31 d’octubre 2007

Un altre "break" a partir de demà

Demà és dia festiu que tradicionalment és fa servir per anar a visitar al cementiri els familiars que hi han estat enterrats i de pas fer una neteja i posta a punt del "nínxol". Religiosament tocaria fer-ho el dia 2 de novembre que és el dia de "difunts" però s'hi va el dia de "Tots Sants" perquè precisament és festiu.
També avui, vegilia de "tots Sants", és tradició fer la castanyada amb els panellets, "moniatos" etc. i asseure's a la vora del foc i explicar comptes o històries de por (res a veure amb el Haloween americà que s'està posant de moda aquí també)
Aquest any però, jo no faré res d'això, la castanyada amb la família l'ajornem al diumenge al vespre i demà tornem a fer un tall a la rutina i marxem 4 dies a Palma de Mallorca, elis, elis.....
i espero pasar-ho be.
Avui "Catarsi teatre" estrena a Granollers al teatre Ponent - ei - us desitjo a tots molta m......! no hi puc anar perquè he de fer d'àvia i cuidar-me del net, que no ho faig per obligació eh? que em ve molt de gust (que dormi força però) i com que ja vaig ser a l'estrena a Llinars ja els tornaré a veure en un altre "bolo".
Per tant, entre estar amb el net i anar a Palma, és un altre salt de la rutina diària que em va molt be.

30 d’octubre 2007

Botiflers.............. Sociates...................

Avui he fet un link al blog de Toni Ibanez. La seva crònica de la manifestació d'ahir a la plaça de Sant Jaume a Barcelona està molt ben escrita i resumida, però suposo que ha estat interpretada des del seu punt de vista polític (és lògic). De tota manera, la ciutadania és mou d'una manera espontània en convocatòries espontànies (via mails, sms, etc. sense cap mena de institució, partit, associació.... al darrera aparentment), quan de veritat creu que és l'hora de dir ¡ ja no aguanto més ! Recordeu les manifestacions contra la guerra de l'Irak? les caçolades? la manifestació del 12 m contra les mentides de l'Acebes i en Zaplana? Alguns diuen que els catalans estem "aborregats" i que ja passem de tot i jo no hi estic d'acord, perquè quan ens hem de moure (sense manipulació, que no sóm tontos) ho fem. Però jo no volia escriure d'això, el que volia comentar és un post anterior al d'avui que titula SOCIATA POWER (així cridant) i a sota d'unes fotos del President Montilla, el President Zapatero, i d'altres, hi posa de títol "Botiflers". Aquesta paraula és "pejorativa" i antigament era un insult, però resulta que des de fa uns quants anys la militància de CiU la va començar a fer servir per definir als socialistes amb la clara intenció de provocar. D'una manera molt simplista també diu que els catalans que varen venir de fora veuen que ara al seu poble estan millor que ells i remarca "Fes-te fotre". Qui s'ha de fer fotre? els catalans? perquè són catalans oi?. En el llenguatge de internet sigui català, castellà, anglès, francès, italià, ..... la paraula botifler no es considera un insult com tampoc la paraula "xarnego"per això s'admeten, però els que l'hem sentida a dir pels "catalanets" contra nosaltres (per la ideologia o per no ser catalans purs al seu entendre) sí que ho és i jo no consenteixo que m'insultin (sóc socialista i catalana, ¡molt catalana! nascuda a Barcelona, filla d'immigrants) ni a mi ni als catalans, per això aquest post al meu blog. Segur que en Toni Ibanez és el que buscava, que algú caigués en la seva provocació i jo hi he caigut però m'és igual, sentia la necessitat de dir-li que se li veu molt el "llautó" o la "llana al clatell" El que ara li demano és que m'expliqui que vol dir "botifler" i "xarnego" (boutes et fleurs) a veure si sap història que segur que sí que en sap més que jo però pot ser desconeix els orígens d'aquestes dues paraules.

