28 de febrer 2009

Rutines

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
He llegit en un blog el que ocasiona un canvi de rutines. De fet tota la nostra vida és basa en rutines que al llarg dels anys han anat canviant per les diferents situacions en les que ens hem trobat.
Jo sóc persona de rutines i de programacions, si el meu cap no preveu sortir al capvespre i ja estic en situació de "mandra" si m'ho proposen, precisament perquè no ho tenia previst em fa encara més mandra. Sóc de llevar-me a una hora determinada i sembla que el meu cos sigui un rellotge perquè em desperto sempre a l'hora, una vegada llevada comencen les rutines: lavabo, bata, cafè amb llet, cigarreta, pastilles, lectura. Aquesta rutina em suposa un relax de mitja hora i una posta apunt per començar la feina, passat aquest temps noves rutines: dutxa, vestir, posar en marxa l'ordinador, correu, blogs, diari i post. Tot això una hora més i a continuació la feina de l'oficina.
Jo també hauré ara de canviar una mica aquestes rutines. Si vull sortir de casa hauré de programar-ho per en davant i combinar les sortides amb el marit, primer jo, després tu. D'altra banda també la neteja l'haurem de programar i repartir així com la roba bruta, la neta, els armaris, la cuina, etc... ¡ostres! només de pensar-hi ja m'entra "cangueli". Planificació, programació i de tant en tant un trencament de rutina (si és possible) però programat per en davant perquè si no m'he mentalitzat de que he d'anar a un sopar o de visita als amics; mal assumpte, d'imprevist no en tindré ganes.

27 de febrer 2009

Divendres 27 de febrer.........

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
Un altre cap de setmana i final de mes. Se'ns apropa la Primavera i podrem tornar a gaudir de més dies seguits de sol i cels blaus, amb els colors de les flors, el verd de les herbes i dels arbres.
Per motius que no venen al cas m'he quedat sense ajuda per cuidar de l'avi i haurem de canviar algunes coses del dia a dia. Menys hores d'oficina o be començar a treballar de les 7 del matí fins les 9, de les 11 fins les 14, les tardes però no hi haurà variació. De tota manera haurem de programar-nos les sortides de casa i a més fer-les per torns doncs ha arribat el punt en que l'avi no és pot quedar sol si està llevat.
En aquests moments se'm fa una muntanya, però suposo que una vegada hagem agafat la rutina tot anirà més be.
No se si aquest diumenge gaudiré dels fills i els nets, si pel que sigui no els veig els aniré a visitar entremig de la setmana vinent.
Finalment aquest post sembla més una agenda de coses a fer que un article amb un tema concret. Va com va, m'ha sortit així, la veritat és que els temes dels diaris se'm fan feixucs per parlar-ne d'ells, política? corrupció? eleccions a Galícia i a Euskadi? guerres? fam?.......... deixem-ho per un altre dia.

