20 de desembre 2012

ELS CANALONS, recepta



ELS CANALONS (Festa Major, Nadal, Festes assenyalades….)


 La recepta és llarga sí us he d'explicar també com fer el rostit de les carns. El que faré és resumir, donant per entès que tots sabeu fer un rostit i una beixamel. Però per si de cas, faré 2 posts i al següent us donaré la recepta del rostit i de la beixamel. Som-hi doncs.

Ingredients: (per a uns 60/80 canalons, ja que ens hi posem fem-ne de sobres y així en tindrem per altres dies congelant-los)
750 gr. carn de vedella del coll o filet de pobre del darrera (en 2 o 3 trossos)
600 gr. carn magra de porc del coll (en 2 o 3 trossos)
5 quarters de pollastre sencers (cuixa i contra cuixa)
5 o 6 fetges de pollastre
300 gr. de mantega
oli d'oliva (no us se dir la quantitat, a ull)
1 1/2 de llet
1 got de conyac
4 capses de canalons El Pavo (són els millors)
3 cebes mitjanes
4 tomàquets madurs
2 cabesses d'alls
4/6 fulles de llorer.

i !molt important¡ una màquina de trinxar carn de les d'abans (aquelles de ferro colat amb una manibela).

És millor fer el rostit de les carns el dia abans perquè fredes  (o tèbies) us anirà més be per passar-les per la màquina. Reserveu l'oli dels rostits.

Una vegada teniu tots els tipus de carn rostida i passats per la màquina, poseu la cassola al foc no massa alt amb un raig d'oli de rostit i la meitat de la mantega (aprox.) aneu remenant per tal de barrejar be les carns i desfer la mantega i si cal afegiu oli (del rostit). Quan la mantega ja s'ha desfet tireu-hi llet i no deixeu de remenar fins aconseguir com una pasta homogènia. Quan veieu que la carn te tota el mateix color, salpebreu i trèieu del foc, ja està la farsa a punt.

 Prèviament haureu bullit els canelons amb aigua abundant i una mica de sal i tirant-los a l'olla d'un a un, procurant de no parar el bull. Als 15 minuts (no més) treure'ls del foc, buidar el màxim d'aigua calenta i posar aigua freda immediatament per tal de que no s'enganxin.

A la taula de treball, sobre unes estovalles netes (blanques o no) aneu estenent en fileres els canalons, poseu una cullerada (mes o menys plena) de la pasta de carn a cada canaló, els emboliqueu i els aneu dipositant a la safata de forn prèviament untada amb una mica de mantega. (els que us sobrin els poseu en un altra safata, els tapeu i ja els podeu congelar perquè sempre és millor fer la beixamel el dia que s'han de menjar).
Cobriu amb la beixamel tots els canalons de la safata del forn, hi poseu abundant formatge ratllat (jo acostumo a ratllar emmental) i unes nous de mantega distribuïdes estratègicament per la safata. Al forn que ja haureu escalfat a 180/200 graus els hi teniu aprox. 10 minuts (vigileu fins que veieu que la beixamel fa bombolletes ) apagueu el forn i enceneu el grill per gratinar i quan el formatge ja està ros, apagueu-lo i ja els teniu a punt per servir.

Els rostits i la beixamel
Els rostits :

El rostit de les carns dels canalons no és pot fer a la mateixa cassola perquè el temps de cocció no és el mateix, per tant posareu en una cassola amb oli la carn de vedella (en 2 o 3 trossos) i la carn de porc (en 2 o 3 trossos) amb unes fulles de llorer i una cabessa d'alls (sencera) quan teniu la carn enrossida de tots els cantons hi tireu un raig de conyac i deixeu reduir, peleu la ceba tallant-la en 4 parts i el parell de tomàquets també tirant-ho a la cassola, doneu un parell de voltes i cobriu amb aigua (just a cobrir), tapeu, abaixeu el foc i deixeu que vagi coent de 3/4 a 1 hora (vigileu que no s'agafi ni es quedi eixut, si cal afegiu aigua).

Per rostir el pollastre és quasi el mateix. Poseu-lo al foc en una cassola amb oli, unes fulles de llorer i una cabessa d'alls, una vegada enrossida la carn, tireu-hi un raig de conyac, deixeu reduir i immediatament i tireu la ceba tallada en "juliana" i el tomàquet a dauets (no cal aigua) abaixeu el foc i tapeu, remeneu de tant en tant i quan veieu que la carn quasi ja està hi tireu els fetges de pollastre sencers. El temps de cocció aprox. és de 1/2 hora. però comproveu-ho.

 La beixamel (pels canalons): 

En una cassola amb la meitat de la mantega i oli dels rostits i daureu una ceba ratllada, tireu-hi de 3 a 4 cullerades de farina barrejant-ho be i un bon raig de llet procurant que tot quedi lligat, i desfent els possibles grumolls, heu d'anar remenant (el foc baix) i afegint llet fins aconseguir la quantitat de beixamel que necessiteu amb l’espessor adient. 


16 de novembre 2012

UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA


De l'estiu ja gairebé estem a punt d'entrar a l'hivern. Com podeu veure per les fotos, colors de tardor i la menja tradicional de Tots Sants, castanyes i panellets.
 Ja ens ho hem menjat, qui més qui menys, i fins i tot ja hem tornat a fer una vaga general en protesta per la reforma laboral i les retallades, desnonaments, l'atur i la situació de precarietat de milers de famílies.

