Torno a estar per aquí i per escriure alguna cosa.
Tal com dic al títol, han passat 3 mesos o més des l'última vegada i fins avui no m'ha vingut de gust escriure alguna cosa.
No se ven bé de que parlar perquè les coses no han millorat pas en aquests 3 mesos. Quan dic les coses em refereixo a les coses en general que estan passant en aquest nostre país pel que fa a l'economia i la política. Tot segueix igual o pitjor. L'atur va en augment, cada vegada hi ha més i més famílies al llindar de la pobresa i és impossible treure's el pessimisme del damunt si segueixes les notícies, llegeixes els diaris o segueixes els debats i tertúlies per la televisió.
En el terreny personal si que hi ha hagut algun canvi però malhauradement no per bé. Aquest canvi ha fet que sorgissin en mi uns sentiments de tristor d'una banda i de rencunia d'una altra. Rencunia que no vull tenir però que de moment no puc evitar. Això però ja és massa personal i prefereixo deixar-ho, és personal en quant al sentiment meu però afecta a algú més i millor no parlar-ne.
L'hivern ja s'ha acabat, tot i que les temperatures no han pujat massa i les nits són bastant fredes. Hem tingut un mes de març molt plujós, cosa que va bé diuen, però que tant de núvols ha fet que el meu cap estès també ennuvolat. Espero que aquest mes d'abril vagi millorant pel que fa a l'esclat de la primavera i poder gaudir de força sol i cels blaus que m'aixequen l'ànim.
Tot plegat una mica intrascendent i superficial, procuraré tornar una mica més sovint i aprofundir més en les coses.
REFLEXIONS I ALTRES COSES ............
el títol ja describeix que ha de ser aquest blog. Ja veurem que en sortirà.
31 de març 2013
3 MESOS HAN PASSAT
Etiquetes de comentaris:
sentiments.,
situació,
temps
20 de desembre 2012
ELS CANALONS, recepta
ELS
CANALONS (Festa Major, Nadal, Festes
assenyalades….)
La recepta és llarga sí us he d'explicar també
com fer el rostit de les carns. El que faré és resumir, donant per entès que
tots sabeu fer un rostit i una beixamel. Però per si de cas, faré 2 posts i al
següent us donaré la recepta del rostit i de la beixamel. Som-hi doncs.
Ingredients: (per a uns 60/80 canalons, ja que ens hi
posem fem-ne de sobres y així en tindrem per altres dies congelant-los)
750 gr. carn de vedella del coll
o filet de pobre del darrera (en 2 o 3 trossos)
600 gr. carn magra de porc del
coll (en 2 o 3 trossos)
5 quarters de pollastre sencers
(cuixa i contra cuixa)
5 o 6 fetges de pollastre
300 gr. de mantega
oli d'oliva (no us se dir la
quantitat, a ull)
1 1/2 de llet
1 got de conyac
4 capses de canalons El Pavo (són
els millors)
3 cebes mitjanes
4 tomàquets madurs
2 cabesses d'alls
4/6 fulles de llorer.
i !molt
important¡ una màquina de
trinxar carn de les d'abans (aquelles de ferro colat amb una manibela).
És millor fer el rostit de les carns el dia
abans perquè fredes (o tèbies) us anirà
més be per passar-les per la màquina. Reserveu l'oli dels rostits.
Una vegada teniu tots els tipus de carn
rostida i passats per la màquina, poseu la cassola al foc no massa alt amb un
raig d'oli de rostit i la meitat de la mantega (aprox.) aneu remenant per tal
de barrejar be les carns i desfer la mantega i si cal afegiu oli (del rostit).
Quan la mantega ja s'ha desfet tireu-hi llet i no deixeu de remenar fins
aconseguir com una pasta homogènia. Quan veieu que la carn te tota el mateix
color, salpebreu i trèieu del foc, ja està la farsa a punt.
Prèviament haureu bullit els canelons amb
aigua abundant i una mica de sal i tirant-los a l'olla d'un a un, procurant de
no parar el bull. Als 15 minuts (no més) treure'ls del foc, buidar el màxim
d'aigua calenta i posar aigua freda immediatament per tal de que no s'enganxin.
