31 de maig 2008

Dia mundial contra el tabac

Llicència de Creative Commons. Alguns drets reservats.
Ahir en varen convidar a unir-me a una cause a "facebook" i vaig acceptar, "compra un ram de flors contra el tabac".
Jo sóc una gran fumadora i tot i que sóc conscient de que això em perjudica és la meva opció i no m'agrada gens que em diguin que és el que he de fer. Malgrat això vaig unir-me a la cause contra el tabac, tot i saber que ha estat endegada per gent "ex-fumadora" que són els pitjors i els més intolerants en vers la gent que fuma, perquè crec que si se'n fa difusió, els adolescents no començaran a fumar. És això el que importa que els joves no adquireixin aquesta addicció, ni aquesta ni d'altres com l'alcohol.
Els antitabac diuen que els fumadors perjudiquen la salut dels no fumadors, a mi que em perdonin, però hi ha moltes altres coses a la vida quotidiana que els poden perjudicar la salut, com per exemple la contaminació atmosfèrica de cotxes, camions, motos, fàbriques, i d'altres. Estic d'acord amb la llei (més o menys) que prohibeix fumar en llocs públics (espero que no s'estengui al carrer) i que hi hagi cafeteries o bars o restaurants que hagin pogut escollir si tenen zona de fumadors o no. Per tant, els que no volen ser molestats (o perjudicats) pel fum el que han de fer és no anar a aquests llocs on es fuma de la mateixa manera que els fumadors trien prendre el cafè o sopar en un lloc que el deixin gaudir del tabac. En definitiva, que als que fumem i repeteixo és la nostra opció, arriben a fer-nos sentir com a delinqüents i apestats i en la meva opinió se'n fa un gra massa.
Deixem-nos estar de romanços, el tabac mata diuen si, però i l'alcohol? ¡ la gran droga espanyola ! perquè no se'n fa una campanya tant exhaustiva com amb el tabac? perquè els interessos creats del tabac són estrangers, en canvi al nostre país hi ha molta gent que viu de l'alcohol i no acceptarien mai que el govern endegués una campanya tant forta. No estic pensant amb l'habit de veure una copa de vi menjant, que diuen que és molt sa, si no en les quantitats de cerveses i líquids espirituosos que s'arriben a vendre. Heu vist mai una persona alcohòlica ? jo si i us asseguro que no és gens agradable. Molta gent que te mal beure acaba convertint-se en un maltractador, ei ! i no dic que els maltractadors siguin tots uns "borratxos" i que aquesta sigui la causa principal dels maltractaments, que no és, hi ha molts altres factors, però aquest de l'alcohol n'és un de molt important.
En fi, així som en aquest país, hipòcrites. M'he unit doncs a la cause aquesta (comprar un ram de flors i regalar-lo als bars o restaurants on es fuma, posar una flor a la finestra de cada casa )perquè, torno a dir, el que importa no som els fumadors si no que no n'hi hagi més i els joves adolescents han d'estar informats dels perjudicis que els pot reportar començar amb aquesta addicció. Aquestes petites flors blanques de la foto són la meva contribució a la causa.
Una cita: " És millor ser odiat pel que ets, que no pas ser estimat pel que no ets. " - André Gide (escriptor francés)

30 de maig 2008

222 posts al blog

Llicència de Creative Commons. Alguns drets reservats.
Vaig començar aquest blog el 2 d'octubre del 2007, o sigui que dilluns farà 8 mesos que més o menys diàriament escric un post. Els he comptat: han estat 222 fins ahir, deu n'hi do, oi? No m'ho hagués pensat mai que seria capaç d'escriure tant.
En aquest 222 posts hi ha hagut de tot. Comentaris de notícies, polítiques o no, reflexions, sentiments, estats d'ànim, aprendre, opinions, campanya política, defensa de la identitat, intimitats, etz. Fins hi tot vaig endegar un cicle de cuina casolana i cada diumenge donava una recepta a la meva manera. Les receptes de cuina no les he comptat però crec que en vaig escriure com a mínim 20.
Ara vaig dir que obriria un altre cicle: "el conte del diumenge" però l'estic ajornant perquè no tinc clar encara si en seré capaç. He escrit alguna cosa però no m'acaba de fer el pes. Si no m'hi veig en cor ja ho diré i no hi haurà cap cicle més.
La veritat és que per mi és molt més senzill fer comentaris als posts i respondre als rebuts que no pas triar un tema sobre el que escriure. M'he limitat a llegir un sol diari "El Periódico" perquè és el que rebo diàriament pel correu electrònic, ja he provat de fer una repassada als altres diaris com El País, Público, La Vanguardia, però això em requereix massa temps i no en disposo de tant per fer el post diari.
Dic que m'és més fàcil fer comentaris d'altres blogs perquè el tema ja està escrit i simplement he de donar la meva opinió o el que penso de l'escrit, passa el mateix amb la resposta als comentaris rebuts, si son controvertits dono la meva opinió al respecte i procuro aclarir alguna cosa del post que pot ser no ha estat ben entesa perquè no ho he explicat prou be o no he sabut transcriure el que volia dir.
El que no m'agrada gens són els comentaris anònims, per això he decidit no respondre els que escriuen de manera anònima, em fa la sensació de que tenen alguna cosa a amagar i per tant per mi no són de fiar.
Ja acabo, estem a final de maig i tenim l'estiu molt a prop. Hem tingut un maig molt plujós per sort i diuen que aquest cap de setmana tornarà a ploure força. Ja en començo a estar cansada de tanta aigua, tinc ganes de sol, de cel blau i de calor. Espero que això arribi aviat.
Una cita: " Un veritable amic és qui t'agafa de la mà i et toca el cor " - Gabriel García Márquez.

29 de maig 2008

Noticies a destacar

Foto de Vigo74. Tots els drets reservats.
Quan llegim el diari, ens quedem normalment amb la notícia que a cadascun ens pot interessar, segons estem immersos en la política, pel que passa al món, en els espectacles, o les curiositats.
Després de tota la polèmica aixecada pel xef Santi Santamaría, m'havia fet el propòsit de no parlar-ne perquè creia que ja durava massa i que no pagava la pena parlar-ne, però després de la portada d'El Periódico d'ahir i de la resposta a corre-cuita del xef a diferents emissores de ràdio i cadenes de tele, no me'n puc estar de donar la meva opinió.
Jo quan vaig a un restaurant, a la mida de la meva butxaca, ( cada vegada és més espaiat en el temps ) em decanto més pel que ja conec i per una cuina tirant a casolana que no pas per les innovacions, per tant encara que m'ho pogués permetre (que no és el cas) no aniria mai al Bulli perquè a mi m'agrada veure que és el que menjo, però li reconec el mèrit innovador i investigador al Ferran Adrià, i cal tenir en compte que ell mai ha dit res en contra de cap xef ni de la cuina que fan.
En la meva opinió en Santi Santamaria el mou l'enveja pel reconeixement mundial del Ferran Adrià, no és pas la primera vegada que arremet contra ell i d'altra banda crec que també hi ha un interès publicista per vendre el seu llibre. Però les seves declaracions les considero greus perquè diu que atempten contra la salut pública. L'escàndol ocasionat ha tingut ressò a la premsa francesa, anglesa, italiana, causant desprestigi a la cuina espanyola en general, que gràcies als xef innovadors s'havia situat ens els primers llocs de la bona cuina del món.
I avui, m'he quedat amb la ressenya de la intervenció, com a testimonis de la defensa del judici contra en Jimenez Losantos, dels dirigents del PP, Sr. Zaplana, Sr. Acebes i Sra. Esperanza Aguirre, els qui l'han deixat més sol que la "una".
Me'n alegro molt perquè aquest individu, amargat, venjatiu, feixista, se li havia de parar els peus. Molta gent en parla dels seus insults i atacs a la gent demòcrata cada dia en el seu programa de cada matí a la COPE, però al passar-se tant amb l'alcalde de Madrid Sr. Ruíz Gallardón, ha begut oli, i confio que la sentència sigui favorable a l'alcalde a veure si d' una vegada se li tapa la boca insultant a aquest personatge, 72.000 euros no són "moco de pavo" i en poden ser molts més que anirien per les víctimes dels atemptats. Perquè, espero i dono per suposat, que si és condemnat no serà la COPE qui pagarà, ja només faltaria això l'estat donant dels nostres diners als capellans i ells pagant les multes i judicis d'un indesitjable.
Una cita: " El matrimoni és a l'amor el que és el vinagre al vi. El temps fa que perdi el seu primer sabor " - George Gordon Byron "Lord Byron"