29 d’octubre 2007

Periodistes .......... de TV

Jo no sé que és exactament ser "periodista" be, en tinc una idea, i suposo que la feina fonamental del periodista és la de informar de l'actualitat i del que passa arreu del mon.
Fins aquí hi estic d'acord, però ultimament es dona una mena de periodisme, sobre tot a les televisions i emisores de ràdio, que no acabo d'entendre del tot.
Uns senyors periodistes que es guanyen la vida escribint en un diari i que han aconseguit un cert nom i prestigi, són convidats a participar en programes de televisió (cobrant, naturalment) com a tertulians. Hi tenen dret, evidentment, però el que ja no em sembla tan be és que aquests senyors donen la impressió de que ells tenen la "veritat absoluta" i de que saben copsar molt be que és el que preocupa a la gent, quant el que fan és fer el mateix que podria fer jo, deixar anar alguna hipòtesi i especular.
Però el que més em molesta és que es valen de la seva professiò i experiencia per "pontificar i manipular". El ciutadà de "a pié" sab molt be el que vol i quines són les seves necessitats i prioritats i no hauria de necessitar que un periodiste (a quí pot ser es creurà per allò de que en sap més perquè te una carrera universitaria) li diguès que en realitat les seves necessitats són unes altres.
Ho he explicat d'una manera pot ser excesivament simplista però no en se gaire d'escriure jo (no sóc ni escriptora ni periodista) però sí alguna vegada estic atenta a una tertulia d'aquestes en que el periodista, cobrant, ens diu els motius del perquè un polític determinat ha fet una cosa, o qué és el que hauria de fer aquell altre polític, o be dels motius del ciutadà per protestar (si ho fa perquè ho fa i si no ho fa perque no ho fa) m'he sentit aïrada donat que en general se'ls veu molt el "llautò" i acostumen a donar opinions personals sense tenir en compte que si estan fent una tertulia (sigui el tema que sigui) és per la seva condició de periodista.
Cobren, tenen més audiencia, venen més diaris, se'ls escolta més. En definitiva: Diners...........
Els nenúfars són per fer bonic, pobrets, ells no tenen res a veure amb segons quins periodistes (de fet amb cap).

28 d’octubre 2007

Dia de la setmana..........DIUMENGE

Doncs si estem a diumenge i a més és aquell cap de setmana que ens deixen dormir una hora de més (que jo no dormo) i que en realitat a la primavera ens havien pres. Els diumenges per mi són especials, no he de traballar a l'oficina, ja hi ha el "dissabte" fet i per tant em puc dedicar al "dolce far niente" a part del dinar naturalment. Els diumenges desconecto de la rutina de la feina administrativa i a més com que habitualment venen a casa a dinar els meus fills i net puc dedicarme més temps a la cuina (és una de les coses que m'agraden) per fer el dinar una mica "especial" per ser diumenge. I de vegades em pregunto, perquè ha de ser en diumenge? Tinc una professió lliberal que em permet sortir entre mig de setmana, però no ho se fer. Tan varen arrelar en mí les costums de casa meva? Moltes vegades m'he dit: deixa la compra al super pel dilluns i t'estalviaràs la gentada i les qües. Però acabo sempre anant a comprar en dissabte. Així s'ha fet sempre quan s'ha treballat de dilluns a divendres (abans dissabte) amb uns horaris fixats, però jo que tinc el privilegi de no tenir horari (l'oficina la tinc a casa i sóc la meitat de la jefatura) no hi ha manera de que pugui canviar aquesta rutina. No voldria creure que m'he convertit en una persona "rutinaria". Però si que necessito programar-me les coses a fer (no cal agenda, el meu cap és com una agenda). No sóc de imprevistos i fins i tot m'inclino més per les coses ja conegudes que per el que m'es desconegut. L'hàbit antic de no treballar en diumenge ve de la religió, però no és aquest el meu motíu, que és "el costum".