A la taula de treball, sobre unes
estovalles netes (blanques o no) aneu estenent en fileres els canalons, poseu
una cullerada (mes o menys plena) de la pasta de carn a cada canaló, els
emboliqueu i els aneu dipositant a la safata de forn prèviament untada amb una
mica de mantega. (els que us sobrin els poseu en un altra safata, els tapeu i
ja els podeu congelar perquè sempre és millor fer la beixamel el dia que s'han
de menjar).
Cobriu amb la beixamel tots els
canalons de la safata del forn, hi poseu abundant formatge ratllat (jo acostumo
a ratllar emmental) i unes nous de mantega distribuïdes estratègicament per la
safata. Al forn que ja haureu escalfat a 180/200 graus els hi teniu aprox. 10
minuts (vigileu fins que veieu que la beixamel fa bombolletes ) apagueu el forn
i enceneu el grill per gratinar i quan el formatge ja està ros, apagueu-lo i ja
els teniu a punt per servir.
Els rostits i la
beixamel
Els rostits :
El rostit de les
carns dels canalons no és pot fer a la mateixa cassola perquè el temps de
cocció no és el mateix, per tant posareu en una cassola amb oli la carn de
vedella (en 2 o 3 trossos) i la carn de porc (en 2 o 3 trossos) amb unes fulles
de llorer i una cabessa d'alls (sencera) quan teniu la carn enrossida de tots
els cantons hi tireu un raig de conyac i deixeu reduir, peleu la ceba
tallant-la en 4 parts i el parell de tomàquets també tirant-ho a la cassola,
doneu un parell de voltes i cobriu amb aigua (just a cobrir), tapeu, abaixeu el
foc i deixeu que vagi coent de 3/4 a 1 hora (vigileu que no s'agafi ni es quedi
eixut, si cal afegiu aigua).
Per rostir el
pollastre és quasi el mateix. Poseu-lo al foc en una cassola amb oli, unes
fulles de llorer i una cabessa d'alls, una vegada enrossida la carn, tireu-hi
un raig de conyac, deixeu reduir i immediatament i tireu la ceba tallada en
"juliana" i el tomàquet a dauets (no cal aigua) abaixeu el foc i tapeu,
remeneu de tant en tant i quan veieu que la carn quasi ja està hi tireu els
fetges de pollastre sencers. El temps de cocció aprox. és de 1/2 hora. però
comproveu-ho.
La beixamel (pels canalons):
En una cassola amb la
meitat de la mantega i oli dels rostits i daureu una ceba ratllada, tireu-hi de
3 a 4 cullerades de farina barrejant-ho be i un bon raig de llet procurant que
tot quedi lligat, i desfent els possibles grumolls, heu d'anar remenant (el foc
baix) i afegint llet fins aconseguir la quantitat de beixamel que necessiteu
amb l’espessor adient.
16 de novembre 2012
UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA
De l'estiu ja gairebé estem a punt d'entrar a l'hivern. Com podeu veure per les fotos, colors de tardor i la menja tradicional de Tots Sants, castanyes i panellets.
Ja ens ho hem menjat, qui més qui menys, i fins i tot ja hem tornat a fer una vaga general en protesta per la reforma laboral i les retallades, desnonaments, l'atur i la situació de precarietat de milers de famílies.
Abans que la vaga general, varem celebrar tots la Diada de Catalunya, l' 11 de setembre on hi va haver una manifestació multitudinària a Barcelona convocada per (una) Assemblea Nacional de Catalunya
que el seu leiv motiv va ser "Catalunya, un nou estat
d'Europa". He dit multitudinària perquè ho va ser, 1 milió i mig de persones sortiren al correr i varen cridar INDEPENDENCIA.
Després d'aquesta manifestació, (l'endemà mateix) l'actual president va intuir que havia arribat el seu moment de tenir una majoria absoluta al parlament català i per tant va convocar eleccions anticipades, fent servir el rèdit de la manifestació. A més, va proclamar als quatre vents que si guanyava amb majoria absoluta feria una consulta per la independència de Catalunya.
No tot el milió i mig que va sortir al carrer ho va fer per la independència però van sumar com si fora així. I ara és un no acabar, declaracions de partits catalans i contra-declaracions dels partits del Parlament general. Declaracions de polítics i ministres del PP parlant de Catalunya i dels desitjos dels catalans que deu n'hi do. Donada la situació actual i tot el malestar que hi ha en general, els mitjans manipuladors i els que no, he titulat aquest post "UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA" aprofitant un article que va escriure fa uns dies la periodista JULIA OTERO a la seva columna de EL PERIÓDICO que copio aquí, per a informació dels que diuen que Catalunya no ha estat mai independent, que sempre a format part d'Espanya i bla...bla...bla... que als nens catalans se'ls ha de espanyolitzar... i més bestieses.
Soy JULIA OTERO :
"Vamos a ver… todos
los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene quever con la región delimitada en un mapa.
Tieneque ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos, tiene una historia yno siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.
Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.
Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin.
También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.
Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya
hemos dicho que tenia cortes desde?)
Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE
SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.
Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona se deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya ante las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta
1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.
Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y
moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya
antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.
Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDOINDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creó su música, sus tradiciones y su caràcter luchador.
Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe
menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o paradividir. YA ESTÁ BIEN.
Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar unagaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.
Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden.
Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento.
Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.
Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más de un idioma.
JULIA OTERO
Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más de un idioma.
JULIA OTERO
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
història.,
independència,
tardor
28 d’agost 2012
A MIG AGOST....... el temps vola....
Ja estem a mig Agost i des del 21 de juny que no havia tornat a fer cap post aquí, soc una inconstant, però avui m'he fet una visita i m'han entrat ganes d'escriure així que aquí estic i a veure que surt.
La crisi continua, cada cop hi ha més aturats i més gent que està desesperada. El govern del PP, cada dia ens surt amb més retallades, ara, a partir de l'u de setembre se'ns apuja l'IVA a tothom amb l'agravant de que molts dels tipus reduïts també l'apujan al 21%. El material escolar i els llibres escolars passaran del 8% al 21%, QUÈ FORT!!!!!! com sempre més càrrega pels ciutadans que depenen d'un sou (si tenen la sort de tenir encara una feina).
També al setembre s'apujaràn les tarifes de l'electricitat i el gas, el que comportarà que s'haurà de retallar més en les despeses de menjar de cada familia.
Això de l'IVA és "pan para hoy y hambre para mañana" recaptaran uns quants millonets per fer front als venciments dels deutes però l'economia no s'aixecarà, al contrari, si amb els mateixos ingressos familiars les despeses bàsiques augmenten, no hi haurà manera de que les famílies tinguin: estalvi, :restaurants, bars, cinema, teatre, concerts..... el que els pobres treballadors fem sempre, retallarem el consum de les coses que haurien de ser més o menys normals de poder fer, però que ara s'hauràn convertit ja en un luxe que no ens podrem permetre. Si baixa el consum.... també baixarà la recaptació de l'IVA i quan tornin a necessitar diners per pagar .... qué faràn? reduiràn els seus sous astronòmics, dietes astronòmiques i dinars de luxe???? NOOOOOO, ho tenen molt clar, ells són la gent privilegiada i a ells no se'ls pot tocar.
REALMENT, ELS CATALANS I ESPANYOLS SOM TANT IMBÈCILS QUE ENS VAREM CREURE QUE LA DRETA HO CURARIA TOT?????
21 de juny 2012
21 de juny del 2012 - PRIMER DIA D'ESTIU
![]() |
| El roser de "Can Janeta" . Magda |
![]() |
| Tots els drets reservats. |
65 estius ja porto viscuts, els uns més feliços que els altres, però gaudits. Plors, rialles, somriures, pena, alegries i tristeses. Tots aquests sentiment i estats d'ànim no cal aplicar-los solament als estius, durant totes les estacions hi ha moments d'aquests però sembla que a l'estiu (al menys a mi em passa) pel que fa als negatius te'n oblides més fàcilment i els positius els gaudeixes molt més.
Recordo un estiu, era encara una nena, que me'l vaig passar al llit (de primavera a primavera) i malgrat estar-hi tant de temps no vaig sentir-me infeliç. Llegia, dibuixava, escoltava la ràdio, em venien a fer companyia les amigues, feia col·lecció de "cromos" i estrenava camises de dormir boniques que em cusía la meva mare. No es pot dir que aquell estiu hagués estat un temps infeliç per mi, segurament que per la gent que m'envoltava si, però jo no en tinc mal record.
Una mica més gran si que vaig patir un mal estiu, estar enamorada (el primer amor) i no ser corresposta em va entristir i fer sofrir d'aquella manera en que ho fan els adolescents, sortíem una colla de nois i noies (entre ells el meu enamorat) però jo no gaudia gens del ball, de les excursions o del cinema. Tonta de veritat !!!! ara me'n ric de mi mateixa però en el meu record va ser un mal estiu.
Com serà per mi aquests estiu que comencem avui? espero que sigui mínimament bo.
Una dita castellana: "No hay mal que cien años dure"
Etiquetes de comentaris:
estíu,
felicitat.,
sentiments
24 de maig 2012
MASSA TEMPS, NI POSTS NI RECEPTES.........
Avui llegint la data del meu darrer post, me'n adono que ja fa gairebé 2 mesos que no he escrit res.
Ni post, ni recepte de cuina. Això de les promeses a mi no em funciona massa bé.
Però com deia un amic meu, quan les coses s'han de fer com una obligació ja no serveixen per gaudir-ne, potser és per això que he passat bastant d'aquest blog. Els temes de que parlar en quant a comentaris de notícies i situació no varien gaire dia rere dia.
Des del 2008 estem immersos en una crisi econòmica-financera que ens està portant a tots a la misèria.
Bé, no a tots, és clar, els rics són encara més rics i com sempre els que ho pateixen tot: desnonaments, atur, retallades en educació, sanitat, cultura.... som els de sota, els que només comptem amb el nostre sou.
Els alts directius, els governants, parlamentaris, directors generals, .... aquests no retallen res ni cap despesa, cobren per tot i amb uns sous astronòmics.
Govern de dretes a Catalunya i govern de dretes a Espanya.
Retallades primeres tant l'un com l'altre: rebaixa de sous als funcionaris. Però és que hem de pensar i treure'ns del cap que els funcionaris no son tan sols els senyors que estan darrera una finestreta en una agencia tributària, o a la ss.ss. o als ajuntaments; funcionaris ho son també els mestres, metges, bombers..... a part que els que estan darrera una finestreta tampoc és que tinguin uns grans sous.
No és el mateix retallar un 5% d'un sou de 1.000 € que un 5% d'un sou de 6.000 €. està clar oi?
Emissions de deute ...... per salvar els bancs, Els bancs que amb els diners que els dona el govern (dels nostres impostos) tapen els seus forats per no deixar de tenir beneficis i d'aquí no passen. La petita i mitjana empresa, autònoms i treballadors, sense cap font de financement amb l'aixeta tancada.... a fer punyetes. Empresa a la ruïna i treballadors a l'atur.
Creixement 0, consum 0. Qui pot consumir si ja no te un sou que li arribi per cobrir les despeses mensuals?
Prou, ja n'hi ha prou, vagues, manifestacions, cassolades............ no serveixen de res perquè els nostres governants són uns inútils i això és el que hi ha.
TOT PLEGAT FA MOLTA POR
Ni post, ni recepte de cuina. Això de les promeses a mi no em funciona massa bé.
Però com deia un amic meu, quan les coses s'han de fer com una obligació ja no serveixen per gaudir-ne, potser és per això que he passat bastant d'aquest blog. Els temes de que parlar en quant a comentaris de notícies i situació no varien gaire dia rere dia.
Des del 2008 estem immersos en una crisi econòmica-financera que ens està portant a tots a la misèria.
Bé, no a tots, és clar, els rics són encara més rics i com sempre els que ho pateixen tot: desnonaments, atur, retallades en educació, sanitat, cultura.... som els de sota, els que només comptem amb el nostre sou.
Els alts directius, els governants, parlamentaris, directors generals, .... aquests no retallen res ni cap despesa, cobren per tot i amb uns sous astronòmics.
Govern de dretes a Catalunya i govern de dretes a Espanya.
Retallades primeres tant l'un com l'altre: rebaixa de sous als funcionaris. Però és que hem de pensar i treure'ns del cap que els funcionaris no son tan sols els senyors que estan darrera una finestreta en una agencia tributària, o a la ss.ss. o als ajuntaments; funcionaris ho son també els mestres, metges, bombers..... a part que els que estan darrera una finestreta tampoc és que tinguin uns grans sous.
No és el mateix retallar un 5% d'un sou de 1.000 € que un 5% d'un sou de 6.000 €. està clar oi?
Emissions de deute ...... per salvar els bancs, Els bancs que amb els diners que els dona el govern (dels nostres impostos) tapen els seus forats per no deixar de tenir beneficis i d'aquí no passen. La petita i mitjana empresa, autònoms i treballadors, sense cap font de financement amb l'aixeta tancada.... a fer punyetes. Empresa a la ruïna i treballadors a l'atur.
Creixement 0, consum 0. Qui pot consumir si ja no te un sou que li arribi per cobrir les despeses mensuals?
Prou, ja n'hi ha prou, vagues, manifestacions, cassolades............ no serveixen de res perquè els nostres governants són uns inútils i això és el que hi ha.
TOT PLEGAT FA MOLTA POR
04 d’abril 2012
RECEPTA DE BACALLÀ, Setmana Santa
A casa meva des que jo recordo, el Dijous Sant i el Divendres Sant es feia un guisat de patates amb bacallà, ous durs, panses i pinyons.
A me mare no li agradava gaire cuinar i per això feia una bona cassola per tal de que hi hagués menjar pels 2 dies de la setmana santa, dijous i divendres sants. (Quan jo era petita el dijous sant també era festiu).
Jo, una vegada casada i ja amb la meva pròpia família, vaig voler continuar amb aquesta tradició culinària (com d'altres) i el Divendres Sant sempre he cuinat el mateix, els agrada a tots, i he de confessar que em surt un plat exquisit. És fàcil de fer tot i que requereix un cert temps. Us passo la recepta tal com la feia la meva mare i com la faig jo. Espero que ho proveu i que us agradi.
GUISAT DE BACALLÀ AMB PATATES, OUS DURS, PANSES I PINYONS. Tradicional de quaresma.
Ingredients: (4 persones)
4 talls grossos de "morro" de bacallà, dessalat.
6 patates mitjanes
4 ous
200 gr. panses "moscatell"
100 gr. pinyons
1 ceba mitjana
3 tomàquets madurs (o 1 pot de tomàquet triturat una mica més de la meitat)
1 gra d'all, 2 fulles de llorer, oli d'oliva, farina, sal, i 4/6 ametlles torrades.
Elaboració:
Coure 10 minuts els ous i reservar-los. Posar en remull en aigua calenta les panses. Enfarinar els talls de bacallà.
En una cassola amb oli d'oliva verge, daurar per tots els cantons els 4 trossos de bacallà i reservar-los a part. A continuació feu un sofregit de ceba (rallada o tallada petita) el gra d'all tallat molt petit i els tomàquets. Mentre es cou la ceba fregiu també els pinyons. Una vegada fet el sofregit hi afegiu les panses remenant-les un parell de vegades afegint a continuació un litre i mig d'aigua, tapeu la cassola i porteu a ebullició. Quan comenci a bullir hi tireu les patates que haureu pelat i tallat a rodanxes i les 2 fulles de llorer, tapeu la cassola i deixeu bullir les patates a foc mitjà. Quan ja gaire bé estiguin cuites les patates incorporeu-hi les talls de bacallà i els ous durs tallats per la meitat alternant-los, sacsegeu la cassola, tapeu-la i abaixeu una mica el foc. Picar al morter les ametlles torrades i amb ajuda d'una mica de brou de la cassola les hi incorporeu deixant que faci tot plegat uns 2 minuts de xup-xup. i guisat acabat.
Espero que us agradi. Plat únic acompanyat d'una amanida de les de sempre: enciam, ceba, tomàquet i quatre olives al centre de la taula.
Un bon dinar. Bon profit !!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













