15 de desembre 2010

Cap reflexió des de fa un mes!!!!!!!!!!

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.
Veig que fa més d'un mes que no he escrit en aquest estimat blog. Pobre!!! el tinc abandonat. En aquest moments, que ja han passat la meitat de les Festes, em ve de gust escriure alguna cosa.
Aquest any ha estat un any de canvis importants. Canvi de domicili i canvi de algunes coses quotidianes que no anaven per bon camí i que s'havien de plantejar d'una manera més positiva.
Han passat ja 6 mesos des del primer canvi i ara puc mirar-ho en perspectiva i veure que no ens varem equivocar al prendre la decissió. Tot ha anat més be del que em creia i malgrat sentir una anyorança, sobre tot de la gent amiga, de mica en mica tot va anant com sobre rodes.
Com deia ja ha passat el Nadal i Sant Esteve, festes que hem viscut en família i de manera tradicional. Hem fet "cagar" el tió, hem saborejat l'escudella i carn d'olla (feta a conciencia per ser Nadal), els pica-pica, i el rostit; ara queden més pica-pica, rissotto, vedella amb bolets, marisc i canelons. No ens oblidem dels torrons i les neules que gaire be ningú en menja per estar massa tips. I la setmana vinent passaran els Reis Mags i ens portaran regals als qui ens hem portat be durant l'Any............. Jo m'he portat molt be!!!!!!!!!!!!!! (a veure que cau).
No comentaré ara en aquests dies res de política ni de coses passades els darrers mesos. Estem de Festes i com sempre durant aquestes Festes, la gent ens aturem per viure-les de la millor manera possible i creient que una vegada passades ja serà el moment de tornar a les reflexions i anàlisi, pensaments positius o no, reivindicacions, o el que ens vingui de gust parlar i escriure.
Per tant, ja em despedeixo i us desitjo a tots:
UN MOLT BON I PRÒSPER ANY 2011, un bon comiat del 10 amb la companyia dels que us estimen i aprecien.
(ei, escric des d'un altre ordinador i aquest no corregeix el català, per tant disculpeu si hi ha alguna falta ortogràfica)

13 de novembre 2010

Ja estem en "campanya electoral"

Galeria de Emrank. Tots els drets reservats.
Tardor i eleccions a la Generalitat. Resten tan sols 2 setmanes per a que els catalans decidim qui ha de governar i gestionar la Generalitat de Catalunya i el nostre Parlament.
Ara és quan tots els polítics i partits ens demanaran el vot, i ens diran tot allò que creuen que el ciutadà vol sentir: que serem independents, que acabaran amb l'atur i la crisi, que tindrem més seguretat, que no es tocaran les pensions, que governaran amb transparència, .......jajajaja.
Per això són les enquestes referents les preocupacions principals dels ciutadans, per orientar als polítics sobre el que han de dir. Aquests ho diuen però no diuen com ho faran i quines seran les seves prioritats, l'únic que saben fer en campanya és criticar el que creuen que s'ha fet malament, treure drapets bruts al sol i prometre, prometre i prometre. No se'ls acut dir que és el que ells haurien fet, de quina manera i el perquè.
És com si tots els que es presenten per governar-nos haguessin de demostrar que volen canviar perquè els que hi ha fins ara no ho podien haver-ho fet pitjor. I per força els que han estat governant s'han de defensar. Són els únics que poden dir que és el que han fet en 4 anys de govern i les intencions i prioritats que tenen per continuar, el perquè volen continuar i explicar que creuen que manca fer per tirar en davant Catalunya i com ho faran si guanyen els suficients vots.
Els vots, d'això és tracta, aconseguir vots, però malauradament el ciutadà no està encara prou conscienciat per creure que el seu vot és imprescindible i malgrat tingui una formació política de preferència l'anar a votar no és la seva prioritat (pensa que no vindrà del seu vot) si hi ha hagut plans de lleure amb sortida familiar. És una pena que encara avui en dia en aquesta jove democràcia ens oblidem de la importància que tenen les eleccions. No veig normal que cada vegada més hi hagi menys participació. Desencís? emprenyamenta? creure als demagogs? pensar de veritat que tots els polítics són "los mismos perros con distintos collares"? Res d'això és motiu suficient per no anar a votar exercint un dret que tant ens va costar guanyar després de la dictadura.

