21 d’abril 2010

Massa de pressa..........

Fotos de: Judith406, Chuc Hunts i Four and Fourthers.
Tots els drets reservats.
Passa molt de pressa el temps, massa........ L'abril ja s'acaba, tan sols queda una setmana i ja haurà passat l'aniversari de l'avia i el del comiat.
Entrarem al maig i la primavera es farà sentir molt més, malgrat la dita "pel maig cada dia un raig" el sol el veurem molt més sovint i ens escalfarà més.
Diumenge que be, dia 25, és farà a moltissims municipis la consulta popular "Catalunya decideix" que segurament sortirà com als altres llocs on ja s'ha fet, SI a la independència, però ja ho vaig dir una altra vegada, tots estaran molt contents però Quanta gent anirà a votar a cada municipi pel SI? perquè els que decideixen que NO no hi van i per tant malgrat que el SI serà majoritari, al meu parer no serà representatiu doncs amb un 20/30% de votants no es pot creure que tothom vol la independència.
Mireu si passa de pressa el temps que pel juny ja farà 32 anys de les primeres eleccions democràtiques pel Govern i Parlament de Catalunya si no ho recordo malament. Ara molta gent ja no es conforma amb això, vol ser independent. Perquè no viuen la realitat del moment històric en el que van néixer? volen tornar als antics regnes? Catalunya i Aragó, Castella, Navarra ? Per convèncer fan servir pura demagògia i aporten greuges actuals i històrics alimentant un odi que no te raó de ser.
Be, ja n'hi ha prou, crec que ens hauríem de preocupar molt més de coses que ens passen en general, infraestructures, educació, sostenibilitat, feina, salut, immigració......... "crisi"... i posar-hi tots el coll a una com a FUENTEOVEJUNA. Els nostres representants polítics haurien de deixar estar les seves desavinences i ganes de poder i fer el que cal fer treballant tots a una pel be de la ciutadania i deixar de banda els seus interessos polítics, que per això són els nostres representants i per això els hem votat.

12 d’abril 2010

Abril, aniversari i records

Galeria de Vanda. Tots els drets registrats.
Abril = primavera, pluges, sol, etc.......
A part de tot això per mi l'abril és alguna cosa més. D'una banda és alegre donat que faig anys i vol dir que hi he arribat, però d'altra és un mes de massa records i no sempre bons records. Molta tristor i dolor........, els anys van passant però això sempre hi serà.
Cal poder-ho deixar en un petit compartiment tancat i cercar coses positives. Enguany coincideix també que finalment ens traslladarem de vivenda, ja en tinc ganes d'acabar-ho i portar a terme els propòsits de canvi.
Em quedo doncs amb el que és l'abril: PRIMAVERA, PLUGES, SOL, I LA PROXIMITAT DE L'ESTIU.

07 d’abril 2010

No ho hagués dit mai............

galeria de Clairebelle. Tots els drets reservats.
Si, no ho hagués dit mai que em tornaria futbolera. Be, en realitat no és que m'agradi el futbol, però està clar que aquest Barça te alguna cosa més que l'esport en si mateix, i la seva manera de jugar anant per totes t'arriba al cor.
Si fins i tot ja em conec els noms dels jugadors i els se reconèixer!!!!!!!!!!!! és massa.
Està clar que no és el mateix veure el partit a casa que anar a un lloc ple d'aficionats enfervorits. Sentir els comentaris, els AIS!!!!!!!!!!! els GOLLLLLLLLLLLLLLLL!!!!!!!!!!! CRITICAR ELS ARBITRES........... i un cop acabat, l'última copa o cafè i tornar a casa.
De fet, potser el que m'agrada no és ven be el futbol sinó la part social que comporta veure'l acompanyat d'amics i coneguts.
En fi, futbolera o no, m'agrada anar a veure els partits del Barça al Racó i aquest dissabte tot i que l'emetran per TV3 segurament hi tornarem a anar. Un Madrid-Barça no es pot perdre. És allò que us deia, el BARÇA et roba el cor i el MADRID et fa ràbia per la seva "fatxenderia" i desitges humiliar-lo.
COSES DELS HUMANS, que si ho rumiem be, som rars, rars, rars... de veritat.

06 d’abril 2010

Gaire be un mes sense posts

Tots els drets reservats.
Ja ha passat gaire be un mes que no he escrit res al blog. Tot just començava a apuntar el bon temps i l'arribada de la primavera quan vaig escriure i us explicava que aquesta proximitat m'aixecava els ànims i sobre tot veure de nou 2 o 3 dies seguits el cel blau i el sol.
Avui, quan ja ha passat la setmana Santa, amb un temps relativament bo, he pensat " escriu alguna cosa" i aquí em teniu. Han passat bastants coses en aquest mes, pràcticament ja estic a punt dels canvis (del 20 al 25 d'abril), moltes caixes d'embalatge per tot arreu i classificacions del que volem i el que no també gaire be acabades.
El passat 29 de març va ser un dia important: aniversari de casament - 39 anys - tota una vida i no contem els 7 anys de nuviatge. Enguany però, semblava que ningú ho recordés i vaig haver de ser jo un altre cop qui en fes memòria. Finalment ho varem celebrar amb un dinar i un petit ram de roses vermelles. ("algo es algo dijo un calvo cuando se encontró con un peine sin puas").
Llegint els diaris, m'ha copsat una vegada més el ritme que tornem a portar de dones mortes per violència de gènere.
El món continua amb violències, guerres, fam, corrupcions, etc.... La "fotuda" crisi sembla que a finals d'any potser és veurà ja que comença a remuntar, però mentres hi ha molta gent a l'atur, i amb molts pocs mitjans per subsistir.
Els polítics d'aqui ja comencen a fer pre-campanya i l'oposició s'està esmolant les ungles per tal de guanyar el pols.
Avui s'ha aixecat el sumari del cas "Gurtel" a veure quants corruptes hi ha i quants Euros ens han estafat a tots.
L'Obama, als EEUU tot i que va haver de retocar el seu projecte per la sanitat pública, finalment va ser aprovat i sembla que aquesta arribarà a molta més gent que econòmicament no es podien permetre una assegurança que els cobris les necessitats mèdiques importants.
Llegia comentaris que feien des del sector republicà que deien que a EEUU no necessitaven cap mena de reforma per la sanitat pública perquè tenien la millor sanitat del món. Efectivament, els millor hospitals, equips mèdics i especialistes, però............ per a rics.
En fi, que si fa o no fa tot segueix més o menys el mateix, amb alguna excepció puntual, i van passant els dies.
Miraré de no tenir tanta mandra per tornar a escriure, doncs, ja ho he dit moltes vegades, m'agrada fer-ho tot i saber que els meus escrits no canviaran res i ves a saber si interessen a algú.