26 d’octubre 2007

més de la Srta. Maria

Molt joveneta oi?, no tinc cap foto de quan anava al col.legi per poder il.lustrar (en quant al temps ) l'època que era però és fàcil deduïr-la si teniu en compte que dic que soc una dona de 60 anys, per tant la meva època de col.legi amb la Srta. Brau va del 1950 al 1960. Una època dura però que com ja us apuntava en l'altre escrit per a mi en aquell col.legi no ho va ser. Mai vaig haver de cantar el "cara al sol", la parla era en català, la lliçó però la dèiem en castellà evidentment, la Srta. no ens pegava ni ens castigava, el més que ens havia dit quan la fèiem enfadar era !papanates¡. Això si, ella era molt religiosa i s'havia de fer el "mes de Maria" pel Maig, ens preparava molt be per fer la comunió (tot era pecat) i a l'hivern com que feia fred per sortir al pati a la tarda, resàvem el rosari cada dia però no era de la que ens renyava si veia que en realitat no estàvem resant, mentres no xarréssim massa fort. La preparació educativa per poder fer l'éxamen d'ingrés pel batxillerat era molt bona (no vaig haver d'estudiar en "serio" fins a 3er. que hi havien matèries noves, com el francès, les "equacions" de matemàtiques i el llatí). No recordo tampoc que ens adoctrinés de com havia de ser una dona des del punt de vista masclista de l'època. Sí que recordo que durant uns 15 dies (als 8 o 9 anys) varem tenir una mestra de fora que ens va venir a fer classes de "falange" i ens va ensenyar 4 cançonetes regionals i alguna marxa (Montanyas nevadas per exemple) però passats aquests 15 dies és va acabar i penso que va estar motivat per alguna inspecció que va tenir. No ens parlava mai de política i en quant a la història (que s'acabava amb la guerra civil) és limitava a fer-nos aprendre el llibre. Ella donava molta importància a la lectura, l'escriptura i ortografia, i no tant la geografia i les matemàtiques, però que ens les ensenyava molt be. Be, ja acabo, com veieu malgrat l' època l'escola no va ser un trauma per mi. Amb el temps he arribat a deduir que era "molt catalana" que anyorava l'ensenyament de l'època de la república i que sí s'haguès pogut votar segurament ho haguès fet per Esquerra republicana o per Unió Democràtica, però va haver de viure una guerra i havia de continuar amb la seva vocació que era l'ensenyament.

6 comentaris:

Rebeca ha dit...

Alicia, aquesta ets tu? què maca!
I per cert, m'agraden molt les històries de la generació que ens va succeir. A casa de la meva àvia, com són 9 fills, la mare i les seves germanes sempre explicaven coses i a mi sempre em semblava que hi havia de sobres per escriure una novel.la.
La meva mare si que va patir el càstig de la regla i tenia que fer l'assignatura de "mis laborales", que sé que no es deia exactament així.
I quan Franco va venir de visita a Catalunya i tots els nens del col.legi van anar a rebre'l, com ella no va voler aixecar la "bandereta" que li havien donat, va rebre una bona plantofada.

Marali ha dit...

Moltes gràcies Rebeca per "lo" de maca, simplement joventut (crec però que en aquesta foto ja era mare de'n Joan). L'asignatura és deia "labores del hogar" però això era al batxillerat, junt a la "Formación del Espíritu Nacional" al col.legi de petita mai varem anar a saludar al Franco i a l'època de l'institut tampoc. De tota manera la Srta. Maria si que ens ensenyava a fer ganxet, i fins i tot puntes al coixí. A mí em va deixar per impossible perquè s'em van embolicar els buixets i no hi va haver manera d'arreglar-ho.
Un petó
Alícia

jrrof ha dit...

Montañas Nevadas, Prieta las Filas, Isabel i Fernado i moltes més. Cada dia un nen (el que li tocava) feia formar els altres nens i donava novetats al mestre “Jefe de l’Esquadra” “Sin Novedad en la Escuadra General Gay” no recordo qui era aquest senyor, ni en tinc ganes.

Doncs si, encara guardo un clauer guanyat en un concurs de “Formación Política” esta gravada darrera la data 15-IV-56 , naturalment està en relleu l’escut de la Falange (és laureada, l’àguila al mig, les fletxes a dalt, unes ales a cada costat, els 6 quadrets vermells i 6 no se si negre o blau fort. Ves tu quines coses m’has fet recordar, tinc una caixa de records... on guardo balins de terra, bales de pedra, els coberts d’alumini de la mili, una moneda de l’època on hi han els mesos servits llimats el cantó rodo, una bala de pistola, també un ganivet suís (un regal de la promesa, avui la mare dels fills) du estisoretes i moltes navalles (apa que no va obrir llaunes de paté o sardines) i altres records...un timbre de bicicleta, axis com els números de l’ajuntament, una creu negra d’uns rosaris etc.

Recordo que cada any a l’estiu anaven a Olvan Berga, mai el meu pare m’hi va deixar anar (allà en forma de campament és rebia la formació a la Falange) Desprès havent madurat la meva joventut vaig comprendre el perquè el pare no m’hi deixaven anar. Els escollits eren els més ben mirats del mestre jefe d’esquadra. Als altres en patíem les conseqüències. Paro per no avorrir el que amb llegeixi. Però era axis l’època que ens va tocar de viure.

Sort que a doctrina tot era en català, a casa també però el col•legi ni mu...
Tinc una caixa de records... ai! La Srta. Maria i Senyora Marali quines coses m’han fet recordar!!!!

Marali ha dit...

Hola Josep,
Els records són els records, n'hi ha uns de bons i uns de dolents, pero tots formen part de la nostra vida. Aquesta caixa de records segur que desperta en tu una certa nostàlgia però com que són de la teva vida, quan t'els miris fes-ho recordant els bons moments i les anècdotes i t'ho passaràs d'allò més be. Recordar la infantesa sembla ser que forma part de l'evelliment però tu tens la sort de tenir 7 nets a quí explicar "batallitas".

Rebeca ha dit...

Doncs sí, jo trobo molt a faltar els meus avis i tantes i tan bones "batallitas".

musicbcn ha dit...

caram mare... això de la senyoreta brown (que és com jo entenia que li deies quan era petit) m'ha emocionat... que sàpigues que estic molt orgullós de tu i de com fas aquest bloc!