Abans que la vaga general, varem celebrar tots la Diada de Catalunya, l' 11 de setembre on hi va haver una manifestació multitudinària a Barcelona convocada per (una) Assemblea Nacional de Catalunya
que el seu leiv motiv va ser "Catalunya, un nou estat
d'Europa". He dit multitudinària perquè ho va ser, 1 milió i mig de persones sortiren al correr i varen cridar INDEPENDENCIA.

Després d'aquesta manifestació, (l'endemà mateix) l'actual president  va intuir que havia arribat el seu moment de tenir una majoria absoluta al parlament català i per tant va convocar eleccions anticipades, fent servir el rèdit de la manifestació. A més, va proclamar als quatre vents que si guanyava amb majoria absoluta feria una consulta per la independència de Catalunya.

No tot el milió i mig que va sortir al carrer ho va fer per la independència però van sumar com si fora així. I ara és un no acabar, declaracions de partits catalans i contra-declaracions dels partits del Parlament general. Declaracions de polítics i ministres del PP parlant de Catalunya i dels desitjos dels catalans que deu n'hi do. Donada la situació actual i tot el malestar que hi ha en general, els mitjans manipuladors i els que no, he titulat aquest post "UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA"  aprofitant un article que va escriure fa uns dies la periodista JULIA OTERO a la seva columna de EL PERIÓDICO que copio aquí, per a informació dels que diuen que Catalunya no ha estat mai independent, que sempre a format part d'Espanya i bla...bla...bla... que als nens catalans se'ls ha de espanyolitzar... i més bestieses.

                                 Soy JULIA OTERO :

"Vamos a ver… todos
los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme galleg
a nada tiene quever con la región delimitada en un mapa.

 Tieneque ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos, tiene una historia yno siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.

Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.

Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin.

También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.

Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya
hemos dicho que tenia cortes desde?)

Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE
SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.

Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona se deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya ante las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta
1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.

Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y
moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya
antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.

Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDOINDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creó su música, sus tradiciones y su caràcter luchador.

Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe
menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o paradividir. YA ESTÁ BIEN.

Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar unagaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.

Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden.

Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.

Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más de un idioma.

JULIA OTERO

28 d’agost 2012

A MIG AGOST....... el temps vola....


Ja estem a mig Agost i des del 21 de juny que no havia tornat a fer cap post aquí, soc una inconstant, però avui m'he fet una visita i m'han entrat ganes d'escriure així que aquí estic i a veure que surt.

La crisi continua, cada cop hi ha més aturats i més gent que està desesperada. El govern del PP, cada dia ens surt amb més retallades, ara, a partir de l'u de setembre se'ns apuja l'IVA a tothom amb l'agravant de que molts dels tipus reduïts també l'apujan al 21%. El material escolar i els llibres escolars passaran del 8% al 21%, QUÈ FORT!!!!!! com sempre més càrrega pels ciutadans que depenen d'un sou (si tenen la sort de tenir encara una feina).

També al setembre s'apujaràn les tarifes de l'electricitat i el gas, el que comportarà que s'haurà de retallar més en les despeses de menjar de cada familia.

Això de l'IVA és "pan para hoy y hambre para mañana" recaptaran uns quants millonets per fer front als venciments dels deutes però l'economia no s'aixecarà, al contrari, si amb els mateixos ingressos familiars les despeses bàsiques augmenten, no hi haurà manera de que les famílies tinguin: estalvi, :restaurants, bars, cinema, teatre, concerts..... el que els pobres treballadors fem sempre, retallarem el consum de les coses que haurien de ser més o menys normals de poder fer, però que ara s'hauràn convertit ja  en un luxe que no ens podrem permetre. Si baixa el consum.... també baixarà la recaptació de l'IVA i quan tornin a necessitar diners per pagar .... qué faràn?  reduiràn els seus sous astronòmics, dietes astronòmiques i dinars de luxe???? NOOOOOO, ho tenen molt clar, ells són la gent privilegiada i a ells no se'ls pot tocar.

REALMENT, ELS CATALANS I ESPANYOLS SOM TANT IMBÈCILS QUE ENS VAREM CREURE QUE LA DRETA HO CURARIA TOT?????

21 de juny 2012

21 de juny del 2012 - PRIMER DIA D'ESTIU

El roser de "Can Janeta" . Magda

Tots els drets reservats.

Ja ens ha arribat l'estiu del 2012. Ja en tenia ganes. Soc amant de l'estiu jo, malgrat que amb l'edat la calor se'n fa més feixuga, continuu preferint la calor al fred.

65 estius ja porto viscuts, els uns més feliços que els altres, però gaudits. Plors, rialles, somriures, pena, alegries i tristeses. Tots aquests sentiment i estats d'ànim no cal aplicar-los solament als estius, durant totes les estacions hi ha moments d'aquests però sembla que a l'estiu (al menys a mi em passa) pel que fa als negatius te'n oblides més fàcilment i els positius els gaudeixes molt més.

Recordo un estiu, era encara una nena, que me'l vaig passar al llit (de primavera a primavera) i malgrat estar-hi tant de temps no vaig sentir-me infeliç. Llegia, dibuixava, escoltava la ràdio, em venien a fer companyia les amigues, feia col·lecció de "cromos" i estrenava camises de dormir boniques que em cusía la meva mare. No es pot dir que aquell estiu hagués estat  un temps infeliç per mi, segurament que per la gent que m'envoltava si, però jo no en tinc mal record.

