22 d’octubre 2011

UN PAS EN DAVANT........... FI D' ETA ?

Motiu d'alegria i esperança per a tothom després del comunicat d'ETA.
Queda molt per fer i serà costos i difícil, però ara és el moment de posar fil a l'agulla i anar fent feina.
Que si hi ha d'haver negociacions aquestes siguin amb el consens de tothom.
Oblidem l'odi.
LA PAU PEL DAMUNT DE TOT.

17 d’octubre 2011

"MODES"

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
"MODES" amb aquesta paraula no em refereixo tan sols a "la moda" en el vestir si no a totes aquelles coses que sense saber ben be el perquè tothom acaba fent.
Un parell d'exemples:
Qui va ser el primer que va fer servir una cinta llarga per penjar-hi les claus i portar-les a la butxaca deixant penjar la cinta?
Els que esteu dins del Facebook, no us heu fixat que ara tothom penja cartells? sobre els indignats, sobre els bancs, sobre l'amistat, sobre l'amor, referents als polítics, als governs, als pobres, la fam......... i un llarg etcètera.
No creieu, jo també hi he caigut i n'he penjat un parell però em pregunto: cal? són això les xarxes socials?
En fi, que de cop i volta i sense cap raó acabem fent el que fa tothom. I jo que em creia que tenia una certa personalitat!!!!
Us he posat tan sols dos exemples però segur que si hi pensem en trobarem moltes més de coses que fem per mimetisme? o perquè creiem que és moda? o simplement per fer saber que estem "al dia"?
Quines tonteries tenim de vegades. Sort n'hi ha que dins nostre tenim les nostres reflexions, preocupacions, anàlisi i opinions que si contrastéssim amb d'altres amics o companys, per sort, serien ben diferents.

16 d’octubre 2011

12 d’octubre 2011

07 d’octubre 2011

FI DE SETMANA

galeria de Dave. Tots els drets reservats
(Sembla que això no funciona i no se com ho puc arreglar a veure si me'n surto, no se que he fet i no puc treure el subratllat)
Ha estat un fi de setmana molt complert. El divendres sopar i música a "Can Palau" amb bona companyia: boleros, estàndards, havaneres i balades. Molt bona música molt ben interpretada i cantada.
El dissabte també sopar i ball, aquest dia al "Montbell". Són les ventatges d'estar casada amb un músic (alguna hi hauria d'haver de positiva no?).
I diumenge, aniversari, cafè i pastes i una bona estona de fer petar la xerrada acompanyada dels fills i nets. No és pot demanar res més per un bon cap de setmana, no creieu?; de tota manera avui que ja estem a dimecres, 12 d'octubre, festa: el Pilar, fem celebració familiar d'aniversari que va ser diumenge, tot plegat un pont llarg i feliç.

04 d’octubre 2011

LA "REFUTUDA CRISI"

Avui toca, parlem de la "crisi"
S'acabarà? Si, aviat? No.
He viscut "crisis" econòmiques importants al llarg de la meva vida, però com aquesta cap.
Diuen que a Espanya va començar amb la bombolla immobiliaria d'on va venir la "crisi" del totxo. Constructores endeutades, paletes i manobres sense feina, pisos sense acabar i l'atur en augment.
De manera molt somera és això, però ara la crisi ja és molt més que això, ara resulta que és basa tant en el mercat de valors i les especulacions que el pobre ciutadà corrent ja no sap cap a on navega. Jo, como a treballadora, no he tingut mai prou estalvis per invertir en valors i jugar a la borsa. Els grans empresaris i les grans fortunes si que ho fan i està clar, si tenen pèrdues o abans de tenir-les, venen a la baixa i comença el daltabaix a les borses.
Bancs que han venut hipoteques que mai havien d'haver concedit, bancs que han acumulat deutes i que per re-capitalitzar l'estat hi ha hagut d'abocar diners (diners nostres, és clar, de tots) i que no han servit de res, solament tapar els seus forats i poder seguir pagant els grans sous als seus executius.
Ara Europa, demana austeritat i retallar despeses i que fan els governs per aconseguir-ho?, rebaixar la despesa que és indispensable (sanitat, educació....) o sigui com sempre, els perjudicats i qui paguen "el pato" som els qui menys tenim.
Jo no soc economista, però si mestressa de casa i de tota la vida, quan les coses econòmicament han anat maldades, m'he estrenyit el cinturó amb el que és més prescindible. Que costa massa car anar al cinema cada setmana? si va una vegada al mes? que sortir a sopar de restaurant una vegada a la setmana no és pot? doncs se sopa a casa, que l'abric s'hauria de canviar però un de nou està pels núvols? Quan puguem el renovarem, Que el pressupost no arriba per menjar filet? es menja pollastre, i si el lluç, el rap, o el marisc és massa car i no ens arriba la butxaca?, amb sardines també ens alimentarem.
Mai, les retallades d'una casa s'han fet en el que és necessari: menjar, higiene, educació i vestir als fills. Les demés coses: cinema, teatre, vacances, roba nova cada temporada, cotxe per anar a tot arreu..... són totalment prescindibles. I quan les coses econòmicament van tornant a ser normals, podrem gaudir de nou d'aquests petits luxes.
Per això crec que els governs no ho saben fer be, no han portat mai una casa i no saben ven be el que és necessari i el que és prescindible. Cal tenir cotxes oficials amb xofers? Cal que els parlamentaris cobrin un sou i totes les despeses a banda? Cal obrir despatxos i delegacions per a qualsevol cosa? si que és veritat que aquests despatxos donen feina a persones, però abans d'obrir-los, és fa un estudi de si realment és necessari?.......
En fi que així ens van les coses, els de rebre, sempre els mateixos.

