30 de desembre 2009

Comiat de l'any de la crisi.

Tots els drets reservats.
Adéu 2009 i Benvingut 2010.
No és fins demà aquest comiat però és que demà estaré ocupada.
El meu desitj per tothom és que ja s'acabi la "crisi" i que tothom puguem gaudir de feina, salut i benestar.
Feu bons propòsits, que més o menys com sempre, alguns els complireu i d'altres no. Jo sóc d'aquests, bona voluntat avui, demà ja en parlarem.

28 de desembre 2009

23 de desembre 2009

Menús per aquestes Festes

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.
Aquest Any m'he deslliurat una mica d'haver de pensar que faré cada dia de Festa doncs ens tornem entre casa meva i a casa dels meus fills.
Per tant, tan sols he de pensar en el dinar de Sant Esteve i en el de Reis que seran els dies en que serem tots a casa meva.
Això dels menús de les Festes de Nadal és una mica complicat. Ja fa anys que vaig arribar a la conclusió que no calia buscar massa sofistificacions donat que els meus convidats preferien sempre el més tradicional, per tant millor per mi (menys feina) i fins i tot pot resultar molt més econòmic.
Enguany doncs faré per Sant Esteve: un pica-pica complert (cloïses, llagostins, salmó, paté de foi, etc...) i "pollastre a la cavalieri" en realitat és tracta de "pollastre al cava" segons recepta de Na Montserrat Seguí. Aquest nom de cavalieri li varem donar per dissimular davant me mare donat que si hagués sabut que el pollastre era cuinat amb cava hagués dit que no li agradava gens i que volia una altra cosa; passava el mateix amb el rostit clàssic, sempre li havia de dir que no hi posava conyac sinó no en volia. En qüestió de l'alcohol la mama era molt intransigent.
I pel dia de Reis està previst que faci "els meus canelons" acompanyats d'una bona amanida i de segon el clàssic rostit de pollastre amb prunes i pinyons. Si ja se que és molt de pollastre però és anar sobre segur perquè agrada a tothom. Igual m'ho rumio i canvio per vedella o per orades a la sal, ja veuré.
Naturalment, no hi pot faltar una bona fruita (que depuri) ni els torrons ni les neules, vi mitjanament bo i un bon cava. Cafè, copa i alegria (havà no perquè el fum està totalment prohibit).
Ja ho veieu, menús res de l'altre món, clàssics i tradicionals. Al cap i a la fi aquestes festes no es tracta tant del menjar sinó del gaudir de la companyia familiar.

22 de desembre 2009

Ple Hivern....fred, neu. Loteria i Festes

Galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.
22 de desembre, dia de la loteria i de la "salut" perquè tothom que hi juga poc o molt te l'esperança de que li toqui la loteria, i si no és així tots ens diem: "salut tinguem" jejeje.......
Són quarts d'una del migdia i no se encara on ha anat a parar la "grossa", suposo que a mi no perquè si no ja ho sabria, mala sort, "salut hi hagi" i en davant.
Setmana de fred intens i neu per gaire be a tot arreu, tal com ha de ser l'hivern, però que no duri massa perquè fa molta mandra sortir de casa amb aquest fred.
Ja tenim el Nadal al damunt, dijous farem cagar el tió, anirem a sopar amb els nostres amics com cada any i l'endemà dia de Nadal anirem a casa del fill, la jove ens farà l'escudella de la seva àvia i tots junts ens entaularem tota la tarda. Per sant Esteve vindran tots a casa meva, ja he pensat el menú, no seran els típics canelons de Sant Esteve perquè per Reis és quan toca fer-los a casa meva en honor del marit que fa anys aquest dia.
O sigui que malgrat la p... crisi, les Festes de Nadal les celebrarem com és tradició procurant no estirar més el braç que la mànega, això si d'una manera familiar a casa com sempre.
BON NADAL a tothom. El 2010 ja el felicitaré i desitjaré el dia que toqui.

16 de desembre 2009

Cap de setmana a la Vall Fosca..............