28 de maig 2008

Coses del meu "nét"

Llicència de Creative Commons.
Diumenge, 25 de maig, el meu nét va fer 18 mesos, la setmana passada va anar al pediatre que el va trobar en un estat de salut perfecte, 81,5 cm. d'alçada i 11'5 quilos de pes.
En Joan és una criatura encantadora i no és amor de iaia, és veritat, és molt independent i es distreu molt sol amb les seves joguines, li encanten els cotxes però juga amb ells arrenglarant-los i empenyent-los com si fossin els vagons d'un tren, també fa construccions i li encanta jugar a pilota, gaudeix d'allò més quan juga amb el seu pare a empaitar i esclata en riallades que quan el sents se't omple el cor de la seva alegria.
Li agrada que li passis els llibres i li expliquis i li preguntis els colors, o el que hi veu. Amb la seva mitja llengua et diu "nena" i ho senyala. Diu clarament "papa", "mama" i alguna cosa que s'assembla a "iaia", la pilota és "tota", sap dir clarament i amb totes les lletres el nom de la gossa cocker spaniel que van regalar a la seva mare - Sedna - les altres 2 gosses, del pare i de l'àvia Carme, que és diuen l'una Nit i l'altre Lira no ho sap dir però si li preguntes: on és la Nit? o on és la Lira? te les senyala amb el dit. Es distreu molt amb els àlbums de fotos seves i de la família i sap reconèixer-nos a tots. És un nen molt endreçat, quan arriba l'hora de sopar i una vegada posat el pijama, abans de fer-ho, recull totes les joguines escampades, posa els seus llibres a la prestatgeria, i s'asseu a la seva taula a punt per sopar, menja tot sol (be alguna vegada li has de donar un cop de mà) i com que la Sedna se li acosta per aprofitar si cau alguna cosa, li diu tot seriós - Sedna NO -. Quan venen a casa li agrada moltíssim treure llibres de la prestatgeria i tornar-los a posar a lloc, el carret de les verdures l'empeny fent-lo anar d'una punta a l'altra del menjador, en fi que es distreu amb qualsevol cosa.
Quan ens cau "la baba" als avis és quan arriba l'hora de marxar, ens acosta el cap per a que li fem un petó i una vegada al cotxe, mentrestant el seu pare maniobra per enfilar-lo cap el camí de sortida ens va fent adéu amb la mà i tirant-nos petons. Un encant de criatura. La veritat és que gaudir d'ell ens eixample el cor i ens fa oblidar les nostres cabòries. Segur que tots els que ja sou avis de fa temps direu que tots els infants fan el mateix i que no us he explicat res de nou. Naturalment, però com que és el meu nét tot em fa gràcia d'ell igual que a vosaltres us en fa les coses dels vostres.
Apa, quin rotllo avui eh?
Una cita: " A Espanya de cada deu caps, nou envesteixen i un pensa " - Antonio Machado -

27 de maig 2008

Aniversari socialista ....... oblit?

Foto Vigo74. Tos els drets reservats.
He llegit aqui, que dilluns vinent el PSC farà una festa d'aniversari del naixement del partit en honor dels militants. 30 anys ja.
La notícia m'ha agradat doncs em sembla molt be que els militants de base que fa tants anys que estan a totes i que s'han hagut d'empassar coses "molt grosses" per be del partit, se'ls tingui en compte i se'ls agraeixi la tasca feta. El militant de base no serveix tan sols per fer campanya quan toca, enganxar cartells, fer bustiades o penjar pancartes. El militant de base promou els debats a les assemblees i participa activament en les ponències dels "congressos" i amb els "grups municipals", per tant és bo que es faci un reconeixement i una festa.
Em temo però que les paraules dels dirigents aniran encaminades cap els agraïments als militants però sobre tot als que s'anomenen històrics, i que no hi haurà cap parlament d'un autèntic militant de base. S'han deixat de banda en "Pasqual Maragall" un "històric" i ho trobo molt fort. És veritat que el SR. Pasqual Maragall va deixar el partit, però si voleu que us digui el que penso crec que ja n'estava tip de l'assetjament del propi partit, que després de tants anys treballant pel socialisme, no és deixés de criticar-lo i de no deixar fer. Els seus companys ja sabien perfectament com era en Pasqual no?, sabien que tan sols ell els podria obrir les portes de la Generalitat però una vegada aconseguit ja no era prou bo, i varen començar els retrets, el no suport, etc.
Que el Sr. Zaragoza hagi dit que ell va deixar voluntàriament el partit i que per tant ja no és socialista però que és una festa oberta a tothom i que si l'ex-president hi vol assistir ho pot fer, ho trobo d'una manca de sensibilitat i elegància molt grossa. Es mereixerien que s'hi presentés i llavors es veurien obligats a fer l'hipòcrita i fer-li el reconeixement que li deuen, no podrien quedar malament davant dels seus militants de base. Ho farien?, Serien capaços de passar d'ell?.
Una cita: " No feu el mal i no existirà " - León Tolstoy

26 de maig 2008

" Eurovisió "

Foto de Vigo74. Tots els drets reservats.
Un petit comentari avui perquè no disposo de gaire temps. Tan enrenou amb "Chiquiliquatre" i el "Chiqui-Chiqui" i finalment no ha passat res. Be, no és ben be això, donat els llocs aconseguits els darrers anys, no ha quedat pas tan malament de posició el 16è. de 25.
El que si està clar és que aquest festival cada vegada és més "friky" i que es mereix que si envii gent que faci broma i que sigui conscient de que, així com abans era una plataforma de llançament per un artista, avui dia, l'artista que hi va amb tota la il·lusió del món i no aconsegueix un lloc destacat, aquest artista no farà res ni li servirà de res per la seva carrera. Jo més aviat en diria que és un festival on s'ensorra a l'artista que no guanya.
Vaig veure part del programa i la veritat és que era més espectacle l'escenàri, llums, màquines de fum i efectes especials que els artistes i cançons en si. Ho vaig trobar molt exagerat de tot, una cosa com l'anúnci de "Marina d'Or" per exemple, força "hortera". En fi, jo si fos cantant i m'oferissin d'anar-hi m'hi negaria rotundament a no ser que m'ho prengués com una broma i vulgues aprofitar el viatge i hotel pagats.
Una cita: " Prefereixo els errors de l'entusiasme, a la indiferència de la sabiduria " - Anatole France.

25 de maig 2008

Cicle de contes ajornat

Fotos de Vigo74.
Tots els drets reservats.
Aquest diumenge volia començar el cicle "El conte del diumenge" però tot i que ja en tinc un de començat però no acabat i no se si m'agrada prou, ajorno aquest cicle fins el diumenge vinent o l'altre.
Ahir a la tarda, finalment no vaig fer res del que m'havia proposat fer, perquè no feia sol, més aviat feia "fresca" i em vaig quedar enganxada veient una pel·lícula a TV3 (que ja havia vist) distreta i amb poca violència.
Avui, el dia tampoc és que s'hagi llevat massa be, plujós, ennuvolat, i aire fred. Dubto que podem sortir a la terrassa a prendre el cafè després del dinar. És igual mirarem de fer una tertúlia d'aquelles nostres que no s'acaben mai i que ens tallem els uns als altres i demanem paraula, com si d'una reunió de partit o assemblea es tractés.
Una cita: " Considera les contrarietats com un exercici " - Lucio Anneo Séneca.