25 de febrer 2009

El pa, els ous, les patates.... i la crisi

Tots els drets reservats.
Cada vegada costa més diners omplir el "carro de la compra", hem anat reduint l'import a base de comprar marques blanques en lloc de les que estàvem habituats.
Ens hem acostumat a llegir els preus de cada producte que compres (cosa que jo particularment amb el menjar no feia) i a triar el que està més be de preu. Tot i això, no hem sabut encara prescindir de: el cafè soluble (negre i decaf.), les galetes, els postres extres, embotits i mantegues per els esmorzars i berenars, l'oli d'oliva de qualitat, etc....
Per sort, ja no tinc criatures petites a les que hagi de tornar a acostumar als berenars i esmorzars senzills amb molt de pa i poc "companaje": pa amb oli i sucre, pa amb 1/2 presa de xocolata, pa amb llet, pa amb "formatgets", plàtan amb pa...... ben acostumats a menjar poc pa i molt de pernil, formatge, pernil dolç, fuet, etc..., ho tindria molt difícil.
Però si que és veritat que com quan jo era petita i la situació econòmica no era pas per fer grans despeses amb el menjar i les criatures estàvem acostumades a les patates xafades, dia si dia també, als cigrons, a l'arròs vidu, les bledes, el bròquil i la coliflor i als plats únics; haurem de tornar-hi, mengem més pa, més patates, més llegums, sardines en llauna, pollastre, ous, sardina fresca, sorell, boga, maires, barat, llomillo, llonzats de porc, enciams, escaroles, tomàquets (res d'envasat i net) al cap i a la fi, això és la "dieta mediterrània" que diuen que és la millor per la salud.
El bacallà era de pobres i se'n menjava força, la mare el comprava sec i el deixava en remull els dies que calia (així era més barat) per fer-lo enfarinat i fregit i amb una bona samfaina al menys un dia a la setmana. Ara ja no ho podem fer, és caríssim, a més el bacallà que venen ja no és tant sec i és difícil saber els dies que l'has de tenir en remull. La vedella entrava molt poques vegades a casa també perquè era excessivament cara, (com ara) fins i tot el pollastre era car, se'n menjava per la Festa Major i per Nadal, per sort ara és la carn més barata i d'un pollastre sencer se'n treu molt profit (carcanada, potes coll, pedrer i ales per fer brou i pits i cuixes a la planxa o rostit per sopar o dinar com a complement de l'àpat) a part de que sencer també és més barat.
Hi ha uns tòpics que han fet que anem variant la nostra manera de menjar, com per exemple: el pa engreixa, més de 2 ous a la setmana no són bons pel colesterol, la pasta engreixa, les llegums també engreixen, ...... Tot això no és cert, el pa engreixa si l'acompanyes de molta proteïna o el banyes en oli o salsa, els ous en truita o passats per aigua són un bon aliment proteïnic dels que se'n poden menjar fins a 3 vegades a la setmana, la pasta tampoc engreixa si no l'acompanyes de proteïnes, les llegums tampoc engreixen i són necessàries, bullides i amanides amb oli cru (res d'estofats, ni cansalades), o sigui que tornem-nos a acostumar a cuinar i a menjar sa, prescindint dels dolços, de tanta carn, oblidem-nos dels segons plats un o dos dies a la setmana i potser d'aquesta manera estarem més sans i el "carro de la compra" no ens serà tan carregós i podrem anar superant la crisi.
Qui dia passa, any empeny.

23 de febrer 2009

Els "OSCAR"

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.
Aquesta nit passada s'han donat els premis OSCAR de l'acadèmia de Hollywood.
Per més "cantat" que estès que Penélope Cruz aconseguiria l'Oscar a la millor actriu de repartiment, jo tenia els meus dubtes perquè potser com que ja li havien donat d'altres premis, aquest no l'aconseguiria.
Però finalment ho ha aconseguit, radiant, emocionada, elegantíssima, rebia l'Oscar i l'agraïa als directors que varen confiar en ella, a la família i sobretot als actors espanyols i als milers d'espectadors de televisió que s'havien llevat del llit per veure l'entrega.
Jo me'n alegro, la considero una molt bona actriu, ja a VOLVER estava fantàstica, jove, guapa, simpàtica. No entenc que hi hagi els comentaris que comencen a haver de que no s'ho mereix, que no és una bona actriu, i que si està on està és per haver sabut relacionar-se i els "novios" que ha tingut.
Som un país d'envejosos, sempre ha estat igual, quan algú triomfa fora d'Espanya al cap d'un temps de parlar-ne be, és comença a criticar i a treure mèrits. Perquè? per enveja, n'estic convençuda.
MOLTES FELICITATS "PE"