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
Malgrat que us explicaré el meu cap de setmana a Capdella (la Vall Fosca-Pallars-Jussà) no us hi poso cap fotografia d'allà perquè com que jo no sóc aficionada a fer-ne no en tinc cap. Si les amigues em fan arribar algunes de les que varem fer ja us la penjaré perquè el paisatge val la pena.
Doncs si aquesta setmana i cap de setmana passats han estat d'allò més divertits tot i que he anat a exercir de "dona de músic" però com que hi havia també les "altres dones" amigues totes, ens varem divertir.
Varem començar el dilluns 7 de desembre anant a Sagaró a una festa de l'associació d'amics de la música dels anys 60. Un bon sopar i ball. Festa divertida i animada pel jovent dels 60 (o sigui que tots o gaire be tots ja erem avis).
El cap de setmana el varem començar el divendres anant de festa un altre cop, aquesta vegada a Barcelona on varem assistir al sopar anual de l'Associació de Veterans del Barça que a més celebrava el 50è aniversari. Més divertida encara, amb futbolistes i ex-futbolistes del Barça, amb el President del Parlament Sr. Benach i d'altres famosos (però que jo no vaig saber conèixer) Lliurament d'obsequis pels socis i Ball també anys 60. Els senyors veterans varen tenir el detall en obsequiar-nos a les senyores dels músics amb uns braçalets molt bonics que ens varen ser lliurats per ex-futbolistes (dels més joves) molt "guapos".
I d'allà varem sortir (a les 3 de la matinada) cap a La Vall Fosca on hi varem arribar a les 6 del matí on ja ens estaven esperant. A la Torra de Capdella, cada any per la Marató de TV3 fan una festa (sopar, ball, rifes) per aplegar diners que s'envien a la Fundació de la Marató. Com sigui que els nostres músics havien d'anar a muntar (els aparells de so, etc..) les dones varem agafar un cotxe i varem fer una petita excursió fins l'embassament i la central elèctrica en direcció a l'estany Gento on no hi varem anar perquè hi havia 1 hora i mitja de camí a peu. Allà a l'embassament (feia un vent que tallava) hi varem fer fotos nostres amb fons d'aigua i dels salts d'aigua que queien de la muntanya. Tot molt bonic i bucòlic. Muntanyes altes i rocalloses, arbres en tons marrons, verds i vermells, alguns racons amb neu glaçada, vaques pasturant i algun isard enfilant-se per aquelles roques.
Un parell d'horetes de descans (algú va fer una migdiada llarga) i cap a la festa. Sopar de pa amb tomàquet i carn a la brasa, vi, cava, ratafia, cafè.......... i ballaruca. Rifes de paneres de Nadal i lots.
Em va agradar molt la gent d'allà, totalment desinhibits, amb ganes de ballar i passar-ho be fent broma, ballant, convidant, rient i sense cap mena de por al ridícul. Una gent encantadora.
L'organitzador és l'amo de l'Hotel Montseny, que us recomano, una persona agradable, entusiasta de la música i dels músics, te anècdotes per un "tubo" i a més veient la cara de satisfacció que posava quan ballava amb la seva filla de 13 anys em va arribar al cor.
El diumenge al matí (a les 10) ja ens esperava un esmorzar de forquilla que per no fer un desaire tots més o menys varem menjar de tot, fins i tot jo em vaig atrevir a menjar carn d'isard que estava "deliciosa". A les 12 varem agafar els cotxes i de retorn a casa i aquí es va acabar aquest cap de setmana que vaig gaudir com feia temps que no gaudia. Per sort a l'arribada del fred ja estàvem a casa i no varem haver de patir per la carretera nevada.

10 de desembre 2009

Coses

Galeria de fotos de Dedalus11. Tots els drets reservats.
Em passen els dies que no me'n adono. El darrer dia que vaig escriure va ser el 4 de desembre i tan sols vaig aprofitar per felicitar-vos el Nadal a tots els que em llegiu.
Vaig dir que potser l'endemà escriuria sobre l'Editorial conjunta dels diaris, LA DIGNITAT DE CATALUNYA, però ara que ja ha passat una setmana crec que això ja està desfasat i més si tinc en compte que vaig afeigir-me a un grup del facebook amb el mateix títol, que una vegada llegits tots els comentaris del fòrum, i tots els grups que s'hi havien afegit vaig quedar molt decebuda.
La majoria de comentaris vaig constatar que eren manipuladors, que veien "papus" per tot arreu i que s'hi afegien grupúsculs amb clares intencions desestabilitzadores, disfressats de opinions particulars.
Vaig deixar escrit algun comentari al respecte i vaig abandonar el grup. La dignitat d'un poble és quelcom molt més profund que totes les demagògies que feien servir.
Diumenge 13, és farà a diferents pobles i ciutats de Catalunya uns referèndums votant SI o NO per la independència de Catalunya. Res a dir en contra, però caldrà que en els resultats es tingui en compte la participació perquè és evident que qui anirà a votar seran els del SI. Quants votants te ER? seran aquests doncs els qui aniran a votar SI però crec que no seran prou representatius dels ciutadans catalans en general. Ei, és la meva opinió sense ànims de polemitzar de cap de les maneres.

04 de desembre 2009

M'avanço una mica i felicito el Nadal

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.
Com sigui que avui he rebut una felicitació de Nadal, costum que ja s'ha perdut pràcticament, aquest post és precisament per això:
Desitjar-vos unes BONES FESTES DE NADAL i un MOLT PRÒSPER ANY 2010.
Tant de bo sigui així per tothom i a mitg 2010 puguem dir que ja hem remuntat la p..... crisi.
Demà serà un altre dia i potser parlaré de la DIGNITAT de CATALUNYA. Ja ho veuré.

02 de desembre 2009

La intransigència

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.
No soporto la intransigència. No es pot dir "o caixa o faixa". Crec que les persones intransigents ho són en vers els demés i en canvi són molt tolerants en els seus propis actes. És allò de veure la palla a l'ull alié i no veure la viga al nostre (o al revés, no recordo ben be com va).
Tinc una amiga que li passa això fa un temps, és molt bona noia però........ Ara fa uns dies que la veiem molt enfadada amb una seva amiga de tota la vida fins el punt que ni es parlen, de moment.
La raó de l'enfado la desconec i no m'importa però crec que és més culpa de la seva intransigència quan no li donen la raó que no pas que hagi rebut una greu ofensa per part de la seva amiga.
Vull creure que ja els hi passarà i que finalment tot ho arreglaran perquè una amistat tant duradora no es pot perdre, però aquesta amiga meva hauria de rumiar una mica la seva intransigència i mirar de ser més tolerant. Si no retornen a la seva amistat em farà creure que és excesivament intolerant i m'enduré una decepció en vers ella com a persona.
A mi moltes vegades m'han dit que sóc massa tolerant, fins i tot jo també ho crec, "massa tonta", perquè malgrat el que puguin dir els que em coneixen em costa molt enfadar-me de veritat amb algú. Tinc fama de "rondineta" però en realitat no ho soc pas massa i hi ha qui no rondina gaire be mai però no tolera res i es mostra intransigent per qualsevol cosa....... que si el cambrer no és simpàtic, que si no m'han atés com crec que em mereixo, que no m'escolten quan explico alguna cosa, que no em deixen parlar........ Aquí no hi tornaré més.......... T'has oblidat d'allò que et vaig dir que fecis?..........
Tolerància zero? NO mai de la vida. Em varen ensenyar que "parlant la gent s'enten" que abans de jutjar sempre t'has de posar al lloc de l'altre, que no val la pena enfadar-se per coses que en realitat no tenen cap importància. Com em deien quan jo era petita: si t'enfades tindràs dues feines, enfadar-te i desenfadar-te. Per tant, res de intransigències, ningú estem lliures de defectes i ho hem de saber entendre així.

01 de desembre 2009

confits de colors

Ahir vaig fer de nou una "incursió" a flikr, per tenir fotos noves per posar al blog. Resulta que vaig descobrir que no cal guardar-les en un arxiu perquè es poden penjar al blog de manera automàtica des de la web.

Sempre s'aprenen coses noves, segur que tots vosaltres això ja ho sabieu però mireu, jo no, i m'anava omplint de fotos al meu PC.

No és mai tard per aprendre coses noves.

Happy Easter! Cargado originalmente por ♥babybee

Bonics aquest confits de coloraines veritat?

Dia Mundial de la lluita contra la SIDA

Recordem-ho perquè sembla que hi ha hagut un cert relaxament al respecte. No ho oblidem, hi ha encara milers i milers de morts per la SIDA cada any arreu del món.

30 de novembre 2009

Celebració

Família. Tots els drets reservats. Joan, 3 anys el 25 de novembre. PER MOLTS ANYS Dissabte 28 varem anar a casa dels fills i varem celebrar amb un dinar de familia i més tard una festa de "nens" els 3 anys de'n Joan (nét). Va ser un dia entranyable i tots ens ho varem passar molt be. El nen no tocava de peus a terra amb els regals i els seus companys de classe. Esgotador pels pares però amb tota la il·lusió de veure feliç el seu fill.

19 de novembre 2009

Noves intencions, canvis d'actitut

galeria de Chuck Hunts. Tots els drets reservats.
Flors repetides, els clavells la meva flor preferida, perquè estic il·lusionada.
Una vegada més durant els darrers 5 anys, que faig propòsits de noves intencions i de canvis d'actitut.
Aquesta vegada però, sembla que m'ho estic prenent en "serio" de veritat. Em sento molt més animada, alleugerida, i fins i tot il·lusionada.
Dies enrere vaig dir que s'apropaven canvis personals importants i de moment tot fa pensar que així serà i malgrat tenir una certa recança de deixar enrere algunes coses, tinc la impressió de que els aconteixements aniran molt més de presa del que creia i això em fa tenir ganes d'anar ràpid i avançar-me en els preparatius. M'il·lusiona haver de classificar, guardar, llançar, pensar, preparar,......... tot el que ens ha d'acompanyar: roba, llibres, mobles, menage, records, estris que no serveixen per res però que tenen unes connotacions sentimentals que fan que no te'n vulguis desfer i que finalment i fent de "tripas corazón" el més segur és que acabin a la deixelleria.
M'il·lusiona també planificar en certa manera les pròximes rutines diàries, com serà el dia a dia, totes les coses que hauré de tornar a reprendre que havia deixat de banda. Planificar també els meus espais, definir-me de nou amb les aficions, tornar a sentir el plaer d'abans en la lectura, en definitiva i com molt be va dir ell, tornar a ser jo.
El futur sempre és incert però aquesta vegada crec que serà a partir d'ara un bon futur. La vida ens ha donat molts pals però potser ¿algú? ha dit que ja n'hi havia prou i d'ara en davant tot anirà sobre rodes.
Una vegada més us he parlat de mi, això no està gaire be però ho havia de fer. Ja tindré temps de comentar notícies, aconteixements, política, desgràcies, alegries..... del món mundial.

16 de novembre 2009

Aquesta setmana, comiat definitiu, i també esperança

Tots els drets reservats. Família.
Malgrat les meves bones intencions de tornar a escriure aquí cada dia, reflectides en un post ja fa 3 setmanes, no havia tornat a fer-ne cap des de llavors.
Malauradament la setmana passada ens va deixar definitivament "l'avi gran". Ja era molt gran, 88 anys, però no per esperat, el seu traspàs no va deixar d'agafar-nos desprevinguts. Ens queda a tots el consol de que se'n va anar plàcidament i sense cap mena de patiment.
El dia del nostre acomiadament en una petita cerimònia civil, jo volia dir unes paraules recordant-lo però com sigui que potser s'hagués allargat més temps del compte amb els que ja hi deien alguna cosa, vaig decidir no dir res.
Deixeu-me però escriure aquí el que volia dir aquell dia.
L'avi gran era el meu sogre, pare del meu marit, avi del meu fill i besavi dels meus néts. Feia 45 anys que el coneixia, 38 anys que jo vaig passar a ser part de la seva família i ara a finals de mes n'hagués fet 8 que vivia amb nosaltres.
L'avi gran, en Joan Ramon i Valls, va ser tota la seva vida un home bo. Compromès des de molt jove políticament, exiliat a França, camps de concentració, camps de treball, presó en tornar a casa i finalment 3 anys més de servei militar, amb la classificació de "rojo" "desafecto al régimen".
Tot això ja ho varen dir el fill i els néts, també varen parlar del seu caràcter que era: tossut, però a l'hora comprensiu, amb un cert pudor per expressar els seus sentiments, amb molta voluntat per dur a terme allò que ell creia just o convenient, autodidacta i treballador cent per cent. Varen oblidar però de parlar dels seus amics, era molt amic dels seus amics, si podia donar un cop de ma quan ho podien necessitar ho feia i durant molts anys varen anar mantenint l'amistat (des de "la mili") amb ells i les seves famílies, trobant-se, fent dinars o sortides junts; fins i tot ara que ja 2 dels seus estimats amics de "mili", en Sariol i el Cendra, ja havien marxat, el contacte amb les seves vídues continuava ni que fos per telèfon. És per això que jo els volia recordar en el seu comiat perquè s'havien estimat molt, ara ens queda a nosaltres passar per un mal trago perquè el tercer amic que no va oblidar mai, amb qui mantenia una corresponència i fins i tot parlava per telèfon amb ell malgrat viure aquest al Brasil, no en sap res i en lloc de contestar-li la seva darrera carta explicant-li com estava de salut l'avi (pel Parkinson ell ja no podia escriure) haurem de comunicar-li que se'ns ha anat per sempre. Tant al Joaquin com a la Nadine, uns 4 anys més gran que ell però que de moment està molt be, l'avi gran els estimava moltíssim i quan rebia notícies d'ells s'alegrava molt a l'hora que s'emocionava. És per tot això que jo volia parlar d'ell i dels seus amics per a que tothom se'n adonés de com d'important per ell era l'amistat, una de les seves grans qualitats.
Sempre el recordaré com a una bona persona. Se que m'estimava malgrat no haver-ho dit, se que el varen emocionar els petons que li vaig donar no feia gaires dies (no soc petonera jo) i se que sempre en el seu interior em va agrair el que jo feia per ell tenint cura d'ell, de la seva salut i del seu benestar. Adéu avi, vull creure que ara ja estàs ben acompanyat per qui més estimaves i t'estimaven, la iaia Visita, el teu nét Marc, i els teus vells amics. UNA ABRAÇADA de l'Alícia.
La segona part del títol d'avui no te res a veure amb l'avi. És una esperança de que finalment arribarà a bon terme allò que desitgem.

26 d’octubre 2009

S'apropen canvis personals

galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.
Doncs si, se'ns apropen canvis personals de decisions preses fa temps per tal d' anar sempre en davant i anar seguint la vida amb totes els "ets i uts".
Aquest canvis que s'apropen representaran una manera molt diferent de viure: l'entorn, les amistats, els fills, els nets........ la feina, les rutines, etc.....
Malgrat això m'ho miro amb una certa il·lusió (cosa que fa molt de temps que havia perdut) i penso que si les expectatives es compleixen tot serà com un nou començament.
Si m'ho agafo així tot anirà be (és el que espero), menys quilos, més exercici, més interès, més ganes de fer i gaudir de petits detalls a la vida personal.
AMEN

21 d’octubre 2009

És una vergonya !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tots els drets reservats.
Després de 3 mesos per fi el jutge ha cridat a declarar als imputats Millet i després de fer-ho durant una hora cadesqun, se'n han entornat cap a casa ben tranquils i com si fossin uns bons minyons. Ni presó, ni fiança, solament han donat al jutge el passaport. Dono per suposat que de moment l'estratègia dels seus advocats ha donat bons resultats, o hi ha alguna cosa més? és que fa pensar malament la veritat sigui dita, potser si que la Llei no està prou be i és restrictiva en quan a la privació de llibertat, però no ho sembla pas en el cas d'un pobre que l'enxampen robant per poder donar de menjar als seus fills; aquest si que anirà a la presó de pet, sense excuses i gaire be sense advocat (advocat d'ofici, que no se jo si fan la feina com hauria de ser).
Crec que això no és just. Uns estafadors confessos que han tingut temps suficient per amagar, destruir o fer desapareixer proves de les seves estafes, que no els manquen diners per marxar on vulguin i viure a "todo tren", és una enganyifa de la justícia.
Avui ha sortit al diari una altra malifeta: les despeses del casament de les dues filles de'n Millet varen pujar gaire be 250.000 € que varen ser facturades al Palau i pagades pel Palau. ¿com es pot tenir tanta "jeta" ? be, i no parlem de les despeses de vacances per " todo lo alto" que varen sumar uns 500.000 €.
Déu meu¡¡¡¡¡¡ hi ha gent que s'ha quedat sense feina i sense atur que està passant gana¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ÉS UNA VERGONYA grossa, grossa.

18 d’octubre 2009

Re-prenent el meu blog i visitant tots els blogs

Galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.
Avui, diumenge 18 d'octubre, m'he decidit a tornar a reprendre el blog i si puc a fer un escrit diari, també he tornat a visitar blogs dels meus preferits una altra vegada.
La veritat és que això de l'ordinador quan comences t'hi quedes penjat. M'havia decantat ultimament per entrar al facebook i m'hi passava molta estona contestant les solicituds , les peticions d'amistat i l'assitència a esdeveniments o adhesió a grups. No disposo de tant de temps com per fer tantes coses, escrits de post, visites, comentaris i mantenir també el facebook. M'he decantat finalment per el meu Reflexions i altres coses, i deixar una mica endarrerit el facebook i trobar el plaer d'escriure una altra vegada reflectint el que em passi pel cap.
Comentaris personals, polítics, d'actualitat o simplement records. Més cuina? més opinions? Comptes? ¡qui lo sa!

13 d’octubre 2009

De nou escric referint-me a la premsa.....

Tots els drets reservats.
Feia dies que m'estava rumiant si fer algun comentari referent el tractament de la premsa i els mitjans de comunicació en general d'algunes notícies d'actualitat, però no en tenia massa ganes perquè sembla que avui en dia tots parlem del mateix.
M'he decidit però a fer-ho perquè penso que de tot se'n fa un gra massa. La grip A: mira que se'n ha arribat a escriure al respecte, que si pandèmia, que si tantes morts, no hi havia dia que no se'n parlés, els morts haguts a Madrid, València, Catalunya, ...... i arreu del món. Les compres de vacunes de cada país per fer front a la "fotuda" grip nova. Tanta comunicació, tants informes, tantes notícies al respecte l'únic que han fet és posar la por al cos a la gent. Els pares, a la que se'ls refredi una mica el fill/a, el portaran al metge de presa i corrent, omplint les "sales d'espera" dels CAPS, i urgències. Els treballadors de restaurants, bars, hotels, ...... també amb por de ser contagiats. I els teatres? i els cinemes? i les sales de festes, de conferències, de reunions, què? En fi que ara tenen feina a explicar que la grip A serà molt més lleu de la acostumada grip hivernal, entrevistes a metges, caps d'hospital, infermers, ... per tal de treure la por acumulada amb tanta notícia al respecte. S'ho haguèssin pogut estalviar.........
Un altre cas: El cas MILLET, portem pràcticament 3 mesos en que no hi ha dia que no se'n parli, que si tants milions, que si hi ha molts més implicats, que si anirà a la presó, que no hi anirà, que si va a veure els advocats, i per a més INRI ja ha arribat el punt que els robatoris d'aquests senyors han agafat un caire polític del que en volen treure profit electoral totes les agrupacions polítiques. Al meu parer, aquest assumpte no deixa de ser un de tants com hi ha arreu, d'estafadors i lladregots que no tenen consciència ni moral i que volen viure per damunt de les seves possibilitats i sense treballar. Quan és va descobrir va ser notícia i era normal que la premsa se'n fes ressò donat que es tractava d'una gent considerada "del rovell de l'ou" de Catalunya; donar la notícia ja estava be, però continuar amb portades dia si i dia també, opino que ha estat una exageració. Deixem que els qui han de fer la seva feina, com la policia i els jutges, facin el que s'ha de fer i confiem en que els poca vergonyes paguin, com ha de ser. Els malfactors no és mereixen res més.
I per últim, el cas GURTEL, corrupteles, comptabilitats dobles, suborns, implicats militants del PP i declaracions per aquí, declaracions per allà, ara ho nego, ara demano dimissions, ara insulto a les institucions i ara em disculpo............. No hi ha un pam de net, i als mitjans els encanta tenir de que escriure per omplir el diari. Sembla que les malifetes són molt més rendibles que la bondat. ¿ Heu llegit alguna vegada durant més d'una setmana la narració d'un acte de bondat, de heroïcitat, de coratge, de fer el be sense mirar a qui ? NO, això no ven. El que ven és l'explotació dels sentiments i el "morbo", crims, segrestos, dolor, i escàndols. ¡ quina pena !

05 d’octubre 2009

15 dies de tardor que no ho semblen

galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.
Doncs si ja fa 15 dies que varem entrar a l'estació de la tardor. Ens ha fet alguna tempesta i una mica de pluges (estic parlant del Vallès Oriental) que han anat be per netejar els arbres i la pols però sense violència meterològica.
Gràcies a aquestes pluges l'entorn de casa meva està preciós, verd i tons ocres i marronossos estan canviant el paisatge tornant-lo més bucòlic. Ja torna a ser agradable sortir a la terrassa a primera hora del matí per fer el cafè amb llet habitual, amb una mica de fresca però encara amb cel blau i veient com es va aixecant el sol. El niu de pardals de la taulada de casa, els petitons ja fa temps que volen sols tot i que encara vigilats per la mare. M'agrada veure com van i venen de la teulada als arbres i dels arbres a la teulada així com la seva xerrameca.
Estem a la tardor però per sort i de moment amb molt bon temps i sense aquella calor de l'estiu. M'agradarà que ens duri una mica més el bon temps perquè si de cop i volta, comença a fer fred, l'hivern se'm farà etern. No m'agrada gens l'hivern, ja ho he dit moltes vegades, em deprimeix i trobo a faltar la claror i els colors. ¡¡¡¡¡ que trigui força a venir !!!!!!!

28 de setembre 2009

Els més "wapos" del món...... (amor d'àvia i sogra)

Tots els drets reservats.
La meva jove Marina, una dona fantàstica, i els seus fills, néts meus, en Joan i l'Aina.
Tots tres, per a mi són els més guapos del món universal, jejejejeje.........
Com totes les àvies, els nostres nets són els millors.

21 de setembre 2009

A Can Millet..................

Foto de Ade. Tots els drets reservats.
A L'Ametlla del Vallès, on ara hi estic vivint des de fa ja 10 anys, ningú parla dels Millet i dels fets del Palau, si se'n parla és a "sottovoce" i com d'amagatotis entre alguns clients habituals del cafè. És com si fossin intocables perquè són els "senyors del poble" els rics de veritat vaja. Qué passa amb la gent de l'Ametlla? perquè no es te en consideració als que no hi són nats? i en canvi es suporta i es consent que gent benestant humiliïn? Un exemple: la dependenta d'una verduleria quan anava a portar la comanda als Millet, la feien entrar per la porta de servei i eren incapaços d'ajudar-la a descarregar.
Perquè ara que tothom sap de quina manera s'ha enriquit més, també callen? La gent de poble són així, es deixen emmirallar pels qui tenen diners i se les donen de catalanitat i ametllatans amb "pedigree"
Avui he llegit l'article de'n Joan Barril a El Periódico, que a titulat "La Burgesia d'Alí Baba" que us recomano, perquè ja no analitza tan sols el fet dels fraus i robatoris sinó que ens parla de la gran burgesia catalana i la confiança malmesa en ella.
També és va com reverenciar al Sr. Jiménez de Parga que estiueja i ve sovint a l'Ametlla fins el punt que se'l va fer "fill predilecte", títol que més tard se li va treure després de les seves polèmiques declaracions anti-catalanistes. Ningú en parla però, i aquest senyor continua venint i a les botigues on hi fan comandes, les seves llistes de comanda telefònica passen per davant de tothom.

17 de setembre 2009

Plantegements nous

Tots els drets reservats.
El mes passat us comentava que ja feia dies que no sabia ben be si volia mantenir el blog perquè se'm feia molt feixuc trobar un tema nou que fos interessant cada dia. Vaig donar-me un temps d'oci de blog i vaig dir que pel setembre hi tornaria.
La veritat és que encara no m'he aclarit, no se si vull continuar escrivint al blog o no. A la meva vida s'estan fent una serie de nous plantejaments que em comportaran uns canvis en la rutina diària i si a més m'he de trencar el cap pensant en el que puc escriure al blog, no se si em val la pena perquè al cap i a la fi el blog m'ha anat molt be com a teràpia, però com diu un bon amic quan les coses ja no es fan de gust si no com una obligació, no et porta a cap lloc. Una feina auto-imposada ja no serveix ni com a teràpia ni per alimentar un ego que està pel terra.
De moment però, el deixaré en "stand-bay" uns dies i veuré si tinc ganes d'escriure al menys un cop per setmana. Si em trobo amb la mateixa desgana, finalment m'acomiadaré de tots vosaltres i "a otra cosa mariposa"

11 de setembre 2009

BONA DIADA DE CATALUNYA a tothom..........

