Anar a comprar

Foto de Amy The Nurse. Tots els drets reservats.

Dissabte, anar a comprar, uix, quin cansament. Odio haver d'anar a comprar, ho faig una vegada a la setmana i sembla que compri per un regiment i resulta que al divendres la nevera està pràcticament buida. Vaig a comprar al super cada 15 dies o 3 setmanes i faig una carregada grossa d'aquelles coses que s'han de tenir en una casa, per neteja, pasta, llaunes, paper higiènic, begudes, xampú, gels, etc.

Però la compra del dissabte (vaig a una botiga perquè la carn és més bona) per la setmana comporta estar comprant i rumiant els menús del dia a dia, o sigui: vedella, pollastre, conill, costella de porc, carn magra, carn picada, pernil, formatge, llonganissa (esmorzars de l'avi), perquè esta clar, segons que penses fer ho has de tenir a casa i si voleu que us digui la veritat, porto tants anys cuinant i rumiant menús de diari per no sortir del pressupost i no repetir el mateix menjar en una setmana, que ja n'estic molt cansada. Sabeu que m'agrada cuinar, sempre ho he dit, però la cuina diària i pensar: faràs macarrons (ai no que a l'avi no li van massa be pel sucre) o fideus a la cassola (ja hi som, al marit li agrada més l'arròs) o mongetes amb botifarra (a mi no m'agraden les mongetes) o verdura i carn de xai a la planxa (si però sense all i oli a mi no m'agrada el xai). En fi, esgotador en certa manera. Si fas un plat elaborat (estofat per exemple) no cal fer un segon, però si fas verdura o uns espaguetis vidus, ho has d'acompanyar de carn o de peix.

Jo no se anar a comprar amb una llista feta, no se el perquè però si faig llista moltes vegades m'oblido de coses, en canvi quan vaig a la botiga o al super, em passejo pels passadissos i com que ho veig me'n recordo del que em falta i ho compro. Són maneres de fer i de ser, una mica rara no? però s'ha de tenir en compte que ja sóc gran i que com que abans no hi havia congeladors, ni en prou feines nevera, s'anava a comprar quasi diàriament, et llevaves al matí i pensaves: avui faré arrós i anaves a comprar el necessari.

Aquest matí doncs, a omplir el cistell (fa anys que no vaig a comprar en cistell, diuen que hi haurem de tornar a anar), però aquesta tarda faré l'escapada a Vallromanes per anar a la presentació del llibre "La catosfera literària" i penso passar-ho distret.

Una cita: " Es pot dubtar del que es veu, però no de les paraules d'un home honrat" - Anatole France.