26 d’octubre 2010

Massa dies sense escriure.............

Galeria de Fours and feathers, Tots els drets reservats.
Si, han passat massa dies sense escriure aquí tot i que vaig dir que ho tornaria a fer més sovint.
Com diu un amic les coses s'han de fer perquè vingui de gust fer-les, no pas com obligació i per tant li he fet cas i he reposat una mica de blog.
Si he de ser sincera, no és que sàpiga gaire be de que escriure. Hi ha molts temes a tocar i més que estem ja en pre-campanya /campanya electoral.
Les eleccions, declaracions de polítics, re-estructura o remodelació del govern, els fins ara opositors als governs (tant d'Espanya com de Catalunya) que van deixant anar "perles" per emportar-se vots. Demagògies, masclisme (el Sr. alcalde de Valladolid, li dic senyor per educació no per que ho sigui), violència de gènere, crims, corrupció, la "p" crisi que no s'acaba, les retallades............... en fi un munt de temes dels que parlar i opinar.
En època d'eleccions és lògic que es miri d'acaparar l'atenció del ciutadà però crec que es passen molt. El ciutadà no és gens babau i de mica en mica va agafant experiència per entendre els que li demanen el vot. Poden veure i distingir molt be la manipulació de la realitat, la demagògia de la veritat i el que voldrien és que les coses les diguessin entenedores per a tothom en el llenguatge del dia a dia de tots.
Al meu parer crec que els governants que es presenten a la re-elecció han d'explicar si han assolit el programa que varen dir que portarien a terme, les coses que han fet pel país i els ciutadans, com i el perquè i a més les que si se'ls vota de nou volen continuar fent. I en quant als opositors que volen guanyar i governar el que han de fer és explicar el perquè ells creuen que no s'han fet be les coses, el perquè i com les haurien fet ells, al mateix temps que ens diuen i ens expliquen que faran si guanyen, com ho faran i el perquè.
No porta a cap lloc iniciar picabaralles de pati de col.legi treient draps bruts per a que se'n parli força i allunyi l'atenció del que importa.
És aquesta manera de fer campanya el que crec que cansa molt als votants i que els fa opinar que tots els polítics són iguals. Es punxen els uns als altres i piquen, sense adonar-se que la "c...."
En una família, els pares saben perfectament de quina manera són els seus fills, però les crítiques són admeses dins de casa, que ningú de fora els toqui perquè sortiran en la seva defensa
aferrissadament. També la família és un exemple de com s'ha de gestionar, si hi ha crisi i els diners no arriben es fa un reajustament de l'economia familiar, com? doncs, en lloc de vedella, pollastre, en lloc de marisc, sardines; en lloc de renta-vidres, aigua i paper de diari; sortides de cap de setmana amb el menjar de casa; en lloc de fer 2 maquinades de roba diaries, mirar de reduir-les al màxim i fer-ne 2 a la setmana, i així anar fent fins a remuntar si és possible. Els fills segur que protestaran quan se'ls redueixi la quantitat setmanal per a oci, quan vegin que el que hi ha per dinar no els ve de gust però no hi ha res més, faran vaga a la seva manera, amb morros, contestant de mala manera...... però finalment veuran que el que hi ha és el que hi ha i que s'hauran de conformar.
De no saber de que escriure me'n he anat per les branques. Opinions meves, continuaré i aniré reflexionant i opinant.