18 de febrer 2009

La morbositat a la televisió

Tots els drets reservats.
Una altra vegada, les cadenes privades de televisió han fet us de la morbositat per guanyar audiència. El cas de Marta, la noia desapareguda a Sevilla i que l'ex-novio en va confessar haver-la mort i llençat al riu Guadalquivir; ha donat peu a aquestes 2 cadenes a un desplegament informatiu de caire morbós sense precedents des de feia 15 anys (Alcàsser).
És tant vergonyós que no ho acabo d'entendre, menors amb el consentiment dels pares fent declaracions o contestant les preguntes dirigides i manipuladores de l'entrevistador/a, a cara descoberta. Perquè el consentiment? per diners?, que aconsegueixen aquestes cadenes fent aquest programes? més audiència? el tenir més audiència significa que poden cobrar el que vulguin pels espots publicitaris emesos en ells?, diners, sempre diners, sense cap mena de pietat pels pares, quants més plors, més respostes irades, més detalls de la confessió hi hagi més audiència tindran.
De qui és la culpa, de les cadenes de televisió o dels espectadors?, perquè és evident que aquests programes agraden a una ampla majoria de gent, que els desperta en ells la morbositat amagada, i es queden enganxats davant del televisor, tenint tema de conversa l'endemà al bar o a la feina.
Comprenc que els pares haguessin buscat l'ajut mediàtic per difondre la desaparició de la seva filla perquè el que els interessava era mobilitzar el màxim de gent per tal de poder-la trobar. El que ara s'hagi convertit en un cas que tothom arreu del país coneix els pot fer pensar que la policia i la justícia actuaran amb molta cura per tal de que l'assassí no en surti ben parat. Se d'uns pares que es varen trobar en una situació semblant però no varen voler cap mena de publicitat ni donar entrevistes a cap mitjà. Ara, pensen alguna vegada, que pot ser es varen equivocar, que si el cas hagués tingut més ressò mediàtic pot ser l'empresonat i suposat assassí no se'n hagués sortit en el judici amb jurat. Qui ho sap?
De moment, jutges i fiscals estant estudiant possibles accions legals pel mal que s'hagués pogut fer als menors. D'altra banda també la policia ha demanat als ciutadans de Sevilla que no entorpeixin la investigació, donat que molts han sortit en les seves barques pel riu cercant el cos i això en lloc d'ajudar els posa més difícil la feina perquè fan remoure el fons del riu

17 de febrer 2009

Repassar l'agenda

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.
De fa molt de temps que faig servir agenda, però si he de dir la veritat, no hi escric massa coses ni massa cites, llavors poc servei em fa. Em refio més del meu cap que de l'agenda però m'he adonat que amb els anys la memòria ja no és la mateixa i alguna vegada el meu cap ha errat data i hora d'una visita al metge.
M'hauré d'acostumar a fer-la servir de veritat i repassar-la cada dia perquè també amb els anys hi ha més cites, sobre tot amb metges.
Avui, fent un repàs a la setmana me'n adono de que demà tinc una visita mèdica al cap de La Garriga i passat demà una altra a l'hospital de Granollers. Ni l'una ni l'altra es deuen a cap cosa greu però són revisions que he d'anar passant, ja sabeu, coses de l'edat, per tal de que els metges es quedin tranquils i jo també.
Aquest any ja he tingut cura d'anar apuntant cites, entrevistes i reunions i en un mes i mig d'any deu n'hi do les anotacions. A l'ordinador també tens l'opció de calendari-agenda però jo prefereixo tenir-la de paper i escriure a ma, tot i que pots fer que l'ordinador t'avisi amb un missatge el dia i l'hora de l'entrevista.
L'ordinador és una gran eina de treball que també m'hi he d'anar acostumant a mirar de treure'n més profit, però de moment, la gestió de l'agenda m'agrada més fer-la d'una manera més tangible i personal, si ho escric a ma me'n recordo més que no pas si ho faig amb el teclat.
Una verdadera bajanada aquest post d'avui. M'ha sortit així, que hi farem. Un altra dia segur que trobaré un tema més adequat.