24 de maig 2008

Tercer cap de setmana de maig

Foto de Vigo74. Tots els drets reservats.
Ja tornem a estar en dissabte i ja estem esgotant el maig. Enguany no ens ha fallat, pràcticament portem 15 o 18 dies de pluja i tot va anant més o menys be.
Demà 25 de maig, el meu estimat net farà 18 mesos, alguna coseta li hauré de comprar, no és que ho necessiti perquè de joguines en te per dar i per vendre, però és que em fa molta il·lusió, i a més demà el tornaré a veure espero, perquè ja fa 2 diumenges que no venen i els enyoro.
Tenim la nevera pràcticament buida com cada dissabte, per tant, aquest matí toca anar a comprar per omplir·la però aquesta tarda m'he programat una activitat per tal de sortir de casa i traurem les cabòries del damunt i de passada m'estalviaré veure la cunyada i sentir·la amb la seva veueta hipòcrita de no haver trencat mai cap plat.
De fet el que m'he programat i m'he mentalitzat és "sortir de casa" no se encara que faré, havia pensat arribar·me fins a Puiggraciós i caminar una mica per allà (amb l'ajut del bastó) enraonant sola, però tot dependrà del temps perquè de moment no sembla pas que hagi de fer sol. Si pel temps no hi puc anar pot ser m'arribi fins a Granollers, m'assegui en una cafeteria, bereni com les "senyores", faci uns quants mots encreuats i aprofiti per anar a comprar a "Can Coromines" el meu desodorant que només trobo allà, també m'he de comprar unes sabates d'estiu i unes sabatilles d'estar per casa, miraré aparadors de sabateries i segons vegi els preus ho compraré aquesta setmana o no.
I si el temps no és gens bo, o sigui que plou, tot quedarà en res, sortiré de casa si, però aniré a fer petar la xerrada al "Racó" de L'Ametlla.
Be doncs, dissabte programat i diumenge no cal, com sempre, el dinar per tots, i gaudir de la companyia dels fills i el net.
Una cita: " Tota teoria és gris, benvolgut amic, i verd és el daurat arbre de la vida "
- Johann Wolfgang von Goethe -

23 de maig 2008

Butlletí, Red feminista....... una altra sentència......

Tots els drets reservats. Ahir vaig rebre el butlletí de notícies de Red Feminista i aquest missatge que us transcribeixo:
EL JUZGADO REITERA LA CONDENA POR MALOS TRATOS EN GANDIA JULIO BRONCHAL CAMBRA, el autodenominado “experto psicólogo en problemas infantiles” como acostumbra a presentarse en programas de radio y TV, portavoz, además, de la campaña POR LA CUSTODIA COMPARTIDA, ha sido nuevamente condenado por MALOS TRATOS a su ex mujer a la pena de 1 AÑO DE PRISIÓN más una indemnización económica de 2000 € a la víctima. La sentencia se dictó el pasado 15 de Mayo por el Juzgado de lo Penal nº 1 de Gandia . Esta condena se suma a otra de prisión por falsificación de documentos que le fue impuesta en el año 2005, y a varias de faltas por agresiones, amenazas e insultos. Los colectivos de mujeres, además de la repulsa natural de este tipo de personas y conductas, se preguntan si campañas como la de LA CUSTODIA COMPARTIDA simplemente sirven para enmascarar a sujetos como el referido y si acaso más allá de intentar separar a los hijos de sus madres, constituyen un segundo paso en la violencia psicológica que ejercen contra sus ex mujeres utilizando para ello a los hijos.

Rumiant....... que i com

Foto de D.H. per "Le Monde" . Tots els drets reservats.
Quan vaig tancar el cicle de cuina casolana, vaig dir que miraria de començar un altre cicle pels diumenges. Ja fa dies que estic rumiant el que i el com, o sigui, de que anirà el cicle? i el més complicat, com ho faré?
Perquè resulta que quasi ja tinc decidit que provaré d'escriure un conte, el que em passa és que no se si tindré prou imaginació i prou capacitat literària per fer·ho. El més difícil serà potser escriure directament en el teclat, pot ser el millor serà que comenci fent·ho en paper i "boli" o sigui 1.0, i després de corregir ho passi al blog.
M'ho plantejaré com les "redaccions" que ens feien fer a col·legi: títol, plantejament, desenvolupament, i final.
Apa, ¡ és tot un repte ! per qui fa tan d'anys que no ha fet servir la imaginació per escriure. Si us plau, sigueu benvolents en les vostres crítiques.
Una cita: " La gent bona, si s'hi pensa una mica, ha estat sempre gent alegre " - Ernest Hemingway

22 de maig 2008

Ja estic bé......... fora angines

Foto de Vigo74. Tots els drets reservats.
Avui dijous, ja em trobo be, ja no em fa mal el coll i ja no tinc febre. Les angines s'han acabat, de tota manera m'acabaré la capsa de Clamoxil no fos cas que no hagués fet net del tot i tornéssim a començar amb les dècimes.
He fet una ullada ràpida als titulars d'El Periódico i deu n'hi do les coses que hi ha, polítiques o no.
Cop a ETA, detencions importants, felicitem.nos i felicitem la Guàrdia Civil i la Policia francesa.
Segueix el desgavell a la cúpula del PP i desprès de la reunió d'ahir d'en Rajoy amb Na Maria San Gil, aquesta s'ha despenjat avui amb que deixa la direcció del partit al país basc, així com la seva acta de diputada. ¿que deu passar?
El President Sr. Montilla es reuneix amb el President Rodríguez-Zapatero i els Presidents d'autonomies governades per socialistes, posant els punts sobre les is respecte al finançament i la "solidaritat"
Declaracions de'n Puigcercós, declaracions de'n Carod-Rovira, ha tornat a Barcelona (no se si ho farà a la política) l'Angel Colom, i així és van omplint els diaris, amb les notícies i l'anàlisi de les mateixes per els seus periodistes experts polítics que segons com reflecteixen molt be "de quin color és" cadesqun d'ells.
Hi ha també unes declaracions del cap de de l'equip de rescat internacional xinés dient que aquest terratrèmol sofert a la Xina ha estat el més gran i devastador en molts i molts anys i cap país està preparat per una catàstrofe d'aquestes dimensions.
Hi he trobat a faltar qualsevol informació de Birmània, aquesta gent que està sofrint tant, desprès d'haver-ho perdut tot, segrestats dins el seu propi país i sense ajuda de cap mena. Ahir vaig sentir per la ràdio que la Junta Militar havia rebutjat qualsevol ajuda internacional i ara acabo d'escoltar que avui s'ha despenjat amb una ordre increïble: S'ha prohibit als ciutadans de 48 municipis, de la zona més devastada pel cicló que viatgin durant els dies 23 i 24 per motius del Referèndum nacional que ja es va fer però a aquest municipis va ser ajornat i per tant aquest dies hauran d'anar a donar el seu vot i no poden estar absents de casa seva (be, del domicili perdut). Increïble, una vegada més ¿quina mena de gent són aquesta Junta Militar?
I per últim, la concessió del Premi "Príncep D'Asturies" a una Fundació de Veneçuela que aplega nens desarrelats, orfes, semi-delinquents, etc. havent creat 180 orquestres de música clàssica amb aquest infants, (250.000 nens). El comentari següent a aquesta notícia és la decepció soferta per la Fundació del Palau de la Música que també optava al premi, avalada la candidatura per milers de personalitat de la música., deixant anar que cada vegada troben més polititzat aquest premi i que la concessió a la Fundació veneçolana ha estat un gest polític per tancar l'enfrontament degut a les paraules del Rei Joan Carles. La veritat és que aquesta Fundació data de l'any 1975 quan mai ningú coneixia al Sr. Chávez, i aconseguir crear 180 orquestres, ensenyant als nens la música i a estimar·la és una tasca social envejable i, crec jo, mereixedora d'aquest premi.
Una cita: " Per entendre el cor i la ment d'una persona, no et fixis en el que ha fet, no et fixis en el que ha aconseguit, sinó en el que aspira a fer " - Khalil Gibran.

21 de maig 2008

Sense dormir

Foto de Marvin M. Tots els drets reservats.
Com sigui que ahir a la tarda me'n vaig anar al llit per les angines i com que tenia febre vaig dormir força, ara son les 5 de la matinada i estic amb els ulls com taronges. Aprofitant doncs que de moment no tinc son i que tampoc tinc febre, faig un mini-post tot i que no se que dir·vos. Vaig estar recollint fotos de Flikr i en vaig escollir unes quantes que vaig trobar maques, ja les aniré posant als post, ja ho veureu que n'hi ha de precioses.
No he començat encara a llegir "La catosfera literaria" perquè ara estic llegint "El Celler" de Noah Gordon i no tinc tantes hores per llegir, el blog, tafanejar blogs, etc. i jo no n'he sabut mai de llegir 2 llibres a l'hora.
Me'n torno al llit que ara si que sembla que dormiré una mica més.
Una cita: "L'amor és la poesia dels sentits" - Honoré de Balzac.