Una mica més gran si que vaig patir un mal estiu, estar enamorada (el primer amor) i no ser corresposta em va entristir i fer sofrir d'aquella manera en que ho fan els adolescents, sortíem una colla de nois i noies (entre ells el meu enamorat) però jo no gaudia gens del ball, de les excursions o del cinema. Tonta de veritat !!!! ara me'n ric de mi mateixa però en el meu record va ser un mal estiu.

Com serà per mi aquests estiu que comencem avui?  espero que sigui mínimament bo.


Una dita castellana: "No hay mal que cien años dure"



24 de maig 2012

MASSA TEMPS, NI POSTS NI RECEPTES.........

 Avui llegint la data del meu darrer post, me'n adono que ja fa gairebé 2 mesos que no he escrit res.

Ni post, ni recepte de cuina. Això de les promeses a mi no em funciona massa bé.

Però com deia un amic meu, quan les coses s'han de fer com una obligació ja no serveixen per gaudir-ne, potser és per això que he passat bastant d'aquest blog. Els temes de que parlar en quant a comentaris de notícies i situació no varien gaire dia rere dia.

Des del 2008 estem immersos en una crisi econòmica-financera que ens està portant a tots a la misèria.

Bé, no a tots, és clar, els rics són encara més rics i com sempre els que ho pateixen tot: desnonaments, atur, retallades en educació, sanitat, cultura.... som els de sota, els que només comptem amb el nostre sou.


Els alts directius, els governants, parlamentaris, directors generals, .... aquests no retallen res ni cap despesa, cobren per tot i amb uns sous astronòmics.

Govern de dretes a Catalunya i govern de dretes a Espanya.

Retallades primeres tant l'un com l'altre: rebaixa de sous als funcionaris. Però és que hem de pensar i treure'ns del cap que els funcionaris no son tan sols els senyors que estan darrera una finestreta en una agencia tributària, o a la ss.ss. o als ajuntaments; funcionaris ho son també els mestres, metges, bombers..... a part que els que estan darrera una finestreta tampoc és que tinguin uns grans sous.

No és el mateix retallar un 5% d'un sou de 1.000 € que un 5% d'un sou de 6.000 €. està clar oi?

Emissions de deute ...... per salvar els bancs, Els bancs que amb els diners que els dona el govern (dels nostres impostos) tapen els seus forats per no deixar de tenir beneficis i d'aquí no passen. La petita i mitjana empresa, autònoms i treballadors, sense cap font de financement amb l'aixeta tancada.... a fer punyetes. Empresa a la ruïna i treballadors a l'atur.

Creixement 0, consum 0. Qui pot consumir si ja no te un sou que li arribi per cobrir les despeses mensuals?

Prou, ja n'hi ha prou, vagues, manifestacions, cassolades............ no serveixen de res perquè els nostres governants són uns inútils i això és el que hi ha.


TOT PLEGAT FA MOLTA POR



04 d’abril 2012

RECEPTA DE BACALLÀ, Setmana Santa


A casa meva des que jo recordo, el Dijous Sant i el Divendres Sant es feia un guisat de patates amb bacallà, ous durs, panses i pinyons.

A me mare no li agradava gaire cuinar i per això feia una bona cassola per tal de que hi hagués menjar pels 2 dies de la setmana santa, dijous i divendres sants. (Quan jo era petita el dijous sant també era festiu).

Jo, una vegada casada i ja amb la meva pròpia família, vaig voler continuar amb aquesta tradició culinària (com d'altres) i el Divendres Sant sempre he cuinat el mateix, els agrada a tots, i he de confessar que em surt un plat exquisit. És fàcil de fer tot i que requereix un cert temps. Us passo la recepta tal com la feia la meva mare i com la faig jo. Espero que ho proveu i que us agradi.

GUISAT DE BACALLÀ AMB PATATES, OUS DURS, PANSES I PINYONS.  Tradicional de quaresma.

Ingredients: (4 persones)

4 talls grossos de "morro" de bacallà, dessalat.
6 patates mitjanes
4 ous
200 gr. panses "moscatell"
100 gr. pinyons
1 ceba mitjana
3 tomàquets madurs  (o 1 pot de tomàquet triturat una mica més de la meitat)
1 gra d'all, 2 fulles de llorer, oli d'oliva, farina, sal, i  4/6 ametlles torrades.

Elaboració:

Coure 10 minuts els ous i reservar-los. Posar en remull en aigua calenta les panses. Enfarinar els talls de bacallà.

En una cassola amb oli d'oliva verge, daurar per tots els cantons els 4 trossos de bacallà i reservar-los a part. A continuació feu un sofregit de ceba (rallada o tallada petita) el gra d'all tallat molt petit i els tomàquets. Mentre es cou la ceba fregiu també els pinyons. Una vegada fet el sofregit hi afegiu les panses remenant-les un parell de vegades afegint a continuació un litre i mig d'aigua, tapeu la cassola i porteu a ebullició. Quan comenci a bullir hi tireu les patates que haureu pelat i tallat a rodanxes i les 2 fulles de llorer, tapeu la cassola i deixeu bullir les patates a foc mitjà. Quan ja gaire bé estiguin cuites les patates incorporeu-hi les talls de bacallà i  els ous durs tallats per la meitat alternant-los, sacsegeu la cassola, tapeu-la i abaixeu una mica el foc. Picar al morter les ametlles torrades i amb ajuda d'una mica de brou de la cassola les hi incorporeu deixant que faci tot plegat uns 2 minuts de xup-xup. i guisat acabat.

Espero que us agradi. Plat únic acompanyat d'una amanida de les de sempre: enciam, ceba, tomàquet i quatre olives al centre de la taula.

Un bon dinar. Bon profit !!!!! 

26 de març 2012

VAGA GENERAL el 29 de març ?????



El 29 de març per a mi és una data molt important, a l' hora que també trista. El 29 de març del 1.971 em vaig casar amb en Joan Ramon, va ser un dia molt maco, nerviós, però maco, amb la família i els amics i anècdota picant inclosa que no explicaré aquí.

I una data trista perquè el mateix dia del 1.996, el meu pare Emili ens va deixar. Per aquest motiu i durant uns 3/4 anys a casa varem deixar de celebrar l'aniversari de casament perquè em donava la sensació de que celebrés la mort del meu pare. El temps ho cura tot i per això ja tornem a celebrar el casament...... enguany 41 anys, que no son pocs.

Però especialment aquest any 2012, a part de l'aniversari és molt especial, no per mi, si no per a tots els ciutadans que hem lluitat i lluitem per la justícia social, el benestar, l'educació, la sanitat i la cultura.

Després de les eleccions generals en que els socialistes varem perdre i va guanyar el PP, les coses van de malament a pitjor. En 3 mesos de govern han aprovat una Reforma Laboral que ens fa retrocedir en el temps, amb l'excusa de poder sortir de la crisi. Però aquesta reforma no ens farà sortir de la crisi perquè l'únic que prima son els contractes escombraries, llibertat d'acomiadament, control paternalista del treballador i càrrega contra el paper tan important que han tingut els sindicats en la millora de les condicions laborals dels treballadors. Res que incentivi la contractació per treure'ns de l'atur creixent, res que incentivi la creació de llocs de treball.

Retallades als sous de funcionaris, congelació de salaris, increment de tarifes de la llum, l'aigua i augment del combustible (cada setmana, costa més omplir el dipòsit).

Però tot això és sempre per els qui menys tenen i els que viuen tan sols del seu treball (el que en tingui). Res d'imposts als que en tenen més, res d'estalvi en despesa superflua. Sanejament amb diners públics de les entitats financeres que  la majoria són les culpables d'aquesta crisi. Els crèdits queden aturats als bancs que una vegada sanejats els seus comptes, no deixen anar ni un "duro" pels clients.

Per tot això i molt més, els sindicats han convocat una VAGA GENERAL aquest 29 de març. Jo com que ara ja estic jubilada (amb una pensió minsa, després d'haver cotitzat durant 38 anys) no puc fer vaga de treball, però si que puc fer vaga de consum, o sigui: aquest dia res de consumir a casa, llum, aigua (la mínima pel water, els plats es poden rentar l'endemà que per 1 dia de tenir-los a l'aigüera tampoc passa res), res d'anar a comprar, ni a fer el cafè, el dinar, com sigui que ja fa bon temps, el podem preparar el dia abans per menjar-lo fred, la tele una estona mínima per fer el seguiment de les notícies i l'ordinador oblidat i tancat; telèfon mòbil apagat i desendollat el fix.

Home, jo crec que si tots els que no treballem (jubilats, mestresses de casa, aturats...) féssim de veritat i ben fet això, ho notarien força i els faria mal.

US CONVIDO DONCS A PORTAR A TERME LA VAGA DE CONSUM , EN CONTRA DE LA REFORMA LABORAL I DE LES RETALLADES. SOM-HI TOTS!!!!!      EL 29 DE MARÇ ..........  VAGA DE CONSUM!!!!


10 de març 2012

CUINA CASOLANA, UNA ALTRA RECEPTA

galeria de Ryyta. Tots els drets reservats.

galeria de Lumendy13. Tots els drets reservats.
FRICANDÓ DE VEDELLA.

ingredients (4 persones)

12 talls de vedella, tallats prims, (rodó de cuixa)
2/3 capses de moixernons o ceps (secs)
1 ceba
2 pastanagues
4 tomàquets madurs
ametlles torrades
oli d'oliva, sal, farina.


El·laboració:

2/3 hores abans, poseu en un bol amb aigua calenta els moixernons o ceps.

Saleu i enfarineu els talls de vedella.

En una cassola amb l'oli calent aneu daurant pels 2 cantons els talls de vedella i els reserveu a part.

Talleu la ceba en juliana, peleu i ralleu les pastanagues i talleu els tomàquets madurs quadrejats. Amb el mateix oli que heu daurat la vedella, hi poseu la ceba primer, quan ja està amb color i tova hi afegiu la pastanaga i els moixernons escorreguts (reservant l'aigua del remull) tot remenant-ho bé, un minut o dos i hi afegiu els tomàquets madurs, remeneu i tapeu la cassola uns minuts deixant a foc mig. Una vegada el tomàquet ja està sofregit afegiu a la cassola l'aigua dels moixernons (no cal tota, de moment) i hi aneu posant ben distribuïts els talls de vedella, torneu a tapar i deixeu que faci xup-xup més o menys una mitja hora, vigilant però que no li manqui suc. 5 minuts abans de retirar del foc hi aboqueu les ametlles torrades ben picades, tapeu i retireu del foc passats 5 minuts.

Aquesta és la meva manera de fer el fricandó. Espero que ho proveu i us agradi.