15 de febrer 2009

La fi d'un prim fil d'esperança

Ahir es va conèixer que l'ex-novio de la noia desapareguda a Sevilla havia confessat que l'havia mort a cops i que l'havia llençat al riu.
El petit fil d'esperança dels pares és va trencar per sempre. La desesperació des la seva desaparició quedava una mica apaivagada per aquest fil i confiaven en que la trobarien, això els ajudava a passar els dies sense la seva filla.
Avui ja no els queda això, hauran de saber acompanyar-se i consolar-se l'un a l'altra, els quedarà la gran càrrega que els suposarà saber que no la tornaran a veure mai més, que la seva vida jove ha estat truncada sense donar-li cap oportunitat de viure-la feliç.
La incertesa, la inseguretat, la por, ja s'han acabat, però no s'ha acabat tot encara, s'ha de trobar el seu cos i l'hauran de identificar, hi haurà un judici (ves a saber quan) i hauran de confiar en que és farà la deguda justícia. Tot un seguit de coses més per afegir a la càrrega que portaran al damunt per tota la seva vida.
Els desitjo que vulguin tenir fortalesa i que la família, amics, veïns, els donin un cop de ma per tirar en davant la seva vida, sense enfonsar-se al pou.

12 de febrer 2009

Doctorats

Tots els drets reservats.
Una molt bona amiga em va enviar un pwp, que em va agradar molt. Quant als 45 anys em vaig quedar sense feina i em vaig apuntar a l'atur ja em varen dir que a la meva edat seria molt difícil de que en trobés, jo sempre havia treballat d'administrativa però em varen dir que avui en dia, malgrat estar plena d'experiència, sense cap titulació i amb 45 anys no en trobaria. Com així va ser i llavors ens varem decidir (el meu marit i jo) per fer-nos autònoms i muntar un negoci de "management d'artistes".
En aquells moments no se'm va ocórrer que jo tenia un doctorat i que hagués deixat al funcionari estorat amb totes les qualificacions que tenia, us les anomeno:
"Sóc doctora en desenvolupament infantil i en relacions humanes"
"Desenvolupo un programa a llarg termini, dins i fora de casa. Sóc responsable d'un equip i ja he rebut 2 projectes"
"Treballo en règim de dedicació exclusiva, el grau d'exigència és de 14 hores al dia, de vegades... fins a 24 hores".
"Les dones mares són Doctores en l'art de fer la vida millor"
"Les àvies: Doctores-sènior en desenvolupament infantil i relacions humanes"
"Les besàvies: Doctores executives sènior...........
"Les tietes: Doctores-assistents ............
Us en adoneu? si quan buscava feina Internet ja hagués existit i m'haguessin enviat aquestes idees, segurament el funcionari de torn s'hagués quedat d'una peça i potser m'hauria trobat una feina adequada als meus doctorats, jejejeje.
Agraeixo a l'amiga que m'ho va enviar i a l'autor perquè l'autor és un home, rar oi?

11 de febrer 2009

Els llibres....... i l'espai

Tots els drets reservats.
Des que de joveneta vaig començar a poder comprar llibres i amb els anys han anat augmentant, en aquests moments em plantejo si no hauria de fer una donació a la biblioteca de L'Ametlla per tal de guanyar espai a casa.
Els llibres per mi són el meu tresor, tots, des dels primers al darrer que vaig comprar o que em van regalar, siguin en edició de butxaca o en rústica. Dels meus llibres, la majoria són novel·les, és la literatura que m'agrada llegir. Hi ha molt poca poesia i molt poc assaig o biografia.
A banda del que m'agrada a mi, també hi ha els llibres del meu marit que són d'història, i clàssics del còmic com: Tintin, Asterix, Mortadelo i Filemon, Capitan Trueno, etc.... d'història: Enciclopèdia de la Guerra civil espanyola, de la 2ª Guerra mundial, de l'Imperi romà, Egipte, ....
Història del jazz, història de la música, etc....
Em dol molt haver de fer tria i regalar els meus llibres perquè els he gaudit molt. Moltes vegades els he rellegit, cosa que molta gent em diu que ells no fan i que una vegada llegit un llibre ja no el tornen a agafar més. A mi m'agrada tornar a llegir-los sobre tot els de més antiguitat i sempre hi trobo alguna cosa més.
En fi, que per mi els llibres són un plaer però ja no tinc espai per més prestatgeries i definitivament hauré de fer una tria important. Serà molt difícil perquè quan vagi llegint els títols i els autors estic segura que diré, no, aquest no, i ja veurem com me'n sortiré.
Els podria posar en caixes de cartró, etiquetar-los, i guardar-los en un armari exclusiu per aquest fi, així pot ser els meus nets els gaudiran ells també algun dia o els llançaran qualificant-los de rampoines, així no ho hauré de fer jo.
Tan sols m'he referit als llibres i la manca d'espai, però els LPs, CDs, DVDs, cassettes, i videos UHF ocupen un molt important espai a casa nostra. Això però serà cosa del marit el que haurà de fer la tria i ell com jo no sabrà com fer-ho.