10 d’octubre 2010

Octubre, la tardor............

galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.
Ja hem arribat a la tardor. De mica en mica i sense adonar-nos ens anirà arribant el fred i ja serem a l'hivern. És l'estació de l'any que menys m'agrada i que se'm fa més llarga. Fred, pluja, foscor, tot plegat molt depriment per a mi.
De tota manera, tot i que la tardor és un anunci de l'hivern (que no m'agrada gens) encara hi ha dies que conviden a sortir a passejar. Passejar pel camp i la muntanya per la tardor et dona també una sensació de pau i serenor donat els colors que han anat canviant tant des la primavera; marrons, ocres, vermells, grogs i també verds, un ventall de colors que ens mostren quan de rica és la terra i la natura.
Després d'aquests passeigs en bona companyia, tornar a casa, encendre la xemeneia i preparar un bon te i continuar amb la bona companyia pot esser una vetllada íntima i tranquil·la gaudint de la conversa o discussió (que també).
Hàbits perduts i que hauria de saber tornar a recuperar. A veure si enguany ho faré.

29 de setembre 2010

Dissabte 25, concert revival LOS TELLEN'S

Us passo un link de VOT per si us interessa seguir el reportatge que varen fer del concert.
Gravació d'un Cd., TELLENS - QUASI 50 i edició del llibre TWIST AGAIN Los Tellen's 1964 - 1968, de Marina Martori.
Va ser un "concert" amb molta marxa, les cançons de la meva joventut i records molt agradables.
És bonic recordar però no vaig sentir nostàlgia del temps passat, de fet a les nostres vides tot i que l'època juvenil va ser molt important, cada moment i cada època viscuts han estat molt especials i per tant és bo recordar però no sentir pena perquè no hem acabat encara de viure i l'avenir segur que també serà molt especial.
Espero que us agradi el reportatge de tele. VOt.

20 de setembre 2010

Defensores de la igualtat

Tots els drets registrats.
Des que vaig començar a militar en un partit polític ho vaig fer també com a defensora de la igualtat de drets i deures de les dones.
S'ha aconseguit molt amb les lleis però malauradament la nostra societat encara peca de menystenir a les dones, com sempre a l'home se li suposa la capacitat i la dona sempre ho ha de demostrar,
La Llei ens empara però dia si dia també hi ha energumens que pegan, maltracten i assassinen a les seves parelles, esposes o companyes.
Avui he descobert un web que recull comentaris i blogs de les lluitadores per la igualtat, us en passo el link per si us interessa.

23 d’agost 2010

Tenir voluntat

Tots els drets reservats.
Confesso que jo de voluntat no en tinc massa. De tota manera però sempre m'he preguntat que és tenir voluntat?
Per la majoria de la gent tenir voluntat és fer-se un propòsit i complir-lo, com per exemple deixar de fumar o començar una dieta per aprimar-se els quilos que sobren.
És en aquests propòsits sobre tot en els que la meva voluntat falla. I em falla perquè fer-me aquests propòsits, malgrat que tothom diu que és per la meva pròpia salut i benestar, va en contra de la meva voluntat, paradoxal oi?.
El meu benestar no m'ha preocupat mai i tothom em diu ara que m'hauria de preocupar més i estimar-me més. La meva fita a la vida ( a part de la feina, els interessos, l'amor i la cultura) ha estat sempre el benestar dels demés, dels que m'envolten, que estimo i que formen part de la meva vida.
Després d'anar més d'un parell d'anys al psicòleg, he arribat a la conclusió de que si que m'hauria d'haver estimat a mi mateixa molt més, però que ara ja és massa tard per canviar la meva manera de ser i de fer. He assolit un estat de benestar amb la família precisament perquè no he estat gens intransigent i de molt petita vaig aprendre a cedir tot i que anés en contra del que jo volia en realitat.
Em considero una dona independent i ara que necessito dependre una mica d'algú em fa mal. Sigui perquè jo he estat pendent dels demés i he vist les necessitats que tenien i les he cobert sense que m'ho tinguessin de demanar, i trobant-me que jo ho he de fer doncs això, em fa una mica de mal.
Tornem a la voluntat, per mi tenir voluntat és complir amb les obligacions del dia a dia encara que no en tinguis ganes i perquè jo he entès sempre que abans és l'obligació que la devoció. No m'agrada rentar plats, no m'agrada fregar vidres, odio haver de treure la pols, però de manera voluntària faig totes aquestes coses perquè és el que toca pel benestar familiar.
He anat a gimnàstica, he fet cursets de català i d'anglès, he anat al cinema sola, he anat a reunions, he sortit amb les amigues; per tant no puc pas dir que m'hagi privat de res del que volia fer. Això si, totes aquestes activitats han estat fetes sempre tenint en compte horaris i dies que no interferissin en les meves activitats familiars.
Per mi és això la voluntat, fer coses que t'omplen i perquè les vols fer, no perquè et diguin que ho has de fer pel teu propi benefici, si no em ve de gust fer-les ja no és en benefici meu veurem obligada a fer el que no vull.