20 de maig 2008

Malaltia de primavera

Foto de vigo74.Tots els drets reservats.
Aquestes gàrgoles de Notre-Dame de Paris, famoses a tot arreu, en aquests moments per a mi representen a una malaltia de primavera i de tardor que vinc patint des de joveneta, com és "Les angines" (suposo que és una associació de paraules entre gàrgola i garganta).
Ahir ja me'n vaig haver d'anar al llit a mitja tarda perquè les angines em van fer pujar la febre. Aquest matí semblava que m'havia llevat més o menys be però ara ja començo a tenir esgarrifances i per tant tornen a activar-se les angines. Faré bondat, i després de fer el dinar me'n tornaré al llit amb l'antibiòtic corresponent.
M'acostumen a durar entre 3 o 4 dies, esperem que sigui així i que no vagin a més. Mentres tant
faré un descans del blog i restaré a la intimitat (com diu na Marina).
Una cita: " Si vols que els demés et respectin, el millor que pots fer és respectar·te a tu mateix "
- Feodor Dostoievski.

19 de maig 2008

I van passant els dies........

Foto de Amy The Nurse. Tots els drets reservats.
Comencem una altra setmana i ja quasi be ens haurem "cruspit" el mes de maig. Per sort continua el temps inestable que fa que "pel maig cada dia un raig" sigui real enguany i per tant la recuperació dels embassaments es va fent a poc a poquet però es van omplint.
He dit per sort, tenint en compte la sequera per la que havíem passat, però per mi ja comença a ser depriment no veure de nou el cel seré i blau, i el sol.
Aquesta setmana que comencem, deu n'hi do la feina que tindré, entre unes coses i d'altres. Visita de l'assistenta social per valoració del grau de dependència de l'avi, visites al metge pel marit, feina a l'oficina, a casa, assaig de teatre, en fi, el normal però com que és dilluns tan sols de pensar-hi ja em fa mandra.
Ahir al meu post vaig dir que creia que quasi tots els blogaires de la Catosfera farien un post parlant de la presentació del llibre a Vallromanes i que no havia estat així, Resulta però que vaig fer el meu passeig pels blogs una mica massa aviat (no vaig tenir en compte que era diumenge) perquè al vespre ja tothom (o molts) ja havien fet el post-crònica, i nombrosos comentaris.
Ja us deixo, m' he de posar a treballar perquè si no se'm farà tard i avui em quedaria curta de jornal.
Una cita: " No caminis darrere meu, puc no guiar-te, no caminis davant meu, puc no seguir-te. Simplement camina al meu costat i sigues amic meu " - Albert Camus.

18 de maig 2008

Presentacio de llibre "Catosfèric" amb GLAMOUR

Tots els drets reservats. Foto de Ilca(les flors)
Ahir m'ho vaig poder muntar i vaig poder assistir a Vallromanes a la presentació del llibre "La Catosfera literària"
Va ser una presentació de llibre "glamourosa" com la va qualificar en Saül Gordillo. Na Marina Martori, blogaire participant en el llibre, va fer de "mestre de cerimònia" presentant l'acte amb les seves paraules, molt professional, amb simpatia, dolçor i aportant el "glamour" que ella te sense saber-ho (pot ser no li agradi això que dic del glamour) però és veritat i si vol ho canvio per "un toc de distinció" que és innat en ella.
Ens varen parlar del llibre, en Saül Gordillo, director de l'agencia de notícies i creador de Poliblocs, en Marc Vidal, reconegut blocaire i impulsor de les I Jornades de la Catosfera, celebradas a Granollers, En Toni Ibáñez "alma mater" dels blogs en català, inventor de la paraula "Catosfera" i l'impulsor de la idea de editar el llibre i finalment en J. Ferrer l'editor de "Cossetània" qui gràcies a ell es va poder quallar finalment la idea.
En Saül Gordillo ens va parlar dels blogs, en Marc Vidal de la literatura 2.0 o literatura 1.0 i en Toni Ibáñez, emocionat ell i content, de tot una mica, dels posts del llibre, dels participants, de la seva manera de ser, i de la seva alegria.
Finalment, l'actor Jaume Comas ens va fer unes lectures excel·lents de fragments de alguns dels posts participants.
Varem estar acompanyats per la música jazzística de 5 joves (em perdonaran però no recordo exactament el nom de la banda, ......? Band) molt joves que varen anar acompanyant les lectures amb petits tocs musicals.
Es va fer la foto de "família" de tots els participants del llibre que hi varen poder assistir, en total 37 (deu n'hi do) i després d'un petit recés per poder condicionar la sala "polivalent" del Casal de Vallromanes, va arribar el moment de la desvirtualització dels que tan sols ens coneixíem a través dels blocs. Alguns que ja havien anat a les jornades catosfèriques ja es coneixien però jo que no hi vaig poder anar, vaig poder conèixer en persona a: Na Júlia (La panxa del bou) En Francesc (El blog de'n Francesc Puigcarbó) en Rafel (Rafel de Yzaguirre) Na Carme Fortià (entre somnis i realitats) en David (Les cabòries de'n Montilla), En Toni Ibáñez (Entrellum), en Marc Vidal, en Saül Gordillo, en Jesús Mª Tibau, i molts més amb qui no vaig poder arribar a parlar.
Ens varen servir un "pica-pica" exquisit i varem brindar amb cava o vi. Tot plegat fantàstic. Un capvespre encantador, amè, simpàtic i il·lusionat. En resum, una presentació de llibre fora del normal, que va sortir "rodona". L'enhorabona a tots.
Una cita: " El mal no està en tenir defectes, si no en no tractar d'esmenar·los " - Confuci.

17 de maig 2008

Anar a comprar

Foto de Amy The Nurse. Tots els drets reservats.
Dissabte, anar a comprar, uix, quin cansament. Odio haver d'anar a comprar, ho faig una vegada a la setmana i sembla que compri per un regiment i resulta que al divendres la nevera està pràcticament buida. Vaig a comprar al super cada 15 dies o 3 setmanes i faig una carregada grossa d'aquelles coses que s'han de tenir en una casa, per neteja, pasta, llaunes, paper higiènic, begudes, xampú, gels, etc.
Però la compra del dissabte (vaig a una botiga perquè la carn és més bona) per la setmana comporta estar comprant i rumiant els menús del dia a dia, o sigui: vedella, pollastre, conill, costella de porc, carn magra, carn picada, pernil, formatge, llonganissa (esmorzars de l'avi), perquè esta clar, segons que penses fer ho has de tenir a casa i si voleu que us digui la veritat, porto tants anys cuinant i rumiant menús de diari per no sortir del pressupost i no repetir el mateix menjar en una setmana, que ja n'estic molt cansada. Sabeu que m'agrada cuinar, sempre ho he dit, però la cuina diària i pensar: faràs macarrons (ai no que a l'avi no li van massa be pel sucre) o fideus a la cassola (ja hi som, al marit li agrada més l'arròs) o mongetes amb botifarra (a mi no m'agraden les mongetes) o verdura i carn de xai a la planxa (si però sense all i oli a mi no m'agrada el xai). En fi, esgotador en certa manera. Si fas un plat elaborat (estofat per exemple) no cal fer un segon, però si fas verdura o uns espaguetis vidus, ho has d'acompanyar de carn o de peix.
Jo no se anar a comprar amb una llista feta, no se el perquè però si faig llista moltes vegades m'oblido de coses, en canvi quan vaig a la botiga o al super, em passejo pels passadissos i com que ho veig me'n recordo del que em falta i ho compro. Són maneres de fer i de ser, una mica rara no? però s'ha de tenir en compte que ja sóc gran i que com que abans no hi havia congeladors, ni en prou feines nevera, s'anava a comprar quasi diàriament, et llevaves al matí i pensaves: avui faré arrós i anaves a comprar el necessari.
Aquest matí doncs, a omplir el cistell (fa anys que no vaig a comprar en cistell, diuen que hi haurem de tornar a anar), però aquesta tarda faré l'escapada a Vallromanes per anar a la presentació del llibre "La catosfera literària" i penso passar-ho distret.
Una cita: " Es pot dubtar del que es veu, però no de les paraules d'un home honrat" - Anatole France.

16 de maig 2008

Llibertat d'expressió? Dret a la informació?