27 d’octubre 2007

POSTA DE SOL és a OCÀS és a DESENCÍS

Les "postes de sol" hi ha vegades que són precioses: al mar, entre montanyes......., però també se'n diuen "ocàs" i aquesta paraula l'apliquem tambe a la vida i això ja ens fastidia una mica més perquè ve a significar que la teva vida ja s'està apagant de la mateixa manera que s'apaga la llum del dia per entrar a la nit. Jo ara que estic començant aquest ocàs (però serà molt llarg eh?) me'n adono de que aquell idealisme que tenia als anys 70 de mica en mica s'ha anat tornant en desencís. Avui jo encare comentava (perquè no vull sentir-me desilusionada) que sóc una idealista i que crec molt amb la Persona a quí sempre li presuposo una bondat d'entrada, que també crec en els polítics perquè els suposo tans sols amb l'ambició de portar a terme els seus ideals. Al fer aquest comentari he encetat una polèmica i m'han arribat a dir que ja sóc massa gran per ser tan innocent i que ja m'ha passat l'edat de la lluita pels ideals, que tots els polítics són iguals tan és que siguin de dretes com d'esquerres i que el seu afany és solament el d'enriquirse i destacar. Be jo ja he contestat el que havia de contestar, que si estaven fent demagògia, que no es pot mai medir amb la mateixa taula "Tabla" bla, bla, bla,.....i més, però finalment he canviat de tema perquè la discussió anava pujant de to i és veu que no se argumentar massa be per defensar la meva posició. Però una vegada a casa no he pogut deixar de pensar que pot ser si que vaig amb el lliri a la mà, perquè com em deia la meva amiga Magda si t'ho mires tot fredament el mon està horrorosament malament. Em permetré de transcriure algunes frases de la Magda: "Els que marxen del seu pais per trobar un mon millor, s'ofeguen al mar..... i no passa res. Un individu apallissa brutalment a una noia ......... i no passa res. Marits, novios o ex maten la dona .......... i no passa res. Cada dia els rics són més rics i els pobres són més pobres.......... i no passa res. Ens posem en contra dels inmigrants perquè omplen les escoles i la ss.ss. i la "mala llet" sempre va dirigida als que tenen la vida més difícil. Els bancs o les multinacionals cada dia tenen més beneficis........... i no passa res".
Totes aquestes coses que passen arreu del mon (guerres per diners, fam, criatures que moren,etc.) em creen un gran desencís i un desig de dir "apaga y vámonos" i preguntar-me ¡ perquè no passa res? !.
És perqué estic a l'ocàs que em sento així de "desencissada"?

26 d’octubre 2007

més de la Srta. Maria

Molt joveneta oi?, no tinc cap foto de quan anava al col.legi per poder il.lustrar (en quant al temps ) l'època que era però és fàcil deduïr-la si teniu en compte que dic que soc una dona de 60 anys, per tant la meva època de col.legi amb la Srta. Brau va del 1950 al 1960. Una època dura però que com ja us apuntava en l'altre escrit per a mi en aquell col.legi no ho va ser. Mai vaig haver de cantar el "cara al sol", la parla era en català, la lliçó però la dèiem en castellà evidentment, la Srta. no ens pegava ni ens castigava, el més que ens havia dit quan la fèiem enfadar era !papanates¡. Això si, ella era molt religiosa i s'havia de fer el "mes de Maria" pel Maig, ens preparava molt be per fer la comunió (tot era pecat) i a l'hivern com que feia fred per sortir al pati a la tarda, resàvem el rosari cada dia però no era de la que ens renyava si veia que en realitat no estàvem resant, mentres no xarréssim massa fort. La preparació educativa per poder fer l'éxamen d'ingrés pel batxillerat era molt bona (no vaig haver d'estudiar en "serio" fins a 3er. que hi havien matèries noves, com el francès, les "equacions" de matemàtiques i el llatí). No recordo tampoc que ens adoctrinés de com havia de ser una dona des del punt de vista masclista de l'època. Sí que recordo que durant uns 15 dies (als 8 o 9 anys) varem tenir una mestra de fora que ens va venir a fer classes de "falange" i ens va ensenyar 4 cançonetes regionals i alguna marxa (Montanyas nevadas per exemple) però passats aquests 15 dies és va acabar i penso que va estar motivat per alguna inspecció que va tenir. No ens parlava mai de política i en quant a la història (que s'acabava amb la guerra civil) és limitava a fer-nos aprendre el llibre. Ella donava molta importància a la lectura, l'escriptura i ortografia, i no tant la geografia i les matemàtiques, però que ens les ensenyava molt be. Be, ja acabo, com veieu malgrat l' època l'escola no va ser un trauma per mi. Amb el temps he arribat a deduir que era "molt catalana" que anyorava l'ensenyament de l'època de la república i que sí s'haguès pogut votar segurament ho haguès fet per Esquerra republicana o per Unió Democràtica, però va haver de viure una guerra i havia de continuar amb la seva vocació que era l'ensenyament.

25 d’octubre 2007

Avui, poca cosa per escriure

No estic gaire inspirada i no tinc massa ganes de pensar que puc explicar. Sentiments? Records? Situacions? ara en aquests moments no se'm acut res de interessant. Dels meus sentiments el que predomina és la indignació per les agressions gratuïtes, racistes i xenòfobes i pel comportament d'alguns mitjans de comunicació que en lloc de fer un be el que fan és publicitar una cosa que està molt mal feta i fomentar el "morbo" ¡ mira que incloure l'àvia de l'agressor en aquest circ !. Records........... ahir vaig dir que continuaria explicant com era la meva estimada mestra Srta. Brau i ho faré, però no pas avui perquè predominen ara d'altres records no tan agradables. I en quant a Situacions? que voleu que us digui estic ara mateix en una "situació" de "mala lluna" es nota oi? deu ser cosa del temps i els nubols. D'acord, demà serà un altre dia.

24 d’octubre 2007

LA SRTA. MARIA BRAU...............

Avui vull tenir un record per la Srta. Maria Brau, ella va ser la meva mestra dels 3 als 10 anys. m'ha fet pensar en ella els 2 brots de racisme i xenofobia viscuts ahir en 2 trens. La Srta. Maria ens va ensenyar el que abans en deiem "urbanitat" i avui és podria traduir en "ciutadania". La urbanitat no consistia solament en les bones formes en vers els altres (bon dia, bona nit, passiu-be, si senyor, si senyora, servidor/a de vosté, etc.) si no que també ens ensenyava unes normes de conducta al carrer, a l'escola, a casa i sempre basades en el respecte a les persones i a les coses. Quan jo era petita, tot i ser catalana de neixement, m'havia sentit a dir moltes vegades (era el que es deia llavors) "xarnega" perquè els meus pares no eren catalans però una vegada que la Srta. Maria va sentir aquesta expressió (no recordo si dirigida a mi o a una altra) de una manera molt didàctica ens va fer veure a totes (era un col.legi de nenes) que totes les persones són iguals, amb els mateixos drets i els mateixos deures, que a les persones no se les podia jutjar pel seu lloc de naixement o pel color de la pell si no pels seus actes. Que de persones bones i dolentes n'hi havia a tot arreu, catalans, andalusos, extremenys, francesos, moros, cristians, indis o negres i que el que comptava de la persona era precisament això, bona persona o mala persona. Be, estic veient que no se resumir, ja procuraré fer-ho de mica en mica. Evidentment que el debat ara està en que si s'ha d'ensenyar a l'escola això de la urbanitat o ciutadania o és cosa dels pares. Per mi és evident que els pares han d'ensenyar comportament als seus fills però no està per de més de que a l'escola s'ensenyi també si tenim en compte que els infants moltes vegades passen més hores amb el mestre que no amb els pares. Coses de la vida agitada que s'arriba a portar per cobrir totes les necessitats (autèntiques o creades). Tornaré a parlar més de la Srta. Maria.