22 d’agost 2010

Música pel diumenge.

NINA SIMONE; una magnífica cançó i una versió extraordinaria.

16 d’agost 2010

A la meitat d'agost.

Focs artificials. Tots els drets reservats.
Ja estem a la meitat d'agost, això vol dir que ja ens queda poc de gaudir de l'estiu. Hem tingut turmentes, xàfecs, vent i fresca durant uns quants dies. Avui sembla que de moment ens farà bon temps, al menys el matí s'ha llevat amb sol i cel blau.
L'agost és el mes de les Festes Majors de la majoria dels pobles d'arreu de Catalunya, Festes Majors que enguany s'han vist minvades, en quant a espectacles, per la crisi econòmica que estem patint, però que continuen i on la gent de cada ciutat, poble i poblet intenta passar-ho be i participar en tot el que es fa.
Quan jo era jove, també es feien les vacances per l'agost de manera majoritària, i a mi m'hagués agradat més fer-les pel juliol perquè normalment si et plovia a mitjans d'agost, el temps ja refrescava i adéu platja. D'uns anys enrera sembla que ha canviat una mica la metereologia donat que darrerament les turmentes d'estiu ens arribaven pel setembre i d'aquesta manera semblava que l'estiu fos una mica més llarg.
Enguany però, hem tingut hivern i primavera amb els comportaments propis de cada temporada i pel que sembla també serà així l'estiu, i tot i que potser ens torni a fer calor, aquesta ja no serà tant xafogosa com a ple estiu.
Diuen que els anglesos quan no saben de que parlar parlen del temps, avui sembla que a mi m'hagi passat el mateix.
Miraré d'esbrinar dins la memòria per escriure algun record que us pugui ser interessant.

07 d’agost 2010

Música pel cap de setmana.

Sempre m'ha agradat aquesta copla i per això avui us la poso. Potser entendreu alguns que és una provocació però no ho he fet per això, simplement ha estat perquè m'agrada i com que la situació que descriu la lletra jo la he viscuda, quan l'escolto no puc evitar emocionar-me. Cor boig, es pot estimar dues pàtries a la vegada? jo si puc.