10 de febrer 2009

La corrupció

Tots els drets reservats.
La corrupció de les persones amb la finalitat de fer diners ràpids i de manera fàcil sembla estar a l'ordre del dia. Polítics, jutges, policies, funcionaris, en definitiva gent que tenen un cert poder i que poden ser temptats. També en les feines lliberals (agents comercials, advocats, artistes, etc...) és donen casos de corrupció.
Jo no acabo d'entendre això, com es poden perdre els valors per diners?, em varen ensenyar que els diners són necessaris per viure i per aconseguir-los s'havia de treballar, amb honradesa i amb lleialtat per a qui treballaves. És tractava de saber administrar el que guanyes per viure en les degudes condicions. No estirar més el braç que la màniga, no envejar el que tenen els altres i conformar-te amb el que pots abastar. Si s'aconsegueixen uns estalvis i tens aspiracions de anar a més (que és lícit desitjar-ho) sobre tot pensant amb la família pots provar de muntar un negoci propi però sempre dins la legalitat i la honradesa. O be, millorar les teves qualificacions per tal de prosperar i pujar al teu lloc de treball.
La corrupció en més o menys grau, sempre ha existit, recordo que quan jo vaig començar a treballar em vaig quedar molt sorpresa a l'arribar el Nadal i el meu "jefe" em va fer anar a portar "sobres" a directors i apoderats de bancs, al cap de la "guàrdia civil", el cap de la guàrdia urbana, etc. a part de les "paneres" que normalment es lliuraven a qui en certa manera t'havia proporcionat un benefici. Sembla que aquesta pràctica s'ha anat perdent però ara aquests pagaments de favors és fan molt més a l'engròs i de moltes maneres diferents.
Recordo les primeres eleccions democràtiques municipals i que una vegada constituïts els governs d'ajuntaments, dins les agrupacions de partits polítics és va començar el debat dels sous d'alcaldes i regidors. La opinió generalitzada era de que s'havien d'adjudicar uns sous dignes per tal d'evitar les temptacions de rebre diners a canvi de favors.
Perquè, desenganyem-nos, els humans som imperfectes, hi ha de tot, honrats, no tant honrats i "pocavergonyes". El que ens cal però és el saber distingir i no generalitzar, perquè per sort, els "pocavergonyes" no son majoria i per tant no es pot dimonitzar per exemple: a tots els polítics per uns quants, a tots els jutges o a tota la policia. Deixeu-me creure encara amb la bona fe de la majoria de la humanitat.

09 de febrer 2009

Per fi, cel blau i sol

Sembla que comencem be la setmana, cel blau i sol, força fred però suposo que al migdia si segueix així ja podrem sentir l'escalforeta del sol.
Avui no tinc temps d'entretenir-me donat que hi ha moltes coses a fer aquest matí. La primera, anar a buscar el meu cotxe que ahir vaig haver de deixar a l'estació del Nord de Granollers doncs se'm va esgotar la bateria mentrestant esperava que arribés la Margarita.
En fi, quatre ratlles tan sols per dir que veure de nou el cel blau i sentir el sol m'ha donat una mica d'optimisme.