23 d’octubre 2007

Tarradellas.......... el PRESIDENT

Repassats molt per damunt els titulars de El Periódico i despres de llegir l'editorial en la que elogia la ciutadania per la seva paciència amb el problema de la mobilitat (diu que varen ser els ciutadans els qui varen evitar ahir el col·lapse del primer dia sense tren i els autobusos d'emergència) em quedo amb l'escrit de'n Raimon Obiols referent al President Tarradellas, ara fa 30 anys del seu retorn, us el recomano, en ell hi trobareu les quatre bases fonamentals del president per aconseguir la Catalunya de tots. Us en nomeno dues com a mostra i que suscribeixo totalment. - Catalunya és el conjunt de ciutadans i ciutadanes que viuen al país per sobre de ideologies, idioma o cultura d'origen. Catalunya és prou gran per a que hi capiguem tots i prou petita per necessitar-nos els uns als altres. - Gestió no partidista de les institucions, la Generalitat és Estat i per tant no pot ser patrimoni de cap partit al igual que Catalunya és de tots els seus ciutadans i ciutadanes. Al meu parer, el mateix s'hauria d'aplicar a la resta d'Espanya.

21 d’octubre 2007

El President Pasqual Maragall

Ahir la premsa ens va sorprendre a tots amb la valenta declaració del President Maragall comunicant que ja feia mesos que li havien diagnosticat la malaltia d'Alzheimer. Jo voldria que ara tots fecim un exercici de memòria i recordéssim qui ha estat en Pasqual Maragall per Catalunya. Us recomano que llegiu l'editorial de El Periódico, jo hi estic totalment d'acord. ¡Molt be President en davant amb la lluita contra aquesta enfermetat !

20 d’octubre 2007

La crispació de'n Carod-Rovira

Tal i com vaig dir, "lo prometido es deuda" avui escriuré una mica sobre el que penso de la intervenció de Carod Rovira al programa "Tengo una pregunta para Ud." Penso que va deixar les coses molt clares però hi havien uns "elements" que li varen fer un "envit" i hi va caure totalment deixant-se portar per la crispació. Qualsevol català (de qualsevol partit polític o no) a qui li haguessin fet aquelles preguntes segurament s'hagues deixat emportar per la crispació i pel "desamor o desafecte" que, no se com han aconseguit, que ens tinguin la resta de ciutadans d'aquesta Espanya que mal que els pesi és pluricultural. Però, jo opino que un home que fa molts anys que es dedica a la política ja hauria d'estar "bregat" en aquestes situacions i s'hauria pogut contenir una mica més i mostrar-se menys bel·ligerant, sobre tot amb "lo" del nom, va estar be que digués que saben dir un nom estranger (no l'escric perquè no se com s'escriu correctament) i en canvi no haguessin après a dir Josep Lluís, però ho va fer en un to d'enfado i molt aïrat que no calia. Va dir que ell és independentista, no nacionalista perqué sempre es parla del nacionalisme català o basc però no se'n parla mai del nacionalisme espanyol. Jo no comparteixo el seu desig d'independencia però el respecto perquè hi te tot el dret però si que comparteixo el rebuig d'aquest nacionalisme espanyol tant caspós del PP.

18 d’octubre 2007

vacances i internet

Tot i que estic de mini-vacances, m`he de conectar a internet per una qüestió de feina que no vaig poder resoldre abans de marxar. així aprofito per llegir els meus blogs preferits mentres espero una resposta que m'han demanat. Ahir ens va ploure tot el dia però avui fa un bon sol i per tant ara sortirem a fer un tomb per captar algun paissatge bonic i fer alguna foto. Jo voldria comentar alguna cosa referent en Carod Rovira i la seva aparició al programa de la 1, però no disposo de temps i ja ho faré demà.

17 d’octubre 2007

plujes....

Com deia l'altre dia estic de mini-vacances. He anat de L'Ametlla del Vallès a L'Ametlla de Mar, be són tans pocs dies (3) que no són poden dir ni mini vacances, és tan sols un "break". El que passa és que plou i segurament per a molts serà ben vinguda la pluja però a mi em fastidia una mica perquè no podré sortir de l'hotel i arriba un momernt en que et canses de tot, de llegir, de la tele, d'observar als altres hostes, etc.. però és el que hi ha i ens aguantarem, la questió és que no cal pensar en dinars, sopars, compres, netejes, etc. per tant d'això es tractava, de descansar de la rutina de cada dia. He pogut accedir als meus blogs preferits (Qmenta i Marina Martori) que us recomano, i també fer el meu escrit d'avui. Ara ja me'n vaig a fumar una cigarreta (a l'hotel no es fuma) i demà ja miraré de fer algun comentari o reflexió una mica més punyent i no tan personal.

14 d’octubre 2007

Mini-vacances

Dimarts vinent marxaré amb el meu marit 3 dies per tal de fer "panxing" (no fer res) i descansar una mica de la feina, la casa, els gossos, l'avi........... etc. Tan sols marxem 3 dies perquè la nostra feina no ens permet d'agafar-nos 1 mes com tothom en primer lloc, i en segon lloc perquè tampoc ens ho permet la nostra economia. Jo me'n faig creus quan arriba el temps de vacances i sents a dir que fulana se'n va a Les Maldives, mengana a Tanzània i zutana a la Índia, que s'agafen tot 1 mes i fan aquests viatges. Tant guanyen al mes? perquè per mes que siguin viatges d'oferta i comprin un Pac que diuen que els surt molt barat unes vacances així no baixen dels 3.000 i la veritat és que jo no acabo d'entendre que una persona amb un sou es pugui permetre aquesta despesa. En fi, que hi farem "unos tanto y otros tan poco" Jo no em puc queixar perquè visc i treballo en un lloc que ja de per sí és un lloc d'estiueig per descansar i hi estic molt a gust però, evidentment que si vius i treballes al mateix habitatge i amb càrregues familiar a més a més, arriba un moment que necessites trencar aquesta mena de rutina en que es va convertint la teva vida i necessites marxar per desconnectar del dia a dia i gaudir d'un espai que no sigui compartit. Be, ja acabo perquè m'he enrotllat tant que això és un pal.

12 d’octubre 2007

Avis i Avies

Aviat farà un any que sóc àvia, cosa que m'omple de satisfacció, però en fa 4 o 5 que em semblava que no ho seria mai perquè els meus fills no estaven per "la labor". En lloc de cuidar dels nets vaig haver de cuidar avis ( ma mare i els "sogres") i us asseguro que tot i ser persones molt estimades per mi, els avis (a partir d'una certa edat) són molt esgotadors i quasi us diré que sembla que et xuclin tota l'energia. Però per fi el meu fill i la seva dona em varen fer àvia i no sabeu l'energia que m'aporta el meu net, és tan maco, tan simpàtic, tan bon minyó, que malgrat que per circumstàncies de feina i de lloc de vivenda dels seus pares no en puc gaudir massa, quan el tinc a casa em sento molt feliç. Hi ha avis i avis. els avis que tenen nets i els que essent avis ja són tan grans que se'ls ha de cuidar i estar per ells. Jo confio que quan m'arribi aquesta edat en que passi de ser l'àvia a ser l'àvia que no es pot valdre per si mateixa, els meus fills tinguin prou seny per no carregar amb mi i dic "carregar" perquè malauradament ens tornem en una "càrrega" per més que ens estimin.