30 de juliol 2010

Agraïment

Galeria de Key QTR. Tots els drets reservats.
Ja fa dies que volia fer aquest post d'agraïment però dubtava perquè és molt personal.
Avui però m'he decidit, al cap i a la fi aquest blog va una mica de tot però també de reflexions personals i sentiments.
Escric doncs aquest post en agraïment a una persona molt estimada, que fa 38 anys que el conec perquè li vaig donar la vida al mateix temps que em convertia en mare. Com veieu és tracta del meu fill Joan que fa dies va escriure un post al seu blog on reflectia els seus sentiments en vers els seus avis i els seus pares.
Llegir-lo em va omplir d'orgull. Dins meu vaig pensar: mira que és difícil ser pare, però sembla ser que no ho hem fet tant malament.-
En el seu escrit parla de l'educació rebuda, dels valors ensenyats, de l'amor rebut, de la cultura i dels sentiments. M'ha fet adonar que hem estat molt importants per ell malgrat que no ho hagi expressat d'una manera oberta i carinyosa massa sovint.
Els fills ens estimen i ens donen amor a la seva manera, però tot allò que tu has fet per ells per amor de pares ells ho retornen en escreix als seus propis fills. És així, és llei de vida i així serà sempre.
Per tot això, fill, t'agraeixo moltíssim el teu escrit. Agraeixo el teu amor, la teva estimació, la teva dedicació i sobre tot la dedicació a tota la teva família.

05 de juliol 2010

15 dies han passat. ESTIU

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.
Ja fa 15 dies des del meu últim escrit, en ell parlava de l'estiu que semblava que no volia arribar.
Doncs JA EL TENIM AQUÍ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ amb temperatures molt altes i cel blau radiant.
Segurament per culpa d'aquesta calor (begudes fredes, canvis de temperatura, etc...) he agafat un refredat d'estiu d'aquells que costen tant de marxar. Enguany que puc gaudir de piscina a peu de terrassa per culpa d'aquest refredat tan sols m'he banyat a la piscina una sola vegada.
Ja estic millor però i espero que per la pujada de temperatura que han previst els homes del temps a partir del dijous, malgrat quedi una mica de tos (fumut tabac) podré refrescar-me i fer una mica d'exercici al mateix temps a la piscina.
Ja tenim totes les coses al seu lloc, a casa ja no sembla a "can seixanta" i de mica en mica anem resolent petites coses. Varem pintar (un pany de paret només) hem penjat cortines, connectat teles i TDTs, triat discs i CDs. i llençat un munt de coses inútils que guardàvem per sentimentalisme.
Tot apunt per continuar amb més il·lusió la feina i la vida.
Aquest cap de setmana se'ns prepara be. Anirem a la muntanya amb els amics Xavier i Magda. Sortida programada abans de la convocatòria de la manifestació, per tant aniré a la manifestació en el pensament i l'ànima.
Fins aviat.

21 de juny 2010

L'estiu aviat, setmana dels Joans

Galeria de Flo. Tots els drets reservats.
En teoria demà serà la nit més curta de l'any i començarà l'estiu. Dic en teoria perquè fins ara, calor el que és diu calor, no n'ha fet gens. Molta pluja, nits fresques, i el sol escàs. Confiem en que de veritat aquesta setmana ja ens arribarà l'estiu com cal.
Dimecres serà la revetlla de Sant Joan, focs, artificis, petards i alegria, coca de pinyons, de fruita o de crema i cava que no en falti. Donada la gran crisi i la por, potser la gent no anirà tan massiva ment a les revetlles populars i és tornaran a fer a casa als terrats o les terrasses com és feia ja fa molts anys; família, amics i veïns, una bona música per escoltar i ballar però que permeti parlar i com a molt tard a les tres de la matinada a dormir.
En la meva opinió, que val poc, aquesta manera de fer les revetlles era més autèntica. A les cases on hi havia un Joan o un Pere o Pau és preparava la terrassa (o terrat) amb "banderetes" i és sopava amb la família i a l'hora de la coca, cava, petards.... arribaven els veïns i els amics convidats per celebrar-ho tots junts. Abans però de sopar, la quitxalla (vigilada pels pares anaven a veure encendre el foc que s'havia muntat amb la llenya (escombres, cartró, cadires velles,....) que havien anat recollint per les cases des de feia un mes abans. Els focs s'han anat perdent donat el risc d'incendis, encara se'n fan alguns però amb permís i controlats per la guàrdia urbana.
Al parlar així no és que vulgui tornar en darrera en el temps, però tal com és fa avui en dia, em passa igual com el dia de la mare o el dia del pare, una mica massa comercialitzat i sense autenticitat. Sembla que per divertir-se i celebrar alguna cosa s'hagi de fer per força en un lloc ple de gent, a "bombo i platillo" i gastant força calers.
De Joans a casa n'erem 4, ara ja en som només 3 però no deixarem pas de celebrar els Joans i farem com sempre s'ha fet un bon dinar familiar a casa amb el menú habitual d'aquest dia, o sigui el que més els agradi als Joans.
Passeu-vos-ho molt be doncs i aneu en compte amb la beguda i la carretera.

