24 de febrer 2010

¡¡¡ JA FA SOL !!!!!!

Galeria de Kay QTR. Tots els drets reservats.
Per fi hem tornat a veure el Sol i el cel blau, temperatura suau i vent que netejarà la humitat.
No se quant de temps durarà perquè pel que sembla i segons diuen els metereòlegs tenim depressions una darrera l'altra que ens faran el temps variable. Al menys però, haurem descansat una mica de les pluges, el fred i el cel ennuvolat i gris.
Veure el cel blau i el sol m'anima i em fa pensar ja en la primavera, en els seus colors, en l'escalfor del sol al matí i el meu primer cafè amb llet a la terrassa escoltant els ocells, envoltada dels meus gossos pendents de mi i del que faig a tothora.
Abans de Festes us deia que a casa ens havia arribat l'hora de fer-nos nous plantejaments i que aviat hi hauria un canvi important. Fins ara però no us he pogut dir que ja és definitiu i que aquest canvi ja ha arribat, serà qüestió d'un parell de mesos i encetarem nous reptes, noves rutines, canvis en general que hauran d'anar millor per a tots.
Aquest Sol d'avui m'augura també que malgrat el repte important que hem d'encarar tot anirà sobre rodes i que els darrers anys de la nostra vida potser seran els millors.
Veieu com influeix en mi el Sol i el blau del cel? soc mediterrània cent per cent.

23 de febrer 2010

A tots els demòcrates

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.
Tots els que son demòcrates, independentistes/nacionalistes, o no, crec que haurien de mostrar més respecte per les institucions i símbols del país en el que estem vivint ara i en aquest moment històric.
La realitat és la que és i vulguin o no tots formem part d'un estat i nació que és Espanya. Democràticament es pot lluitar per mirar de canviar-ho, arribar a un estat federal o be assolir la independència d'algunes avui autonomies, sempre i quan els seus ciutadans ho vulguin així.
Mentres, hi ha el que hi ha, Espanya és un estat de monarquia constitucional, amb un Rei, un President, un Parlament i un Senat, agradi o no als republicans. Si de veritat som demòcrates hem de respectar al Rei i l'Himne nacional.
Jo trobo vergonyós que sortim a tots els diaris no per haver aconseguit una copa esportiva del basquet català (paradoxa: la copa del Rei) sinó pels xiulets i cridòries que hi van haver en contra del Rei i de l'Himne.
Pot ser que algú em surti amb la llibertat d'expressió, i tindrà raó, abrogo per aquesta llibertat, però no estic d'acord amb el menyspreu absurd i la mala educació d'uns quants que amb la seva intolerància posa en evidència a la resta.
A mi em sap molt de greu tot això. Les lluites per aconseguir fites no és fan així. Els que durant la dictadura no varem tenir p...... de plantar cara i acabar amb ella, varem anar acceptant tots els canvis, votant en els moments que se'ns demanava i aprovant lleis, reformes, alternances de govern, etc....etc....
Ni cremant fotos del Rei, ni xiulant i ni cridant és canvien les lleis ni es reforma res. Ja seria hora de que arribéssim a la maduresa demòcrata.

11 de febrer 2010

Ja s'apropa la campanya electoral...........

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.
Fa dies que llegeixo tan sols els titulars del diari i en prou feines escolto les notícies per la tele, això però no m'ha impedit adonar-me que ja s'apropa la campanya electoral.
Be, en realitat sembla que ja estiguem en pre-campanya. Enquestes als diaris sobre la intenció de vot, sobre les preferències dels ciutadans en vers els polítics, grans discursos dels caps d'oposició que no diuen res, oferiments de pactes, (jo et donaré això si tu em dones allò) i anant fent...... Amb el temps que falta per les eleccions i ja se'ls veu el llautó a tots els polítics, arribarà un punt (c0m sempre) que quedarem saturats de sentir-los.

03 de febrer 2010

"Febrerillo - el loco"