11 d’octubre 2007

Amistat

Ahir vaig trencar la meva recança (per timidesa) a dir a algú que havia creat un blog i li ho vaig explicar a la meva amiga Magda. Ella, que ultimament, ha deixat una mica de banda això de l'ordinador, em va dir que ja se'l miraria. Be, això no és res mes que una introducció per parlar dels meus (nostres) amics el Xavier i la Magda. Són amics, amics, d'aquells que quan els necessites allà estan, la nostra amistat ve de quan anàvem a l'Institut i dura, dura i dura.......... Per circumstàncies de la vida no són d'aquells amics amb qui ho fas tot, sortir junts al cinema, anar junts de vacances, etc., Però de tant en tant ens trobem per fer un pa amb tomàquet (o més) i passem l'estona junts en converses i tertúlies que algunes vegades podrien qualificar-se d'antològiques o èpiques. Ens estimem i compartim les penes, les alegries, les preocupacions..... No ens agraden les mateixes coses, be si que compartim el gust pel cinema, el teatre, la lectura, la música però en el que diferim és en els gèneres però i que? això no impedeix (al contrari) la nostra amistat. Podria estar parlant d'ells molta estona però això seria massa llarg. Tenim un altra amic, amic, amic. en Miquel, ell és autèntic, és l'amic que hi és quan necessites de veritat que algú t'escolti igual que el Xavier i la Magda. Són pocs els amics que tinc? per mi no, evidentment hi ha d'altres persones que puc considerar que són amigues però amb qui segurament no hi tindré mai prou confiança per compartir coses.

10 d’octubre 2007

MAL DIA????????????

Abans d'ahir perquè era dilluns i els dilluns em fan "mandra" i avui perquè ETA ahir ens va voler recordar una altra vegada que vol matar, no és pas un bon dia aquest dimecres. He repassat el diari (internet), tan sols els "titulars" perquè no tinc massa temps per llegir tots els articles, però si que he llegit l'editorial sobre ETA i hi estic molt d'acord amb el que expressa. Confiem que els partits polítics no facin ús del terrorisme de cara a les eleccions, ara és el moment de que tots els partits vagin "tots a una" de que es centrin en el que cal als ciutadans i al país i de que deixin al govern que faci el que hagi de fer en vers el terrorisme, sense publicitar-ho més del compte. El meu suport a la víctima d'ahir i a la seva família, desitjant-li una ràpida recuperació. Manquen pràcticament 6 mesos per les eleccions generals i segurament eta tornarà a actuar (tant de bo m'equivoqui) però repeteixo hem d'anar "tots a una" ciutadans i partits polítics per a que aquestes eleccions no siguin les de la por.

09 d’octubre 2007

Avui, és un dia especial..............

Doncs si, és especial perquè, ja ho vaig dir dissabte, la Marina fa 28 anys i vull tornar-la a felicitar des d'aquí. PER MOLTS ANYS. També la vull felicitar per com va anar la pre-estrena del "8 raons i 1/2" (I love pocorns) que segons em varen dir va agradar molt als convidats. I ja està, avui no he tingut temps de llegir el diari i per tant tampoc tinc cap tema en concret que comentar, ja faré una altra entrada més tard si se'm acut alguna cosa.

08 d’octubre 2007

Avui és dilluns

Doncs si, avui és dilluns i els dilluns ja se sap s'ha de començar la setmana una altra vegada, anant a treballar i la rutina de sempre; fa una mandra¡ I com que és dilluns i fa mandra no se ven be que escriuré avui però com que no tinc gaire temps (m'he adormit) us diré solament que ahir diumenge m'ho vaig passar molt be amb la família i a banda d'això com sigui que aquesta setmana serà més curta perquè hi tenim un dia de festa i sembla també que hi ha una bona expectativa (anar a Saragossa a veure al Serrat i al Sabina) ¡ fora mandra! i continuem el dia a dia.

06 d’octubre 2007

Per molts anys................

Dimarts, 9 d'octubre, la meva "jove" farà 28 anys i vull felicitar-la des d'aquí. És una noia meravellosa i el meu fill Joan ha estat de molta sort de trovar-la i enamorar-se'n i ser correspost. Quan els veig junts i veig el que s'estimen, el feliços que es veuen, el contents que estan amb el seu "guapíssim" fill " EL MEU NET, m'omple d'alegria i em fa oblidar els entrebancs, penes, metges, problemes, etc. que s'han anat acumulant els darrers anys. La Marina és: carinyosa, dolça, càlida, enèrgica, intel·ligent, sincera, suau, romàntica, altruista, generosa i tot una dona. En el seu blog ha escrit que no te gaire bona salut però les coses que li passen físicament (encostipats, asma-alèrgica, pell atípica, ¡prou......!) no li resten fortalesa ni energia i jo des d'aquí vull dir-li que sense voler menystenir aquestes "infermetats" és forta i sana, jove, i que te tota una vida per davant per ser feliç i donar felicitat als seus. En davant Marina, ¡ per molts anys !