04 de març 2012

recepta: OSSOBUCO a la napolitana

Tots els drets reservats

Llac Laurence. Tots els drets reservats




Recepta de la setmana:


OSSOBUCO A LA NAPOLITANA







Ingredients:  (4 persones)

6 talls d'ossobuco (morcillo amb l'os) de vedella.
1 pot de tomàquet triturat de 1/2 quilo.
1/2 got de conyac
farina, oli, sal.


El·laboració:

En una cassola (si és de fang millor) hi tireu l'oli escalfant-lo, prèviament haureu enfarinat i salat els talls de l'ossobuco que fregireu a la cassola deixant que es daurin pels dos costats. Sense treure els talls del foc hi aboqueu el conyac deixant que redueixi una mica i seguidament el pot de tomàquet triturat. Abaixeu el foc, tapeu la cassola i deixeu coure entre 3/4 o 1 hora, vigilant de tant en tant que no s'agafi i afegint-hi una mica d'aigua si cal.

Es serveix a taula en una plàtera amb julivert picat petit pel damunt.

Molt fàcil de fer i molt saborós


FRASE:  L'amor és la poesia dels sentits. - Honoré de Balzac.

25 de febrer 2012

Dissabte, recepta de cuina: ARROS AMB BACALLÀ


ARRÒS AMB BACALLÀ

Ingredients (4 persones):

400 gr. arròs
400 gra. bacallà sec esmicolat (del de fer esqueixada)
1 pebrot verd
1 ceba,  1 gra d'all
3 tomàquets madurs
oli d'oliva, sal, julivert.

Elaboració:

Poseu el bacallà en remull amb abundant aigua, al menys 3 hores abans.
En una cassola poseu l'oli d'oliva (suficient per fer un sofregit) amb la ceba tallada petita i el pebrot verd a quadrats, una vegada ben fregit (sense cremar) tirar-hi l'all trinxat petit i després d'un parell de remenades anant en compte de que no es cremi hi aboqueu els tomàquets rallats (sense pell). Un cop fet el sofregit hi afegiu el bacallà ben escorregut remenant-ho dins la cassola; quan tot està ben barrejat hi tireu l'arròs, sofregint-el una mica  i a continuació hi tireu l'aigua (que prèviament haureu escalfat a punt de bullir) (aprox. 2 cullerots grans per persona) i sacsejant la cassola  (no remenar amb cullera), deixar que bulli a foc viu durant uns 10 minuts passats aquests, abaixeu una mica el foc,  afegiu unes fulles de julivert picades i deixeu bullir 5 minuts més, traieu la cassola del foc, la tapeu i deixeu reposar uns 2 o 3 minuts i ja està a punt per servir.

Aquesta és la manera més senzilla i ràpida de fer, però també és pot fer amb 4 trossos de morro de bacallà dessalat. L' elaboració és una mica diferent: És fregeix el bacallà enfarinat a la cassola i una vegada daurat es deixa apart fent seguidament amb el mateix oli el sofregit de ceba, pebrot, tomàquet i all, seguint  tirant-hi l'arròs i afegint l'aigua a punt de bullir. Passats els 10 minuts d'ebullició, si hi incorporen els talls de bacallà i el julivert picat, deixant que bulli 5 minuts més.

Important:     Durant la cocció de l'arròs s'ha de vigilar per si li fes falta més aigua.

FRASE:  El que és molt es torna poc quan se'n desitja més  -      Francisco de Quevedo

23 de febrer 2012

EUROVEGAS ?????

Aquests darrers dies no es para de parlar de "EUROVEGAS", el complex de casinos, hotels, lloc de convencions, ...... que vol obrir un inversor multimilionari nord-americà.

Catalunya hi està interessada i Madrid també. Sembla ser que qui te més números d'aconseguir-ho és Madrid però.

Diuen que aquesta inversió donaria peu a milers de llocs de treball, i milions d'ingressos pel turisme que ens visitaria. Donat els temps que corren, és comprensible que es desitgi que un inversor així és quedi a casa.

Aquest inversor però, posa una sèrie de condicions de caire fiscal i laboral que podria comportar haver de canviar alguna Llei. Fins a quin punt està disposat el govern (de Catalunya, o de Madrid) a arribar per obtenir aquesta inversió i el que pot significar de cara l'atur i els ingressos ?. D'altra banda, diferents col·lectius ja s'han manifestat dient que els canvis de les Lleis no hauran de ser exclusius per aquest inversor perquè sinó hi hauria un greuge comparatiu i per tant si és fan canvis a la Llei també els reivindicaran per ells.

Realment estem disposats a acceptar un lloc que en general serà de "vici i corrupció" ? Serà bo de veritat per el país ? Aquest turisme que vindrà deixarà diners a la regió o els deixarà única i exclusivament a l'amo del complex turístic?

Els llocs de treball que diuen que reportarà, seran llocs de treball segurament durant la construcció, però serà contractat també personal pels hotels, casino, apartaments.........etc......?

Les atraccions artístiques seran segurament més estrangeres que no pas autòctones, i hi haurà contractació de músics profesionals d'aqui o vindran de fora? preguntes i més preguntes, que finalment si aquest inversor aconsegueix el que vol de moment es quedaran sense resposta i haurem d'esperar que aquesta cosa comenci a funcionar.


