15 de febrer 2009

La fi d'un prim fil d'esperança

Ahir es va conèixer que l'ex-novio de la noia desapareguda a Sevilla havia confessat que l'havia mort a cops i que l'havia llençat al riu.
El petit fil d'esperança dels pares és va trencar per sempre. La desesperació des la seva desaparició quedava una mica apaivagada per aquest fil i confiaven en que la trobarien, això els ajudava a passar els dies sense la seva filla.
Avui ja no els queda això, hauran de saber acompanyar-se i consolar-se l'un a l'altra, els quedarà la gran càrrega que els suposarà saber que no la tornaran a veure mai més, que la seva vida jove ha estat truncada sense donar-li cap oportunitat de viure-la feliç.
La incertesa, la inseguretat, la por, ja s'han acabat, però no s'ha acabat tot encara, s'ha de trobar el seu cos i l'hauran de identificar, hi haurà un judici (ves a saber quan) i hauran de confiar en que és farà la deguda justícia. Tot un seguit de coses més per afegir a la càrrega que portaran al damunt per tota la seva vida.
Els desitjo que vulguin tenir fortalesa i que la família, amics, veïns, els donin un cop de ma per tirar en davant la seva vida, sense enfonsar-se al pou.

2 comentaris:

jrrof ha dit...

Ha set bonic llegir el teu post, malgrat la tristesa de la noticia, quin país, quin món, tot està girat al revés, obres un diari i donen ganes de tancar-lo, on anirem a parar? No hi ha un pam de net enlloc.

Marali ha dit...

Tens raó, morts, baralles, pallisses, mafies, desapereguts, robatoris..... No hem de perdre la confiança en la humanitat malgrat tot això. Crec que tot i que és el que de més es parla a part del futbol, al nostre païs sortosament encara són minories aquests fets.