05 d’octubre 2007

Metges...........

He titulat aquest post "Metges" perquè malhauradament ja he entrat a la roda de analítiques, radiografies, controls, pastilles, etc. Jo que de sempre em vanava de tenir una salut de ferro sembla ser que al canviar de número (edat) s'ha acabat la salut. Be tampoc cal caure en el pessimisme i no estic tan malament de salut com pugui semblar pel que escric però com ja us deia he entrat a la roda i n'hi ha prou amb un petit entrebanc per a que els metges et facin posar en moviment. I resulta que aquest més he de fer-me 3 revisions i 1 analítica, el mes vinent me'n toquen 2 de revisions, 1 analítica i 1 radiografia. És evident que aquestes revisions són amb metges de diferents especialitats (res important, coses d'ossus i coses de dones) però en aquestes revisions tots els metges coincidiran amb el mateix, com porta "lo" del tabac? i els quilos? I que voleu que els digui? jo el tabac, de moment no penso deixar-lo, (no us esgarrifeu si us plau) i els quilos sí que m'agradaria deixar-ne uns quants però resulta que per ser dona, els gens, i l'edat; per perdre quilos m'he de fer un plantejament de menjar verd (com els conills) fins que em mori i no estic disposada a renunciar de per vida al meu petit "sibaritisme"............ Metges, ja......

03 d’octubre 2007

I el PP?

davant la campanya electoral per arribar a la Moncloa i per tal de guanyar el "pols" a Rodríguez Zapatero s'apropia d'Espanya perquè ells són els únics nacionalistes vàlids. I ara ha sortit amb una altra ocurrència, es proposa desenterrar una reforma penal que va fer en José Mª Aznar (quan tenia la majoria absoluta) per la qual es considerava delicte amb penes de preso la convocatòria de consultes populars (sufragis) considerades il.legals. Això és massa¡ Tothom pot tenir la ideologia que vulgui, som (per fi) un país lliure i democràtic, però realment hi ha tan poc de seny en els votants de la dreta que no s'adonen que els estan manipulant a base de be?

jutges estrella?

Avui repassant el diari he llegit l'article d'en "Joan Barril" que ell ha titolat "Jutges i desidia". Jo els suscric sobre tot el que diu " tots hem atorgat als jutges un poder que no tots es mereixen". I és veritat, al meu parer, que hi ha un exces de corporativisme tant en els jutges, com en els advocats (i no parlem dels metges). Han sortit fà uns anys uns jutges que s'en podrien dir "estrelles" perquè algunes de les seves accions han estat molt sonades i han entrat en el joc de la "fama" mediàtica però al ciutadà que "malhauradament" s'ha de posar davant d'un jutge, sesent tan inferior.... tan "ninguneado" que no sap sí realment aquell jutge farà el que li toca fer "justícia". I d'altra banda si que hi deu haver una certa desidia donat que qualsevol contencios pot tardar entre 1 any o 3 anys a resoldres.

02 d’octubre 2007

perqué he fet un blog?

Avui m'he decidit a escriure i he pensat que podria tenir un blog. El perquè? jo que se, segurament pel fet de que malgrat tenir coses a fer no en tinc gens de ganes i per això m'he decidit per aquesta opció. No se ven be de que escriure, li he donat el títol de reflexions i altres coses, però de que reflexionaré? de la vida? de política? del dia a dia? de les notícies dels diaris que em frapin? Ja ho veurem. per començar ja està be. La feina que he tingut per crear aquest blog. Això de la informàtica a mi em depassa bastant i no se pas si ho he fet massa be. D'acord ja ho aniré millorant.