FRASE: 


El dubte és un dels noms de la intel·ligència.  -  José Luís Borges

13 de febrer 2012

IN MEMORIAM - Whitney Houston - I Have Nothing

Dissabte ens va deixar una gran veu. Massa jove per marxar, qui sap on, per no tornar mai més.
S'especularà que si accident, que si drogues......... Ara ja tot això no importa, ella ja no hi és. Segur que on sigui estarà cantant les seves cançons i nosaltres la recordarem amb aquella veu meravellosa.

Espero que ens tornarem a trobar algun dia.
  


FRASE: La fe no és creure el que no hem vist, si no creure el que no veiem. -  Miguel de Unamuno.

10 de febrer 2012

MES QUE MAI, PAIS DE "PANDERETA"

Tots els drets reservats
galeria de Vanda. Tots els drets reservats.



Ahir es va fer pública  la sentència del Tribunal Suprem contra el jutge Baltasar Garzón.


L'han declarat culpable de prevaricació i l'han inhabilitat per 11 anys.


 Vergonyós que per fer la seva feina se l'hagi jutjat.  Hi ha encara 2 sentencies més pendents que d'acord com ha anat la primera ja sabem que com que el propòsit era carregar-se'l, també el consideraran culpable.


Investigar la corrupció de segons qui, i els crims contra la humanitat comesos per segons qui, en aquest país no te reconeixement, ans el contrari és condemnat per remenar el que no interessava a ningú de la dreta feixista,. Al meu entendre aquest Tribunal Suprem no en te res de tribunal ni de suprem.


S'han fet els numerets dels judicis per cobrir l'expedient i no ser titllats de, precisament el que són, feixistes.


Ensorrar la carrera d'una persona que ha estat sempre al costat de la Llei és imperdonable.


Aquesta primera sentència, dona peu a que ja no es pugui acabar de investigar la corrupció del cas "Gürtel".
O sigui, que finalment quan hi hagi el judici els presumptes corruptes en sortiran exculpats. Un ESCÀNDOL i una VERGONYA. 


Gràcies a aquest Tribunal Suprem, la Justícia espanyola serà la riota de tot el món.


Jo com a ciutadana d'aquest país, ja no em crec que realment hi hagi de veritat justícia. PAIS DE PANDERETA






FRASE: 
Actuar és fàcil, pensar és difícil. Actuar segons es pensa és encara més difícil   -     GOETHE

21 de gener 2012

AVUI DISSABTE, una recepta de cuina casolana

Tots els drets reservats.

Avui torno a engegar un nou recull de receptes de cuina casolana. Segurament en repetiré alguna, és igual, així no caldrà que l'aneu a cercar en l'arxiu del blog.

MANDONGUILLES AMB SÈPIA.-

Ingredients:   
(4 persones)        500/700 gr. carn picada de vedella ( o be, 400gr. vedella, 300 gr. de porc)
                            1 sèpia grossa (aprox. 700 gr.)
                            1/4 de quilo de pèsols congelats.
                            1 o 2 ous
                            1 ceba, 4 / 5 tomàquets madurs, 2 grans d'all, 1 ramet de julivert
                            oli d'oliva, sal, pebre negre, 1/2 got de vi blanc (per cuinar, però bo)  farina blanca.
                            1 got de llet, molla de pa.
                            1 got (o més) d'aigua.
Elaboració:  

En un bol gran, hi poseu la carn, la molla de pa remullada amb llet (i escorreguda), l'ou, l'all                      trinxat petit i el julivert trinxat petit,  i sal-pebreu. Amb l'ajuda d'una forquilla (o amb les mans netes) ho barregeu tot  fins aconseguir una massa homogènia, procurant que tot quedi ben repartit. 

Aneu fent boles i les enfarineu, deixant-les ja preparades per fregir. En una paella amb abundant oli calent les aneu enrossint per tots els cantons i retirant-les a un plat amb paper absorbent. 

Ara en una cassola amb una mica de l'oli (culat) d'enrossir les mandonguilles hi tireu la ceba picada petita i quan aquesta ja comença a estar "pochada" hi afegiu la sèpia tallada a quadrats, li doneu unes voltes dins la cassola fins agafar color, hi trinxeu un altre all, remenant i tot seguit hi afegiu el vi blanc, deixant-lo reduir. A continuació hi tireu els tomàquets  ratllats (pelats i sense llavors, optatiu, jo no ho faig) i deixeu que s'acabi de fer el sofregit. Fet ja aquest, hi tireu els pèsols i el got d'aigua, tapant la cassola i abaixant el foc. Deixar fent xup-xup uns 15 minuts (aprox.) i hi aneu incorporant les mandonguilles (afegint-hi aigua si cal, no cobertes del tot però quasi.)  rectifiqueu de sal i de nou un xup-xup d'uns 10 /15 minuts. Vegileu que no és perdi massa suc. 

Ja està, es serveixen en una plàtera ben napades amb la salsa i cada un se serveix les que vol al seu plat.

Un plat de sempre de la nostra cuina. Qualsevol és menja una hamburguesa, havent-hi mandonguilles.

FRASE:  El dia precedent, ensenya el dia que segueix.
                -     Píndaro  -

20 de gener 2012

UNA CANÇÓ PEL CAP DE SETMANA






Luciano Pavarotti..........magnífic..........

FRASE: La ignorància és la mare de tots els crims.  -  Honoré de Balzac  -

19 de gener 2012

UNA DONA MORTA I JA VAN............ sense haver acabat el primer mes de l'any.

                       galeria de Ryyta. Tots els drets reservats
















Galeria de Juliana Gold. Tots els drets reservats.