11 de juny 2010

Sant Antoni de Vilamajor

He hagut de recorre a les fotos de mostra de Microsoft perquè estic escrivint aquesta entrada des de l'ordinador de l'altre despatx, el meu torna a ser a l'hospital de PC's, i és clar en aquest ordinador no hi ha les meves fotos.
Be com ja us dic al títol ja estem a Sant Antoni de Vilamajor, un petit poble al peu del Montseny.
Gaire be ja tenim tot colocat, ens ha costat dues setmanes, ara ja queda molt poc, anar a Ikea a comprar una taula i 2 cadires per la cuina, una taula pel meu despatx (la que tenia a L'Ametlla era enorme i quasi no em puc moure) i potser una taula i quatre cadires per la terrassa, be això últim ja ho veurem doncs de moment no és pas imprescindible.
Començo a conèixer alguns llocs de San Antoni, bar del poble per anar a fer el cafè de tant en tant, cafeteria-pizzeria, la fonda, bancs i caixes, la carnisseria, la peixeteria, l'estanc i els diaris. En aquestes dues setmanes he sortit molt poc però de mica en mica ja ho aniré fent. M'agrada la gent, és de la que et saluda pel carrer i et diu bon dia encara que no et coneixi. Ja conec a un parell de veins que es veuen molt amables i agradables.
Tindrem ocasió de presentar-nos a tots els veins de la comunitat per la revetlla de Sant Joan doncs es ferà un sopar al carrer i ens hi hem apuntat, espero conèixer els que tinc al pis de dalt de casa meva per veure com són, ja tinc alguna queixa (potser no de massa impostància) però esperaré a coneixer-los per dir alguna cosa.
Això és tot, ja us aniré tenint al corrent, i continuaré fent entrades procurant tocar els temes d'actualitat més candents i no tant de mi i dels meus.

16 de maig 2010

Més música

Diana Ros.

De diumenge a diumenge

Rosa encadenada. jrrof. Tots els drets reservats.
De diumenge a diumenge perquè he estat tota la setmana sense visitar i escriure alguna cosa en aquest estimat espai.
Tot i que m'ho passo força be escrivint em costa trobar de que parlar o que explicar i com que ara estic bastant més ocupada que abans ho vaig deixant.
Quan vaig començar a escriure aquí vaig fer també un cicle de receptes de cuina casolana de casa nostra cada diumenge. A la meva manera, que no soc cuinera jo, però que creia que podrien ajudar a joves que els agradés la cuina i podessin aprendre a fer aquells menjars de sempre i de cada dia que ja sense adonar-se'n s'havien anat perdent a casa seva per culpa de les presses del dia a dia (feina, estudis, oci, etc...)
Saber fer un bon estofat, una escudella, un arròs a la cassola, una paella marinera, coure llegums, uns canalons, uns macarrons, uns fideus a la cassola, un bon rostit... en definitiva la nostra cuina, vaig pensar que podria ajudar a algú. Cuina sana, alimenticia, i en mesura bona dieta, poden contribuir al benestar d'una família. Els capricis de: "hamburgueses, patates fregides, pizzes, frankfurts".... estan be de tant en tant i no massa sovint , no maten a ningú però el plaer del paladar no s'ha de deixar de banda i la veritat és que aquests capricis culinaris foranis de bon paladar res.
He recordat el perquè vaig voler escriure les meves receptes de cuina com hagués pogut explicar els meus escrits referents a: la lluita per la igualtat de les dones, la meva catalanitat, els meus orígens, la meva opinió sobre la immigració, sobre els polítics, o la meva infantesa i adolescencia.
Mirat així han estat bastants temes i variats els que he tocat en el meu blog, sempre, naturalment des del meu punt de vista, i ara em trobo que escriure de segons que pot ser repetitiu i que penseu que ja he arribat al punt d'explicar "batallitas" però és igual, tot i que segur que no escriuré diàriament tornaré a fer-ho més sovint, opinant sobre els temes més candents de l'actualitat o explicant-vos la meva vida, que segurament poc us importa però a mi em va molt be com a teràpia.
I avui com que és diumenge, també us posaré un vídeo musical.

06 de maig 2010

Sense novetats

Tots els drets reservats.
Fa dies que tinc el blog oblidat, des de Sant Jordi, que us vaig felicitar amb una rosa vermella.
No tinc gaire cosa per explicar, d'aquí el títol d'avui. A part de que ja ens falta poc per canviar de casa i de que amb tot el dolor del món ja no tenim els gossos......... res més de nou.
Passo molt de llegir articles sencers del diari, me'n assabento del que passa al món d'una manera superficial llegint tan sols els titulars.
En definitiva, com que no està a les meves mans canviar les coses en general i que afecten a tot el món, crec que el més positiu per mi serà tornar-me una mica més egoista i pensar més en el meu propi benestar i el dels meus i deixar els problemes dels demés a les mans de qui si que ho pot arreglar.
Be, ja us deixo, me'n vaig a fer el dinar que avui malgrat ser dijous no serà arròs. Hem decidit fer "migas de pastor" fa poc que les vaig aprendre a fer i em surten boníssimes.

21 d’abril 2010

Massa de pressa..........

Fotos de: Judith406, Chuc Hunts i Four and Fourthers.
Tots els drets reservats.
Passa molt de pressa el temps, massa........ L'abril ja s'acaba, tan sols queda una setmana i ja haurà passat l'aniversari de l'avia i el del comiat.
Entrarem al maig i la primavera es farà sentir molt més, malgrat la dita "pel maig cada dia un raig" el sol el veurem molt més sovint i ens escalfarà més.
Diumenge que be, dia 25, és farà a moltissims municipis la consulta popular "Catalunya decideix" que segurament sortirà com als altres llocs on ja s'ha fet, SI a la independència, però ja ho vaig dir una altra vegada, tots estaran molt contents però Quanta gent anirà a votar a cada municipi pel SI? perquè els que decideixen que NO no hi van i per tant malgrat que el SI serà majoritari, al meu parer no serà representatiu doncs amb un 20/30% de votants no es pot creure que tothom vol la independència.
Mireu si passa de pressa el temps que pel juny ja farà 32 anys de les primeres eleccions democràtiques pel Govern i Parlament de Catalunya si no ho recordo malament. Ara molta gent ja no es conforma amb això, vol ser independent. Perquè no viuen la realitat del moment històric en el que van néixer? volen tornar als antics regnes? Catalunya i Aragó, Castella, Navarra ? Per convèncer fan servir pura demagògia i aporten greuges actuals i històrics alimentant un odi que no te raó de ser.
Be, ja n'hi ha prou, crec que ens hauríem de preocupar molt més de coses que ens passen en general, infraestructures, educació, sostenibilitat, feina, salut, immigració......... "crisi"... i posar-hi tots el coll a una com a FUENTEOVEJUNA. Els nostres representants polítics haurien de deixar estar les seves desavinences i ganes de poder i fer el que cal fer treballant tots a una pel be de la ciutadania i deixar de banda els seus interessos polítics, que per això són els nostres representants i per això els hem votat.