Ninot de neu, en Joan i el Blues.
La foto no te res a veure amb el que escriuré avui, però m'ha fet gràcia posar·la perquè estava oblidada en un sobre de fotos d'artistes i quan la vaig trobar vaig recordar aquell hivern que va nevar (una mica) el suficient per tenir problemes per sortir de casa i anar a comprar el pa.
El meu post d'avui penso que ja sabeu de que anirà només llegint el títol. La veritat és que em sembla una barbaritat la sentencia dictada per la jutge de Toledo contra Na Telma Ortíz.
Pel fet d'emparentar per matrimoni d'una germana amb personatges públics, tu també et tornes públic?, tothom ha de saber si vas a comprar, o dines en un restaurant, o vas al cinema o portes la filla al parc?
Dret a la informació? quina informació? la meva vida íntima? a qui li pot interessar el que jo faci o deixi de fer? Ho trobo vergonyós.
Potser Na Telma Ortíz es va equivocar quan va posar la demanda o pot ser que els advocats no la funamentèssin com calia, això jo no ho se, però crec que hi tenia i te tot el dret a voler que la deixin tranquila, a ella i a la seva família. No pot ser que hi hagi una rècula de fotògrafs i periodistes esperant que surti al carrer i preguntant-li estupideses. Són simplement uns ciutadans més que (per desgràcia per ells) pel matrimoni de la seva germana varen emparentar (de lluny) amb la casa reial, sense formar-ne part. Hauran d'entornar-se'n a Filipinas per viure tranquils?
Hi a sobre condemnats a pagar les costes del judici - 40.000 euros - ¿? quasi 8 milions de pessetes. Això han cobrat el personal del jutjat, advocats i procuradors? caram quin sous per fer unes feines administratives amb ordinador, llegir-se uns quants llibres de dret i rumiar tres dies per dictar la sentència. Molt fort, fortíssim. Ja fa anys que he posat en dubte que el sistema judicial que tenim funcioni com cal.
Una cita:" La venjança més cruel és el menyspreu de tota venjança possible " - Johann Wolfgang von Goethe.

15 de maig 2008

JA N'HI HA PROU - MAI MES

Un altre cop ETA ha assassinat, ja n'estem farts.
Per primera vegada, tots els partits polítics s'han aixecat com una sola veu. ! JA ERA HORA ¡
SOM'HI DONCS, POSEM·NOS A TREBALLAR TOTS JUNTS "CONTRA ETA ASSASSINA"

14 de maig 2008

Altres records de l'Institut

Catarsi Teatre - "Els deu negrets" - Agatha Christie
Abans de recordar més coses de quan anava a l'Institut, vull fer esment del perquè d'aquesta foto. Crec que alguna vegada he escrit que pertanyo a la companyia de teatre amateur "Catarsi Teatre", aquesta foto correspon al muntatge de l'obra de l'Agatha Christie - "Deu negrets" on em vaig estrenar com actriu aficionada amb un petit paper. L'Àlex, que a part de ser bon actor aficionat, és també l'encarregat de vestuari, maquillatge i atrezzo (be, entre tots ho fem tot, però ell te molt bones idees) ha fet aquest muntatge fotogràfic i ens ha demanat que el pengem escrivint alguna cosa al respecte donat que en lletres no està massa fort.
Be doncs, aquesta obra l'hem representat tan sols 2 vegades i sembla ser que ja no la representarem més perquè la veritat sigui dita no ens va quedar massa be. Massa gent damunt l'escenàri molts moviments i textos massa llargs. De tota manera, a mi particularment m'agradaria tornar-la a fer. Ara estem assajant una adaptació lliure de "Les amistats perilloses" que crec que està quedant força be, també hi tinc un petit paper que sembla fet a mida per mi. Confio que com que ja no serà la primera vegada que pujo damunt l'escenàri, em sortirà més be.
Tornem al títol del post. Vaig anar a l'Institut (be en dèiem institut però en realitat era el COEM) per fer el batxillerat als onze anys (en vaig quedar amb l'elemental i prou) i fins a tercer ho vaig tenir molt fàcil perquè a primària la Srta. Maria Brau ens preparava molt be i sense haver d'estudiar treia molt bones notes cada mes. Al començament del tercer curs ja ens varem adonar que allò anava diferent perquè hi havien assignatures que no havíem fet mai: llatí, francès, ciències, física i química, i les matemàtiques començàvem amb les equacions, que jo no vaig entendre mai i em vaig quedar penjada matemàticament en elles.
Malauradament aquell tercer curs el vaig perdre perquè jugant em vaig fer mal al maluc i va costar molt d'arreglar donat que en un principi el metge de capçalera no veia que era el que li passava a la meva cama i finalment quan es va veure era una mica massa tard. Em vaig passar 10 mesos al llit, amb 5 operacions i 2 vegades enguixada. Aquells 10 mesos els recordo no em tristor sinó amb un somriure perquè jo m'havia convertit amb l'excusa perfecta per les meves amigues que al venir a veure'm també venien a festejar. La veritat és que malgrat tot, tothom es va portar molt be amb mi, diàriament venien a visitar-me tots els companys i companyes de l'institut, passaven una bona estona amb mi i em portaven "tebeos", llibres, cromos, etc. Hi havia un company de classe que venia cada dissabte i passava tota la tarda amb mi. (més tard va esdevenir el meu primer amor). També els mestres a cada operació passaven per la clínica: El Sr. Salvador Llobet (director del col.legi) el Sr. Tort, el Sr. Vallebriga i he de donar gràcies al Sr. Llobet (ja no hi és) per haver-me mantingut la "beca" i haver pogut acabar el batxillerat com a mínim. Passava el temps llegint, dibuixant, i fins hi tot fent "els drapets" de labores del hogar (assignatura en vigor en aquell temps) tot i que odiava cosir. Quan m'ho passava més malament era quan havia d'anar a visitar-me a la clínica que em venia a buscar una ambulància i totes les veïnes sortien al carrer per dir-me alguna cosa però a mi em feia molta vergonya i sentia una gran impotència al no poder bellugar-me de manera independent.
Finalment, amb la darrera operació on em varen posar un "clau" a la cama, ja vaig poder començar a caminar i a l'inici de curs (una altra vegada tercer) vaig poder tornar a l'Institut, primer amb 2 bastons, després amb un i a final de curs ja anava sense cap bastó, això si, quan sortia del col.legi anava cada dia una hora a la clínica a fer recuperació, bicicleta. Aquest temps d'anar a l'escola amb bastons va ser dolent per mi i la meva auto-estima i m'ho vaig passar malament. Tothom em volia ajudar, i les seves mirades de compassió m'avergonyien, em sentia fatal, perquè era diferent dels demés, no podia prendre part dels jocs del pati i em quedava en un racó per pròpia voluntat. Al acabar el curs però com que ja anava sense bastons ja m'havien passat tots els mals (cabòries meves) i ja em sentia normal, fins i tot vaig començar a anar al ball i ballar (una mica abans d'hora, als 15 anys, gràcies a la meva mare), i sigui per superar la meva coixesa o perquè m'agradava molt ballar, vaig ser una insuperable balladora de Rock'n'Roll, Twist, Pasdobles, Valsos, etc. Un altre dia us parlaré del ball.
Una cita: " Mai s'aconsegueix cap benefici, sense perjudicar a d'altre " - Michel Eyquem de la Montaigne.

13 de maig 2008

Una mica de tot

Islàndia. Tots els drets reservats.
Avui que si que ja he rebut el butlletí d'El Periódico, i he pogut desplegar algun dels titulars que m'han semblat interessants, em quedo amb els dos Editorials: Aires de revolta al PP i Inoperància birmana
Per acabar-ho d'adobar, a la Xina hi va haver un sisme que va deixar molts morts. Aquesta vegada però, el govern xinés s'ha comportat i no hi ha hagut cap manca de transparència, ni de ball de dades i ha anat informant de la situació de manera clara, tant per la pròpia població com pels mitjans de comunicació. Res a dir doncs i esperar que aquest principi d'apertura comenci a donar als seus fruits i que pensin amb el Tibet.
Na Telma Ortiz, germana de la princesa Letícia, ha posat una denúncia contra 50 mitjans de comunicació que per ser germana de qui és no han parat d'acossar-la i de que no es pugui moure lliurament per la seva ciutat sense portar al darrera un munt de paparazzis. Ahir al "Club" de l'Albert Om hi havia un periodista convidat que la criticava perquè deia que trobava exagerat l'haver arribat a denunciar i argumentava posant com exemple que amb la Infanta Cristina mai hi ha hagut cap problema, quan ella ha demanat que no volia cap foto no hi ha hagut foto. Segurament aquest periodista oblidava que precisament per ser la Infanta ells li tenen molt més respecte i saben que al darrera hi ha una protecció.
Na Telma Ortíz, tot i ser la germana de la Princesa per circumstàncies de la vida, és una persona normal i corrent com ho podem ser qualsevol ciutadà i que ha de ser molt angoixant ésser observada a tota hora, no poder passejar amb tranquil·litat amb la parella i el fill (o filla que no se que va tenir) anar a un restaurant o simplement mirar aparadors, com fem moltes vegades, sense dur al darrera una rècula de periodistes i fotògrafs.
I per últim el President Rodríguez-Zapatero ha manat "abordar ja" el tema del finançament. A veure si per fi podem anar posant-nos al dia de totes les mancances i dèficits.
Una cita: " No vaig tenir mai l'ambició de manar, per una raó molt senzilla, perquè mai m'ensenyaren a obeir " - Jean Paul Sartre.