No hem acabat el mes de gener del 2012 i ja portem......... quantes.... 4/6? dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles.

Això està molt malament, no m'agrada l'etiqueta "violència de gènere" però s'ha de fer servir, crec, per tal de que ens adonem que hi ha un tipus de criminal i assassí molt específic, que no te res a veure amb qualsevol crim fet per interès, per diners, ajustament de comptes.............

Avui n'hi ha hagut un altre d'assassinat d'una dona per la seva ex-parella, al mig del carrer i a ganivetades....... Es veu que estaven en tràmits de divorci i l'articulista ha escrit que potser no es podria comptar aquest crim com a violència masclista.  Llavors, llegint els comentaris dels lectors n'hi havia un que donava a entendre que era comprensible no considerar-ho "masclista" donat que de la manera que es tramiten avui dia els divorcis (això deia aquest lector) els "pobres marits" quedaven esquilats. Be, semblava que el disculpés o que considerés un atenuant el fet de que s'estigués divorciant al mateix temps que això implicava que la dona en volia treure profit de l'ex  i per tant aquest havia estat provocat. Això li donava excusa i motiu per matar? Apa va......... fins on hem arribat?

I jo em pregunto, el fet de que un marit o ex-marit, mati a la seva dona, no és masclista? Doncs si que ho és perquè malgrat que no hi hagi hagut uns antecedents previs de maltractament, quin dret te el marit de treure-li la vida a l'esposa? oi que una esposa no és una propietat?

Si una persona t'ha fet molt de mal, sigui home o dona, familiar o no,....... no vas i la mates oi? trencaràs la relació, no li tornaràs a dirigir la paraula i faràs com si mai hagués existit ni l'haguessis conegut, guardaràs dins teu una rancúnia i  un cert punt d'odi que procuraràs anar oblidant amb el temps i continuaràs la teva vida. Perquè? doncs perquè som persones amb uns valors ferms i sabem perfectament que la vida de qualsevol és sagrada, que ningú te dret a disposar de la vida d'un altre.

En fi, que això de la violència de gènere i els assassinats masclistes, va cada vegada pitjor. Què manca a la Llei, a la Justícia i a la societat per trobar-hi una solució? Educació? Valors? Saber?????  I jo que se !!!! no ho entenc ni ho entendré mai.

FRASE:   Aprendre sense pensar és inútil, pensar sense aprendre, és perillós.  -  Confuci  -


18 de gener 2012

UNA CANÇÓ.......... La música en el meu entorn



Hola, ahir no vaig escriure res, però és que tampoc hi ha massa cosa a dir si no és el de sempre des d'un temps cap aquí.

Llegeixes els diaris, veus el telenotícies, fas el cafè i xerres una mica amb els companys de cafè i finalment te'n adones de que sempre parlem del mateix, que si les retallades, que si les corrupteles, que si "no ens en sortirem mai d'aquesta crisis"......... Que enguany serà pitjor que el 2011, etz....   etz...

Per això, "corramos un tupido velo" i senzillament us he penjat un vídeo de ABBA amb una cançó que m'agrada molt, és dolça i senzilla però molt bona.

Amb els anys que fa que la música forma part del meu entorn, m'he anat convertint de mica en mica en  un poc experta sobre tot pel que fa a la música pop i rock. Quan dic experta no em refereixo a tenir uns grans coneixements musicals ni dels artistes, si no a saber distingir més be quan una cançó o una música instrumental te una certa qualitat i si arribarà al públic o no.

De tota manera, pobre de mi, el que si puc dir amb seguretat, és : m'agrada o no m'agrada. El mateix em passa amb la pintura, amb la lectura i amb el cinema, per tant d'experta res de res, si molt segura dels meus gustos. Be, a veure si demà trobo algun tema més interessant de que parlar.

FRASE:  Mai s'aconsegueix cap benefici sense perjudicar a un altre  - Michel Eyquem de la Montaigne  -

13 de gener 2012

TOT SEGUEIX IGUAL............


GALERIA DE CHUK HUNTS. Tots els drets reservats
ànec pensatiu.

He repassat el diari, llegint solament els titulars, i veig que tot segueix igual si fa o no fa.

Novetat, la d'ahir, que malgrat que el PP no necessitava els vots de CIU, per aprovar les mesures econòmiques (grans retallades) aquesta coalició els hi va donar.

El Sr. Mas, fent servir el llenguatge en clau financer, va dir que aquest vots eren com "un dipòsit a termini"

En realitat el que passa és que CIU necessita quedar be amb el PPC, no sigui cas que la Sra. Camacho se li giri d'esquena. Quan dic amb el PPC també vull dir amb els grans empresaris i les grans fortunes, banquers.... etc... etc.... i als pobres treballadors, funcionaris, desnonats, pensionistes, joves sense feina..........  que ens bombin. O sigui més del mateix.

Hi ha una dita catalana que diu "qui dia passa any empeny " i de moment això és el que ens haurem d'aplicar. Anar tirant, acceptant el que ens caigui (si podem).

Canvi de terç: ja tenim al damunt el cap de setmana i per tant intentarem gaudir-ne tant be com puguem.

Tampoc és necessari gastar molts diners per passar-ho be i distret per canviar la rutina setmanal.

Un esmorzar fora de casa amb xocolata i xurros (sense atipar-se massa), una bona xerrada mentres tant i cap a casa.

