Ninot de neu, en Joan i el Blues.
La foto no te res a veure amb el que escriuré avui, però m'ha fet gràcia posar·la perquè estava oblidada en un sobre de fotos d'artistes i quan la vaig trobar vaig recordar aquell hivern que va nevar (una mica) el suficient per tenir problemes per sortir de casa i anar a comprar el pa.
El meu post d'avui penso que ja sabeu de que anirà només llegint el títol. La veritat és que em sembla una barbaritat la sentencia dictada per la jutge de Toledo contra Na Telma Ortíz.
Pel fet d'emparentar per matrimoni d'una germana amb personatges públics, tu també et tornes públic?, tothom ha de saber si vas a comprar, o dines en un restaurant, o vas al cinema o portes la filla al parc?
Dret a la informació? quina informació? la meva vida íntima? a qui li pot interessar el que jo faci o deixi de fer? Ho trobo vergonyós.
Potser Na Telma Ortíz es va equivocar quan va posar la demanda o pot ser que els advocats no la funamentèssin com calia, això jo no ho se, però crec que hi tenia i te tot el dret a voler que la deixin tranquila, a ella i a la seva família. No pot ser que hi hagi una rècula de fotògrafs i periodistes esperant que surti al carrer i preguntant-li estupideses. Són simplement uns ciutadans més que (per desgràcia per ells) pel matrimoni de la seva germana varen emparentar (de lluny) amb la casa reial, sense formar-ne part. Hauran d'entornar-se'n a Filipinas per viure tranquils?
Hi a sobre condemnats a pagar les costes del judici - 40.000 euros - ¿? quasi 8 milions de pessetes. Això han cobrat el personal del jutjat, advocats i procuradors? caram quin sous per fer unes feines administratives amb ordinador, llegir-se uns quants llibres de dret i rumiar tres dies per dictar la sentència. Molt fort, fortíssim. Ja fa anys que he posat en dubte que el sistema judicial que tenim funcioni com cal.
Una cita:" La venjança més cruel és el menyspreu de tota venjança possible " - Johann Wolfgang von Goethe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada