22 de setembre 2014

INSOMNI






Són les quatre de la matinada i aquí estic escrivint al blog, la raó: l'insomni.
Pateixo d'insomni des fa bastant d'anys, la raó no la se potser l'edat o potser pensar massa i neguitejar-me per qualsevol cosa.

Me'n vaig al llit a provar a veure si ara m'entra la son de nou.


ja faré una altra entrada un altre dia.

03 de setembre 2014

L'ESTIU I LES FESTES MAJORS

foto del Web de Granollers - LA PEDRA DE L'ENCANT
L'estiu és l'estació de l'any que més m'agrada, també la primavera i la tardor, però aquestes no tant com l'estiu. M'omplen de l'energia que acostumo a perdre a l'Hivern amb els seus dies de cel gris, núvols, pluges i fred, molt fred, massa fred; no, l'hivern no m'agrada gens i em deprimeix.

Enguany però, ens ha tocat un estiu atípic, molt plujós i gairebé sense calor. Cada vegada que decidíem "demà anirem a la platja" res de res, núvols, vent i pluja.

Malgrat aquest estiu atípic però, les Festes Majors s'han seguit fent (només faltaria) i jo n'he gaudit de 3 amb força intensitat. La de Sant Antoni de Vilamajor, la de L'Ametlla del Vallès i la de Granollers, just acabada aquest passat diumenge. Els meus 3 domicilis fins ara, Granollers però és de la que m'agradaria gaudir-ne més perquè és on he estat visquent-hi cinquanta anys. A Sant Antoni de Vilamajor vaig gaudir del sopar veïnal i de l'actuació de "Hotel Cochambre" magnífics músics amb els qui ens varem divertir molt. A L'Ametlla del Vallès també, sopar veïnal "la topaeta" que varem fer junt amb vells amics d'allà i l'actuació de "La salseta del poble sec" que fins i tot va aconseguir que m'aixequès de la cadira per anar a ballar (ep, una mica i prou que ja no estic massa per aquest "trotes") i per fi la Festa Major de Granollers on vaig anar a escoltar i gaudir d'una magnífica cantada d'havaneres a càrrec del grup ULTRAMAR. Aquest divendres passat, dia de la cantada, va ser doblement satisfactori perquè vaig poder retrobar-me amb gent molt coneguda i familiars dels que feia bastant de temps que no veia.

La veritat és que malgrat aquest estiu tant poc estiu, ha estat l'any, dels darrers 10 anys, en que he sortit més i he gaudit més de les sortides.

Potser pensàveu pel títol que us faria un monogràfic exhaustiu del que són les Festes Majors a Catalunya, res més lluny d'això, no soc historiadora jo, i escric sempre a títol personal i explico vivències i sentiments propis solament.

Us he posat com a foto decorativa, la "nostra Pedra de l'encant" que tenim a La Porxada del meu estimat Granollers. Fins un altre dia.

19 d’agost 2014

Retorn al meu blog



El darrer post que vaig escriure va ser ara fa un any i el vaig titular: Promeses incomplides. No tornaré a caure en el parany del penediment i tornaré a fer les mateixes promeses de que escriuré un post cada dia. No no ho prometo però de veritat us dic que ho intentaré, si més no, com a mínim de tant en tant.

El problema més important és el de triar els temes dels que vull parlar, política?... sentiments?... queixes?...cinema?.... cuina?....música?... difícil perquè no soc experta en res de tot això, solament autodidacta i experiència viscuda i sempre des del meu punt de vista molt personal. Alguna cosa en sortirà però i si més no m'anirà bé com a teràpia.

Per tant, torno al blog amb el propòsit de fer-ho més sovint i passar una mica del facebook.

Fins aviat doncs, a veure que surt de dins aquest cap meu.