03 d’octubre 2011

Classes de dibuix i pintura

contra la violència de gènere.
Bon dia a tothom, ja torno a ser aquí per explicar unes quantes "batalletes" més.
Avui però no parlaré del que passa al món, ni de política, ni de crisi, ni d'eleccions, etcètera, etcètera.
Us explicaré com estic, com em sento i si per fi he trobat alguna cosa que cregui que em pot fer il·lusió.
Estic be de salut, malgrat alguns petits "ais" que comporta fer-se gran (allò de la tercera edat), físicament no estic massa be, em sobren uns quants quilets i això vol dir que agreuja la meva manca de mobilitat.
Però malgrat això aquest estiu m'ha anat tot molt més be i em sento en certa manera orgullosa de mi mateixa perquè per fi m'he pres seriosament canviar algunes coses de la meva vida per millorar el meu benestar. Sembla que he trobat ja aquella voluntat que tenia i que no se com vaig perdre i començant per aprimar-me, fer una mica més d'exercici i anar-me plantejant deixar el tabac definitivament (de moment he reduït) les coses comencen a rutllar.
El perquè del títol d'aquest post: perquè he trobat un al·licient que em fa il·lusió i tinc moltes ganes de començar. Sempre m'ha agradat dibuixar, no se'm dona malament, però em van ensenyar molt poca tècnica i ara en vull aprendre i vull arribar també a saber pintar, conèixer les possiblitats dels colors i comprovar si tinc alguna creativitat. En definitiva que he trobat molt a prop de casa el poder anar a classes, gaudir i relacionar-me.
El perquè de les fotos penjades: el "baner" JAMÁS perquè durant aquest mes d'octubre recordaré cada dia que és molt important fer alguna cosa en contra de la VIOLÈNCIA SEXISTA.
La pantera: perquè és un felí d'una bellesa impressionant i perquè en aquests moments em sento amb tantes forces que m'identifico amb ell.
Apa, ja us he deixat anar unes quantes intimitats que no tenen cap importància per ningú, tan sols per mi, però que és molt terapèutic fer-ho.
Fins aviat.

01 d’octubre 2011

Insomni..........


Galeria de Seatle Creck. Tots els drets reservats

Feia molts dies que no em passava de no poder dormir, són exactament  2 quarts de cinc de la matinada i aquí em teniu, escrivint perquè en veig incapaç de tornar a dormir. Potser d'aquí una hora em cauré de son i podré tornar al llit però de moment aquí estic.

Diuen que no hi ha mal que per be no vingui, o sigui que aprofitant l'insomni una mica d'escriptura en aquest bloc, que "pobre" està una mica deixat de la ma de Deu.

Com tots ja sabeu, el món sembla que s'hagi capgirat: terratrèmols, sismes, sunamis, tempestes, huracans......... pel que fa a la naturalesa; ja no parlem dels humans que des de guerres a grans interessos, crisi econòmica i financera, atur imparable, especulacions i especuladors, desesperació, indignats i retallades ja no donem l'abast per fer-nos més mal a aquests pobres humans que ens  ha tocat viure en aquest món.

I no em vull posar amb els polítics que per un que s'ha posat a ser polític de molt bona fe, creient que així ajudava als seus conciutadans, n'hi ha dos que s'hi han dedicat per a treure'n profit propi i que no els interessa res més que continuar asseguts a la poltrona. No m'hi vull posar, malgrat veure que no són massa "trigo limpio" perquè encara conservo aquella certa innocència de creure en les persones bones, en els bons ideals, en que el sistema democràtic és el que val més i el menys nociu per a les llibertats dels humans. Que voleu que faci? soc així jo, malgrat l'edat i l'experiència. 

Be, ja n'hi ha prou, potser que provi de dormir una mica més que si no demà no m'aguantaré. A veure si segueixo escrivint aquí més sovint i no tan sols quan pateixi d'insomni.