Un dinar senzill (una paella, per exemple) un bon café i una peli des del sofà. Després una estona de lectura i apa, a dormir, haurem gaudit i trencat rutina de la feina i l'endemà serà un altre dia i una altra setmana.

FRASE:  Al nen se l'ha d'educar, no se l'ha de domesticar  -  Anònim  -





11 de gener 2012

LA JUSTÍCIA I EL CRIM PERFECTE ?????


Avui he llegit a El periòdico aquest artícle referent un crim comès el 2008 i anomenat pel diari mateix "el crim perfecte".

Aquest judici que s'està fent contra una presumpta assassina d'una amiga seva i suplantació d'identitat, etc.... al diari no parla pas de si hi ha un "jurat popular" perquè si és així, si els advocats acusadors no ho fan prou be i els testimonis no arriben a convencer al jurat, és molt probable que se'n surti "de rositas".

Potser podran demostrar que aquell dia varen sopar juntes, que va anar als bancs i va espoliar diners dels comptes de la víctima, etc..... però quedarà demostrada realment la perpetració de l'assassinat?

Comprenc perfectament com se senten els pares i familiars de la víctima, amb la convicció de que tenen l'assassina de la seva filla però al mateix temps amb les ganes incontenibles de que s'acabi tot i girar pàgina.

Els desitjo que s'acabi aviat i que la sentència sigui de culpable. Se però per experiència que si el jurat popular contesta les preguntes del jutge afirmativament menys en la que es demana si ha quedat provat que l'acusada va perpetrar el crim, aquesta persona serà alliberada i a més compensada econòmicament pels anys de presó.

Si finalment passa això (no els hi desitjo pas) no s'haurà acabat mai no giraran pàgina i les preguntes sense resposta continuaran voltant pel seus caps sense parar, dia rere dia i any rere any.

Les Lleis i la Justícia haurien de ser per a tothom iguals. Malhauradament, com que son els homes qui les fan i les apliquen  poden haver-hi tantes interpretacions de les mateixes com tants caràcters diferents hi poden haver al món.

El cervell em diu que he de tenir fe amb la justícia, però el cor se sent totalment decebut i em fa dubtar de que realment n'hi hagi.

FRASES: L'estupidesa insisteix sempre.  -  Albert Camus -

09 de gener 2012

TORNADA A LA NORMALITAT, més o menys.....


Un any més hem sobreviscut a les festes nadalenques, tant denostades últimament, però que any, rere any anem continuant amb la tradició i enguany amb més mesura per la crisi, però no massa, fent els dinars familiars calòrics 100%, menjant torrons i bevent cava i el que calgui......

Hem tirat la casa per la finestra amb el Tió i els Reis (els infants s'ho mereixen tot) i ara ens tocarà (sempre és així) estrènyer-nos el cinturó i en davant.

Diuen que enguany serà pitjor econòmicament per tothom. Confio que no sigui així i que hi hagi una mínima millora.

Des la pre-campanya de les eleccions generals, que jo no he parat de fer "campanya electoral" a la meva manera per mitjà del facebook. Fins i tot, ara, amb el nou govern (que jo no he votat) no he deixat de penjar notes crítiques i notes del meu partit. Però penso que ara ja n'hi ha prou.

Tant aquí, com al facebook escriuré sobre el que més m'interessa, el benestar, la igualtat, la justícia, la pau, l'amor, l'educació, la música, l'esbarjo, .......... Reflexions a la meva manera, ja sabeu, molt planera i molt simple, però que crec que tampoc estan tant malament.

D'altra banda, potser tornaré a fer un petit cicle de receptes de cuina casolana, repetint segurament algunes de les que ja havia escrit, perquè, ara més que mai, hauríem de saber fer menús econòmics però nutritius i de sempre les mestresses de casa han sabut gestionar molt be els recursos per posar un plat a taula.

Frases:  Totes les tragèdies acaben amb una mort, totes les comèdies acaben amb un casament...... LORD BYRON


06 de gener 2012

UN REGAL D'ANIVERSARI per algú molt especial


MOLTES FELICITATS............ i que en facis molts i molts més, amb tots nosaltres al teu costat.

(a part de la cançó, que se que t'agrada, les fotos estic segura que també t'agradaran)



05 de gener 2012

ELS REIS.......... avui la més gran il·lusió infantil



M'he permés la llicència de copiar un poema que ha penjat una amiga bloguera, és molt bonic.

Diu així:


Tres reis d'Orient - tres reis caminaven,
la corona d'or - de lliri la barba,
el mantell brodat - d'ocells i de branques.


Diuen que han vingut - de la serralada,
i jo no ho crec - que la gent enganya.


Ben embolicats - dins una nevada,
del cimal del cel - han fet la baixada
amb una sarronet - d'estels de plata.....


(Josep-Sebastià Pons)




QUE AVUI SIGUIN GENEROSOS PER TOTHOM



04 de gener 2012

Flors boniques......



ambdues de galeria de Ryyta. Tots els drets reservats

El clavell, flor humil de bellesa i perfum suaus-

La rosa, flor luxosa però delicada. perfum intens però gens carregos.


Són les dues flors que més m'agraden.

MÉS MÚSICA.... Un "corrido" mexicà


Miguel Aceves Mejia, un gran cantant mexicà.

Que voleu que hi faci, m'ha picat per les ranxeres i els "corridos"




MÚSICA per escoltar ..........

Un tango clàssic entre els clàssics.

Interpretat a la guitara per Anibal Arias.

Teatre de Roma.


Espero que us agradi.