12 de maig 2008

Ha mort Irena Sendler.......... una salvadora de nens jueus

Irena Sendler, foto d'ARXIU
El Periódico.
Fots de NandaMM. Tots els drets reservats.
Avui quan he escrit el post, no m'havia arribat encara el butlletí digital d'El Periódico i per tant no havia llegit cap noticia.
Una vegada llegits els titulars, veig que hi ha una notícia referent l'heroïna, Irena Sendler, una dona polonesa que va salvar del gueto de Varsòvia a 2.500 nens jueus. Polònia va demanar per ella el Nobel de la Pau que finalment es va endur "Al Gore".
Crec que aquesta dona, (tenia 98 anys) que els darrers anys de la seva vida amb no massa be de salut, que havia estat a la resistència polonesa, empresonada per les SS. i finalment rescatada a peu del patíbul per la resistència, mereix un record i un reconeixement , com tants i tants resistents que varen fer tot el que varen poder per salvar vides, fins i tot perdre la seva, durant la II Guerra Mundial.
Segons diu el diari, ningú coneixia aquesta història i varen ser un grup d'estudiants nord- americans qui la varen treure a la llum després de 40 anys de la gran guerra.

Jornades blogosfèriques

Foto de Inneadathis. Tots els drets reservats.
Fotos de Núria Puig. Tots els drets reservats.
Aquest cap de setmana que acabem de passar ha estat marcat per la tan esperada pluja. Sembla ser que ha plogut arreu de Catalunya i que alguna capacitat s'ha recuperat als embassaments. Bones notícies.
També aquest cap de setmana s'han celebrat a Canàries unes Jornades importants de la blogosfera. "i-Cities" on en César Calderon. de NetoRaton.2, hi ha estat convidat entre d'altres bloguers i que han estat molt ben organitzades, havent treballat tots de valent.
I el pròxim dissabte 17 de maig, es farà la presentació a Vallromanes del llibre que va sortir de les primeres jornades de la Catosfera que es van fer a Granollers, LCL, (La Catosfera Literària)iniciativa de'n Toni Ibañez secundada per l'editorial "Cossetània" amb pròleg de Biel Mesquida. Com tots suposo que ja sabeu, aquest llibre reuneix 100 posts de bloguers escollits entre tots els que hi varen voler participar. Fa molta il·lusió a tots l'edició d'aquest llibre i esperem que a la presentació del mateix hi puguem assistir el màxim de gent de la Catosfera.
M'agradaria poder-hi anar però no se encara si m'ho podré muntar. En cas de que no ho pugui fer, moltes felicitats a tots els participants en el llibre.
Una cita: " Pot haver amor sense gelosia, però no sense temors " - Miguel de Cervantes Saavedra.

11 de maig 2008

S'han acabat les receptes del diumenge

Tots els drets reservats.

Tal i com us vaig dir, ja no us faig cap més recepta de cuina, donat que ara ja hauria d'acabar tirant dels meus llibres de cuina i això ja ho podeu fer vosaltres.

Avui, el que faré és explicar-vos algunes coses referents la cuina que pot ser sabeu o pot ser no.

Els espinacs: si us en han sobrat, no els podeu reescalfar passant-los per la paella donat que s'oxiden i alliberen una toxina que no és bona per nosaltres.

La nou moscada: Si se'n fa servir ha de ser en molt poca quantitat (ratllant-la) i no massa sovint perquè és tòxica i a més acumulativa perquè no s'elimina del cos.

Les bledes: Les trobareu molt més bones si una vegada cuites i ben escorregudes les passeu per la paella on hi haureu fregit uns alls, uns tacs de pernil i tomàquet ratllat, barrejant-ho tot molt be. (si us agraden les arengades podeu substituir el pernil per elles i pel meu gust encara són més bones)

Tot i fer cuina casolana de tota la vida, no cal ser tan estrictes i fer-ho tot nosaltres, com per exemple unes llenties o unes mongetes estofades. No cal comprar-les seques, posar-les en remull i coure-les. Avui en dia ja venen en pots de vidre llegum cuita que és molt bona i que us pot servir per fer un plat primer de manera ràpida.

Malgrat que ens riem de la publicitat hi ha alguns productes que ajuden per fer una cuina més ràpida sense deixar de ser casolana, com per exemple, els "cubitos" Maggi de carn, si n'afegiu a l'aigua d'un estofat de carn, d'un arròs amb carn o fins i tot d'uns fideus a la cassola amb carn, sempre serà molt més saborós i evitareu haver de tenir sempre un brou d'ossos o de carn per fer-ho servir, escurçant així el temps d'estar a la cuina.

Recordeu que: la pasta ha de ser "al dente" per tant fieu-vos del temps de cocció que posa en el paquet, sempre s'ha de coure per tenir-la a punt just quan s'hagi de barrejar amb els sofregits (els macarrons, els espaguetis) acabada de coure, ben escorreguda i barrejar d'immediat.

Els plàtans, i les pomes són fruites astringents i per tant van molt be en cas d'una descomposició, si la poma la ratlleu i la deixeu que s'oxidi és oli en un llum.

Les taronges i les llimones, així com els kiwis i les prunes, van molt be contra l'estrenyiment.

L'all, la ceba, l'api, el julivert, són diürètics i van molt be contra la retenció de líquids.

El millor remei per una "gastroenteritis lleugera" és no menjar i veure molt d'aigua, quan ja ve de gust menjar alguna cosa és millor fer una dieta d'arròs bullit amb un parell de grans d'all i un raig d'oli, sal, i cuit une mica més del compte, berenar torrades amb oli, i poma ratllada oxidada. No oblidant veure aigua sovint i deixant els làctics per quan us trobeu be.

Les patates es pelen, les pastanagues es rasquen, el nap i la xirivia és pelen, les penques de bleda se'ls ha de treure els fils que fan, a l'api també, quan és talla la mongeta tendra s'ha de procurar que si és de la que fa fils, treure'ls.

La verdura crua per amanida com l'enciam i l'escarola no es tallen amb ganivet sinó que es trenquen amb els dits (si ho feu amb ganivet per allà on heu tallat es tornarà de color marronós), podeu deixar preparada una amanida (del que sigui) a la nevera però mai adobada doncs perd el cruixent del cru.

Quant feu una salsa de tomàquet amb tomàquet natural hi heu de posar un polsim de sucre per contrarestar l'acidesa del tomàquet.

Sempre surt més a compte comprar un pollastre gros que quarters de pollastre, del pollastre sencer en podeu treure les ales, el coll, el pedrer, i la carcanada per fer brou i els pits i les cuixes per rostir o amb xanfaina o a l'allet, etc.

Les carns del pollastre, el conill i el porc han de ser ben cuites (mai deixar-les un punt crues) perquè no serien prou saludables. En canvi tant el xai com la vedella poden quedar un punt sagnoses (si us agrada, és clar) que no perjudiquen.

Una persona adulta i be de salut pot menjar 6 ous a la setmana (més no) però cal tenir en compte que les millors maneres de fer els ous per a que siguin menys perjudicials són en aquest ordre: durs (10 minuts de cocció) en truita, potxats (bullits amb aigua i una mica de vinagre, embolcallant la clara) i ferrats, els més bons i els més perjudicials per la salut. També cal tenir en compte que tot i que ens pugui agradar molt la ceba crua a l'amanida, com diu la dita " la cebolla por la mañana oro, al mediodia plata y por la noche mata"

Be, ja no se'm acut res més que us pugui ajudar en el dia a dia de la cuina. Segur que hi ha moltes més coses que us podria dir com per exemple la manera de tallar un pollastre, de lligar un tall de vedella per rostir, de netejar el peix, la sèpia i els calamars, la manera de farcir, els estris imprescindibles per cuinar, etc. però això requereix imatges que no tinc i per tant no us puc explicar (sense imatges seria massa llarg) Però avui dia a les carnisseries i peixateries si ho demaneu ja us ho fan.