Galeria de Dedalus11.Tots els drets reservats.
Ja hem entrat al febrer i segons la dita és el mes del temps variable: pluges, fred, glaçades, algun dia de sol, i més glaçades.
Crec que enguany aquest temps l'ha fet pel gener, hi ha hagut neu, fred, i pluges; poc sol i dies molt ennuvolats però no pas massa glaçades, 2, 3 dies com a màxim del termòmetre 2 graus sota zero. Naturalment, estic parlant d'on visc - el Vallès Oriental.
Però ja fa anys que em sembla que els hiverns d'ara no són com els de quan jo era petita. Potser ara ens sembla que no fa tant de fred perquè les cases ja estan més preparades (calefacció) i també la roba d'abrigar, sense pesar tant com la d'abans, abriga molt més.
Però.... al carrer feia molt de fred, recordo que al menys durant un mes de l'hivern havíem de trencar el gel del safareig, que es rebentaven les canonades de l'aigua perquè aquesta es glaçava i que a les taulades hi havien "caramels" de gel.
Això al carrer, ja no parlem de les cases (antigues amb sostres molt alts) que tenien habitacions molt grans, cases de planta baixa i pis. A baix acostumaven a tenir una gran entrada (com 2 habitacions dobles d'avui en dia), una mica de passadís d'on hi sortia l'escala per anar a dalt, un menjador al menys de 20 m2, una cuina també gran de 16 o 18 m2., sortida a l'eixida (que donava al carrer del darrera i sota l'escala un rebost d'uns metres que avui en dia els constructors hi posarien la cuina. A l'eixida "la comuna".
El dalt de les cases acostumava a tenir 4 habitacions, 2 exteriors grans ("sala y alcova") i 2 interiors individuals, de les grans una d'elles donava al balcó del carrer (davant) i l'altra al terrat que era el sostre de la cuina i on s'acostumava a estendre la roba a l'hivern.
Explicat així penses: ¡¡¡¡OSTRES!!!! això eren mansions. Doncs si, però com que eren cases molt antigues tenien moltes mancances de comoditats, costaven molt d'escalfar, no hi havia tampoc massa portes per mantenir aïllats alguns espais, si t'oblidaves de tancar les portes del balcó i el terrat (obertes al matí per ventilar) per l'escala et baixava un aire i un fred que refredava el poc que s'havia pogut escalfar el menjador.
Les criatures duien samarretes enfelpades, mitjons de llana, abrics de llana, gorro, guants i bufanda també de llana; això per anar a l'escola que no solia estar massa lluny. Als llits ens abrigàvem amb mantes de llana (3 dobles 0 6 individuals), peücs per dormir, bossa d'aigua calenta. I els matins t'ho rumiaves una estona abans de treure el braç per encendre el llum.
El pitjor de tot era que tinguessis una "necessitat urgent" a la nit i haguessis de baixar i sortir a l'eixida per anar a "la comuna".
Tot això que us explico de com eren les cases sembla que precisament sigui aquest el motiu pel que ara tenim la sensació de que no fa tan de fred com fa 50 anys, pot ser si però les teulades blanques, l'aigua del safareig glaçada i el gel de les basses d'aigua del carrer era molt més habitual que ara i durava com ja he dit abans com a mínim un mes.
A veure quin febrer ens farà. Serà realment "Febrerillo el loco" o ja n'hi haurà hagut prou amb el mal temps del gener? Jo personalment, preferiria que fos així.

02 de febrer 2010

Els meus gossos en adopció..............

La SAMBA, 4 anys pel març el ROCK, 4 anys pel març. La LLUNA, 8 anys.
BLUES, 10 anys.
El Blues i la Lluna són els pares del Rock i de la SAMBA.
Blues, mestissatge de pastor alemany i pastor belga.
Lluna, mestissatge de pastor alemany i Golden retriever.
Rock, mestís de mestís. (Blues i Lluna)
Samba, mestissa de mestissa. (Blues i Lluna)

01 de febrer 2010

Queda molt "carca" encara......

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.
Avui he llegit un article de Lídia Falcon a EL PERIÓDICO en el que parlava del Jutge Serrano (no se si és de Málaga, Sevilla o Granada, això és el de menys) i les seves declaracions referents la violència de gènere.
Dies enrere va ser el nou bisbe de Sant Sebastian qui es va quedar descansat treient-li importància a la catàstrofe d'Haití.
L'església contra la modificació de la Llei d'avortament.
El control del cens pels immigrants per part de l'Ajuntament de Vic.
Càmeres de seguretat per tot arreu.
Retrets mediàtics a la feina dels bombers, de la policia. Rebuig de centres de metadona, rebuig a donar permís per fer mesquites.
Jutgem per les aparences i no pels fets.
Critiquem als polítics (ho faríem tot millor nosaltres?)
Critiquem les dones que treballen, les que es divorcien, les que vesteixen d'una manera determinada, les que tenen un càrrec directiu, ...........
En fi, tot plegat i molt més, em fan pensar "En quin món vivim"?
Controlats per la policia, per hisenda, per la ss.ss., per el "que diran" , per les crítiques del veí, pel proteccionisme "enorme" de l'estat i etc...etc...
On són: la tolerància, la comprensió, l'amor, el civisme, el be, l'amistat, les creences, la ètica i la moral ??????????
Demanem més inversió en imvestigació, les noves tecnologies, un ordinador per cada nen a l'escola, ¡¡¡¡ VISCA LA MODERNITAT !!!! però hi ha gent que encara s'esgarrifa quan se'n adona que la seva veïna te un amant, quan una dona de 50 anys te un novio de 30, (al revés no, és clar)
o encara hi ha comentaris (por lo "bajini" perquè no seria políticament correcte) de que si el marit ha estomacat la dona, potser tenia els seus motíus. Evidentment que si que els tenia simplement que encara es tracta d'un ultra- masclista, carca i retrògrad, que es creu que pel fet d'haver signat un paper la dona és una propietat seva.