08 de febrer 2009

Decisions

galeria de Ade, tots els drets registrats.
Dies enrere vaig fer un post en el que parlava de la presa de decisions, en aquells moments estava rumiant i sospesant els pros i els contres de la que havia de prendre, avui puc dir que finalment ja m'he decidit i que la decisió està presa, sigui per be o per mal (millor per be és clar) ja ho he decidit.
Una decisió que em portarà a continuar més o menys igual però espero que amb una mica més d'il·lusió i ganes. Si es compleixen les perspectives, tindrem un canvi que serà per millorar i per estar més tranquils tots plegats. Un canvi difícil i enutjos però que confio que a la llarga em serà beneficiós.
Ha passat ja més d'un mes de l'any 2009 i encara no m'he decidit a tornar a deixar com mana l'oficina. Em comprometo a començar a fer-ho aquesta setmana vinent, perquè com sigui s'ha d'anar planificant les coses a fer per la pròxima temporada que esperem que malgrat la "crisi" sigui una mica millor que la passada.

06 de febrer 2009

Més pluja i més fred, segons diuen......

Com sigui que he decidit canviar la foto del perfil, avui us poso un altre tigre "guapo", la veritat és que en fotografia trobo el tigre un animal preciós, és un felí, com un gat no domesticat, i no m'hi acostaria pas, però de lluny o en foto m'agrada molt, te prestància, elegància i la paraula de moda d'avui "glamour".
Be, el post d'avui no va de tigres eh? va de la dixosa pluja, del fred i de les possibles nevades o calamarsades que està previst (mes o menys) que ens faci avui i demà.
Sembla el "no acabar". Estem ja a febrer, tradicionalment ja és un mes de fer fred i climatologia rara, d'aqui que se li digui "febrerillo el loco" però cansa, cansa molt: la roba estesa al bany en un estenedor plegable, llums encesos durant més estona de dia perquè són dies foscos, el gasoil de la calefacció que no et dura el que t'hauria de durar (normalment, omplint el dipòsit a finals d'octubre ens arribava fins a primers de març, enguany, fa 15 dies que el varem haver d'omplir una altra vegada) tot plegat, com deia dies enrere, un Hivern massa llarg i depriment.
L'any passat ens varem passar no se quants mesos parlant de la sequera, de transvasaments, de l'Ebre, del Segre, de restriccions, d'estalvi d'aigua (difusors a les aixetes) etc... i enguany ja no hi ha el tema per omplir diaris, ara els omplen opinant, valorant i criticant els polítics per si no han estat o no han reaccionat com calia al seu entendre davant les ventades no habituals ni normals a algunes comarques, si s'alerta de nevades i no són tan extenses com es creia, també són criticats per exagerats.
Resumint, que no estem mai contents, si plou perquè plou, si fa fred perquè fa fred, si fa calor perquè fa calor.

05 de febrer 2009

Regulació, reestructuració, quines parauletes jejejeje

Regulació, segons el meu entendre (no he consultat el diccionari, per tant puc estar equivocada) es refereix a modificar i adequar una cosa ja establerta de determinada manera però que és necessari canviar.
Reestructuració, també sense consultar, crec que vol dir refer o tornar a estructurar una cosa construïda o feta. Per exemple: jo tinc una casa amb 7 habitacions i vull reestructurar-la convertint les 7 en 5 i fer més gran un bany i eliminar passadís.
Si parlem de regulació a casa jo entendré que les normes establertes per a la convivència s'han d'adaptar al temps i per tant faré una regulació de les mateixes. Però si parlem de regulació de la plantilla d'una empresa, el més segur és que vulgui dir que donat que hi ha una gran majoria de gent d'una certa edat, propera a la jubilació, i que segurament també pateix més sovint baixes per malaltia, l'empresa regularà aquesta situació arribant a un acord amb aquests treballadors que li surten massa cars, podent així contractar "temporalment" plantilles més joves.
En canvi, la reestructuració a casa pot ser simplement un canvi de lloc dels mobles, els quadres, o afegir un bany de més, però en una empresa seria un canvi en la manera de distribuir el treball, crear departaments nous o eliminar-ne d'altres, canviar càrrecs, eliminar-ne o afegir-ne, i està clar que si un departament amb determinat numero de treballadors s'elimina aquests treballadors aniran al carrer.
Aquestes parauletes estan de moda avui per culpa de la "crisi". Empreses que regulen i reestructuren les seves plantilles per tal d'economitzar despeses i esperar temps millors, naturalment a costa dels seus treballadors que aniran a augmentar la llista de l'atur i entraran en una espiral de desesperació per no poder continuar fent front a l'hipoteca que tenen contractada.
En fi, que el significat de les "parauletes" en plena crisi econòmica és una M...
Diccionari: Regular = 1 1 adj. [LC] Conforme a una regla, una llei o una norma, establertes.
Diccionari: Reestructurar = tornar a estructurar.
estructurar v. tr. [LC] Donar (a alguna cosa) una estructura determinada.

03 de febrer 2009

Hivern llarg...... massa llarg....

Des del dissabte 24 de gener (dels vents huracanats i les desgràcies) que ens està fent Hivern de veritat. Tota una setmana pràcticament sense veure el Sol ni el cel blau, pluja, fred, grisor i així tots els dies.
Enguany però no ens queixarem per la manca d'aigua, i no haurem de patir per si s'han de fer restriccions. Els pantans estan gaire be plens i amb les nevades que han caigut els acabaran d'omplir quan desglaci.
Donat que ens ha fet un Hivern com cal, tinc l'esperança que també tindrem Primavera com cal i que per allà els voltants de Sant Josep ja gaudirem del Sol sense núvols, cels blaus, colors de les flors i dels arbres florits. Perquè si no és així, aquest hivern durarà massa i la depressió i tristor també.
Avui, 3 de febrer, la meva neta Aina ha fet 1 mes, ¡que gran ! (és broma). Demà anirem a veure a la família: fills i nets, doncs ja fa més de 15 dies que no els veiem i tenim "mono" jejejeje. El veure'ls ens farà passar aquesta tristor de la grisor.

02 de febrer 2009

Tennis....¡ quina final !

No soc de mirar esports per la tele, em cansen, però ahir de tant en tant m'aturava davant el televisor per saber com anava la final d'Austràlia entre el Rafa Nadal i el Roger Federer. Va ser fantàstic, tot un espectacle, aquest noi de 22 anys te una fortalesa i una moral a prova de bombes, quan semblava que estava de baixa, de cop remuntava fins que al final se'n va endur el partit.
Es veu (o ho sembla) que és tímid i vergonyós tot i que amb el temps i després de guanyar tants partits i arribar a ser el número U, ja es deu haver acostumat a parlar en públic. El que va fer ahir quan va rebre la copa i es va acostar al Federer per consolar-lo i elogiar-lo (aquest plorava com una criatura i em va emocionar) és de "senyor" i d'una gran qualitat humana.
En fi, avui en Rafa Nadal torna a ser noticia i portada de tots els diaris, s'ho mereix perquè de molt jove va decidir dedicar-se al tennis i ho ha fet amb una entrega i sacrifici increïbles.

01 de febrer 2009

De diumenge a diumenge

Galeria de enrank. Tots els drets reservats.
Ja veieu, aquesta setmana he estat d'allò més mandrosa pel que fa a escriure al blog. De diumenge a diumenge, tan sols el dilluns vaig escriure referent la ressaca dels vents huracanats patits el 24 de gener.
Si us he de dir la veritat, tampoc avui és que tingui moltes ganes d'escriure. Temes? ja me'n canso, més o menys és sempre el mateix.
Avui tampoc tindré a la família a dinar doncs han anat de cap de setmana a un racó que els enamora del sud de França, espero que s'ho passin be tot i que crec que el temps no els acompanyarà pas massa.
Els anirem a veure entremig de setmana perquè la veritat és que els trobem a faltar. La meva neta Aina el dimarts ja farà un mes i gaire be no la coneixeré de l'ultima vegada que la vaig veure, i el meu petit Joan que ja em diu per telèfon "iaia t'estimo" tinc ànsia de veure la seva carona i el seu somriure.