Foto de Ade. Tots els drets reservats.
A L'Ametlla del Vallès, on ara hi estic vivint des de fa ja 10 anys, ningú parla dels Millet i dels fets del Palau, si se'n parla és a "sottovoce" i com d'amagatotis entre alguns clients habituals del cafè. És com si fossin intocables perquè són els "senyors del poble" els rics de veritat vaja. Qué passa amb la gent de l'Ametlla? perquè no es te en consideració als que no hi són nats? i en canvi es suporta i es consent que gent benestant humiliïn? Un exemple: la dependenta d'una verduleria quan anava a portar la comanda als Millet, la feien entrar per la porta de servei i eren incapaços d'ajudar-la a descarregar.
Perquè ara que tothom sap de quina manera s'ha enriquit més, també callen? La gent de poble són així, es deixen emmirallar pels qui tenen diners i se les donen de catalanitat i ametllatans amb "pedigree"
Avui he llegit l'article de'n Joan Barril a El Periódico, que a titulat "La Burgesia d'Alí Baba" que us recomano, perquè ja no analitza tan sols el fet dels fraus i robatoris sinó que ens parla de la gran burgesia catalana i la confiança malmesa en ella.
També és va com reverenciar al Sr. Jiménez de Parga que estiueja i ve sovint a l'Ametlla fins el punt que se'l va fer "fill predilecte", títol que més tard se li va treure després de les seves polèmiques declaracions anti-catalanistes. Ningú en parla però, i aquest senyor continua venint i a les botigues on hi fan comandes, les seves llistes de comanda telefònica passen per davant de tothom.
7 comentaris:
Avui et toca a tu... Passa't pel meu bloc. Una abraçada.
Vinc de ca el de mes amunt he donat una ullada rapida a casa teva. Alguns dels teus comentaris a cal Jaume hem dèiem que algun dia t'hauria de visitar, i lla veus un dia per l'altre...
Això que expliques avui es el pa nostre de cada dia a tots els pobles i poblets.
Dons no res, que escriguis sense la pressió de l'obligació i et serà mes fàcil. Tots temin moments de baixada, però es supera.
Una salutació des de la terra del calçot.
Gràcies per la visita, ja he anat a casa teva. Això de "buscant el Nord" no està gens malament i no siguis modest que escrius molt be.
Una salutació des del Vallès Oriental.Ens anem visitant.
TAN RESPECTA POR UNA FAMILIA DE CATALANS DE FRANCO?.INCREIBLE¡ AQUEST VAN ESTAR EMBOSCATS A SAN SEBASTIAN,VIVIN COM "PACHAS"MENTRES PER AQUI PLUVIAN BOMBES.
JUGANT AMB BCN.
ei!
Davant tots aquests comentaris m'he quedat mut i sols vull dir què
"QUE DINER FEMER"
"NO HI HA UN PAM DE NET PER ENLLOC" “SON MALALTS A COSTA DELS ALTRES”
La riquesa, la fama i el poder enlluernen i caiem en el servilisme, és trist, però és així. Ara tothom sabia el que feia aquest senyor, però ningú no piulava amb tal de tenir un raconet al Palau. No som en èpoques de tanta misèria com per esdevenir tan servils, això és el més trist. La pèrdua de la dignitat.
...i això passa a l'Ametlla i a tot arreu, per desgràcia. N'he vist molts exemples.
Publica un comentari a l'entrada