No soc de mirar esports per la tele, em cansen, però ahir de tant en tant m'aturava davant el televisor per saber com anava la final d'Austràlia entre el Rafa Nadal i el Roger Federer. Va ser fantàstic, tot un espectacle, aquest noi de 22 anys te una fortalesa i una moral a prova de bombes, quan semblava que estava de baixa, de cop remuntava fins que al final se'n va endur el partit.
Es veu (o ho sembla) que és tímid i vergonyós tot i que amb el temps i després de guanyar tants partits i arribar a ser el número U, ja es deu haver acostumat a parlar en públic. El que va fer ahir quan va rebre la copa i es va acostar al Federer per consolar-lo i elogiar-lo (aquest plorava com una criatura i em va emocionar) és de "senyor" i d'una gran qualitat humana.
En fi, avui en Rafa Nadal torna a ser noticia i portada de tots els diaris, s'ho mereix perquè de molt jove va decidir dedicar-se al tennis i ho ha fet amb una entrega i sacrifici increïbles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada