Noves intencions, canvis d'actitut

galeria de Chuck Hunts. Tots els drets reservats.

Flors repetides, els clavells la meva flor preferida, perquè estic il·lusionada.

Una vegada més durant els darrers 5 anys, que faig propòsits de noves intencions i de canvis d'actitut.

Aquesta vegada però, sembla que m'ho estic prenent en "serio" de veritat. Em sento molt més animada, alleugerida, i fins i tot il·lusionada.

Dies enrere vaig dir que s'apropaven canvis personals importants i de moment tot fa pensar que així serà i malgrat tenir una certa recança de deixar enrere algunes coses, tinc la impressió de que els aconteixements aniran molt més de presa del que creia i això em fa tenir ganes d'anar ràpid i avançar-me en els preparatius. M'il·lusiona haver de classificar, guardar, llançar, pensar, preparar,......... tot el que ens ha d'acompanyar: roba, llibres, mobles, menage, records, estris que no serveixen per res però que tenen unes connotacions sentimentals que fan que no te'n vulguis desfer i que finalment i fent de "tripas corazón" el més segur és que acabin a la deixelleria.

M'il·lusiona també planificar en certa manera les pròximes rutines diàries, com serà el dia a dia, totes les coses que hauré de tornar a reprendre que havia deixat de banda. Planificar també els meus espais, definir-me de nou amb les aficions, tornar a sentir el plaer d'abans en la lectura, en definitiva i com molt be va dir ell, tornar a ser jo.

El futur sempre és incert però aquesta vegada crec que serà a partir d'ara un bon futur. La vida ens ha donat molts pals però potser ¿algú? ha dit que ja n'hi havia prou i d'ara en davant tot anirà sobre rodes.

Una vegada més us he parlat de mi, això no està gaire be però ho havia de fer. Ja tindré temps de comentar notícies, aconteixements, política, desgràcies, alegries..... del món mundial.

Aquesta setmana, comiat definitiu, i també esperança

Tots els drets reservats. Família.

Malgrat les meves bones intencions de tornar a escriure aquí cada dia, reflectides en un post ja fa 3 setmanes, no havia tornat a fer-ne cap des de llavors.

Malauradament la setmana passada ens va deixar definitivament "l'avi gran". Ja era molt gran, 88 anys, però no per esperat, el seu traspàs no va deixar d'agafar-nos desprevinguts. Ens queda a tots el consol de que se'n va anar plàcidament i sense cap mena de patiment.

El dia del nostre acomiadament en una petita cerimònia civil, jo volia dir unes paraules recordant-lo però com sigui que potser s'hagués allargat més temps del compte amb els que ja hi deien alguna cosa, vaig decidir no dir res.

Deixeu-me però escriure aquí el que volia dir aquell dia.

L'avi gran era el meu sogre, pare del meu marit, avi del meu fill i besavi dels meus néts. Feia 45 anys que el coneixia, 38 anys que jo vaig passar a ser part de la seva família i ara a finals de mes n'hagués fet 8 que vivia amb nosaltres.

L'avi gran, en Joan Ramon i Valls, va ser tota la seva vida un home bo. Compromès des de molt jove políticament, exiliat a França, camps de concentració, camps de treball, presó en tornar a casa i finalment 3 anys més de servei militar, amb la classificació de "rojo" "desafecto al régimen".

Tot això ja ho varen dir el fill i els néts, també varen parlar del seu caràcter que era: tossut, però a l'hora comprensiu, amb un cert pudor per expressar els seus sentiments, amb molta voluntat per dur a terme allò que ell creia just o convenient, autodidacta i treballador cent per cent. Varen oblidar però de parlar dels seus amics, era molt amic dels seus amics, si podia donar un cop de ma quan ho podien necessitar ho feia i durant molts anys varen anar mantenint l'amistat (des de "la mili") amb ells i les seves famílies, trobant-se, fent dinars o sortides junts; fins i tot ara que ja 2 dels seus estimats amics de "mili", en Sariol i el Cendra, ja havien marxat, el contacte amb les seves vídues continuava ni que fos per telèfon. És per això que jo els volia recordar en el seu comiat perquè s'havien estimat molt, ara ens queda a nosaltres passar per un mal trago perquè el tercer amic que no va oblidar mai, amb qui mantenia una corresponència i fins i tot parlava per telèfon amb ell malgrat viure aquest al Brasil, no en sap res i en lloc de contestar-li la seva darrera carta explicant-li com estava de salut l'avi (pel Parkinson ell ja no podia escriure) haurem de comunicar-li que se'ns ha anat per sempre. Tant al Joaquin com a la Nadine, uns 4 anys més gran que ell però que de moment està molt be, l'avi gran els estimava moltíssim i quan rebia notícies d'ells s'alegrava molt a l'hora que s'emocionava. És per tot això que jo volia parlar d'ell i dels seus amics per a que tothom se'n adonés de com d'important per ell era l'amistat, una de les seves grans qualitats.

Sempre el recordaré com a una bona persona. Se que m'estimava malgrat no haver-ho dit, se que el varen emocionar els petons que li vaig donar no feia gaires dies (no soc petonera jo) i se que sempre en el seu interior em va agrair el que jo feia per ell tenint cura d'ell, de la seva salut i del seu benestar. Adéu avi, vull creure que ara ja estàs ben acompanyat per qui més estimaves i t'estimaven, la iaia Visita, el teu nét Marc, i els teus vells amics. UNA ABRAÇADA de l'Alícia.

La segona part del títol d'avui no te res a veure amb l'avi. És una esperança de que finalment arribarà a bon terme allò que desitgem.

S'apropen canvis personals

galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.

Doncs si, se'ns apropen canvis personals de decisions preses fa temps per tal d' anar sempre en davant i anar seguint la vida amb totes els "ets i uts".

Aquest canvis que s'apropen representaran una manera molt diferent de viure: l'entorn, les amistats, els fills, els nets........ la feina, les rutines, etc.....

Malgrat això m'ho miro amb una certa il·lusió (cosa que fa molt de temps que havia perdut) i penso que si les expectatives es compleixen tot serà com un nou començament.

Si m'ho agafo així tot anirà be (és el que espero), menys quilos, més exercici, més interès, més ganes de fer i gaudir de petits detalls a la vida personal.

AMEN

És una vergonya !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tots els drets reservats.

Després de 3 mesos per fi el jutge ha cridat a declarar als imputats Millet i després de fer-ho durant una hora cadesqun, se'n han entornat cap a casa ben tranquils i com si fossin uns bons minyons. Ni presó, ni fiança, solament han donat al jutge el passaport. Dono per suposat que de moment l'estratègia dels seus advocats ha donat bons resultats, o hi ha alguna cosa més? és que fa pensar malament la veritat sigui dita, potser si que la Llei no està prou be i és restrictiva en quan a la privació de llibertat, però no ho sembla pas en el cas d'un pobre que l'enxampen robant per poder donar de menjar als seus fills; aquest si que anirà a la presó de pet, sense excuses i gaire be sense advocat (advocat d'ofici, que no se jo si fan la feina com hauria de ser).

Crec que això no és just. Uns estafadors confessos que han tingut temps suficient per amagar, destruir o fer desapareixer proves de les seves estafes, que no els manquen diners per marxar on vulguin i viure a "todo tren", és una enganyifa de la justícia.

Avui ha sortit al diari una altra malifeta: les despeses del casament de les dues filles de'n Millet varen pujar gaire be 250.000 € que varen ser facturades al Palau i pagades pel Palau. ¿com es pot tenir tanta "jeta" ? be, i no parlem de les despeses de vacances per " todo lo alto" que varen sumar uns 500.000 €.

Déu meu¡¡¡¡¡¡ hi ha gent que s'ha quedat sense feina i sense atur que està passant gana¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

ÉS UNA VERGONYA grossa, grossa.

Re-prenent el meu blog i visitant tots els blogs

Galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.

Avui, diumenge 18 d'octubre, m'he decidit a tornar a reprendre el blog i si puc a fer un escrit diari, també he tornat a visitar blogs dels meus preferits una altra vegada.

La veritat és que això de l'ordinador quan comences t'hi quedes penjat. M'havia decantat ultimament per entrar al facebook i m'hi passava molta estona contestant les solicituds , les peticions d'amistat i l'assitència a esdeveniments o adhesió a grups. No disposo de tant de temps com per fer tantes coses, escrits de post, visites, comentaris i mantenir també el facebook. M'he decantat finalment per el meu Reflexions i altres coses, i deixar una mica endarrerit el facebook i trobar el plaer d'escriure una altra vegada reflectint el que em passi pel cap.

Comentaris personals, polítics, d'actualitat o simplement records. Més cuina? més opinions? Comptes? ¡qui lo sa!

De nou escric referint-me a la premsa.....

Tots els drets reservats.

Feia dies que m'estava rumiant si fer algun comentari referent el tractament de la premsa i els mitjans de comunicació en general d'algunes notícies d'actualitat, però no en tenia massa ganes perquè sembla que avui en dia tots parlem del mateix.

M'he decidit però a fer-ho perquè penso que de tot se'n fa un gra massa. La grip A: mira que se'n ha arribat a escriure al respecte, que si pandèmia, que si tantes morts, no hi havia dia que no se'n parlés, els morts haguts a Madrid, València, Catalunya, ...... i arreu del món. Les compres de vacunes de cada país per fer front a la "fotuda" grip nova. Tanta comunicació, tants informes, tantes notícies al respecte l'únic que han fet és posar la por al cos a la gent. Els pares, a la que se'ls refredi una mica el fill/a, el portaran al metge de presa i corrent, omplint les "sales d'espera" dels CAPS, i urgències. Els treballadors de restaurants, bars, hotels, ...... també amb por de ser contagiats. I els teatres? i els cinemes? i les sales de festes, de conferències, de reunions, què? En fi que ara tenen feina a explicar que la grip A serà molt més lleu de la acostumada grip hivernal, entrevistes a metges, caps d'hospital, infermers, ... per tal de treure la por acumulada amb tanta notícia al respecte. S'ho haguèssin pogut estalviar.........

Un altre cas: El cas MILLET, portem pràcticament 3 mesos en que no hi ha dia que no se'n parli, que si tants milions, que si hi ha molts més implicats, que si anirà a la presó, que no hi anirà, que si va a veure els advocats, i per a més INRI ja ha arribat el punt que els robatoris d'aquests senyors han agafat un caire polític del que en volen treure profit electoral totes les agrupacions polítiques. Al meu parer, aquest assumpte no deixa de ser un de tants com hi ha arreu, d'estafadors i lladregots que no tenen consciència ni moral i que volen viure per damunt de les seves possibilitats i sense treballar. Quan és va descobrir va ser notícia i era normal que la premsa se'n fes ressò donat que es tractava d'una gent considerada "del rovell de l'ou" de Catalunya; donar la notícia ja estava be, però continuar amb portades dia si i dia també, opino que ha estat una exageració. Deixem que els qui han de fer la seva feina, com la policia i els jutges, facin el que s'ha de fer i confiem en que els poca vergonyes paguin, com ha de ser. Els malfactors no és mereixen res més.

I per últim, el cas GURTEL, corrupteles, comptabilitats dobles, suborns, implicats militants del PP i declaracions per aquí, declaracions per allà, ara ho nego, ara demano dimissions, ara insulto a les institucions i ara em disculpo............. No hi ha un pam de net, i als mitjans els encanta tenir de que escriure per omplir el diari. Sembla que les malifetes són molt més rendibles que la bondat. ¿ Heu llegit alguna vegada durant més d'una setmana la narració d'un acte de bondat, de heroïcitat, de coratge, de fer el be sense mirar a qui ? NO, això no ven. El que ven és l'explotació dels sentiments i el "morbo", crims, segrestos, dolor, i escàndols. ¡ quina pena !

15 dies de tardor que no ho semblen

galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.

Doncs si ja fa 15 dies que varem entrar a l'estació de la tardor. Ens ha fet alguna tempesta i una mica de pluges (estic parlant del Vallès Oriental) que han anat be per netejar els arbres i la pols però sense violència meterològica.

Gràcies a aquestes pluges l'entorn de casa meva està preciós, verd i tons ocres i marronossos estan canviant el paisatge tornant-lo més bucòlic. Ja torna a ser agradable sortir a la terrassa a primera hora del matí per fer el cafè amb llet habitual, amb una mica de fresca però encara amb cel blau i veient com es va aixecant el sol. El niu de pardals de la taulada de casa, els petitons ja fa temps que volen sols tot i que encara vigilats per la mare. M'agrada veure com van i venen de la teulada als arbres i dels arbres a la teulada així com la seva xerrameca.

Estem a la tardor però per sort i de moment amb molt bon temps i sense aquella calor de l'estiu. M'agradarà que ens duri una mica més el bon temps perquè si de cop i volta, comença a fer fred, l'hivern se'm farà etern. No m'agrada gens l'hivern, ja ho he dit moltes vegades, em deprimeix i trobo a faltar la claror i els colors. ¡¡¡¡¡ que trigui força a venir !!!!!!!