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.
La nostra estimada montanya de MONTSERRAT.
VISCA CATALUNYA.

02 de setembre 2009

Una mala notícia pels músics.

Galeria de MyartistSoul. Tots els drets reservats.
La meva família ha viscut de la professió del marit, la música, i hem passat per totes les etapes dels músics en directe, des de la nostra joventut fins avui. Be, no ens hem fet rics eh? però hem anat fent dia a dia.
Quan en Joan va començar a fer de músic (amb 17 anys) era una molt bona època perquè a la majoria de sales de "ball" les actuacions eren sempre en directe. Els grups de pop que la majoria feien versions del pop del moment i molt poques composicions pròpies, no feien concerts, feien "ball". D'això es va passar a tocar a diari per temporades, Mallorca a l'estiu, Canàries a l'hivern, algun creuer (sempre fent ball) i en hotels turístics amb sala de festes. El motiu? la proliferació de les discoteques i el tancament de les sales de ball.
Llargues temporades també en algun hotel de l'estranger, etc...., però això també es va acabar i finalment el grup es va haver de reconvertir en grup orquestral i fer ball a les Festes Majors, Carnaval, Cap d'Any, .... Fins que ja amb una edat es va decidir tocar tan sols com a "hobby" i varem obrir un negoci propi, relacionat però sempre amb la música.
Tot això be a conte, per la notícia llegida avui i que ens ha estat enviada per un company de feina, al diari AVUI referent la "nova Llei de la Música"
Des de fa anys l'associació de representants de Catalunya ARC està lluitant per que hi hagi una Llei de la Música com cal. S'han mantingut converses amb les persones corresponents de la Generalitat, se'ls ha manifestat el parer dels músics, les mancances de regulació de concerts i actuacions, la necessitat de que la música popular (pop, jazz, balls, .....) sigui considerada com a cultura, que no tan sols és cultura el teatre, l'òpera o la música simfònica o clàssica. TOT ÉS MÚSICA I TOT ÉS CULTURA.
Malauradament, sembla que no s'ha assolit pas i que aquesta nova Llei no satisfà ni a músics ni a empresaris (ASSAC). Llegiu l'article de l' AVUI al respecte i veureu on ens portarà aquesta nova Llei als músics, i a nosaltres que no tindrem cap lloc on anar a escoltar bona música d'avui.

24 d’agost 2009

Dues setmanes sense posts..........

Galeria de Seatle Crik. Tots els drets reservats.
Avui m'he adonat que ja feia dues setmanes que no escrivia aquí, la veritat és que tampoc se molt be si vull continuar fent-ho. Em donaré un respir, m'ho rumiaré i decidiré si dono de baixa o continuu amb el blog.
És que és molt difícil trobar temes pe comentar, al menys per mi ho és, hi ha d'altres blocaires que escriuen cada dia i saben escollir temes molt interessants i d'actualitat però jo ara ja he arribat al punt de dir: que puc comentar? que puc dir? Política, país, dones, societat, .... en fi, que no ho se, per això faré el que ja us he dit, pel setembre decidiré si vaig fent o no.
Fins setembre doncs.........

07 d’agost 2009

Agost, calor i vacances............

Galeria de (az) Dave. Tots els drets reservats.
Tan sols quatre ratlles, no se de que parlar, tothom (o gaire be tothom) està de vacances. Platges, muntanya, turisme rural, càmping, o una setmana al Carib amb el braçalet de todo incluido, jejeje.........
Sembla que això de no haver anat al Carib a gaudir d'una setmana de "dolce far niente" ja comença a semblar una cosa insòlita perquè gaire be la majoria de la gent s'ha permès aquest viatge tot i que potser l'han hagut de pagar a terminis.
Sempre ha estat el meu parer que les vacances són per descansar i gaudir d'una rutina diferent de la de tot l'any. Sobre tot descansar, i sóc amant d'anar me'n a un hotel, on no m'hagi de preocupar de res, esmorzar, platja, dinar, "siesta", passeig, sopar, una copa a la fresca i dormir.
Ara be, per fer això no cal anar al Carib, en qualsevol hotel de la nostra Costa Brava, o del Maresme ho pots fer, descanses i ja està, l'entorn te molt poca diferència i potser no val la pena gastar-se per una setmana més de 2.000 euros i tenir feina per pagar-los fins l'estiu vinent.
Hi ha però qui escull anar a conèixer món aprofitant les vacances. Jo d'aquestes vacances en dic viatges culturals, que em sembla molt be, però que en el fons penso que han de ser esgotadores, perquè si vols veure: museus, esglésies, monuments, passejos, i conèixer la història d'aquella ciutat que has anat a visitar, no deus parar d'anar amunt i avall tot el dia i arribar extenuat a l'hotel. De tota manera crec que està molt be, és una manera més de canviar la rutina de la resta de l'any i a més pots parlar amb coneixement del que has vist; això si, considero que aquest tipus de vacances són per gent jove, activa i entusiasta de saber.
Be, les vacances són sempre benvingudes i esperades amb ganes perquè un es cansa de la feina diària i sempre va be aquest trencament. Tant si marxes de casa com si no, varia la rutina diària i s'arriba a descansar.
Jo no en faig de vacances, no me'n vaig enlloc, però si que la feina de l'oficina ens la prenem més relaxada i fem tan sols el dia a dia. O sigui: Aguanteu de la millor manera la calor i PASSEU UNES BONES VACANCES de la manera que heu triat.

30 de juliol 2009

Avui hi han tornat, aquesta vegada 2 morts.

FOC AL PARLAMENT

Tots els drets reservats.
He titulat aquest post "Foc al Parlament" de la mateixa manera que l'editorial del Periódico d'avui. Podeu enllaçar el títol per llegir-ho o be en el nom del Periódico. Resulta que els polítics de l'oposició: CIU, PP i CIUTADANS es varen despatxar sense embuts al Parlament, acusant als bombers de no haver fet be la seva feina, de relaxament, fent més cas de la rumorologia que dels dictàmens dels experts, i carregant la responsabilitat (com sempre) al Conseller Saura.
L'alcalde d'Horta de Sant Joan de CIU també va deixar anar la seva "perla" a l'endemà de la mort dels 4 bombers i els 2 ferits greus dels que més tard en va morir un. Calladet hagués estat més be.
Hem sembla vergonyós que aquests polítics facin us d'una desgràcia i d'una gran pèrdua per optimitzar les seves pretensions. Això no és fer oposició, això és criticar per criticar i treure'n el major rendiment polític possible. Si no estesin tan encegats i estesin més a prop de la gent se'n adonarien de que aquesta no en te res de tonta i sap molt be distingir el que és una veritable i raonada oposició i la pura demagògia i crítica per quedar com els bons de la pel·lícula. En aquest cas han quedat com els dolents perquè a l'igual que amb la Creu Roja, els Bombers són apreciats i respectats per tothom. Cada vegada més professionalitzats i entrenats, arrisquen "la pell" per evitar que el foc s'ho endugui tot, salvar cases, persones, animals, etc.....

29 de juliol 2009

La darrera notícia: ETA HI HA TORNAT...........

Tots els drets reservats.
No volia escriure res fins el cap de setmana però avui al llegir els titulars de El Periódico veig que una vegada més ETA HA TORNAT A ATEMPTAR, aquesta vegada contra una caserna de la "guàrdia civil" a Burgos.
Quan s'acabarà? tantes detencions i sempre hi ha gent nova que continua, perquè?, des la mort de Carrero Blanco ja fa 37 anys, quantes vegades se'ns ha dit que la banda terrorista havia estat desarticulada? quantes vegades s'ha detingut els presumptes caps de la banda? com és que tornen i tornen a muntar "comandos" amb els seus caps? qui els alimenta? qui adoctrina els joves per a que continuïn?
Jo ja tinc 62 anys per tant els terroristes de llavors deuen tenir entre 60 i 70 anys i o són morts o estan a la presó o segueixen com a "tapats". Són aquesta gent els que adoctrinen als seus fills i als amics dels seus fills?
Jo ja no ho se, i ja se'm escapen els motius reals de la seva existència. Quan sento tanta ràbia penso, apa nois, tanqueu fronteres i deixeu-los sols, que s'espabilin com a país ells solets. Res de calerons de la resta de l'estat i que es muntin ells el seu govern i la seva democràcia, que se'n vagin a parir panteres i ens deixin tranquils a la resta. Però és clar, no és tan fàcil perquè no tot el país basc ni tota la gent del país basc volen això, i acabarien pagant justos per pecadors. Una qüestió d'estat molt difícil de resoldre i qui sap si jo la veuré resolta en el que em queda de vida.
Tots sabem que durant la joventut tots hem estat molt més radicals, que ens ha costat molt acceptar que no tot és negre o és blanc, que hi ha grisos, però d'aquí a creure que les coses poden canviar mitjançant la violència i l'assassinat hi ha un bon tros. Crec que hi ha una manca de valors, de bonhomia i d'educació que fan que aquest jovent tant radicalitzat siguin totalment manipulats i adoctrinats. L'afany de córrer riscs i aventures els han fet vulnerables per a ser encaminats cap a on volen els interessos d'uns quants.
ETA NO.............. ETA NO ............................ ETA NO........................
ETA NO......................
ETA NO .......................
ETA NO ......................