Una cita: " Aprendre sense pensar és inútil. Pensar sense aprendre, perillós " - Confuci.

10 de maig 2008

Una semana més i per fi "la pluja"

Tots els drets reservats.
Ja estem a 10 de maig, com passen els dies de pressa. No ens adonarem i ja serem a temps de vacances. I per fi "la pluja", sembla que tindrem 2 o 3 dies de pluges que és el que necessitàvem tant i que podria ser que els pantans es recuperessin una mica, podent ajornar l'emergència de l'aigua fins el gener.
Per Catalunya i en quant a l'aigua, les coses van be de moment. Ara, el que està passant a Birmània no te nom, periodistes a Tailàndia esperant el visat que els deixi entrar a Birmània, avions amb ajuts, medicines, menjar, aigua, aturats i confiscats a l'aeroport sense poder-se distribuir i els pobres birmanesos a més de la desesperació d'haver-ho perdut tot, família, collites, cases, ara els espera la fam i les malalties per culpa dels seus governants. Com és possible que pugui passar això? La comunitat internacional no hi pot fer res? perquè els militars quan han fet cops d'estat s'han erigit en dictadors? que mou a aquesta gent? el poder? el domini?. Una altra d'aquelles coses que no m'entren al cap, no entenc que davant d'una catàstrofe d'aquesta magnitud els que tenen el poder, passin totalment i els importi un "bledo" el que passi a la seva gent. Els militars són gent sense emocions? és que no són nats de mare? és que no han estat infants? no ho entenc. Els preocupa tan sols el que es pugui dir del seu govern, d'aqui els entrebancs pels periodistes, estan tan apoltronats als seus sillons de comandament que tenen por que els hi prenguin i de que si els ciutadans saben la realitat s'aixequin en contra d'ells. Pot ser aquesta catàstrofe serà el revulsiu? ho dubto, estan massa dominats.
Una cita:" Voluntat: impuls cec, obscur i vigorós, sense justícia ni sentit " - Arthur Schopenhauer.

09 de maig 2008

Dona de músic

Tots els drets reservats.
Ser dona de músic és difícil, de músic d'orquestra de ball, de grup de rock o pop, de jazz, de clàssica. Depenent de l'èxit ho serà més o menys, però comporta una sèrie de coses que no sempre s'està disposada a fer.
Quan un músic, és això, un professional que treballa en el que li agrada i que vol viure de la música, a ell també li comporta haver de renunciar a moltes coses com per exemple: no fer la música que voldria fer si no la que li demana el públic. Bàsicament em refereixo al músic d'una orquestra o grup que treballa fent ball de Festa Major, o casaments, o locals de programació setmanal, etc... (que és el que dona de menjar)
Jo que he estat i sóc dona de músic, quan faig retrospectiva del temps passat i viscut, des del nuviatge fins el matrimoni me'n adono que tot i procurar estar sempre al costat del marit he hagut de fer bastants sacrificis. Voltar pel món sense arribar a conèixer els llocs on estaves vivint, passar-te els matins (perquè el marit dormia), les tardes (perquè havia d'assajar) i les nits (perquè havia de tocar) sola. Quan varen arribar els fills llavors va ser impossible anar alguna nit a escoltar-lo tocar, haver de demanar a les criatures que pel matí no havien de fer remor perquè el pare dormia, passejar a munt i avall d'una platja fins l'hora de dinar, vetllar per l'economia domèstica donat que els ingressos forts eren a l'estiu i els hiverns quasi ens quedàvem a "2 velas".
El meu marit sempre m'ha dit que havia estat molt de sort i que jo he estat la millor dona de músic que podia trobar cosa que m' afalagava Com que varem estar festejant durant 7 anys, vaig tenir temps d'aprendre'n. Una novia o dona de un músic, si va als assajos ha d'estar callada i no posar-se pel mig de possibles discussions que hi puguin haver entre el grup, no pot fer de sisanyera dient-li al marit que ell si que ho fa be però fulano o zutano del grup no, evidentment que pot dir el que pensa de com els surt una cançó nova, però mai davant dels altres. Si surt feina de temporada Canàries a l'hivern, Balears a l'estiu, s'ha d'estar disposada a anar amb el marit i els fills, viure en un apartament estudi, rentar la roba a la banyera, cuinar amb pocs estris i passar-te la major part del temps o passejant o mirant la tele.
Quan els fills tenen edat escolar llavors ja no es pot anar amb ell allà on sigui i s'ha de fer un plantejament: em quedo a casa amb els fills i tu et busques una feina no de temporades llargues en un lloc determinat si no de caps de setmana i de festes d'estiu, jo també em buscaré una feina i així complementarem l'economia domèstica. Tots d'acord i així ho varem fer, fins i tot el marit va fer una temporada de "viatjant" però va arribar a un punt de mal humor i de malestar que finalment li vaig haver de dir, escolta deixa aquesta feina i dedicat a la música i prou un altre cop ja ens estrenyerem el cinturó si cal, la veritat és que perillava la nostra estabilitat de parella.
No em penedeixo de res i segurament si ho hagués de tornar a fer ho faria, però de vegades penso que no calia ser tan perfecta dona de músic i haver procurat una mica més per mi. Qui sap però, hagués durant tant el meu matrimoni? No ho se, el que si se és que quan estimes a algú ho fas per com és amb tots els ets i uts que pugui tenir, que estàs disposada a disculpar, a perdonar i a fer-li costat en el que calgui. Ep, sóc una dona perfecta de músic però no sóc "perfecta" jo també tinc les meves coses com tothom i per tant no li vull treure mèrit al marit que si ell es dediqués a fer posts, pot ser també ens podria explicar els seus sacrificis i renúncies.
Una cita: " La inspiració és l'ocasió del geni " - Honoré de Balzac

08 de maig 2008

Tristesa i dolor......... adeu Mercé

Foto de: AFP per "El Periódico". Tots els drets reservats. Foto extreta del blog de Guillem Espriu.
Cada dia llegim als diaris una noticia o altra que ens fa esgarrifar i posar els pels de punta: El "monstre" d'Anstetten, la dona austríaca que guardava 3 cadàvers de nadons al congelador durant 20 anys, i 'home que mata la seva mare i es passeja pel poble (el poble del meu pare) amb el cap dins una bossa, etc. Coses esgarrifoses que fan pensar que els humans som pitjor que els animals.
Per acabar-ho d'adobar, la catàstrofe natural de Birmània, amb 22.000 morts i més de 40.000 desapareguts, les collites arrós malmeses, la fam, la sed, les infermetats que es puguin derivar d'aquesta catàstrofe i sabent que el govern d'aquest país, "una dictadura militar" ja està demostrant el que és i el que li preocupa el poble al no deixar entrar o posar milers de traves a l'ajut internacional i les ONG's, t'omple de tristesa, de dolor i de impotència. No s'ha de culpar a un govern per una catàstrofe natural però si que coneixent el perill se l'ha de responsabilitzar de no haver pres mesures ni d'avisar a la població, aquesta tan sols coneixia que s'acostava una gran turmenta i prou.
I ahir la notícia de la mort d'una persona coneguda dins l'àmbit polític, amb càrrecs importants i una vida dedicada a les idees polítiques socialistes. Na Mercè Sala era encara molt jove per morir, 65 anys, avui dia és ser jove,( podeu llegir l'article de El Periòdico, aquí), però malauradament una malaltia d'aquestes que encara ara moltes vegades no anomenem, se la va endur d'aquesta vida, i del costat dels seus familiar i amics, deixant un buit difícil de superar. Descansa en pau Mercè, i si com diuen algunes persones, pots fer alguna cosa des d'on estiguis, vetlla pels teus.
Una cita: " Quan em dona per pensar de nit en els meus defectes, em quedo adormit immediatament " - Oscar Wilde.

07 de maig 2008

Llibres..........

