosa que no feia ningú que no fos de família, i passejàvem carretera amunt i carretera avall agafats de la ma. 

Per la quaresma, com que no feien ball, anàvem a ballar sardanes que això si que estava permès i per la Setmana Santa, com que era tan avorrida, ni la tele, ni la ràdio podies escoltar, ens anàvem d'excursió a alguna font i passàvem el dia xerra que xarraràs, uns "bocates" i jugant. No ens podíem emportar música perquè no havien sortit els reproductors de cassettes i si n'hi havien no en teníem cap de la colla perquè eren cars.

Era l'època dels primers enamoraments, moltes vegades no correspostos, patíem també, ens semblava que teníem problemes molt grossos i que ningú ens entenia. Aquests trencaments de normes que avui dia sembla que no eren res, ens portaven lluites contínues amb els pares. Si volíem anar al cine a Barcelona a veure una pel·lícula d'estrena, havíem de mentir i recordar tornar a casa a l'hora de sempre. Recordo quan li vaig demanar a la meva mare que em comprés uns pantalons, s'hi va negar en "rodó", finalment els vaig aconseguir a base d'anar insistint, també vaig tenir problemes al posar-me mitges negres espeses i jersei de llana de coll alt i negre (estil Juliette Grecó). La meva mare sempre deia: " ara vas de negre i segur que quan em morí et posaràs de vermell "

El que més ràbia em feia és que els motius principals de fer seguir aquelles normes eren més que res pel "que diran".

L'adolescència és una època en que ets molt feliç i també molt desgraciat, passaves constantment per diferents estats d'ànim, tristor si el noi que t'agradava passava de tu, alegria quan gaudies amb els amics, les "festes particulars", si rebies un somriure d'ell...... Sovint t'oblides que tothom ha passat per l'adolescència i que també els pares han estat joves i que per els teus problemes de l'adolescència ells ja hi han passat i segurament més greus per la diferència d'època.

En fi, resumint, normalment i en general, l'adolescència és recorda com una època de les més felices de la vida de cadesqun, malgrat tot.

Un regal pels sentits i el cor

Què cuinar?

Tots elsT drets reservats.

Estem a cap de setmana i ja no se que cuinaré. Per motius de salut tant el meu marit com jo hem de fer règim. Qüestió de la tensió, colesterol, etc. O sigui que, amanides verdes, verdures, carn i peix a la planxa i poca cosa més.

No em ve gens de gust rumiar com fer  les amanides més gustoses o més atractives, ni la carn ni el peix de maneres diferents de les que m'agraden.

Soc de "plat" jo, únic si pot ser, però resulta que ens hem de cuidar i segons el metge la única manera és fent règim i sobretot peix blau; be, ja m'agraden les sardines, no tant el sorell o la tonyina fresca però està clar que de la manera que menys m'agraden és a la brasa o a la planxa, fins i tot la olor m'ofèn. Haurem de buscar petits trucs per treure la insipidesa.

O sigui, avui amanida d'enciam amb formatge fresc i pernil a la vinagreta de mostassa antiga i bistec de vedella a la planxa amb all i julivert. Demà, pollastre al forn, tan sols amanit amb llimona i pebre i un rajolinet d'oli, amb patates al forn amanides amb all i julivert i poc oli. 

No és gens atractiu gastronòmicament parlant però és sa, diuen, jejejeje. El problema és quan t'agrada menjar variat i se't acaben les receptes i variacions que coneixes. No soc a "cal Bulli" jo.

Potser hauré de tirar dels llibres de cuina per variar una mica més.

Però hem de fer "bonda" que diuen els mallorquins, si volem viure uns quants anys més en condicions de salut millor.

Diversos..........

Tots els drets reservats.

Aquesta setmana, dimecres, vaig anar a menjar una pizza amb la meva amiga Magda. Va ser una estona agradable, com sempre, tot i que ni ella ni jo estem al màxim de moral.

Varem parlar de tot, sobre tot dels fills. També em va tocar una bona repassada per part d'ella repetint-me el que jo ja se i que em diu tothom qui m'estima.

Jo quan em poso al lloc dels altres soc molt bona donant consells i pensant que hauria de fer en el seu lloc però no ho se aplicar en mi.

No repetiré el que ja he dit moltes vegades, ni els propòsits que em vaig fer a primers d'any que de moment han quedat en això "propòsits". Trobo a faltar aquestes xarrades amb la Magda doncs no són tan freqüents com voldria, de fet potser hauria de ser jo qui prengués la iniciativa per trobar-nos però sempre tinc por de ser un compromís (se que no és així) però forma part de les meves pors: rebuig, cares enfadades, llàgrimes, retrets; tot això em fa reprimir-me moltes vegades.

També aquesta setmana he comés un error, vaig parlar d'una persona al blog que no n'hauria d'haver parlat, em sap greu, no es va enfadar però gaire be si. En els moments que ho escrivia no vaig pas pensar que es podria molestar però llavors quan m'ho va dir vaig pensar que segurament a mi tampoc m'hagués agradat veurem reflectida en un escrit públic. Li torno a demanar disculpes des d'aquí. Prometo rumiar més a l'hora d'escriure coses personals.

I ja està per avui, no se si aquest cap de setmana escriuré o descansaré de blog. Potser us posaré un vídeo musical???????

Casament

Tots els drets reservats.

Hem estat convidats al casament d'una filla d'uns amics. Serà el pròxim 6 de juny a un lloc bastant llunyà de la província de Girona.

El curiós és que han posat la condició "sine qua non" de que tothom ha d'anar vestit de blanc, homes i dones. Ostres, semblarem un grup de fantasmes quan es vagi fent fosc.

Diuen que serà un casament senzill, i com que jo ja tinc un vestit blanc ibisenc serà fantàstic perquè no n'hauré de comprar un altre adequat per un casament "al uso", amb el que tinc ja faré.

Avui en dia, quan et conviden a un casament, acostumes a posarte les mans al cap pensant en la despesa que representarà, vestit, sabates, regal, i gaire be per partida doble.

Llavors, comences a pensar en els nuvis i dius, be ja que han tingut el detall de convidar-te per alguna cosa serà, per amistat, per apreci, perquè volen fer partícips de la seva felicitat a la família, amics i coneguts i això vol dir que tu entres en una d'aquestes categories i vas rumiant que et farà falta, com ara en el meu cas que ja estic contenta perquè no hauré de comprar cap vestit de "festa" però segurament que unes sabates si, perquè les que tinc més noves són de color negre i no s'escaurien amb el vestit blanc. En fi, alguna despesa hi haurà, però procurarem que no sigui massa elevada.

Amb la meva manera de ser, quan tan sols falta un mes per aquest casament, ja m'he d'anar mentalitzant i programant per aquest dia, així estaré preparada per anar-hi doncs  no m'entusiasme anar de casament.

Ens acostem a l'estiu

Galeria de Vanda.

Tots els drets reservats.

Estem a 6 de maig i en aquesta setmana s'albira ja l'estiu. Ens està fent un temps molt calorós, amb sol esplèndid i cels blaus.

Diuen que "pel maig, cada dia un raig" però de moment tan sols ho ha fet una mica. Potser dissabte i diumenge, s'ennuvolarà.

"Parte" meteorològic passat per l'Alícia que de meteoròloga no en te res, per no perdre el costum. Be, jo us volia parlar de l'estiu, com sempre jo ja en tinc ganes de que arribi de veritat, amb calor, m'és igual, però dies de sol i cel clar és el que necessito. A veure si així no em fa tanta mandra sortir de casa.

Portar roba lleugera, clara, no haver de pensar que potser necessitaràs un jersei pel vespre per si refresca, fer la migdiada de 20 minuts al fort de la calor (de 3 a 4 de la tarda), refrescar-te amb una dutxa i sortir de capvespre a prendre una orxata, ¡que be! Anar algun dia entremig de setmana a la platja, pel matí, dinar poca cosa i anar a cercar l'ombra i la fresca de la Plaça de les Mèlies amb un cafè amb gel.

Aviat arribarà. Haurem de provar per tots els mitjans de portar a terme aquests desitjos, sobre tot el d'anar a la platja perquè els darrers estius no ho hem fet i ho trobo a faltar.

Avui tan sols unes fotografies

Festiu, descans, i avorriment?

Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.

Avui, primer de maig, Dia internacional del treball, FESTA.

No varia gaire dels altres dies en el meu cas, tan sols que no hi ha l'obligació d'estar exclusivament al despatx unes hores i que el telèfon de l'oficina no sona. Que no cal arxivar (jo es farà demà) que no cal fer cap pressupost, enviar cap mail, ni passar comptes.

Ens hem llevat a l'hora normal, a 2/4 de vuit, més tard que altres dies, però no massa. M'he pres el meu cafè amb llet de cada matí, les pastilles i he netejat la cuina.

Ara aquí em teniu, fent el meu escrit al blog, dient bajanades perquè no tinc cap gana de parlar de la possible pandèmia, dels 100 dies de l'Obama o de les properes eleccions europees i encara menys del govern i els polítics de casa nostra.

Ahir vaig tenir una mala notícia, el fill dels meus amic, en Moi, el varen haver de ingressar a l'hospital per un problema de ronyons. Com és lògic els seus pares estan bastant espantats i ell també. Ja fa temps que tenia problemes de salut però no li trobaven el què, ara sembla però que ja saben que te i al menys potser també sabran com curar-lo. Així ho espero.

En Moi, per mi és com un nebot al que estimo molt, te 2 anys més que el meu fill gran, el dia que va néixer en Joan, aquell matí precisament li estava fent de cangur perquè la seva mare havia de fer uns encàrrecs. Era una criatura tranquil·la, sense cap problema i de molt bon portar. De gran ha estat i és un bon noi, no ha tingut massa sort amb les parelles de les que s'ha enamorat però si ha de ser que tingui parella, ja la trobarà. He parlat amb ell per mitjà del messenger i està força animat però avorrit de l'hospital. Espero que es tracti d'una estada curta i que el guareixin aviat.

Descans d'oficina, i també de la feina de casa, faré la mínima, i després de dinar veuré la tele, pel·lícules o el que facin que em distregui. La qüestió és allunyar l'avorriment de cada cap de setmana sense poder sortir de casa ni anar en lloc.

Be, demà però, m'ho he muntat be amb el marit i me'n vaig a Pineda de Mar perquè la nostra companyia de teatre amateur "Catarsi Teatre" participem a la Mostra de Teatre Amateur que és fa a Pineda de Mar cada any. Presentarem l'obra "Les Amistats Perilloses" que perquè no dir-ho? ens queda molt be. O sigui, res d'avorriment aquest "finde"