Tots els drets reservats.
Vaig dir que una vegada llegit el llibre que em varen regalar per Sant Jordi, el del màrqueting, "El juego del ángel" de'n Carlos Ruiz Zafón, faria algun comentari.
Doncs ja l'he acabat, i de veritat que m'ha decebut una mica. No faré una crítica literària perquè jo no estic prou qualificada per fer-ho, de la mateixa manera que no ho estic per jutjar quan una pintura és bona, o una cançó. O m'agrada o no m'agrada i punt. El llibre del Zafón tot i que si que està molt ben escrit, que retrata molt be la Barcelona dels anys 40 o 50 del segle passat, que enganxa i es llegeix quasi d'una tirada l'he trobat repetitiu o sigui "más de lo mismo" respecte a "l'Ombra del vent" anterior. Bastant previsible i un final sobrenatural i una mica agafat per els pels.
En fi, un llibre distret, de vacances, per passar l'estona i ja està.
M'està passant el mateix amb el llibre que tinc aparcat i que segurament ara tornaré a reprendre, del Noah Gordon "El Celler", el vaig començar però no el trobava massa interessant a no ser que més en davant agafi empenta. Quan llegeixes a un mateix autor sempre fas comparacions i jo continuu dient (pel meu gust eh?) que com El Médico, Chamán i El último judio, els altres llibres escrits per Noah Gordon no tenen punt de comparació. Be, és la meva opinió i és allò que deia abans, o m'agrada o no m'agrada, sense entrar en valoracions literàries que no estic capacitada per fer.
Tinc uns quants amics que llegeixen poesia, jo si voleu que us digui la veritat, no n'he llegit quasi mai, be a part de les que teníem al darrere del llibre de literatura, que eren fragments i si ara us he de dir els autors em posaríeu en un compromís perquè recordo els títols o algun vers: Se que el cantar del Mio Cid era anònim, hi teníem també el Platero y yo, Margarita se fué a la mar, alguna de Gustavo Adolfo Bequer. No m'agradava y algunes fins i tot no les entenia. Però a raó de rebre'n algunes en algun comentari d'amics m'ha començat a interessar i segurament el pròxim llibre que em compri serà de poesia. Ja demanaré consell a la meva estimada Marina i que em faci alguna recomanació.
Una cita: " L'home no sap mai del que és capaç fins que ho prova " - Charles Dickens

06 de maig 2008

Polac (2) = català

de Grijalbo editorial.
Resulta que ahir s'havia de difondre això en un post per tal de que tots contribuíssim a donar les nostres opinions, com que jo me'n vaig assabentar ahir ho faig avui. Ves per on ara resulta que els catalans som polacs segons el diccionari Collins de Grijalbo. Però polacs de 2ª eh? com podeu veure.
Aquesta definició que ens varen donar als catalans ja fa molt d'anys a la resta de l'estat, (crec que la culpa la va tenir un locutor de ràdio, no ho recordo ben be), perquè si parlàvem la nostra llengua no ens entenien, va esdevenir quasi com un insult per nosaltres i no hauria d'haver estat així perquè al cap i a la fi Polònia (la de veritat) és un país com un altre amb llengua pròpia i no teníem perquè sentir-nos ofesos. El que passa és que ja ens ho deien amb la intenció d'ofendre, perquè si la raó era la llengua també ens haguessin pogut dir anglesos o alemanys o italians, en aquella època ben pocs espanyols sabien cap d'aquestes llengües i per tant estaven en la mateixa situació de no entendre el català o l'anglés, l'alemany o el polac. Està clar que polac quedava com a més estranger i llunyà, oi?.
En fi, per a fiar-te dels diccionaris. Quan consultem un diccionari donem per bona la definició que ens donen del que busquem perquè és clar, si ho diu el diccionari allò va a "missa", però vist l'exemple és segur que no te'n pots fiar de res.
Una cita: "Els homes joves volen ser fidels i no ho aconsegueixen, els homes vells volen ser infidels i no ho aconsegueixen" - Odcar Wilde

05 de maig 2008

5 de maig. s'acosta l'estiu

Tots els drets reservats.
Ja estem a maig i desprès d'un cap de setmana llarg on ha lluit el sol i ha fet calor de dia, ens apropem cada vegada més a l'estiu.
El mes de maig és el mes de les "comunions" un dia molt bonic pels creients, però dubto que els nens sàpiguen ben be que vol dir fer la comunió. Cada vegada més, aquests dies (casaments, batejos, comunions, confirmacions) religiosos s'estan convertint solament en una festa i una obligació de festa, perquè no estaria ben vist que el nen o la nena fes la comunió sense els vestits de rigor, (quan més luxosos millor) els regals, el dinar per amics i família i fins i tot una "disco-mòbil" o uns pallassos o un grup d'animació.
Jo no acabo d'entendre com ens hem deixat entabanar pel món comercial i caiem cada vegada més dins la societat de consum, si realment com a pare ets religiós i creient i vols que els teus fills ho siguin i per tant segueixes els sagraments, en realitat no cal tota la parafarnàlia, evidentment que s'ha de celebrar però no cal fer un gran banquet, ball, llista de regals, etc. Un bon esmorzar amb els pares, els avis i quatre amiguets d'escola jo crec que ja n'hi ha prou i a més educativament ho considero molt millor pel nen o nena que saben (potser eh?) que aquest dia és un dia important i per això es celebra però tenen clar que els pares no fan més del que poden , evitant així que es creguin fills de milionaris.
No hi ha mal que per be no vingui, el mes de maig és el mes de més feina pels artistes infantils. (gràcies a la moda de fer grans festes, ja està be que algú en surti beneficiat) Pallassos, grups d'animació, animadors, fan doblets i triplets en un mateix dia, si les distàncies els ho permeten, podent recuparar·se així del llarg hivern sense feina; després arribarà l'estiu (està pràcticament a les portes) i tornaran a tenir feina amb les Festes Majors de pobles.
El mes de maig porta tot això, i també les llargues caravanes a les carreteres per anar a la platja, aquest diumenge passat (o sigui, ahir) era increïble la gentada que hi havia per tot arreu. Hi ha crisis, diuen, i segur que n'hi ha perquè el cistell costa cada setmana més diners omplir-lo, però.... pel que vaig veure, no n'hi ha pas per tothom de crisis. Pot ser a l'hora de pagar la "targeta" ho començaran a trobar. O pot ser la crisi és tan sols d'estalvi? Ja fa molt d'anys que la majoria de la gent no pot estalviar, o no vol, perquè vivim el dia a dia.

04 de maig 2008

La recepta del diumenge - "Patates a la riojana"

Tots els drets reservats.
Avui tancarem el cicle de receptes casolanes de la nostra terra, tot i que ho farem amb una recepta que no és catalana, però és senzilla de fer, nutritiva, i a més econòmica. Això si, ha de ser una mica picant per trobar·la més bona.
"Patates a la riojana"
Ingredients: (4 persones) 8 /10 patates mitjanes, xoriço picant (el Palacios va molt be i és barat), 2 talls de cansalada viada, 2 pebrots verds, una ceba, 1/2 pot de tomàquet triturat, pebre vermell dolç i pebre vermell picant, oli d'oliva i sal.
Elaboració: Peleu les patates i trocejeu·les a quadrats però trencant·les i deixeu·les a punt amb aigua. A l'olla on cuinareu hi tireu un raig d'oli d'oliva i feu un sofregit primer amb la ceba ratllada i el pebrot verd tallat a trossos no massa petits, quan comença a estar potxat hi tireu el xoriço tallat a rodanxes gruixudes i la cansalada viada tallada a tires, aneu remenant per tal de que no es cremi la ceba, quan el xoriço ja va desprenent color vermell i veieu la cansalada cuita, empolvoreu bastant amb el pebre vermell dolç i una mica (depenent del punt de picant que us agradi) amb el pebre vermell picant, remeneu be sense deixar que els pebres es cremin massa (deixen gust amarg) i hi tireu el tomàquet triturat. Una vegada fet el sofregit hi tireu les patates deixant que s'impregnin i agafin color del sofregit i seguidament hi aboqueu aigua calenta fins a cobrir les patates, tapeu l'olla, abaixeu el foc i deixeu que es cogui. Ha de quedar amb suc però no massa i les patates una mica desfetes.
Diumenge vinent no se si faré un post normal amb el que se'm acudeixi o be iniciaré un altre cicle. ¿ pot ser de consells o maneres de fer algunes feines de la casa, que sempre hem fet les
dones i que els homes quasi sempre s'han negat a aprendre? ¿ la manera de planxar determinades peces de roba ? ¿ i el perquè és fa així i no d'una altra manera ? No ho se, ja ho veuré diumenge vinent.
Una cita: " Saber és recordar·se'n " - Aristòtels